Triceràtops - Historial de revisions

Reval en 17:50 10 abr 2026

2026-04-10T17:50:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:50 10 abr 2026
Llínea 22:		Llínea 22:
	* [[Styracosaurus]]		* [[Styracosaurus]]
	* [[Ceratopsidae]]		* [[Ceratopsidae]]

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 10:09 21 jul 2024

2024-07-21T10:09:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:09 21 jul 2024
Llínea 22:		Llínea 22:
	* [[Styracosaurus]]		* [[Styracosaurus]]
	* [[Ceratopsidae]]		* [[Ceratopsidae]]

	== Referències ==		== Referències ==

Llínea 30:		Llínea 30:
	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

	*Horner, J. R., & Goodwin, M. B. 2006. Major cranial changes during ''Triceratops'' ontogeny. Proc BIOL Sci. November 7; 273(1602): 2757–2761.		* Horner, J. R., & Goodwin, M. B. 2006. Major cranial changes during ''Triceratops'' ontogeny. Proc BIOL Sci. November 7; 273(1602): 2757–2761.
	*Mathews, J., Henderson, M. & Williams, S. 2007. Taphonomy and sedimentology of the first known Triceratops bonebed, Carter County, Muntanyesa. 67th Annual Meeting. Society of Vertebra't Paleontology. Journal of Vertebra't Paleontology, 27, 3, 114.		* Mathews, J., Henderson, M. & Williams, S. 2007. Taphonomy and sedimentology of the first known Triceratops bonebed, Carter County, Muntanyesa. 67th Annual Meeting. Society of Vertebra't Paleontology. Journal of Vertebra't Paleontology, 27, 3, 114.
	*Walters, R., Chapman, R. E. & Snyder, R. A. 2001. Fleshing-out Triceratops: adding muscle and skin to the virtual Triceratops. Journal of Vertebra't Paleontology. Abstracts of papers. Sixty-first annual meeting society of vertebra't paleontology, 21, Supplement to number 3, 111A		* Walters, R., Chapman, R. E. & Snyder, R. A. 2001. Fleshing-out Triceratops: adding muscle and skin to the virtual Triceratops. Journal of Vertebra't Paleontology. Abstracts of papers. Sixty-first annual meeting society of vertebra't paleontology, 21, Supplement to number 3, 111A

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T16:07:19Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 16:07 28 ago 2023
Llínea 13:		Llínea 13:
	El primer espècimen de triceràtop va ser descobert per John Bell Hatcher en [[Cas Creek]], ([[Wyoming]]), l'any [[1888]]. Va trobar un gran banya i un enorme esquelet en les profunditats d'un canó. La seua declaració com un dinosauri llegítim es va realisar quan va ser descobert un cràneu intacte. Va ser nomenat com actualment se li coneix per Othniel Charles Marsh en [[1889]].<ref>Marsh O.C. 1989. Notice of gigantic horned Dinosauria from the Cretaceous. AM. J. Sci.;38:173–175.</ref> No obstant, dos anys abans ell mateix ho havia identificat erròneament, declarant-ho com un tipos de visó: aquells restos erròneament nomenats eren originariàs de les proximitats de [[Denver]], [[Roig]]; varen ser trobats en la [[primavera]] de [[1887]].<ref name="KC06">Carpenter, K. (2006). [https://scientists.dmns.Org/sites/kencarpenter/PDFs%20of%20publications/Balticornis.Pdf "''Bison''" ''alticornis'' and O.C. Marsh'S early views on ceratopsians.] In: Carpenter, K. (ed.). ''Horns and Beaks: Ceratopsian and Ornithopod Dinosaurs'' Indiana University Pres:Bloomington and Indianapolis, Pp. 349–364. ISBN 0-253-34817-X.</ref> La robusta naturalea del cràneu d'estos animals ha permés que molts eixemplars s'hagen preservat com a fòssils, lo que també ha ajudat a fer que puguen ser estudiades variacions entre diverses subespècies.		El primer espècimen de triceràtop va ser descobert per John Bell Hatcher en [[Cas Creek]], ([[Wyoming]]), l'any [[1888]]. Va trobar un gran banya i un enorme esquelet en les profunditats d'un canó. La seua declaració com un dinosauri llegítim es va realisar quan va ser descobert un cràneu intacte. Va ser nomenat com actualment se li coneix per Othniel Charles Marsh en [[1889]].<ref>Marsh O.C. 1989. Notice of gigantic horned Dinosauria from the Cretaceous. AM. J. Sci.;38:173–175.</ref> No obstant, dos anys abans ell mateix ho havia identificat erròneament, declarant-ho com un tipos de visó: aquells restos erròneament nomenats eren originariàs de les proximitats de [[Denver]], [[Roig]]; varen ser trobats en la [[primavera]] de [[1887]].<ref name="KC06">Carpenter, K. (2006). [https://scientists.dmns.Org/sites/kencarpenter/PDFs%20of%20publications/Balticornis.Pdf "''Bison''" ''alticornis'' and O.C. Marsh'S early views on ceratopsians.] In: Carpenter, K. (ed.). ''Horns and Beaks: Ceratopsian and Ornithopod Dinosaurs'' Indiana University Pres:Bloomington and Indianapolis, Pp. 349–364. ISBN 0-253-34817-X.</ref> La robusta naturalea del cràneu d'estos animals ha permés que molts eixemplars s'hagen preservat com a fòssils, lo que també ha ajudat a fer que puguen ser estudiades variacions entre diverses subespècies.

