Uiquilliteratura:Eneida - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' així ' a ' aixina '

2025-06-14T09:10:07Z

Text reemplaça - ' així ' a ' aixina '

← Revisió anterior		Revisió de 09:10 14 jun 2025
Llínea 7:		Llínea 7:
	¿Tan gran és la ira en l’ànim dels deus celestials?		¿Tan gran és la ira en l’ànim dels deus celestials?

	Hi hagué antigament una ciutat, habitada per colons tiris, Cartago, orientada, en la lluntania, vers Itàlia i les boques del Tíber, opulenta de riquees i molt feroç en la passió per la guerra; diuen que Juno l'honorà singularment més que cap atra terra, inclús en detriment de Samos; allí tenia les seues armes, allí tenia el seu carro; i llavors la deesa desija i procura fer-ne un realme que domini les nacions, si el destí no s’hi opon. Havia sentit a dir, pero, que de la sanc troiana naixeria una descendència que un dia destruiria les fortalees tíries i que en vindria, per a perdició de Líbia, un poble àmpliament dominador i poderós en la guerra: ~~així~~ ho filaven les Parques. Això és el que tem la filla de Saturn, i no oblida la guerra passada que ella havia sostingut entre els primers rencs davant Troia a favor de la seua estimada Argos; a més, encara no s’han borrat del seu ànim els motius de rencor i els cruels sofriments: resten encara assentats al fons del seu cor el juí de Paris, l’ultrage de la seua bellea menyspreada, l’aversió per aquella raça i els honors del raptat Ganimedes. Encesa d'ira per tot això, alluntava del Laci, combatent-los per tota la superfície del mar, aquells troians, els pocs que havien pogut escapar dels grecs i del cruel Aquiles, i ells durant molts anys vorejaven errants totes les costes, espentats pel destí. Tan gran era l’empresa de fundar la raça romana!		Hi hagué antigament una ciutat, habitada per colons tiris, Cartago, orientada, en la lluntania, vers Itàlia i les boques del Tíber, opulenta de riquees i molt feroç en la passió per la guerra; diuen que Juno l'honorà singularment més que cap atra terra, inclús en detriment de Samos; allí tenia les seues armes, allí tenia el seu carro; i llavors la deesa desija i procura fer-ne un realme que domini les nacions, si el destí no s’hi opon. Havia sentit a dir, pero, que de la sanc troiana naixeria una descendència que un dia destruiria les fortalees tíries i que en vindria, per a perdició de Líbia, un poble àmpliament dominador i poderós en la guerra: aixina ho filaven les Parques. Això és el que tem la filla de Saturn, i no oblida la guerra passada que ella havia sostingut entre els primers rencs davant Troia a favor de la seua estimada Argos; a més, encara no s’han borrat del seu ànim els motius de rencor i els cruels sofriments: resten encara assentats al fons del seu cor el juí de Paris, l’ultrage de la seua bellea menyspreada, l’aversió per aquella raça i els honors del raptat Ganimedes. Encesa d'ira per tot això, alluntava del Laci, combatent-los per tota la superfície del mar, aquells troians, els pocs que havien pogut escapar dels grecs i del cruel Aquiles, i ells durant molts anys vorejaven errants totes les costes, espentats pel destí. Tan gran era l’empresa de fundar la raça romana!

Jose2 en 11:54 27 feb 2025

2025-02-27T11:54:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:54 27 feb 2025
Llínea 8:		Llínea 8:

