Ucrània - Historial de revisions

Reval en 09:03 11 jul 2025

2025-07-11T09:03:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:03 11 jul 2025
Llínea 178:		Llínea 178:
	* [[Idioma ucranià]]		* [[Idioma ucranià]]
	* [[URSS]]		* [[URSS]]

	{{Països Europa}}		{{Països Europa}}
	{{Països URSS}}		{{Països URSS}}

Loís: Mitan, permanéixer

2022-09-26T08:04:19Z

Mitan, permanéixer

← Revisió anterior		Revisió de 08:04 26 set 2022
Llínea 73:		Llínea 73:
	L'estat rus fon succeït pels principals de Halych i Volodymyr-Vollynskii, unint-se en l'estat de Halych-Volynia, en el que el príncip Danylo fon coronat rei en l'any [[1253]] pel llegat pontifici, permaneixent independent fins a l'unió dinàstica de [[1349]] en el rei Casimir de Polònia. El restant més tart fon absorbida per Lituània i Polònia.		L'estat rus fon succeït pels principals de Halych i Volodymyr-Vollynskii, unint-se en l'estat de Halych-Volynia, en el que el príncip Danylo fon coronat rei en l'any [[1253]] pel llegat pontifici, permaneixent independent fins a l'unió dinàstica de [[1349]] en el rei Casimir de Polònia. El restant més tart fon absorbida per Lituània i Polònia.

	A ~~mitat del~~ [[sigle XVII]], esclaus fugits de l'esclavitut als confins de Polònia crearen un estat independent en el centre del país, revelant-se com a la ''salachta'' (aristocràcia) polaca o millor dit llauradors per la seua classe més que per la seua pertinença ètnica i cultural, els cosacs de Zaporzhia, eren majoritàriament ucranians fugits de l'esclavitut, molts oficials (especialment Hetmanes) eren membres de l'aristocràcia ortodoxa, en presència de rumans, bielorrussos i atres esclaus fugits de galeres turques mentres l'orient fon assimilat a l'Imperi Rus.		A mitan [[sigle XVII]], esclaus fugits de l'esclavitut als confins de Polònia crearen un estat independent en el centre del país, revelant-se com a la ''salachta'' (aristocràcia) polaca o millor dit llauradors per la seua classe més que per la seua pertinença ètnica i cultural, els cosacs de Zaporzhia, eren majoritàriament ucranians fugits de l'esclavitut, molts oficials (especialment Hetmanes) eren membres de l'aristocràcia ortodoxa, en presència de rumans, bielorrussos i atres esclaus fugits de galeres turques mentres l'orient fon assimilat a l'Imperi Rus.

	L'atra mitat d''''Ucrània''' occidental fon conquistada pels polacs en [[1340]]. ~~Remaneixqué~~ baix la seua autoritat casi sense interrupció fins [[1772]], any en que passà a mans austríaques i es convertí en la província de Galitzia. L'aparició en el romanticisme del [[sigle XIX]] d'un resorgiment lliterari en Ucranià. Pocs anys més tart naixqué el nacionalisme ucranià, que inspiraria a lliterats i artistes a pesar de que en l'any [[1876]] els [[sar]]s prohibiren l'idioma ucranià en les escoles, en els periòdics i en la lliteratura.		L'atra mitat d''''Ucrània''' occidental fon conquistada pels polacs en [[1340]]. Permaneixqué baix la seua autoritat casi sense interrupció fins [[1772]], any en que passà a mans austríaques i es convertí en la província de Galitzia. L'aparició en el romanticisme del [[sigle XIX]] d'un resorgiment lliterari en Ucranià. Pocs anys més tart naixqué el nacionalisme ucranià, que inspiraria a lliterats i artistes a pesar de que en l'any [[1876]] els [[sar]]s prohibiren l'idioma ucranià en les escoles, en els periòdics i en la lliteratura.