	En les primeres décades posteriors a la descripció de ''Triceratops'', es va rescatar diversos esquelets, que variaven en menor o major grau del ''Triceratops'' original, ~~cridat~~ ''T. horridus'' per [[Marsh]] (del [[llatí]] ''horridus'' =rugoso, sugerint la textura rugosa d'aquells [[os]]s pertanyents a l'espècimen [[tipos]], més tart identificat com un individu ancià).		En les primeres décades posteriors a la descripció de ''Triceratops'', es va rescatar diversos esquelets, que variaven en menor o major grau del ''Triceratops'' original, nomenat ''T. horridus'' per [[Marsh]] (del [[llatí]] ''horridus'' =rugoso, sugerint la textura rugosa d'aquells [[os]]s pertanyents a l'espècimen [[tipos]], més tart identificat com un individu ancià).
	Les espècies conegudes de triceratópos inclouen al ''T. prorsus'' (Marsh, 1890) i al ''T. horridus'' (Marsh, 1889).<ref>Forster C.A. 1996. Species resolution in Triceratops: cladistic and morphometric approaches. J. Vertebr. Paleontol.;16:259–270.</ref> Anteriorment es va creure que el [[diceràtop]] era una espècie de triceràtop, pero actualment este es troba reconegut com un gènero distint.		Les espècies conegudes de triceratópos inclouen al ''T. prorsus'' (Marsh, 1890) i al ''T. horridus'' (Marsh, 1889).<ref>Forster C.A. 1996. Species resolution in Triceratops: cladistic and morphometric approaches. J. Vertebr. Paleontol.;16:259–270.</ref> Anteriorment es va creure que el [[diceràtop]] era una espècie de triceràtop, pero actualment este es troba reconegut com un gènero distint.

Jose2: Text reemplaça - 'Després' a 'Despuix'

