Tradició clàssica - Historial de revisions

Reval en 10:55 8 març 2025

2025-03-08T10:55:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:55 8 març 2025
Llínea 2:		Llínea 2:
	La '''tradició clàssica occidental''' és la recepció de l'[[Antiguetat clàssica\|Antiguetat grecorromana clàssica]] per part de les cultures posteriors, especialment l'[[Cultura occidental\|Occident posclàssic]], que involucra texts, imàgens, objectes, idees, institucions, monuments, arquitectura, artefactes culturals, rituals, pràctiques i refrans. La [[filosofia grega\|filosofia]], el [[història de les doctrines polítiques\|pensament polític]] i la [[mitologia clàssica\|mitologia]] són tres eixemples principals de cóm la cultura clàssica sobreviu i continua tenint influència. Occident és una de les moltes cultures del món que es considera que tenen una tradició clàssica, incloses les tradicions [[Regnes mijos de la Índia\|índia]], [[Texts chinencs clàssics\|chinenca]], [[judaisme\|judaica]] i [[Edat d'Or de l'islam\|islàmica]].		La '''tradició clàssica occidental''' és la recepció de l'[[Antiguetat clàssica\|Antiguetat grecorromana clàssica]] per part de les cultures posteriors, especialment l'[[Cultura occidental\|Occident posclàssic]], que involucra texts, imàgens, objectes, idees, institucions, monuments, arquitectura, artefactes culturals, rituals, pràctiques i refrans. La [[filosofia grega\|filosofia]], el [[història de les doctrines polítiques\|pensament polític]] i la [[mitologia clàssica\|mitologia]] són tres eixemples principals de cóm la cultura clàssica sobreviu i continua tenint influència. Occident és una de les moltes cultures del món que es considera que tenen una tradició clàssica, incloses les tradicions [[Regnes mijos de la Índia\|índia]], [[Texts chinencs clàssics\|chinenca]], [[judaisme\|judaica]] i [[Edat d'Or de l'islam\|islàmica]].

	L'estudi de la tradició clàssica diferix de la [[filologia clàssica]], que busca recuperar "els significats que els texts antics tenien en els seus contexts oàano i els "malentesos creatius" que reinterpreten valors antics, idees i models estètics per a us contemporàneu. El [[Estudis clàssics\|clasiciste]] i traductor Charles Martindale ha definit la recepció de l'Antiguetat Clàssica com "un procés bidireccional ... en el que el present i el passat estan en diàlec entre sí".		L'estudi de la tradició clàssica diferix de la [[filologia clàssica]], que busca recuperar "els significats que els texts antics tenien en els seus contexts oàano i els "malentesos creatius" que reinterpreten valors antics, idees i models estètics per a us contemporàneu. El [[Estudis clàssics\|clasiciste]] i traductor Charles Martindale ha definit la recepció de l'Antiguetat Clàssica com "un procés bidireccional ... en el que el present i el passat estan en diàlec entre sí".

	[[Categoria:Antiguetat clàssica]]		[[Categoria:Antiguetat clàssica]]

