Tradició cristiana - Historial de revisions

Lluísm en 11:27 24 abr 2025

2025-04-24T11:27:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:27 24 abr 2025
Llínea 19:		Llínea 19:
	* [[Història del cristianisme]]		* [[Història del cristianisme]]
	* [[Art cristià]]		* [[Art cristià]]

	[[Categoria:Cristianisme]]		[[Categoria:Cristianisme]]

Jose2 en 10:26 11 set 2024

2024-09-11T10:26:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:26 11 set 2024
Llínea 16:		Llínea 16:

	== Vore també ==		== Vore també ==
	*[[Ciències de la religió]]		* [[Ciències de la religió]]
	*[[Història del cristianisme]]		* [[Història del cristianisme]]
	*[[Art cristià]]		* [[Art cristià]]

	[[Categoria:Cristianisme]]		[[Categoria:Cristianisme]]

Jose2 en 19:08 18 set 2022

2022-09-18T19:08:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:08 18 set 2022
Llínea 2:		Llínea 2:
	'''Tradició cristiana''' és una denominació polisèmica que s'aplica a qualsevol [[tradició]] del [[cristianisme]]. Una part d'ella són els distints [[ritual]]és de [[cult]] ([[rito romà]], [[rito mossàrap]], [[rito bizantí]], etc.). En els successius [[cisma]]s i condenes mútues com [[Heregia\|heregies]], es va produir la divisió en distintes [[denominacions cristianes]].		'''Tradició cristiana''' és una denominació polisèmica que s'aplica a qualsevol [[tradició]] del [[cristianisme]]. Una part d'ella són els distints [[ritual]]és de [[cult]] ([[rito romà]], [[rito mossàrap]], [[rito bizantí]], etc.). En els successius [[cisma]]s i condenes mútues com [[Heregia\|heregies]], es va produir la divisió en distintes [[denominacions cristianes]].

	Com a '''tradicions eclesiàstiques''' hi ha tot tipo de qüestions relatives a la [[economia eclesiàstica]] (la relació de l'Iglésia en la [[pobrea i riquea en el cristianisme\|pobrea]] i la [[almoina]]), el cobro de [[delme]] i [[primícies]], la [[propietat eclesiàstica]] o [[bens de l'Iglésia]] —especialment el paper de l'Iglésia en la [[societat feudal]] durant la [[Edat Mija]] i el [[Antic Règim]]: les [[mans mortes]] fins a la [[Reforma protestant]] o la [[Revolució lliberal]] que realisa la [[desamortisació]] en els països catòlics, el [[senyoriu eclesiàstic]] i el [[abadenc]] fins a la supressió dels [[senyorius]]—, el [[presupost de cult i clero]] a càrrec dels [[Estat]]s —des d'alguns [[Concordats]] del sigle ~~XIX—~~ o la [[assignació tributària]] (en alguns països fins a l'actualitat), qüestions identificativas, com els [[hàbits religiosos]] i la [[tonsura]], o més profunts, com el [[celibat sacerdotal]], els [[vots monàstics]] i les distintes formes de [[vida religiosa]] i [[vida consagrada]].		Com a '''tradicions eclesiàstiques''' hi ha tot tipo de qüestions relatives a la [[economia eclesiàstica]] (la relació de l'Iglésia en la [[pobrea i riquea en el cristianisme\|pobrea]] i la [[almoina]]), el cobro de [[delme]] i [[primícies]], la [[propietat eclesiàstica]] o [[bens de l'Iglésia]] —especialment el paper de l'Iglésia en la [[societat feudal]] durant la [[Edat Mija]] i el [[Antic Règim]]: les [[mans mortes]] fins a la [[Reforma protestant]] o la [[Revolució lliberal]] que realisa la [[desamortisació]] en els països catòlics, el [[senyoriu eclesiàstic]] i el [[abadenc]] fins a la supressió dels [[senyorius]]—, el [[presupost de cult i clero]] a càrrec dels [[Estat]]s —des d'alguns [[Concordats]] del [[sigle XIX]]— o la [[assignació tributària]] (en alguns països fins a l'actualitat), qüestions identificativas, com els [[hàbits religiosos]] i la [[tonsura]], o més profunts, com el [[celibat sacerdotal]], els [[vots monàstics]] i les distintes formes de [[vida religiosa]] i [[vida consagrada]].