2021-07-03T11:11:00Z

Text reemplaça - 'Després' a 'Despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 11:11 3 jul 2021
Llínea 7:		Llínea 7:
	Des de la seua coroneta i estenent-se sobre el coll, el triceràtop posseïa un collarí òsseu, en el que es desplegava una capa de pell, profusament irrigada per numerosos vasos sanguíneus, lo que es sap donada les calcigades que estos capilars varen deixar en l'os fòssil. Erròneament es va pensar en l'antiguetat que este collarí complia una funció defensiva per a l'animal, lo que ha segut descartat recentment donada la fragilitat del collarí, que no constituïda una placa òssea prou solida i completa. Alguns paleontòlecs inclús han arribat a sugerir que una lesió en el dit collarí pot haver-hi resultat en extrem nociva per a l'animal, donada la seua alta irrigació sanguínea. Entre les numeroses funcions que s'han atribuït a esta formació òssea, es troben les de termoregulació i d'exhibició tant sexual com defensiva, fundades en la circulació sanguínea de l'animal. En el primer cas, actuant com una vela semblant al cas del [[Espinosàureu]], i en les segones alternatives, a causa de l'enrogiment que supostament hauria adoptat el collarí a l'aumentar el fluix sanguíneu, com en les plaques del [[Estegosàureu]].		Des de la seua coroneta i estenent-se sobre el coll, el triceràtop posseïa un collarí òsseu, en el que es desplegava una capa de pell, profusament irrigada per numerosos vasos sanguíneus, lo que es sap donada les calcigades que estos capilars varen deixar en l'os fòssil. Erròneament es va pensar en l'antiguetat que este collarí complia una funció defensiva per a l'animal, lo que ha segut descartat recentment donada la fragilitat del collarí, que no constituïda una placa òssea prou solida i completa. Alguns paleontòlecs inclús han arribat a sugerir que una lesió en el dit collarí pot haver-hi resultat en extrem nociva per a l'animal, donada la seua alta irrigació sanguínea. Entre les numeroses funcions que s'han atribuït a esta formació òssea, es troben les de termoregulació i d'exhibició tant sexual com defensiva, fundades en la circulació sanguínea de l'animal. En el primer cas, actuant com una vela semblant al cas del [[Espinosàureu]], i en les segones alternatives, a causa de l'enrogiment que supostament hauria adoptat el collarí a l'aumentar el fluix sanguíneu, com en les plaques del [[Estegosàureu]].

	La [[boca]] recorda a un [[pic]] de [[loro]], mentres que la dentadura revela que l'alimentació dels triceràtops era eminentment herbívora. ~~Després~~ d'arrancar els brots i [[full]]s triturava l'aliment en fileres de [[dent]]s localisats en el fondos de la boca que li servien com un mecanisme per a esquilar l'aliment. Eixes peces dentals creixien de nou una vegada es desgastaven. Ya que la posició del cràneu és prou baixa, lo més provable és que el seu comportament alimentari fora eminentment ramoneador. Les dents dels triceràtops són un dels fòssils més abundants del final del Cretàceu en el nort dels Estats Units, sugerint que varen ser els herbívors dominants del seu temps.		La [[boca]] recorda a un [[pic]] de [[loro]], mentres que la dentadura revela que l'alimentació dels triceràtops era eminentment herbívora. Despuix d'arrancar els brots i [[full]]s triturava l'aliment en fileres de [[dent]]s localisats en el fondos de la boca que li servien com un mecanisme per a esquilar l'aliment. Eixes peces dentals creixien de nou una vegada es desgastaven. Ya que la posició del cràneu és prou baixa, lo més provable és que el seu comportament alimentari fora eminentment ramoneador. Les dents dels triceràtops són un dels fòssils més abundants del final del Cretàceu en el nort dels Estats Units, sugerint que varen ser els herbívors dominants del seu temps.

	== Història ==		== Història ==

Jose2 en 16:22 14 maig 2021

2021-05-14T16:22:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:22 14 maig 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Image~~:~~Esqueletdinosauri~~.jpg\|thumb\|right\|260px\|~~Esquelet d'un ''[[~~Triceràtops~~]] '', expost en~~		[[File:Triceratops_BW.jpg\|thumb\|right\|260px\|Triceràtops]]
	~~el [[Museu d0Història Natural de l'Institució Smithsoniana\|Museu Smithsoniano]].~~]]
	'''''Triceràtops''''' (del [[Idioma grec\|grec]] ''tri-/τρι-'' ="tres", ''kéras/κέρας'' ="cuerno", i ''-ōps/-ωψ'' ="cara";"cara de tres banyes'") és un [[gènere (biologia)\|gèner]] de [[dinosauri]]s [[ceratopsian]]s [[ceratòpsit]]s, que vixqueren en el [[Cretàceu superior]] (fa aproximadament entre 67 i 65 millons de anys, en el [[Maastrichtià]]) en lo que hui es [[Nort-Amèrica]].		'''''Triceràtops''''' (del [[Idioma grec\|grec]] ''tri-/τρι-'' ="tres", ''kéras/κέρας'' ="cuerno", i ''-ōps/-ωψ'' ="cara";"cara de tres banyes'") és un [[gènere (biologia)\|gèner]] de [[dinosauri]]s [[ceratopsian]]s [[ceratòpsit]]s, que vixqueren en el [[Cretàceu superior]] (fa aproximadament entre 67 i 65 millons de anys, en el [[Maastrichtià]]) en lo que hui es [[Nort-Amèrica]].