Jose2 en 09:49 22 jul 2022

2022-07-22T09:49:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:49 22 jul 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:La Barque de Dante (Delacroix 3820).jpg\|thumb\|~~250px~~\|upright=1.5\|[[Virgili]] guiant a [[Dante]] en el seu viage al ''[[Divina Comèdia\|Infern]]'', una image que dramatisa la continuïtat de la tradició clàssica (''[[La barca de Dante\|Dante i Virgili en l'Infern]]'' per [[Eugène Delacroix\|Delacroix]], 1823)]]		[[File:La Barque de Dante (Delacroix 3820).jpg\|thumb\|350px\|upright=1.5\|[[Virgili]] guiant a [[Dante]] en el seu viage al ''[[Divina Comèdia\|Infern]]'', una image que dramatisa la continuïtat de la tradició clàssica (''[[La barca de Dante\|Dante i Virgili en l'Infern]]'' per [[Eugène Delacroix\|Delacroix]], 1823)]]
	La '''tradició clàssica occidental''' és la recepció de l'[[Antiguetat clàssica\|Antiguetat grecorromana clàssica]] per part de les cultures posteriors, especialment l'[[Cultura occidental\|Occident posclàssic]], que involucra texts, imàgens, objectes, idees, institucions, monuments, arquitectura, artefactes culturals, rituals, pràctiques i refrans. La [[filosofia grega\|filosofia]], el [[història de les doctrines polítiques\|pensament polític]] i la [[mitologia clàssica\|mitologia]] són tres eixemples principals de cóm la cultura clàssica sobreviu i continua tenint influència. Occident és una de les moltes cultures del món que es considera que tenen una tradició clàssica, incloses les tradicions [[Regnes mijos de la Índia\|índia]], [[Texts chinencs clàssics\|chinenca]], [[judaisme\|judaica]] i [[Edat d'Or de l'islam\|islàmica]].		La '''tradició clàssica occidental''' és la recepció de l'[[Antiguetat clàssica\|Antiguetat grecorromana clàssica]] per part de les cultures posteriors, especialment l'[[Cultura occidental\|Occident posclàssic]], que involucra texts, imàgens, objectes, idees, institucions, monuments, arquitectura, artefactes culturals, rituals, pràctiques i refrans. La [[filosofia grega\|filosofia]], el [[història de les doctrines polítiques\|pensament polític]] i la [[mitologia clàssica\|mitologia]] són tres eixemples principals de cóm la cultura clàssica sobreviu i continua tenint influència. Occident és una de les moltes cultures del món que es considera que tenen una tradició clàssica, incloses les tradicions [[Regnes mijos de la Índia\|índia]], [[Texts chinencs clàssics\|chinenca]], [[judaisme\|judaica]] i [[Edat d'Or de l'islam\|islàmica]].

Jose2 en 09:49 22 jul 2022

2022-07-22T09:49:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:49 22 jul 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:La Barque de Dante (Delacroix 3820).jpg\|thumb\|upright=1.5\|[[Virgili]] guiant a [[Dante]] en el seu viage al ''[[Divina Comèdia\|Infern]]'', una image que dramatisa la continuïtat de la tradició clàssica (''[[La barca de Dante\|Dante i Virgili en l'Infern]]'' per [[Eugène Delacroix\|Delacroix]], 1823)]]		[[File:La Barque de Dante (Delacroix 3820).jpg\|thumb\|250px\|upright=1.5\|[[Virgili]] guiant a [[Dante]] en el seu viage al ''[[Divina Comèdia\|Infern]]'', una image que dramatisa la continuïtat de la tradició clàssica (''[[La barca de Dante\|Dante i Virgili en l'Infern]]'' per [[Eugène Delacroix\|Delacroix]], 1823)]]
	La '''tradició clàssica occidental''' és la recepció de la [[Antiguetat clàssica\|Antiguetat grecorromana clàssica]] per part de les cultures posteriors, especialment el [[Cultura occidental\|Occident posclàssic]], que involucra texts, imàgens, objectes, idees, institucions, monuments, arquitectura, artefactes culturals, rituals, pràctiques i refrans. La [[filosofia grega\|filosofia]], el [[història de les doctrines polítiques\|pensament polític]] i la [[mitologia clàssica\|mitologia]] són tres eixemples principals de cóm la cultura clàssica sobreviu i continua tenint influència. Occident és una de les moltes cultures del món que es considera que tenen una tradició clàssica, incloses les tradicions [[Regnes mijos de la Índia\|índia]], [[Texts chinencs clàssics\|chinenca]], [[judaisme\|judaica]] i [[Edat d'Or de l'islam\|islàmica]].		La '''tradició clàssica occidental''' és la recepció de l'[[Antiguetat clàssica\|Antiguetat grecorromana clàssica]] per part de les cultures posteriors, especialment l'[[Cultura occidental\|Occident posclàssic]], que involucra texts, imàgens, objectes, idees, institucions, monuments, arquitectura, artefactes culturals, rituals, pràctiques i refrans. La [[filosofia grega\|filosofia]], el [[història de les doctrines polítiques\|pensament polític]] i la [[mitologia clàssica\|mitologia]] són tres eixemples principals de cóm la cultura clàssica sobreviu i continua tenint influència. Occident és una de les moltes cultures del món que es considera que tenen una tradició clàssica, incloses les tradicions [[Regnes mijos de la Índia\|índia]], [[Texts chinencs clàssics\|chinenca]], [[judaisme\|judaica]] i [[Edat d'Or de l'islam\|islàmica]].