	El seu desenroll fon molt important durant el [[sigle XIX]] convertint-se en un centre cultural d'importància, realisant-se importants obres i aumentant la seua població de modo que en l'any [[1910]], Lviv (actual ciutat de Ucrània), era la quarta ciutat de l'Imperi Austrohúngar.		El seu desenroll fon molt important durant el [[sigle XIX]] convertint-se en un centre cultural d'importància, realisant-se importants obres i aumentant la seua població de modo que en l'any [[1910]], Lviv (actual ciutat de Ucrània), era la quarta ciutat de l'Imperi Austrohúngar.

Valencian: Text reemplaça - 'austriaques' a 'austríaques'

2022-07-06T00:46:13Z

Text reemplaça - 'austriaques' a 'austríaques'

← Revisió anterior		Revisió de 00:46 6 jul 2022
Llínea 75:		Llínea 75:
	A mitat del [[sigle XVII]], esclaus fugits de l'esclavitut als confins de Polònia crearen un estat independent en el centre del país, revelant-se com a la ''salachta'' (aristocràcia) polaca o millor dit llauradors per la seua classe més que per la seua pertinença ètnica i cultural, els cosacs de Zaporzhia, eren majoritàriament ucranians fugits de l'esclavitut, molts oficials (especialment Hetmanes) eren membres de l'aristocràcia ortodoxa, en presència de rumans, bielorrussos i atres esclaus fugits de galeres turques mentres l'orient fon assimilat a l'Imperi Rus.		A mitat del [[sigle XVII]], esclaus fugits de l'esclavitut als confins de Polònia crearen un estat independent en el centre del país, revelant-se com a la ''salachta'' (aristocràcia) polaca o millor dit llauradors per la seua classe més que per la seua pertinença ètnica i cultural, els cosacs de Zaporzhia, eren majoritàriament ucranians fugits de l'esclavitut, molts oficials (especialment Hetmanes) eren membres de l'aristocràcia ortodoxa, en presència de rumans, bielorrussos i atres esclaus fugits de galeres turques mentres l'orient fon assimilat a l'Imperi Rus.

	L'atra mitat d''''Ucrània''' occidental fon conquistada pels polacs en [[1340]]. Remaneixqué baix la seua autoritat casi sense interrupció fins [[1772]], any en que passà a mans ~~austriaques~~ i es convertí en la província de Galitzia. L'aparició en el romanticisme del [[sigle XIX]] d'un resorgiment lliterari en Ucranià. Pocs anys més tart naixqué el nacionalisme ucranià, que inspiraria a lliterats i artistes a pesar de que en l'any [[1876]] els [[sar]]s prohibiren l'idioma ucranià en les escoles, en els periòdics i en la lliteratura.		L'atra mitat d''''Ucrània''' occidental fon conquistada pels polacs en [[1340]]. Remaneixqué baix la seua autoritat casi sense interrupció fins [[1772]], any en que passà a mans austríaques i es convertí en la província de Galitzia. L'aparició en el romanticisme del [[sigle XIX]] d'un resorgiment lliterari en Ucranià. Pocs anys més tart naixqué el nacionalisme ucranià, que inspiraria a lliterats i artistes a pesar de que en l'any [[1876]] els [[sar]]s prohibiren l'idioma ucranià en les escoles, en els periòdics i en la lliteratura.

	El seu desenroll fon molt important durant el [[sigle XIX]] convertint-se en un centre cultural d'importància, realisant-se importants obres i aumentant la seua població de modo que en l'any [[1910]], Lviv (actual ciutat de Ucrània), era la quarta ciutat de l'Imperi Austrohúngar.		El seu desenroll fon molt important durant el [[sigle XIX]] convertint-se en un centre cultural d'importància, realisant-se importants obres i aumentant la seua població de modo que en l'any [[1910]], Lviv (actual ciutat de Ucrània), era la quarta ciutat de l'Imperi Austrohúngar.

