Trebeta - Historial de revisions

Jose2 en 14:09 19 ago 2025

2025-08-19T14:09:29Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:09 19 ago 2025
Llínea 5:		Llínea 5:
	En un grup de colon, Trebeta es va establir a la vora del riu Mosela fundant la ciutat epónima 300 anys abans que la pròpia [[Roma]] i en que la seua Rotes Haus de la plaça del mercat central, es conserva l'inscripció.		En un grup de colon, Trebeta es va establir a la vora del riu Mosela fundant la ciutat epónima 300 anys abans que la pròpia [[Roma]] i en que la seua Rotes Haus de la plaça del mercat central, es conserva l'inscripció.

	Una atra llegenda, sostinguda des del [[sigle XIV]] pels cronistes de Königshoven i Daniel Specklin en el [[sigle XVI]], atribuïxen també a Trebeta la fundació d'[[Estrasburc]]. Despuix de la seua mort, el seu cos va ser cremat en Petrisberg pel poble de Tréveris.		Una atra llegenda, sostinguda des del [[sigle XIV]] pels cronistes de Königshoven i Daniel Specklin en el [[sigle XVI]], atribuïxen també a Trebeta la fundació d'[[Estrasburc]]. Despuix de la seua mort, el seu cos va ser cremat en Petrisberg pel poble de Tréveris.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 18:50 6 feb 2025

2025-02-06T18:50:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:50 6 feb 2025
Llínea 6:		Llínea 6:

	Una atra llegenda, sostinguda des del [[sigle XIV]] pels cronistes de Königshoven i Daniel Specklin en el [[sigle XVI]], atribuïxen també a Trebeta la fundació d'[[Estrasburc]]. Despuix de la seua mort, el seu cos va ser cremat en Petrisberg pel poble de Tréveris.		Una atra llegenda, sostinguda des del [[sigle XIV]] pels cronistes de Königshoven i Daniel Specklin en el [[sigle XVI]], atribuïxen també a Trebeta la fundació d'[[Estrasburc]]. Despuix de la seua mort, el seu cos va ser cremat en Petrisberg pel poble de Tréveris.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Jean-Pierre Klein: "Argentoratum-Strasbourg, du Castrum à l'Urbs", en Strasbourg, urbanisme et architecture des origines à nos jours.- Woippy: Oberlin-Gérard Klopp-Difal, 1996.- ISBN 2-85369-164-0		* Jean-Pierre Klein: "Argentoratum-Strasbourg, du Castrum à l'Urbs", en Strasbourg, urbanisme et architecture des origines à nos jours.- Woippy: Oberlin-Gérard Klopp-Difal, 1996.- ISBN 2-85369-164-0

Jose2 en 16:12 13 maig 2024

2024-05-13T16:12:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:12 13 maig 2024
Llínea 7:		Llínea 7:
	Una atra llegenda, sostinguda des del [[sigle XIV]] pels cronistes de Königshoven i Daniel Specklin en el [[sigle XVI]], atribuïxen també a Trebeta la fundació d'[[Estrasburc]]. Despuix de la seua mort, el seu cos va ser cremat en Petrisberg pel poble de Tréveris.		Una atra llegenda, sostinguda des del [[sigle XIV]] pels cronistes de Königshoven i Daniel Specklin en el [[sigle XVI]], atribuïxen també a Trebeta la fundació d'[[Estrasburc]]. Despuix de la seua mort, el seu cos va ser cremat en Petrisberg pel poble de Tréveris.