Jose2 en 19:24 7 jun 2019

2019-06-07T19:24:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:24 7 jun 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Esqueletdinosauri.jpg\|thumb\|right\|260px\|Esquelet d'un ''[[Triceràtops]] '', expost en		[[Image:Esqueletdinosauri.jpg\|thumb\|right\|260px\|Esquelet d'un ''[[Triceràtops]] '', expost en
	el [[Museu d0Història Natural de l'Institució Smithsoniana\|Museu Smithsoniano]].]]		el [[Museu d0Història Natural de l'Institució Smithsoniana\|Museu Smithsoniano]].]]
	'''''Triceràtops''''' (del [[Idioma grec\|grec]] ''tri-/τρι-'' ="tres", ''kéras/κέρας'' ="cuerno", i ''-ōps/-ωψ'' ="cara";"cara de tres banyes'") és un [[gènere (biologia)\|gèner]] de [[dinosauri]]s [[ceratopsian]]s [[ceratòpsit]]s, que vixqueren en el [[Cretàceu superior]] (fa aproximadament 67 i 65 millons de anys, en el [[Maastrichtià]]) en lo que hui es [[Nort-Amèrica]].		'''''Triceràtops''''' (del [[Idioma grec\|grec]] ''tri-/τρι-'' ="tres", ''kéras/κέρας'' ="cuerno", i ''-ōps/-ωψ'' ="cara";"cara de tres banyes'") és un [[gènere (biologia)\|gèner]] de [[dinosauri]]s [[ceratopsian]]s [[ceratòpsit]]s, que vixqueren en el [[Cretàceu superior]] (fa aproximadament entre 67 i 65 millons de anys, en el [[Maastrichtià]]) en lo que hui es [[Nort-Amèrica]].

	== Descripció ==		== Descripció ==

Jose2: Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

2016-04-26T11:17:28Z

Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

← Revisió anterior		Revisió de 11:17 26 abr 2016
Llínea 8:		Llínea 8:
	Des de la seua coroneta i estenent-se sobre el coll, el triceràtop posseïa un collarí òsseu, en el que es desplegava una capa de pell, profusament irrigada per numerosos vasos sanguíneus, lo que es sap donada les calcigades que estos capilars varen deixar en l'os fòssil. Erròneament es va pensar en l'antiguetat que este collarí complia una funció defensiva per a l'animal, lo que ha segut descartat recentment donada la fragilitat del collarí, que no constituïda una placa òssea prou solida i completa. Alguns paleontòlecs inclús han arribat a sugerir que una lesió en el dit collarí pot haver-hi resultat en extrem nociva per a l'animal, donada la seua alta irrigació sanguínea. Entre les numeroses funcions que s'han atribuït a esta formació òssea, es troben les de termoregulació i d'exhibició tant sexual com defensiva, fundades en la circulació sanguínea de l'animal. En el primer cas, actuant com una vela semblant al cas del [[Espinosàureu]], i en les segones alternatives, a causa de l'enrogiment que supostament hauria adoptat el collarí a l'aumentar el fluix sanguíneu, com en les plaques del [[Estegosàureu]].		Des de la seua coroneta i estenent-se sobre el coll, el triceràtop posseïa un collarí òsseu, en el que es desplegava una capa de pell, profusament irrigada per numerosos vasos sanguíneus, lo que es sap donada les calcigades que estos capilars varen deixar en l'os fòssil. Erròneament es va pensar en l'antiguetat que este collarí complia una funció defensiva per a l'animal, lo que ha segut descartat recentment donada la fragilitat del collarí, que no constituïda una placa òssea prou solida i completa. Alguns paleontòlecs inclús han arribat a sugerir que una lesió en el dit collarí pot haver-hi resultat en extrem nociva per a l'animal, donada la seua alta irrigació sanguínea. Entre les numeroses funcions que s'han atribuït a esta formació òssea, es troben les de termoregulació i d'exhibició tant sexual com defensiva, fundades en la circulació sanguínea de l'animal. En el primer cas, actuant com una vela semblant al cas del [[Espinosàureu]], i en les segones alternatives, a causa de l'enrogiment que supostament hauria adoptat el collarí a l'aumentar el fluix sanguíneu, com en les plaques del [[Estegosàureu]].