Valencian: Text reemplaça - 'campesins' a 'llauradors'

2022-06-29T20:28:37Z

Text reemplaça - 'campesins' a 'llauradors'

← Revisió anterior		Revisió de 20:28 29 jun 2022
Llínea 73:		Llínea 73:
	L'estat rus fon succeït pels principals de Halych i Volodymyr-Vollynskii, unint-se en l'estat de Halych-Volynia, en el que el príncip Danylo fon coronat rei en l'any [[1253]] pel llegat pontifici, permaneixent independent fins a l'unió dinàstica de [[1349]] en el rei Casimir de Polònia. El restant més tart fon absorbida per Lituània i Polònia.		L'estat rus fon succeït pels principals de Halych i Volodymyr-Vollynskii, unint-se en l'estat de Halych-Volynia, en el que el príncip Danylo fon coronat rei en l'any [[1253]] pel llegat pontifici, permaneixent independent fins a l'unió dinàstica de [[1349]] en el rei Casimir de Polònia. El restant més tart fon absorbida per Lituània i Polònia.

	A mitat del [[sigle XVII]], esclaus fugits de l'esclavitut als confins de Polònia crearen un estat independent en el centre del país, revelant-se com a la ''salachta'' (aristocràcia) polaca o millor dit ~~campesins~~ per la seua classe més que per la seua pertinença ètnica i cultural, els cosacs de Zaporzhia, eren majoritàriament ucranians fugits de l'esclavitut, molts oficials (especialment Hetmanes) eren membres de l'aristocràcia ortodoxa, en presència de rumans, bielorrussos i atres esclaus fugits de galeres turques mentres l'orient fon assimilat a l'Imperi Rus.		A mitat del [[sigle XVII]], esclaus fugits de l'esclavitut als confins de Polònia crearen un estat independent en el centre del país, revelant-se com a la ''salachta'' (aristocràcia) polaca o millor dit llauradors per la seua classe més que per la seua pertinença ètnica i cultural, els cosacs de Zaporzhia, eren majoritàriament ucranians fugits de l'esclavitut, molts oficials (especialment Hetmanes) eren membres de l'aristocràcia ortodoxa, en presència de rumans, bielorrussos i atres esclaus fugits de galeres turques mentres l'orient fon assimilat a l'Imperi Rus.

	L'atra mitat d''''Ucrània''' occidental fon conquistada pels polacs en [[1340]]. Remaneixqué baix la seua autoritat casi sense interrupció fins [[1772]], any en que passà a mans austriaques i es convertí en la província de Galitzia. L'aparició en el romanticisme del [[sigle XIX]] d'un resorgiment lliterari en Ucranià. Pocs anys més tart naixqué el nacionalisme ucranià, que inspiraria a lliterats i artistes a pesar de que en l'any [[1876]] els [[sar]]s prohibiren l'idioma ucranià en les escoles, en els periòdics i en la lliteratura.		L'atra mitat d''''Ucrània''' occidental fon conquistada pels polacs en [[1340]]. Remaneixqué baix la seua autoritat casi sense interrupció fins [[1772]], any en que passà a mans austriaques i es convertí en la província de Galitzia. L'aparició en el romanticisme del [[sigle XIX]] d'un resorgiment lliterari en Ucranià. Pocs anys més tart naixqué el nacionalisme ucranià, que inspiraria a lliterats i artistes a pesar de que en l'any [[1876]] els [[sar]]s prohibiren l'idioma ucranià en les escoles, en els periòdics i en la lliteratura.

Coca antoñina en 20:27 18 jun 2022

2022-06-18T20:27:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:27 18 jun 2022
Llínea 52:		Llínea 52:
	\| membre_de = [[ONU]], [[OSCE]], [[CEI]], [[OMC]] i [[COE]]		\| membre_de = [[ONU]], [[OSCE]], [[CEI]], [[OMC]] i [[COE]]
	\| nota1 = L'[[Idioma rus]] és de facte (sense reconeiximent pel poder central) encara que també es oficial en certes regions.}}		\| nota1 = L'[[Idioma rus]] és de facte (sense reconeiximent pel poder central) encara que també es oficial en certes regions.}}
	'''Ucrània''' (en [[Idioma ucranià\|ucranià]] ''Україна'', ''Ucraïna'') és un país d'[[Europa]] Oriental, el segon més gran del [[continent]] per extensió despuix de [[Rússia]] i per davant de [[França]] i [[Espanya]]. Llimita en Rússia a l'est, [[Bielorrússia]] al nort, [[Polònia]] a l'oest, [[Eslovàquia]], [[Hongria]], [[Romania]] i [[Moldàvia]] (incloent [[Transnistria]]) al suroest, i la [[mar Negra]] i la [[mar d'~~Açov~~]] al sur.		'''Ucrània''' (en [[Idioma ucranià\|ucranià]] ''Україна'', ''Ucraïna'') és un país d'[[Europa]] Oriental, el segon més gran del [[continent]] per extensió despuix de [[Rússia]] i per davant de [[França]] i [[Espanya]]. Llimita en Rússia a l'est, [[Bielorrússia]] al nort, [[Polònia]] a l'oest, [[Eslovàquia]], [[Hongria]], [[Romania]] i [[Moldàvia]] (incloent [[Transnistria]]) al suroest, i la [[mar Negra]] i la [[mar d'Azov]] al sur.