	Hi hagué antigament una ciutat, habitada per colons tiris, Cartago, orientada, en la lluntania, vers Itàlia i les boques del Tíber, opulenta de riquees i molt feroç en la passió per la guerra; diuen que Juno l'honorà singularment més que cap atra terra, inclús en detriment de Samos; allí tenia les seues armes, allí tenia el seu carro; i llavors la deesa desija i procura fer-ne un realme que domini les nacions, si el destí no s’hi opon. Havia sentit a dir, pero, que de la sanc troiana naixeria una descendència que un dia destruiria les fortalees tíries i que en vindria, per a perdició de Líbia, un poble àmpliament dominador i poderós en la guerra: així ho filaven les Parques. Això és el que tem la filla de Saturn, i no oblida la guerra passada que ella havia sostingut entre els primers rencs davant Troia a favor de la seua estimada Argos; a més, encara no s’han borrat del seu ànim els motius de rencor i els cruels sofriments: resten encara assentats al fons del seu cor el juí de Paris, l’ultrage de la seua bellea menyspreada, l’aversió per aquella raça i els honors del raptat Ganimedes. Encesa d'ira per tot això, alluntava del Laci, combatent-los per tota la superfície del mar, aquells troians, els pocs que havien pogut escapar dels grecs i del cruel Aquiles, i ells durant molts anys vorejaven errants totes les costes, espentats pel destí. Tan gran era l’empresa de fundar la raça romana!		Hi hagué antigament una ciutat, habitada per colons tiris, Cartago, orientada, en la lluntania, vers Itàlia i les boques del Tíber, opulenta de riquees i molt feroç en la passió per la guerra; diuen que Juno l'honorà singularment més que cap atra terra, inclús en detriment de Samos; allí tenia les seues armes, allí tenia el seu carro; i llavors la deesa desija i procura fer-ne un realme que domini les nacions, si el destí no s’hi opon. Havia sentit a dir, pero, que de la sanc troiana naixeria una descendència que un dia destruiria les fortalees tíries i que en vindria, per a perdició de Líbia, un poble àmpliament dominador i poderós en la guerra: així ho filaven les Parques. Això és el que tem la filla de Saturn, i no oblida la guerra passada que ella havia sostingut entre els primers rencs davant Troia a favor de la seua estimada Argos; a més, encara no s’han borrat del seu ànim els motius de rencor i els cruels sofriments: resten encara assentats al fons del seu cor el juí de Paris, l’ultrage de la seua bellea menyspreada, l’aversió per aquella raça i els honors del raptat Ganimedes. Encesa d'ira per tot això, alluntava del Laci, combatent-los per tota la superfície del mar, aquells troians, els pocs que havien pogut escapar dels grecs i del cruel Aquiles, i ells durant molts anys vorejaven errants totes les costes, espentats pel destí. Tan gran era l’empresa de fundar la raça romana!



	[[Categoria:Uiquilliteratura:Edat Antiga]]		[[Categoria:Uiquilliteratura:Edat Antiga]]
	[[Categoria:Uiquilliteratura:Mitologia]]		[[Categoria:Uiquilliteratura:Mitologia]]

Reval en 10:01 3 maig 2024

2024-05-03T10:01:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:01 3 maig 2024
Llínea 7:		Llínea 7:
	¿Tan gran és la ira en l’ànim dels deus celestials?		¿Tan gran és la ira en l’ànim dels deus celestials?

	Hi hagué antigament una ciutat, habitada per colons tiris, Cartago, orientada, en la lluntania, vers Itàlia i les boques del Tíber, opulenta de riquees i molt feroç en la passió per la guerra; diuen que Juno ~~l’honorà~~ singularment més que cap atra terra, inclús en detriment de Samos; allí tenia les seues armes, allí tenia el seu carro; i llavors la deesa desija i procura fer-ne un realme que domini les nacions, si el destí no s’hi opon. Havia sentit a dir, pero, que de la sanc troiana naixeria una descendència que un dia destruiria les fortalees tíries i que en vindria, per a perdició de Líbia, un poble àmpliament dominador i poderós en la guerra: així ho filaven les Parques. Això és el que tem la filla de Saturn, i no oblida la guerra passada que ella havia sostingut entre els primers rencs davant Troia a favor de la seua estimada Argos; a més, encara no s’han borrat del seu ànim els motius de rencor i els cruels sofriments: resten encara assentats al fons del seu cor el juí de Paris, l’ultrage de la seua bellea menyspreada, l’aversió per aquella raça i els honors del raptat Ganimedes. Encesa ~~d’ira~~ per tot això, alluntava del Laci, combatent-los per tota la superfície del mar, aquells troians, els pocs que havien pogut escapar dels grecs i del cruel Aquiles, i ells durant molts anys vorejaven errants totes les costes, espentats pel destí. Tan gran era l’empresa de fundar la raça romana!		Hi hagué antigament una ciutat, habitada per colons tiris, Cartago, orientada, en la lluntania, vers Itàlia i les boques del Tíber, opulenta de riquees i molt feroç en la passió per la guerra; diuen que Juno l'honorà singularment més que cap atra terra, inclús en detriment de Samos; allí tenia les seues armes, allí tenia el seu carro; i llavors la deesa desija i procura fer-ne un realme que domini les nacions, si el destí no s’hi opon. Havia sentit a dir, pero, que de la sanc troiana naixeria una descendència que un dia destruiria les fortalees tíries i que en vindria, per a perdició de Líbia, un poble àmpliament dominador i poderós en la guerra: així ho filaven les Parques. Això és el que tem la filla de Saturn, i no oblida la guerra passada que ella havia sostingut entre els primers rencs davant Troia a favor de la seua estimada Argos; a més, encara no s’han borrat del seu ànim els motius de rencor i els cruels sofriments: resten encara assentats al fons del seu cor el juí de Paris, l’ultrage de la seua bellea menyspreada, l’aversió per aquella raça i els honors del raptat Ganimedes. Encesa d'ira per tot això, alluntava del Laci, combatent-los per tota la superfície del mar, aquells troians, els pocs que havien pogut escapar dels grecs i del cruel Aquiles, i ells durant molts anys vorejaven errants totes les costes, espentats pel destí. Tan gran era l’empresa de fundar la raça romana!