	==Referències==		== Referències ==
	* Jean-Pierre Klein: "Argentoratum-Strasbourg, du Castrum à l'Urbs", en Strasbourg, urbanisme et architecture des origines à nos jours.- Woippy: Oberlin-Gérard Klopp-Difal, 1996.- ISBN 2-85369-164-0		* Jean-Pierre Klein: "Argentoratum-Strasbourg, du Castrum à l'Urbs", en Strasbourg, urbanisme et architecture des origines à nos jours.- Woippy: Oberlin-Gérard Klopp-Difal, 1996.- ISBN 2-85369-164-0
	* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2		* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2

Jose2 en 18:45 13 feb 2024

2024-02-13T18:45:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:45 13 feb 2024
Llínea 5:		Llínea 5:
	En un grup de colon, Trebeta es va establir a la vora del riu Mosela fundant la ciutat epónima 300 anys abans que la pròpia [[Roma]] i en que la seua Rotes Haus de la plaça del mercat central, es conserva l'inscripció.		En un grup de colon, Trebeta es va establir a la vora del riu Mosela fundant la ciutat epónima 300 anys abans que la pròpia [[Roma]] i en que la seua Rotes Haus de la plaça del mercat central, es conserva l'inscripció.

	Una atra llegenda, sostinguda des del [[sigle XIV]] pels cronistes de Königshoven i Daniel Specklin en el [[sigle XVI]], atribuïxen també a Trebeta la fundació d'[[Estrasburc]]. Despuix de la seua mort, el seu cos va ser cremat en Petrisberg pel poble de Tréveris.		Una atra llegenda, sostinguda des del [[sigle XIV]] pels cronistes de Königshoven i Daniel Specklin en el [[sigle XVI]], atribuïxen també a Trebeta la fundació d'[[Estrasburc]]. Despuix de la seua mort, el seu cos va ser cremat en Petrisberg pel poble de Tréveris.

	==Referències==		==Referències==

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «'''Trebeta''' va ser un personage llegendari, fill del rei d'Assíria Ninus, fundador de la ciutat de Tréveris segons el ''Gesta Treverorum'' obra escr…»

2023-03-27T17:33:20Z

Pàgina nova, en el contingut: «'''Trebeta''' va ser un personage llegendari, fill del rei d'Assíria Ninus, fundador de la ciutat de Tréveris segons el ''Gesta Treverorum'' obra escr…»

Pàgina nova

'''Trebeta''' va ser un personage llegendari, fill del rei d'Assíria [[Ninus]], fundador de la ciutat de [[Tréveris]] segons el ''Gesta Treverorum'' obra escrita en l'any [[1105]].

Trebeta, fill d'una princesa caldea, esposa de Ninus ans que este coneguera a [[Semíramis]], va caure en desgràcia despuix de la mort del seu pare i la successió al tro de la seua madrastra, sent forçat a exiliar-se en [[Europa]].

En un grup de colon, Trebeta es va establir a la vora del riu Mosela fundant la ciutat epónima 300 anys abans que la pròpia [[Roma]] i en que la seua Rotes Haus de la plaça del mercat central, es conserva l'inscripció.

Una atra llegenda, sostinguda des del [[sigle XIV]] pels cronistes de Königshoven i Daniel Specklin en el [[sigle XVI]], atribuïxen també a Trebeta la fundació d'[[Estrasburc]]. Despuix de la seua mort, el seu cos va ser cremat en Petrisberg pel poble de Tréveris.

==Referències==
* Jean-Pierre Klein: "Argentoratum-Strasbourg, du Castrum à l'Urbs", en Strasbourg, urbanisme et architecture des origines à nos jours.- Woippy: Oberlin-Gérard Klopp-Difal, 1996.- ISBN 2-85369-164-0
* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
* Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8

== Bibliografia ==

* Beringer, A. 2016. The Sight of Semiramis: Medieval and Early Modern Narratives of the Babylonian Queen. Tempe: Arizona State University Press. (en anglés)
* Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
* Hadad, Husni & Mja'is, Salim (1993) Ba'al Haddad, A Study of Ancient Religious History of Syria
* Haussig, Hans Wihelm (1965). Wörterbuch der Mythologie, I, Götter und Mythem im Vorderen Orient. Stuttgart: E. Klett.
* Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion
* Jastrow, Jr., Morris (1911). Aspects of Religious Belief and Practice in Babylonia and Assyria. Nueva York y Londres: G.P. Putnam's Sons. p. 648

[[Categoria: Mitologia]]
[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]
[[Categoria: Mitologia assíria]]