	Una atra part són tot tipo de [[pràctiques piadoses]] entre el conjunt dels [[creent\|fidels]] ([[oració (religió)\|oracions]], [[pelegrinages]], veneració de [[relíquies cristianes]], etc.), especialment a les de la [[religiositat popular]] ([[pietat popular]], despreciada com [[superstició]] o valorada com a factor de [[identitat social]]) i de formes de vivència personal i social de la religió en el cristianisme.		Una atra part són tot tipo de [[pràctiques piadoses]] entre el conjunt dels [[creent\|fidels]] ([[oració (religió)\|oracions]], [[pelegrinages]], veneració de [[relíquies cristianes]], etc.), especialment a les de la [[religiositat popular]] ([[pietat popular]], despreciada com [[superstició]] o valorada com a factor d'[[identitat social]]) i de formes de vivència personal i social de la religió en el cristianisme.

	Especialment importants són les [[celebracions]] dels [[sacraments]] en els moments de trànsit entre etapes de la vida ([[bateig]], [[primera comunió]] i conceptes entorn a la [[educació]], [[~~boda~~]] i conceptes entorn a la [[sexualitat i religió\|sexualitat]], [[Sepultura\|enterre]] i conceptes entorn a la [[mort]]), ademés dels [[Sant patró\|patronat]]s d'oficis, institucions, localitats i nacions, les [[festivitats]] i l'influència del cristianisme en tot tipo de [[institucions]].		Especialment importants són les [[celebracions]] dels [[sacraments]] en els moments de trànsit entre etapes de la vida ([[bateig]], [[primera comunió]] i conceptes entorn a l'[[educació]], [[matrimoni]] i conceptes entorn a la [[sexualitat i religió\|sexualitat]], [[Sepultura\|enterre]] i conceptes entorn a la [[mort]]), ademés dels [[Sant patró\|patronat]]s d'oficis, institucions, localitats i nacions, les [[festivitats]] i l'influència del cristianisme en tot tipo de [[institucions]].

	En el seu aspecte de creències i de creació lliterària, i en tant es diferencia o inclús opon al [[dogma]] oficial, les '''tradicions cristianes''' poden denominar-se com "[[mitologia cristiana]]": els diferents [[relats]] de la vida i milacres de Crist, especialment quan s'oponen als [[Evangelis canònics]] (els [[Evangelis apòcrifs]] i atres relats), ademés dels relats de les vides i milacres dels sants arreplegats en tot tipo de [[hagiografia]]s. Especial difusió va alcançar la ''[[Llegenda Àurea]]'' de [[Jacopo da Vorágine]].		En el seu aspecte de creències i de creació lliterària, i en tant es diferencia o inclús opon al [[dogma]] oficial, les '''tradicions cristianes''' poden denominar-se com "[[mitologia cristiana]]": els diferents [[relats]] de la vida i milacres de Crist, especialment quan s'oponen als [[Evangelis canònics]] (els [[Evangelis apòcrifs]] i atres relats), ademés dels relats de les vides i milacres dels sants arreplegats en tot tipo de [[hagiografia]]s. Especial difusió va alcançar la ''[[Llegenda Àurea]]'' de [[Jacopo da Vorágine]].
Llínea 15:		Llínea 15:
	No deuen confondre's abdós conceptes en el tradicionalisme cristià (vejau [[fonamentalisme cristià]], [[integrisme]], [[ultramontanisme]], [[catolicisme tradicionaliste]], etc.), postures religioses o soci-religioses aplicades especialment en àmbits polítics.		No deuen confondre's abdós conceptes en el tradicionalisme cristià (vejau [[fonamentalisme cristià]], [[integrisme]], [[ultramontanisme]], [[catolicisme tradicionaliste]], etc.), postures religioses o soci-religioses aplicades especialment en àmbits polítics.

	== ~~Vejau~~ també ==		== Vore també ==
	*[[Ciències de la religió]]		*[[Ciències de la religió]]
	*[[Història del cristianisme]]		*[[Història del cristianisme]]

Caro de Segeda en 18:46 18 set 2022

2022-09-18T18:46:04Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:46 18 set 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[Archiu:Theodoros Rallis - Praying In Greek Church, Monparnas.jpeg\|thumb\|''Resant en una iglésia grega'', quadro de Theodoros Rallis, 1876.]]
	'''Tradició cristiana''' és una denominació polisèmica que s'aplica a qualsevol [[tradició]] del [[cristianisme]]. Una part d'ella són els distints [[ritual]]és de [[cult]] ([[rito romà]], [[rito mossàrap]], [[rito bizantí]], etc.). En els successius [[cisma]]s i condenes mútues com [[Heregia\|heregies]], es va produir la divisió en distintes [[denominacions cristianes]].		'''Tradició cristiana''' és una denominació polisèmica que s'aplica a qualsevol [[tradició]] del [[cristianisme]]. Una part d'ella són els distints [[ritual]]és de [[cult]] ([[rito romà]], [[rito mossàrap]], [[rito bizantí]], etc.). En els successius [[cisma]]s i condenes mútues com [[Heregia\|heregies]], es va produir la divisió en distintes [[denominacions cristianes]].

