Trasgo - Historial de revisions

Jose2 en 10:10 18 set 2025

2025-09-18T10:10:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:10 18 set 2025
Llínea 11:		Llínea 11:

	Per a desfer-se d'ell, se li sol demanar que faça una d'estes tres coses: dur un cesto ple d'[[aigua]], mudar en [[blanc]] la pelleranca d'un cabrit o moltó [[negre]], o arreplegar a grapats mig copin de [[dacsa]] o un atre [[cereal]] (lo que no pot fer perque se li escapa pel forat de la mà); al no poder fer-ho s'enfada i es va avergonyit.		Per a desfer-se d'ell, se li sol demanar que faça una d'estes tres coses: dur un cesto ple d'[[aigua]], mudar en [[blanc]] la pelleranca d'un cabrit o moltó [[negre]], o arreplegar a grapats mig copin de [[dacsa]] o un atre [[cereal]] (lo que no pot fer perque se li escapa pel forat de la mà); al no poder fer-ho s'enfada i es va avergonyit.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.		* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.

Reval en 18:45 18 gin 2025

2025-01-18T18:45:23Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:45 18 gin 2025
Llínea 11:		Llínea 11:

	Per a desfer-se d'ell, se li sol demanar que faça una d'estes tres coses: dur un cesto ple d'[[aigua]], mudar en [[blanc]] la pelleranca d'un cabrit o moltó [[negre]], o arreplegar a grapats mig copin de [[dacsa]] o un atre [[cereal]] (lo que no pot fer perque se li escapa pel forat de la mà); al no poder fer-ho s'enfada i es va avergonyit.		Per a desfer-se d'ell, se li sol demanar que faça una d'estes tres coses: dur un cesto ple d'[[aigua]], mudar en [[blanc]] la pelleranca d'un cabrit o moltó [[negre]], o arreplegar a grapats mig copin de [[dacsa]] o un atre [[cereal]] (lo que no pot fer perque se li escapa pel forat de la mà); al no poder fer-ho s'enfada i es va avergonyit.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.		* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.

Reval en 15:09 17 maig 2024

2024-05-17T15:09:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:09 17 maig 2024
Llínea 10:		Llínea 10:
	Se li associa en les distraccions i també a les desaparicions d'objectes necessaris. Com tot donyet goja realisant travesures. Són invariablement janglons i a voltes malévolos, destrossant els atifells domèstics o enganyant als humans. Se li adjudiquen aquells sorolls nocturns que nos desperten i chicotetes diablures com canviar objectes de lloc. Es diu que penetra per les nits en les cases quan dormen els seus habitants, i si està de mal humor trenca cacharros, espanta reses, regira la roba de les arques, trasiega en aigua, enredra els cabells dels que dormen junts, etc. Presuntament, desapareix momentàneament si es fan invocacions religioses, a voltes n'hi ha prou en un: ¡Jesús!, ¡Verge Santa! o ¡Deu Meu!, pero és molt difícil desfer-se definitivament d'ell, acompanyant casi sempre a la família en la mudança; solen anunciar-se dient: yo també vaig de casa mudada.		Se li associa en les distraccions i també a les desaparicions d'objectes necessaris. Com tot donyet goja realisant travesures. Són invariablement janglons i a voltes malévolos, destrossant els atifells domèstics o enganyant als humans. Se li adjudiquen aquells sorolls nocturns que nos desperten i chicotetes diablures com canviar objectes de lloc. Es diu que penetra per les nits en les cases quan dormen els seus habitants, i si està de mal humor trenca cacharros, espanta reses, regira la roba de les arques, trasiega en aigua, enredra els cabells dels que dormen junts, etc. Presuntament, desapareix momentàneament si es fan invocacions religioses, a voltes n'hi ha prou en un: ¡Jesús!, ¡Verge Santa! o ¡Deu Meu!, pero és molt difícil desfer-se definitivament d'ell, acompanyant casi sempre a la família en la mudança; solen anunciar-se dient: yo també vaig de casa mudada.

	Per a desfer-se d'ell, se li sol demanar que faça una d'estes tres coses: dur un cesto ple d'[[aigua]], mudar en [[blanc]] la pelleranca d'un cabrit o moltó [[negre]], o arreplegar a grapats mig copin de [[dacsa]] o un atre [[cereal]] (lo que no pot fer perque se li escapa pel forat de la mà); al no poder fer-ho s'enfada i es va avergonyit.		Per a desfer-se d'ell, se li sol demanar que faça una d'estes tres coses: dur un cesto ple d'[[aigua]], mudar en [[blanc]] la pelleranca d'un cabrit o moltó [[negre]], o arreplegar a grapats mig copin de [[dacsa]] o un atre [[cereal]] (lo que no pot fer perque se li escapa pel forat de la mà); al no poder fer-ho s'enfada i es va avergonyit.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 18:55 10 feb 2024

2024-02-10T18:55:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:55 10 feb 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Reunióndetrasgos.jpg\|thumb\|250px\|Representació de trasgos]]		[[File:Reunióndetrasgos.jpg\|thumb\|250px\|Representació de trasgos]]