	El nort és una regió boscosa. El 90% de la seua extensió és una àmplia planura, inclinà cara a la ~~Mar~~ Negra i la ~~Mar~~ d'~~Açov~~. Abarca la major part de les abans mencionades terres negres de gran fertilitat i aptes per a la producció de cereals.		El nort és una regió boscosa. El 90% de la seua extensió és una àmplia planura, inclinà cara a la mar Negra i la mar d'Azov. Abarca la major part de les abans mencionades terres negres de gran fertilitat i aptes per a la producció de cereals.

	El [[24 d'agost]] de l'any [[1991]] el parlament ucranià declarà l'independència, decisió que sigué ratificada l'[[1 de decembre]] per mig d'un referèndum popular.		El [[24 d'agost]] de l'any [[1991]] el parlament ucranià declarà l'independència, decisió que sigué ratificada l'[[1 de decembre]] per mig d'un referèndum popular.

Valencian: /* Vore també */

2022-06-13T20:22:49Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 20:22 13 jun 2022
Llínea 176:		Llínea 176:

	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Idioma ~~Ucranià~~]]		* [[Idioma ucranià]]
	* [[URSS]]		* [[URSS]]

Valencian: /* Vore també */

2022-06-13T20:22:30Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 20:22 13 jun 2022
Llínea 170:		Llínea 170:

	El Poder judicial l'integren els jujats populars i la Cort Regional, Suprema i Constitucional.		El Poder judicial l'integren els jujats populars i la Cort Regional, Suprema i Constitucional.

			== Enllaços externs ==
			{{commonscat\|Ukraine}}
			{{traduït de\|es\|Ucrania}}

	== Vore també ==		== Vore també ==
Llínea 175:		Llínea 179:
	* [[URSS]]		* [[URSS]]

	~~{{traduït de\|es\|Ucrania}}~~
	{{Països Europa}}		{{Països Europa}}
	{{Països URSS}}		{{Països URSS}}

Jose2: /* Política */

2022-04-26T18:07:18Z

Política

← Revisió anterior		Revisió de 18:07 26 abr 2022
Llínea 157:		Llínea 157:
	D'acort en la primera Constitució ucraniana de [[juny]] de [[1996]], Ucrània és un estat sobirà i independent, compost per tres branques: els poders Eixecutiu, Llegislatiu i Judicial. El primer és encapçalat pel President, el qual és triat per sufragi universal, directe i secret per a un mandat de cinc anys i en la possibilitat d'una reelecció. El president nomena al Primer Ministre, qui té que ser ratificat pel Poder Llegislatiu.		D'acort en la primera Constitució ucraniana de [[juny]] de [[1996]], Ucrània és un estat sobirà i independent, compost per tres branques: els poders Eixecutiu, Llegislatiu i Judicial. El primer és encapçalat pel President, el qual és triat per sufragi universal, directe i secret per a un mandat de cinc anys i en la possibilitat d'una reelecció. El president nomena al Primer Ministre, qui té que ser ratificat pel Poder Llegislatiu.