	La [[boca]] recorda a un [[pic]] de [[loro]], mentres que la dentadura revela que l'alimentació dels triceràtops era eminentment herbívora. Després d'arrancar els brots i [[full]]s triturava l'aliment en fileres de [[dent]]s localisats en el fondos de la boca que li servien com un mecanisme per a esquilar l'aliment. Eixes peces dentals creixien de nou una vegada es desgastaven. Ya que la posició del cràneu és prou baixa, lo més provable és que el seu comportament alimentari fora eminentment ramoneador. Les dents dels triceràtops són un dels fòssils més abundants del final del Cretàceu en el nort dels Estats Units, sugerint que ~~van~~ ser els herbívors dominants del seu temps.		La [[boca]] recorda a un [[pic]] de [[loro]], mentres que la dentadura revela que l'alimentació dels triceràtops era eminentment herbívora. Després d'arrancar els brots i [[full]]s triturava l'aliment en fileres de [[dent]]s localisats en el fondos de la boca que li servien com un mecanisme per a esquilar l'aliment. Eixes peces dentals creixien de nou una vegada es desgastaven. Ya que la posició del cràneu és prou baixa, lo més provable és que el seu comportament alimentari fora eminentment ramoneador. Les dents dels triceràtops són un dels fòssils més abundants del final del Cretàceu en el nort dels Estats Units, sugerint que varen ser els herbívors dominants del seu temps.

	== Història ==		== Història ==

Jose2: Text reemplaça - 'Historia' a 'Història'

2016-02-25T16:47:10Z

Text reemplaça - 'Historia' a 'Història'

← Revisió anterior		Revisió de 16:47 25 feb 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Esqueletdinosauri.jpg\|thumb\|right\|260px\|Esquelet d'un ''[[Triceràtops]] '', expost en		[[Image:Esqueletdinosauri.jpg\|thumb\|right\|260px\|Esquelet d'un ''[[Triceràtops]] '', expost en
	el [[Museu ~~d0Historia~~ Natural de l'Institució Smithsoniana\|Museu Smithsoniano]].]]		el [[Museu d0Història Natural de l'Institució Smithsoniana\|Museu Smithsoniano]].]]
	'''''Triceràtops''''' (del [[Idioma grec\|grec]] ''tri-/τρι-'' ="tres", ''kéras/κέρας'' ="cuerno", i ''-ōps/-ωψ'' ="cara";"cara de tres banyes'") és un [[gènere (biologia)\|gèner]] de [[dinosauri]]s [[ceratopsian]]s [[ceratòpsit]]s, que vixqueren en el [[Cretàceu superior]] (fa aproximadament 67 i 65 millons de anys, en el [[Maastrichtià]]) en lo que hui es [[Nort-Amèrica]].		'''''Triceràtops''''' (del [[Idioma grec\|grec]] ''tri-/τρι-'' ="tres", ''kéras/κέρας'' ="cuerno", i ''-ōps/-ωψ'' ="cara";"cara de tres banyes'") és un [[gènere (biologia)\|gèner]] de [[dinosauri]]s [[ceratopsian]]s [[ceratòpsit]]s, que vixqueren en el [[Cretàceu superior]] (fa aproximadament 67 i 65 millons de anys, en el [[Maastrichtià]]) en lo que hui es [[Nort-Amèrica]].