	L'estudi de la tradició clàssica diferix de la [[filologia clàssica]], que busca recuperar "els significats que els texts antics tenien en els seus contexts oàano i els "malentesos creatius" que reinterpreten valors antics, idees i models estètics per a us contemporàneu. El [[Estudis clàssics\|clasiciste]] i traductor Charles Martindale ha definit la recepció de l'Antiguetat Clàssica com "un procés bidireccional ... en el que el present i el passat estan en diàlec entre sí".		L'estudi de la tradició clàssica diferix de la [[filologia clàssica]], que busca recuperar "els significats que els texts antics tenien en els seus contexts oàano i els "malentesos creatius" que reinterpreten valors antics, idees i models estètics per a us contemporàneu. El [[Estudis clàssics\|clasiciste]] i traductor Charles Martindale ha definit la recepció de l'Antiguetat Clàssica com "un procés bidireccional ... en el que el present i el passat estan en diàlec entre sí".

Caro de Segeda en 09:42 22 jul 2022

2022-07-22T09:42:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:42 22 jul 2022
Llínea 11:		Llínea 11:
	[[Categoria:Patrimonis culturals]]		[[Categoria:Patrimonis culturals]]
	[[Categoria:Renaixença]]		[[Categoria:Renaixença]]
	[[Categoria:Lliteratura ~~medieval~~]]		[[Categoria:Lliteratura migeval]]
	[[Categoria:Lliteratura de la Renaixença]]		[[Categoria:Lliteratura de la Renaixença]]
	[[Categoria:Lliteratura en llatí]]		[[Categoria:Lliteratura en llatí]]

Caro de Segeda: Pàgina nova, en el contingut: «[[Virgili guiant a Dante en el seu viage al ''Infern'', una image que…»

2022-07-22T09:41:42Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|upright=1.5|[[Virgili guiant a Dante en el seu viage al ''Infern'', una image que…»

Pàgina nova

[[File:La Barque de Dante (Delacroix 3820).jpg|thumb|upright=1.5|[[Virgili]] guiant a [[Dante]] en el seu viage al ''[[Divina Comèdia|Infern]]'', una image que dramatisa la continuïtat de la tradició clàssica (''[[La barca de Dante|Dante i Virgili en l'Infern]]'' per [[Eugène Delacroix|Delacroix]], 1823)]]
La '''tradició clàssica occidental''' és la recepció de la [[Antiguetat clàssica|Antiguetat grecorromana clàssica]] per part de les cultures posteriors, especialment el [[Cultura occidental|Occident posclàssic]], que involucra texts, imàgens, objectes, idees, institucions, monuments, arquitectura, artefactes culturals, rituals, pràctiques i refrans. La [[filosofia grega|filosofia]], el [[història de les doctrines polítiques|pensament polític]] i la [[mitologia clàssica|mitologia]] són tres eixemples principals de cóm la cultura clàssica sobreviu i continua tenint influència. Occident és una de les moltes cultures del món que es considera que tenen una tradició clàssica, incloses les tradicions [[Regnes mijos de la Índia|índia]], [[Texts chinencs clàssics|chinenca]], [[judaisme|judaica]] i [[Edat d'Or de l'islam|islàmica]].

L'estudi de la tradició clàssica diferix de la [[filologia clàssica]], que busca recuperar "els significats que els texts antics tenien en els seus contexts oàano i els "malentesos creatius" que reinterpreten valors antics, idees i models estètics per a us contemporàneu. El [[Estudis clàssics|clasiciste]] i traductor Charles Martindale ha definit la recepció de l'Antiguetat Clàssica com "un procés bidireccional ... en el que el present i el passat estan en diàlec entre sí".

[[Categoria:Antiguetat clàssica]]
[[Categoria:Estudis clàssics]]
[[Categoria:Art occidental]]
[[Categoria:Cultura occidental]]
[[Categoria:Filosofia occidental]]
[[Categoria:Patrimonis culturals]]
[[Categoria:Renaixença]]
[[Categoria:Lliteratura medieval]]
[[Categoria:Lliteratura de la Renaixença]]
[[Categoria:Lliteratura en llatí]]