	Fins a hui en dia '''Ucrània''' ha tengut ~~tres~~ presidents: Leonid ~~Kravchuk,~~ Leonid ~~Kuchma i~~ Víktor ~~Yúshchenko.~~		Fins a hui en dia '''Ucrània''' ha tengut set presidents:

			* Leonid Kravtxuk ([[decembre]] de [[1991]] – [[juliol]] de [[1994]])
			* Leonid Kutxma (juliol de 1994 – [[giner]] de [[2005]])
			* Víktor Iúsxenko (giner de 2005 - [[febrer]] de [[2010]])
			* Víktor Ianukòvitx (febrer de 2010 - febrer de [[2014]])
			* Oleksandr Turtxínov (interinament, febrer de 2014 - [[maig]] de 2014)
			* Petrò Poroixenko (maig de 2014 - maig de [[2019]])
			* Volodímir Zelenski (maig de 2019 - actualitat)

	El Poder Llegislatiu està representat per una sola cambra, el Consell Suprem integrat per 450 membres triats per un periodo de quatre anys.		El Poder Llegislatiu està representat per una sola cambra, el Consell Suprem integrat per 450 membres triats per un periodo de quatre anys.

Valencian en 16:20 30 març 2022

2022-03-30T16:20:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:20 30 març 2022
Llínea 12:		Llínea 12:
	\| capital_població = 2.660.401 hab.		\| capital_població = 2.660.401 hab.
	\| capital_coord = 50° 27′ N 30° 31′ E		\| capital_coord = 50° 27′ N 30° 31′ E
	\| ciutat_principal = Kíev		\| ciutat_principal = [[Kíev]]
	\| festa_nacional=		\| festa_nacional=
	\| idioma_oficial = [[idioma ucranià\|Ucranià]]		\| idioma_oficial = [[idioma ucranià\|Ucranià]]
Llínea 85:		Llínea 85:
	Despuix de la [[Revolució Russa de 1917]], Ucrània alcançà breument l'independència en dos estats que foren finalment units en [[1920]]. En [[1922]], el país fon dividit entre [[Polònia]] i l'[[Unió Soviètica]]. La part soviètica patí dos fams: en [[1921]]-[[1922]] i [[1932]]-[[1933]] esta última delliberada nomenada [[Holodomor]], en la que moriren diversos millons de persones (entre quatre i dèu, segons les fonts). Més una tercera fam provocada, posterior a la guerra en atre milló de víctimes estimades.		Despuix de la [[Revolució Russa de 1917]], Ucrània alcançà breument l'independència en dos estats que foren finalment units en [[1920]]. En [[1922]], el país fon dividit entre [[Polònia]] i l'[[Unió Soviètica]]. La part soviètica patí dos fams: en [[1921]]-[[1922]] i [[1932]]-[[1933]] esta última delliberada nomenada [[Holodomor]], en la que moriren diversos millons de persones (entre quatre i dèu, segons les fonts). Més una tercera fam provocada, posterior a la guerra en atre milló de víctimes estimades.

	En l'any [[1939]] l'Ucrània polaca fon ocupada per l'Unió Soviètica, seguida de la deportació massiva de polacs i l'extermini de tota l'inteligència polaca i ucraniana que no havia fugit, l'experiència de repressió predispongué a polacs i ucranians contra els russos, siguent caldo de cultiu per a la propaganda nazi antibochevic. En [[1941]] l'invasió d'[[Alemanya]] provocà la batalla del cerc de [Kíev]], a on caigueren presoners més de 660.000 soldats. Els anys d'ocupació i el fet de que durant [[1943]] tinguera en la seua terra les majors batalles, provocà la mort del 20% de la ~~polació~~, percentage a soles igualat per [[Polònia]]. L'important comunitat judeua fon exterminada, i la política de terra cremada iniciada pels dos contendents deixà al país en runes. Un quart dels soldats soviètics morts en combat eren ucranians.		En l'any [[1939]] l'Ucrània polaca fon ocupada per l'Unió Soviètica, seguida de la deportació massiva de polacs i l'extermini de tota l'inteligència polaca i ucraniana que no havia fugit, l'experiència de repressió predispongué a polacs i ucranians contra els russos, siguent caldo de cultiu per a la propaganda nazi antibochevic. En [[1941]] l'invasió d'[[Alemanya]] provocà la batalla del cerc de [[Kíev]], a on caigueren presoners més de 660.000 soldats. Els anys d'ocupació i el fet de que durant [[1943]] tinguera en la seua terra les majors batalles, provocà la mort del 20% de la població, percentage a soles igualat per [[Polònia]]. L'important comunitat judeua fon exterminada, i la política de terra cremada iniciada pels dos contendents deixà al país en runes. Un quart dels soldats soviètics morts en combat eren ucranians.