Jose2: /* Història */

2016-02-25T16:43:45Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 16:43 25 feb 2016
Llínea 12:		Llínea 12:
	== Història ==		== Història ==

	El primer espècimen de triceràtop va ser descobert per John Bell Hatcher en [[Cas Creek]], ([[Wyoming]]), l'any [[1888]]. Va trobar un gran banya i un enorme esquelet en les profunditats d'un canó. La seua declaració com un dinosauri llegítim es va realisar quan va ser descobert un cràneu intacte. Va ser nomenat com actualment se li coneix per Othniel Charles Marsh en [[1889]].<ref>Marsh O.C. 1989. Notice of gigantic horned Dinosauria from the Cretaceous. AM. J. Sci.;38:173–175.</ref> No obstant, dos anys abans ell mateix ho havia identificat erròneament, declarant-ho com un tipos de visó: ~~aquelles restes~~ erròneament ~~nomenades~~ eren originariàs de les proximitats de [[Denver]], [[Roig]]; ~~van~~ ser trobats en la [[primavera]] de [[1887]].<ref name="KC06">Carpenter, K. (2006). [https://scientists.dmns.Org/sites/kencarpenter/PDFs%20of%20publications/Balticornis.Pdf "''Bison''" ''alticornis'' and O.C. Marsh'S early views on ceratopsians.] In: Carpenter, K. (ed.). ''Horns and Beaks: Ceratopsian and Ornithopod Dinosaurs'' Indiana University Pres:Bloomington and Indianapolis, Pp. 349–364. ISBN 0-253-34817-X.</ref> La robusta naturalea del cràneu d'estos animals ha permés que molts eixemplars s'hagen preservat com a fòssils, ~~la qual cosa~~ també ha ajudat a fer que puguen ser estudiades variacions entre diverses subespècies.		El primer espècimen de triceràtop va ser descobert per John Bell Hatcher en [[Cas Creek]], ([[Wyoming]]), l'any [[1888]]. Va trobar un gran banya i un enorme esquelet en les profunditats d'un canó. La seua declaració com un dinosauri llegítim es va realisar quan va ser descobert un cràneu intacte. Va ser nomenat com actualment se li coneix per Othniel Charles Marsh en [[1889]].<ref>Marsh O.C. 1989. Notice of gigantic horned Dinosauria from the Cretaceous. AM. J. Sci.;38:173–175.</ref> No obstant, dos anys abans ell mateix ho havia identificat erròneament, declarant-ho com un tipos de visó: aquells restos erròneament nomenats eren originariàs de les proximitats de [[Denver]], [[Roig]]; varen ser trobats en la [[primavera]] de [[1887]].<ref name="KC06">Carpenter, K. (2006). [https://scientists.dmns.Org/sites/kencarpenter/PDFs%20of%20publications/Balticornis.Pdf "''Bison''" ''alticornis'' and O.C. Marsh'S early views on ceratopsians.] In: Carpenter, K. (ed.). ''Horns and Beaks: Ceratopsian and Ornithopod Dinosaurs'' Indiana University Pres:Bloomington and Indianapolis, Pp. 349–364. ISBN 0-253-34817-X.</ref> La robusta naturalea del cràneu d'estos animals ha permés que molts eixemplars s'hagen preservat com a fòssils, lo que també ha ajudat a fer que puguen ser estudiades variacions entre diverses subespècies.

	En les primeres décades posteriors a la descripció de ''Triceratops'', es va rescatar diversos esquelets, que variaven en menor o major grau del ''Triceratops'' original, cridat ''T. horridus'' per [[Marsh]] (del [[llatí]] ''horridus'' =rugoso, sugerint la textura rugosa d'aquells [[os]]s pertanyents a l'espècimen [[tipos]], més tart identificat com un individu ancià).		En les primeres décades posteriors a la descripció de ''Triceratops'', es va rescatar diversos esquelets, que variaven en menor o major grau del ''Triceratops'' original, cridat ''T. horridus'' per [[Marsh]] (del [[llatí]] ''horridus'' =rugoso, sugerint la textura rugosa d'aquells [[os]]s pertanyents a l'espècimen [[tipos]], més tart identificat com un individu ancià).

