Tycho Brahe - Historial de revisions

Jose2 en 20:05 7 dec 2025

2025-12-07T20:05:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:05 7 dec 2025
Llínea 5:		Llínea 5:

	Despuix de la mort de Brahe les mesures sobre la posició dels planetes varen passar a possessió de Kepler, i les mesures del moviment de [[Mart (planeta)\|Mart]], en particular del seu [[Retrogradació dels planetes\|moviment retrògrat]], varen ser essencials per a que poguera formular les tres lleis que rigen el moviment dels planetes. Posteriorment, estes lleis varen servir de base a la [[llei de la gravitació universal]] de [[Isaac Newton\|Newton]].		Despuix de la mort de Brahe les mesures sobre la posició dels planetes varen passar a possessió de Kepler, i les mesures del moviment de [[Mart (planeta)\|Mart]], en particular del seu [[Retrogradació dels planetes\|moviment retrògrat]], varen ser essencials per a que poguera formular les tres lleis que rigen el moviment dels planetes. Posteriorment, estes lleis varen servir de base a la [[llei de la gravitació universal]] de [[Isaac Newton\|Newton]].

			== Referències ==
			* Adam Mosley; Departamento de Historia y Filosofía de la Ciencia de la Universidad de Cambridge. Tycho Brahe y la Astrología 1999
			* ''The Martyrs of Science, or the Lives of Galileo, Tycho Brahe, and Kepler'' (1841)

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Jose2 en 20:03 7 dec 2025

2025-12-07T20:03:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:03 7 dec 2025
Llínea 5:		Llínea 5:

	Despuix de la mort de Brahe les mesures sobre la posició dels planetes varen passar a possessió de Kepler, i les mesures del moviment de [[Mart (planeta)\|Mart]], en particular del seu [[Retrogradació dels planetes\|moviment retrògrat]], varen ser essencials per a que poguera formular les tres lleis que rigen el moviment dels planetes. Posteriorment, estes lleis varen servir de base a la [[llei de la gravitació universal]] de [[Isaac Newton\|Newton]].		Despuix de la mort de Brahe les mesures sobre la posició dels planetes varen passar a possessió de Kepler, i les mesures del moviment de [[Mart (planeta)\|Mart]], en particular del seu [[Retrogradació dels planetes\|moviment retrògrat]], varen ser essencials per a que poguera formular les tres lleis que rigen el moviment dels planetes. Posteriorment, estes lleis varen servir de base a la [[llei de la gravitació universal]] de [[Isaac Newton\|Newton]].

			== Bibliografia ==
			* Bérenguer, Jean (1993). ''El imperio de los Habsburgo (1273–1918)''. Barcelona: Crítica. ISBN 84-7423-572-3
			* Gribbin, John (2006). ''Historia de la ciencia, 1543–2001'' (2ª edición). Barcelona: Crítica. ISBN 84-8432-607-1
			* Stewart, Ian (2012). ''Historia de las matemáticas en los últimos 10.000 año''s. Barcelona: Crítica. ISBN 978-84-9892-329-2
			* Thoren, Victor E. (1990). ''The Lord of Uraniborg: A Biography of Tycho Brahe'' (en [[anglés]]). Cambridge University Press. ISBN 9780521351584

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 20:01 7 dec 2025

2025-12-07T20:01:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:01 7 dec 2025
Llínea 5:		Llínea 5:

	Despuix de la mort de Brahe les mesures sobre la posició dels planetes varen passar a possessió de Kepler, i les mesures del moviment de [[Mart (planeta)\|Mart]], en particular del seu [[Retrogradació dels planetes\|moviment retrògrat]], varen ser essencials per a que poguera formular les tres lleis que rigen el moviment dels planetes. Posteriorment, estes lleis varen servir de base a la [[llei de la gravitació universal]] de [[Isaac Newton\|Newton]].		Despuix de la mort de Brahe les mesures sobre la posició dels planetes varen passar a possessió de Kepler, i les mesures del moviment de [[Mart (planeta)\|Mart]], en particular del seu [[Retrogradació dels planetes\|moviment retrògrat]], varen ser essencials per a que poguera formular les tres lleis que rigen el moviment dels planetes. Posteriorment, estes lleis varen servir de base a la [[llei de la gravitació universal]] de [[Isaac Newton\|Newton]].

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Tycho Brahe}}		{{Commonscat\|Tycho Brahe}}

Jose2 en 12:53 10 gin 2023

2023-01-10T12:53:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:53 10 gin 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Tycho Brahe 2.jpg\|thumb\|250px\|Retrat de Tycho Brahe]]		[[Image:Tycho Brahe 2.jpg\|thumb\|250px\|Retrat de Tycho Brahe]]
	'''Tycho Brahe''' ([[Castell de Knutstorp\|Castell de Knudstrup]], [[Escània]], [[14 de decembre]] de [[1546]] – [[Praga]], [[24 d'octubre]] de [[1601]]) fon un [[astrònom]] [[Dinamarca\|danés]], considerat el més gran observador del cel en el periodo anterior a l'invenció del [[telescopi]].		'''Tycho Brahe''' ([[Castell de Knutstorp\|Castell de Knudstrup]], [[Escània]], [[14 de decembre]] de [[1546]] - † [[Praga]], [[24 d'octubre]] de [[1601]]) fon un [[astrònom]] [[Dinamarca\|danés]], considerat el més gran observador del cel en el periodo anterior a l'invenció del [[telescopi]].