	El '''trasgo, trasno o trasgu''' és un [[donyet]] propi de la [[mitologia celta]] clàssica del nort d'[[Espanya]]. Un procés sinonímic per a designar un fenomen en un orige comú, potser indoeuropeu, pero de clara influencia celta, comú als actuals pobles centreeuropeus i a aquells que varen influir en la [[península ibèrica]] a la caiguda de l'[[Imperi Romà]]: [[visigots]], suevos, francs, etc. Aixina, en atres llocs d'[[Europa]], entre els germans, és conegut com kobold, gremlin o trasgos i també pels similars silfo, goblin o gnom.		El '''trasgo, trasno o trasgu''' és un [[donyet]] propi de la [[mitologia celta]] clàssica del nort d'[[Espanya]]. Un procés sinonímic per a designar un fenomen en un orige comú, potser indoeuropeu, pero de clara influencia celta, comú als actuals pobles centreeuropeus i a aquells que varen influir en la [[península ibèrica]] a la caiguda de l'[[Imperi Romà]]: [[visigots]], suevos, francs, etc. Aixina, en atres llocs d'[[Europa]], entre els [[Alemanya\|germans]], és conegut com kobold, gremlin o trasgos i també pels similars silfo, goblin o gnom.

	== Caracterisació ==		== Caracterisació ==

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Representació de trasgos El '''trasgo, trasno o trasgu''' és un donyet propi de la mitologia celta clàssi…»

2023-02-15T19:31:50Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació de trasgos El '''trasgo, trasno o trasgu''' és un donyet propi de la mitologia celta clàssi…»

Pàgina nova

[[File:Reunióndetrasgos.jpg|thumb|250px|Representació de trasgos]]

El '''trasgo, trasno o trasgu''' és un [[donyet]] propi de la [[mitologia celta]] clàssica del nort d'[[Espanya]]. Un procés sinonímic per a designar un fenomen en un orige comú, potser indoeuropeu, pero de clara influencia celta, comú als actuals pobles centreeuropeus i a aquells que varen influir en la [[península ibèrica]] a la caiguda de l'[[Imperi Romà]]: [[visigots]], suevos, francs, etc. Aixina, en atres llocs d'[[Europa]], entre els germans, és conegut com kobold, gremlin o trasgos i també pels similars silfo, goblin o gnom.

== Caracterisació ==
Del [[llatí]] transgredī ('el que transgrede, el que trenca en la llei') se li denomina trasgo, trasno o tarde en [[Galícia]]; trasgu, Cornín o Xuan dos Camins, Pisadiel el de la Mà Furada, Gorretín Coloráu, El de la Gorra Encarnada o sumiciu en [[Astúries]], [[Lleó]], [[Cantàbria]] i Est de Galícia; trasgo o martinico en [[Castella i Lleó]]; strago o dimoni dona mà furada en [[Portugal]].

És representat com un humanoide; un donyet familiar, chicotet o totalment invisible, que habita en la llar; generalment representat en tez morena, que vist brusa i gorro picut colorat i que sol ser coix (de la cama dreta), en coa (i a voltes banyes) i sempre en la mà esquerra foradada; de caràcter inquiet, trabucant i juganer.

Se li associa en les distraccions i també a les desaparicions d'objectes necessaris. Com tot donyet goja realisant travesures. Són invariablement janglons i a voltes malévolos, destrossant els atifells domèstics o enganyant als humans. Se li adjudiquen aquells sorolls nocturns que nos desperten i chicotetes diablures com canviar objectes de lloc. Es diu que penetra per les nits en les cases quan dormen els seus habitants, i si està de mal humor trenca cacharros, espanta reses, regira la roba de les arques, trasiega en aigua, enredra els cabells dels que dormen junts, etc. Presuntament, desapareix momentàneament si es fan invocacions religioses, a voltes n'hi ha prou en un: ¡Jesús!, ¡Verge Santa! o ¡Deu Meu!, pero és molt difícil desfer-se definitivament d'ell, acompanyant casi sempre a la família en la mudança; solen anunciar-se dient: yo també vaig de casa mudada.

Per a desfer-se d'ell, se li sol demanar que faça una d'estes tres coses: dur un cesto ple d'[[aigua]], mudar en [[blanc]] la pelleranca d'un cabrit o moltó [[negre]], o arreplegar a grapats mig copin de [[dacsa]] o un atre [[cereal]] (lo que no pot fer perque se li escapa pel forat de la mà); al no poder fer-ho s'enfada i es va avergonyit.

== Referències ==
* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
* Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
* Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
* Miranda Jane Green, Mythes celtiques, Éditions du Seuil, 1995, p. 121
* Sainero Sánchez, Ramón (1999). Diccionario Akal de Mitología celta. Ediciones AKAL. p. 193. ISBN 9788446009368

== Bibliografia ==
* Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
* D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
* Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89
* Mircea Eliade, A History of Religious Ideas, Vol. 2. University of Chicago Press (1982). § 171
* Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0
* Quintino, Claudio Crow. en 'El Libro de la Mitologia Celta', Hi-Brasil Editora, São Paulo, 2002. página 49

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Sculptures in Llanes}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia celta]]