Jose2: /* Descripció */

2016-02-25T16:42:13Z

Descripció

← Revisió anterior		Revisió de 16:42 25 feb 2016
Llínea 4:		Llínea 4:

	== Descripció ==		== Descripció ==
	Els triceràtops ~~van~~ ser un dels últims dinosauris a aparéixer abans de l'[[extinció massiva del Cretàceu-Terciari]]. Media fins a 9 [[metro]]s de [[llongitut]] i 3 metros de [[altura]]. Els triceràtops eren animals [[herbívor]]s, robusts i voluminosos (pesaven entre 6,1 i 12 tonellades). Es movien sobre les seues quatre grosses ~~potes~~; les davanteres destacaven per la seua força, ya que havien de soportar el pes d'un [[cràneu]] de dimensions desproporcionades. L'epidermis de l'animal era grossa i presentava unes chicotetes protuberàncies que es disseminaven pel seu cos de manera irregular. ~~Els~~ extremitats eren corpulentes i els dits del peu seccionats.		Els triceràtops varen ser un dels últims dinosauris en aparéixer abans de l'[[extinció massiva del Cretàceu-Terciari]]. Media fins a 9 [[metro]]s de [[llongitut]] i 3 metros de [[altura]]. Els triceràtops eren animals [[herbívor]]s, robusts i voluminosos (pesaven entre 6,1 i 12 tonellades). Es movien sobre les seues quatre grosses pates; les davanteres destacaven per la seua força, ya que havien de soportar el pes d'un [[cràneu]] de dimensions desproporcionades. L'epidermis de l'animal era grossa i presentava unes chicotetes protuberàncies que es disseminaven pel seu cos de manera irregular. Les extremitats eren corpulentes i els dits del peu seccionats.

	Des de la seua coroneta i estenent-se sobre el coll, el triceràtop posseïa un collarí òsseu, en el que es desplegava una capa de pell, profusament irrigada per numerosos vasos sanguíneus, ~~de la qual cosa~~ es ~~té conte~~ donada les calcigades que estos capilars ~~van~~ deixar en l'os fòssil. Erròneament es va pensar en l'antiguetat que este collarí complia una funció defensiva per a l'animal, ~~la qual cosa~~ ha segut descartat recentment donada la fragilitat del collarí, que no constituïda una placa òssea prou solida i completa. Alguns paleontòlecs inclús han arribat a sugerir que una lesió en el dit collarí pot haver-hi resultat en extrem nociva per a l'animal, donada la seua alta irrigació sanguínea. Entre les numeroses funcions que s'han atribuït a esta formació òssea, es troben les de termoregulació i d'exhibició tant sexual com defensiva, fundades en la circulació sanguínea de l'animal. En el primer cas, actuant com una vela semblant al cas del [[Espinosàureu]], i en les segones alternatives, a causa de l'enrogiment que supostament hauria adoptat el collarí a l'aumentar el fluix sanguíneu, com en les plaques del [[Estegosàureu]].		Des de la seua coroneta i estenent-se sobre el coll, el triceràtop posseïa un collarí òsseu, en el que es desplegava una capa de pell, profusament irrigada per numerosos vasos sanguíneus, lo que es sap donada les calcigades que estos capilars varen deixar en l'os fòssil. Erròneament es va pensar en l'antiguetat que este collarí complia una funció defensiva per a l'animal, lo que ha segut descartat recentment donada la fragilitat del collarí, que no constituïda una placa òssea prou solida i completa. Alguns paleontòlecs inclús han arribat a sugerir que una lesió en el dit collarí pot haver-hi resultat en extrem nociva per a l'animal, donada la seua alta irrigació sanguínea. Entre les numeroses funcions que s'han atribuït a esta formació òssea, es troben les de termoregulació i d'exhibició tant sexual com defensiva, fundades en la circulació sanguínea de l'animal. En el primer cas, actuant com una vela semblant al cas del [[Espinosàureu]], i en les segones alternatives, a causa de l'enrogiment que supostament hauria adoptat el collarí a l'aumentar el fluix sanguíneu, com en les plaques del [[Estegosàureu]].