	Va fer que es construïra [[Uraniborg]], un palau que es convertiria en el primer institut d'investigació astronòmica. Els instruments dissenyats per Brahe li varen permetre medir les posicions de les [[Estrela\|estreles]] i els [[Planeta\|planetes]] en una precisió molt superior a la de l'época. Atret per la fama de Brahe, [[Johannes Kepler]] va acceptar una invitació que li va fer per a treballar junt a ell en [[Praga]]. Tycho pensava que el progrés en [[astronomia]] no podia conseguir-se per l'observació ocasional i investigacions puntuals sino que es necessitaven mesures sistemàtiques, nit despuix de nit, utilisant els instruments més precisos possibles.		Va fer que es construïra [[Uraniborg]], un palau que es convertiria en el primer institut d'investigació astronòmica. Els instruments dissenyats per Brahe li varen permetre medir les posicions de les [[Estrela\|estreles]] i els [[Planeta\|planetes]] en una precisió molt superior a la de l'época. Atret per la fama de Brahe, [[Johannes Kepler]] va acceptar una invitació que li va fer per a treballar junt a ell en [[Praga]]. Tycho pensava que el progrés en [[astronomia]] no podia conseguir-se per l'observació ocasional i investigacions puntuals sino que es necessitaven mesures sistemàtiques, nit despuix de nit, utilisant els instruments més precisos possibles.

Jose2 en 18:53 7 ago 2021

2021-08-07T18:53:50Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:53 7 ago 2021
Llínea 10:		Llínea 10:


			[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Astrònoms]]		[[Categoria:Astrònoms]]
	~~[[Categoria:Biografies]]~~

Jose2 en 18:03 16 gin 2017

2017-01-16T18:03:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:03 16 gin 2017
Llínea 8:		Llínea 8:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Tycho Brahe}}		{{Commonscat\|Tycho Brahe}}



	[[Categoria:Astrònoms]]		[[Categoria:Astrònoms]]
	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]

Posmo en 17:54 11 jun 2016

2016-06-11T17:54:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:54 11 jun 2016
Llínea 5:		Llínea 5:

	Despuix de la mort de Brahe les mesures sobre la posició dels planetes varen passar a possessió de Kepler, i les mesures del moviment de [[Mart (planeta)\|Mart]], en particular del seu [[Retrogradació dels planetes\|moviment retrògrat]], varen ser essencials per a que poguera formular les tres lleis que rigen el moviment dels planetes. Posteriorment, estes lleis varen servir de base a la [[llei de la gravitació universal]] de [[Isaac Newton\|Newton]].		Despuix de la mort de Brahe les mesures sobre la posició dels planetes varen passar a possessió de Kepler, i les mesures del moviment de [[Mart (planeta)\|Mart]], en particular del seu [[Retrogradació dels planetes\|moviment retrògrat]], varen ser essencials per a que poguera formular les tres lleis que rigen el moviment dels planetes. Posteriorment, estes lleis varen servir de base a la [[llei de la gravitació universal]] de [[Isaac Newton\|Newton]].

			== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Tycho Brahe}}

			[[Categoria:Astrònoms]]
			[[Categoria:Biografies]]

Posmo: Pàgina nova, en el contingut: «Retrat de Tycho Brahe '''Tycho Brahe''' (Castell de Knudstrup, Escània, 14 de decembre...»

2016-06-11T17:53:23Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Retrat de Tycho Brahe '''Tycho Brahe''' (Castell de Knudstrup, Escània, 14 de decembre...»

Pàgina nova

[[Image:Tycho Brahe 2.jpg|thumb|250px|Retrat de Tycho Brahe]]
'''Tycho Brahe''' ([[Castell de Knutstorp|Castell de Knudstrup]], [[Escània]], [[14 de decembre]] de [[1546]] – [[Praga]], [[24 d'octubre]] de [[1601]]) fon un [[astrònom]] [[Dinamarca|danés]], considerat el més gran observador del cel en el periodo anterior a l'invenció del [[telescopi]].

Va fer que es construïra [[Uraniborg]], un palau que es convertiria en el primer institut d'investigació astronòmica. Els instruments dissenyats per Brahe li varen permetre medir les posicions de les [[Estrela|estreles]] i els [[Planeta|planetes]] en una precisió molt superior a la de l'época. Atret per la fama de Brahe, [[Johannes Kepler]] va acceptar una invitació que li va fer per a treballar junt a ell en [[Praga]]. Tycho pensava que el progrés en [[astronomia]] no podia conseguir-se per l'observació ocasional i investigacions puntuals sino que es necessitaven mesures sistemàtiques, nit despuix de nit, utilisant els instruments més precisos possibles.

Despuix de la mort de Brahe les mesures sobre la posició dels planetes varen passar a possessió de Kepler, i les mesures del moviment de [[Mart (planeta)|Mart]], en particular del seu [[Retrogradació dels planetes|moviment retrògrat]], varen ser essencials per a que poguera formular les tres lleis que rigen el moviment dels planetes. Posteriorment, estes lleis varen servir de base a la [[llei de la gravitació universal]] de [[Isaac Newton|Newton]].