	Entre els anys [[1943]] i [[1952]] en els territoris recentment incorporats a la RSS de Ucrània (Galitzia, Volinia, Bucovina, Transcarpatia i Polèsia) un grup guerriller antibolchevic nomenat UPA lluità contra: les SS alemanes; contra l'Armja Crajowa o guerrilla polaca; aixina com contra els partisans russos, proseguint la lluita despuix de la lliberació de l'eixèrcit roig. La lluita retrasà els procesos de colectivisació i provocà deportacions massives cara a [[Sibèria]], pero logrà mitigar els efectes de les expropiacions forçoses en tota Ucrània i provocant la mort d'un milló de ciutadans en la fam artificial de [[1947]].		Entre els anys [[1943]] i [[1952]] en els territoris recentment incorporats a la RSS de Ucrània (Galitzia, Volinia, Bucovina, Transcarpatia i Polèsia) un grup guerriller antibolchevic nomenat UPA lluità contra: les SS alemanes; contra l'Armja Crajowa o guerrilla polaca; aixina com contra els partisans russos, proseguint la lluita despuix de la lliberació de l'eixèrcit roig. La lluita retrasà els procesos de colectivisació i provocà deportacions massives cara a [[Sibèria]], pero logrà mitigar els efectes de les expropiacions forçoses en tota Ucrània i provocant la mort d'un milló de ciutadans en la fam artificial de [[1947]].

Valencian en 16:19 30 març 2022

2022-03-30T16:19:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:19 30 març 2022
Llínea 9:		Llínea 9:
	\| lema_nacional =<small>''Volia, Zlahoda, Dobro'' (''Llibertat, Acort, Bondat'')</small>		\| lema_nacional =<small>''Volia, Zlahoda, Dobro'' (''Llibertat, Acort, Bondat'')</small>
	\| himne_nacional =Ще не вмерла Україна <br />[[transcripció llingüística\|transcrit:]] ''[[Sche ne vmerla Ukraïna]]'' <br />(''La glòria d'Ucraïna no ha mort'')		\| himne_nacional =Ще не вмерла Україна <br />[[transcripció llingüística\|transcrit:]] ''[[Sche ne vmerla Ukraïna]]'' <br />(''La glòria d'Ucraïna no ha mort'')
	\| capital =[[~~Kiev~~]]		\| capital =[[Kíev]]
	\| capital_població = 2.660.401 hab.		\| capital_població = 2.660.401 hab.
	\| capital_coord = 50° 27′ N 30° 31′ E		\| capital_coord = 50° 27′ N 30° 31′ E
	\| ciutat_principal =Kíev		\| ciutat_principal = Kíev
	\| festa_nacional=		\| festa_nacional=
	\| idioma_oficial = [[idioma ucranià\|Ucranià]]		\| idioma_oficial = [[idioma ucranià\|Ucranià]]
Llínea 56:		Llínea 56:
	El nort és una regió boscosa. El 90% de la seua extensió és una àmplia planura, inclinà cara a la Mar Negra i la Mar d'Açov. Abarca la major part de les abans mencionades terres negres de gran fertilitat i aptes per a la producció de cereals.		El nort és una regió boscosa. El 90% de la seua extensió és una àmplia planura, inclinà cara a la Mar Negra i la Mar d'Açov. Abarca la major part de les abans mencionades terres negres de gran fertilitat i aptes per a la producció de cereals.

	El [[24 d'agost]] de l'any [[1991]] el parlament ucranià declarà l'independència, decisió que sigué ~~ractificada~~ l'[[1 de decembre]] per mig d'un referèndum popular.		El [[24 d'agost]] de l'any [[1991]] el parlament ucranià declarà l'independència, decisió que sigué ratificada l'[[1 de decembre]] per mig d'un referèndum popular.

	== Etimologia ==		== Etimologia ==