	La [[boca]] recorda a un [[pic]] de [[loro]], mentres que la dentadura revela que l'alimentació dels triceràtops era eminentment herbívora. Després d'arrancar els brots i [[full]]s triturava l'aliment en fileres de [[dent]]s localisats en el fondos de la boca que li servien com un mecanisme per a esquilar l'aliment. Eixes peces dentals creixien de nou una vegada es desgastaven. Ya que la posició del cràneu és prou baixa, lo més provable és que el seu comportament alimentari fora eminentment ramoneador. Les dents dels triceràtops són un dels fòssils més abundants del final del Cretàceu en el nort dels Estats Units, sugerint que van ser els herbívors dominants del seu temps.		La [[boca]] recorda a un [[pic]] de [[loro]], mentres que la dentadura revela que l'alimentació dels triceràtops era eminentment herbívora. Després d'arrancar els brots i [[full]]s triturava l'aliment en fileres de [[dent]]s localisats en el fondos de la boca que li servien com un mecanisme per a esquilar l'aliment. Eixes peces dentals creixien de nou una vegada es desgastaven. Ya que la posició del cràneu és prou baixa, lo més provable és que el seu comportament alimentari fora eminentment ramoneador. Les dents dels triceràtops són un dels fòssils més abundants del final del Cretàceu en el nort dels Estats Units, sugerint que van ser els herbívors dominants del seu temps.

← Revisió anterior		Revisió de 16:22 14 maig 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Image~~:~~Esqueletdinosauri~~.jpg\|thumb\|right\|260px\|~~Esquelet d'un ''[[~~Triceràtops~~]] '', expost en~~		[[File:Triceratops_BW.jpg\|thumb\|right\|260px\|Triceràtops]]
	~~el [[Museu d0Història Natural de l'Institució Smithsoniana\|Museu Smithsoniano]].~~]]
	'''''Triceràtops''''' (del [[Idioma grec\|grec]] ''tri-/τρι-'' ="tres", ''kéras/κέρας'' ="cuerno", i ''-ōps/-ωψ'' ="cara";"cara de tres banyes'") és un [[gènere (biologia)\|gèner]] de [[dinosauri]]s [[ceratopsian]]s [[ceratòpsit]]s, que vixqueren en el [[Cretàceu superior]] (fa aproximadament entre 67 i 65 millons de anys, en el [[Maastrichtià]]) en lo que hui es [[Nort-Amèrica]].		'''''Triceràtops''''' (del [[Idioma grec\|grec]] ''tri-/τρι-'' ="tres", ''kéras/κέρας'' ="cuerno", i ''-ōps/-ωψ'' ="cara";"cara de tres banyes'") és un [[gènere (biologia)\|gèner]] de [[dinosauri]]s [[ceratopsian]]s [[ceratòpsit]]s, que vixqueren en el [[Cretàceu superior]] (fa aproximadament entre 67 i 65 millons de anys, en el [[Maastrichtià]]) en lo que hui es [[Nort-Amèrica]].

← Revisió anterior		Revisió de 16:47 25 feb 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Esqueletdinosauri.jpg\|thumb\|right\|260px\|Esquelet d'un ''[[Triceràtops]] '', expost en		[[Image:Esqueletdinosauri.jpg\|thumb\|right\|260px\|Esquelet d'un ''[[Triceràtops]] '', expost en
	el [[Museu ~~d0Historia~~ Natural de l'Institució Smithsoniana\|Museu Smithsoniano]].]]		el [[Museu d0Història Natural de l'Institució Smithsoniana\|Museu Smithsoniano]].]]
	'''''Triceràtops''''' (del [[Idioma grec\|grec]] ''tri-/τρι-'' ="tres", ''kéras/κέρας'' ="cuerno", i ''-ōps/-ωψ'' ="cara";"cara de tres banyes'") és un [[gènere (biologia)\|gèner]] de [[dinosauri]]s [[ceratopsian]]s [[ceratòpsit]]s, que vixqueren en el [[Cretàceu superior]] (fa aproximadament 67 i 65 millons de anys, en el [[Maastrichtià]]) en lo que hui es [[Nort-Amèrica]].		'''''Triceràtops''''' (del [[Idioma grec\|grec]] ''tri-/τρι-'' ="tres", ''kéras/κέρας'' ="cuerno", i ''-ōps/-ωψ'' ="cara";"cara de tres banyes'") és un [[gènere (biologia)\|gèner]] de [[dinosauri]]s [[ceratopsian]]s [[ceratòpsit]]s, que vixqueren en el [[Cretàceu superior]] (fa aproximadament 67 i 65 millons de anys, en el [[Maastrichtià]]) en lo que hui es [[Nort-Amèrica]].