Caro de Segeda: Pàgina nova, en el contingut: «'''Tradició cristiana''' és una denominació polisèmica que s'aplica a qualsevol tradició del cristianisme. Una part d'ella són els distints ritu…»

2022-09-18T18:44:40Z

Pàgina nova, en el contingut: «'''Tradició cristiana''' és una denominació polisèmica que s'aplica a qualsevol tradició del cristianisme. Una part d'ella són els distints ritu…»

Pàgina nova

'''Tradició cristiana''' és una denominació polisèmica que s'aplica a qualsevol [[tradició]] del [[cristianisme]]. Una part d'ella són els distints [[ritual]]és de [[cult]] ([[rito romà]], [[rito mossàrap]], [[rito bizantí]], etc.). En els successius [[cisma]]s i condenes mútues com [[Heregia|heregies]], es va produir la divisió en distintes [[denominacions cristianes]].

Com a '''tradicions eclesiàstiques''' hi ha tot tipo de qüestions relatives a la [[economia eclesiàstica]] (la relació de l'Iglésia en la [[pobrea i riquea en el cristianisme|pobrea]] i la [[almoina]]), el cobro de [[delme]] i [[primícies]], la [[propietat eclesiàstica]] o [[bens de l'Iglésia]] —especialment el paper de l'Iglésia en la [[societat feudal]] durant la [[Edat Mija]] i el [[Antic Règim]]: les [[mans mortes]] fins a la [[Reforma protestant]] o la [[Revolució lliberal]] que realisa la [[desamortisació]] en els països catòlics, el [[senyoriu eclesiàstic]] i el [[abadenc]] fins a la supressió dels [[senyorius]]—, el [[presupost de cult i clero]] a càrrec dels [[Estat]]s —des d'alguns [[Concordats]] del sigle XIX— o la [[assignació tributària]] (en alguns països fins a l'actualitat), qüestions identificativas, com els [[hàbits religiosos]] i la [[tonsura]], o més profunts, com el [[celibat sacerdotal]], els [[vots monàstics]] i les distintes formes de [[vida religiosa]] i [[vida consagrada]].

Una atra part són tot tipo de [[pràctiques piadoses]] entre el conjunt dels [[creent|fidels]] ([[oració (religió)|oracions]], [[pelegrinages]], veneració de [[relíquies cristianes]], etc.), especialment a les de la [[religiositat popular]] ([[pietat popular]], despreciada com [[superstició]] o valorada com a factor de [[identitat social]]) i de formes de vivència personal i social de la religió en el cristianisme.

Especialment importants són les [[celebracions]] dels [[sacraments]] en els moments de trànsit entre etapes de la vida ([[bateig]], [[primera comunió]] i conceptes entorn a la [[educació]], [[boda]] i conceptes entorn a la [[sexualitat i religió|sexualitat]], [[Sepultura|enterre]] i conceptes entorn a la [[mort]]), ademés dels [[Sant patró|patronat]]s d'oficis, institucions, localitats i nacions, les [[festivitats]] i l'influència del cristianisme en tot tipo de [[institucions]].

En el seu aspecte de creències i de creació lliterària, i en tant es diferencia o inclús opon al [[dogma]] oficial, les '''tradicions cristianes''' poden denominar-se com "[[mitologia cristiana]]": els diferents [[relats]] de la vida i milacres de Crist, especialment quan s'oponen als [[Evangelis canònics]] (els [[Evangelis apòcrifs]] i atres relats), ademés dels relats de les vides i milacres dels sants arreplegats en tot tipo de [[hagiografia]]s. Especial difusió va alcançar la ''[[Llegenda Àurea]]'' de [[Jacopo da Vorágine]].

== Atres sentits del terme ==
Diferent sentit té el concepte teològic, en el [[cristianisme ortodox]] i en el [[catolicisme]], de [[Sagrada Tradició]] o [[Tradició Apostòlica]].

No deuen confondre's abdós conceptes en el tradicionalisme cristià (vejau [[fonamentalisme cristià]], [[integrisme]], [[ultramontanisme]], [[catolicisme tradicionaliste]], etc.), postures religioses o soci-religioses aplicades especialment en àmbits polítics.

== Vejau també ==
*[[Ciències de la religió]]
*[[Història del cristianisme]]
*[[Art cristià]]

[[Categoria:Cristianisme]]