	[[Categoria:Uiquilliteratura:Edat Antiga]]		[[Categoria:Uiquilliteratura:Edat Antiga]]
	[[Categoria:Uiquilliteratura:Mitologia]]		[[Categoria:Uiquilliteratura:Mitologia]]

Jose2: Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús '

2021-07-11T11:32:14Z

Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús '

← Revisió anterior		Revisió de 11:32 11 jul 2021
Llínea 7:		Llínea 7:
	¿Tan gran és la ira en l’ànim dels deus celestials?		¿Tan gran és la ira en l’ànim dels deus celestials?

	Hi hagué antigament una ciutat, habitada per colons tiris, Cartago, orientada, en la lluntania, vers Itàlia i les boques del Tíber, opulenta de riquees i molt feroç en la passió per la guerra; diuen que Juno l’honorà singularment més que cap atra terra, ~~fins i tot~~ en detriment de Samos; allí tenia les seues armes, allí tenia el seu carro; i llavors la deesa desija i procura fer-ne un realme que domini les nacions, si el destí no s’hi opon. Havia sentit a dir, pero, que de la sanc troiana naixeria una descendència que un dia destruiria les fortalees tíries i que en vindria, per a perdició de Líbia, un poble àmpliament dominador i poderós en la guerra: així ho filaven les Parques. Això és el que tem la filla de Saturn, i no oblida la guerra passada que ella havia sostingut entre els primers rencs davant Troia a favor de la seua estimada Argos; a més, encara no s’han borrat del seu ànim els motius de rencor i els cruels sofriments: resten encara assentats al fons del seu cor el juí de Paris, l’ultrage de la seua bellea menyspreada, l’aversió per aquella raça i els honors del raptat Ganimedes. Encesa d’ira per tot això, alluntava del Laci, combatent-los per tota la superfície del mar, aquells troians, els pocs que havien pogut escapar dels grecs i del cruel Aquiles, i ells durant molts anys vorejaven errants totes les costes, espentats pel destí. Tan gran era l’empresa de fundar la raça romana!		Hi hagué antigament una ciutat, habitada per colons tiris, Cartago, orientada, en la lluntania, vers Itàlia i les boques del Tíber, opulenta de riquees i molt feroç en la passió per la guerra; diuen que Juno l’honorà singularment més que cap atra terra, inclús en detriment de Samos; allí tenia les seues armes, allí tenia el seu carro; i llavors la deesa desija i procura fer-ne un realme que domini les nacions, si el destí no s’hi opon. Havia sentit a dir, pero, que de la sanc troiana naixeria una descendència que un dia destruiria les fortalees tíries i que en vindria, per a perdició de Líbia, un poble àmpliament dominador i poderós en la guerra: així ho filaven les Parques. Això és el que tem la filla de Saturn, i no oblida la guerra passada que ella havia sostingut entre els primers rencs davant Troia a favor de la seua estimada Argos; a més, encara no s’han borrat del seu ànim els motius de rencor i els cruels sofriments: resten encara assentats al fons del seu cor el juí de Paris, l’ultrage de la seua bellea menyspreada, l’aversió per aquella raça i els honors del raptat Ganimedes. Encesa d’ira per tot això, alluntava del Laci, combatent-los per tota la superfície del mar, aquells troians, els pocs que havien pogut escapar dels grecs i del cruel Aquiles, i ells durant molts anys vorejaven errants totes les costes, espentats pel destí. Tan gran era l’empresa de fundar la raça romana!

	[[Categoria:Uiquilliteratura:Edat Antiga]]		[[Categoria:Uiquilliteratura:Edat Antiga]]
	[[Categoria:Uiquilliteratura:Mitologia]]		[[Categoria:Uiquilliteratura:Mitologia]]

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «{{encapçalament|Eneida|Virgili|Llengua original: llati.}} Cante les armes i l’héroe que, seguint el destí, fon el primer que arriba fugitiu des de les cos...»

2018-09-02T20:30:24Z

Pàgina nova, en el contingut: «{{encapçalament|Eneida|Virgili|Llengua original: llati.}} Cante les armes i l’héroe que, seguint el destí, fon el primer que arriba fugitiu des de les cos...»

Pàgina nova

{{encapçalament|Eneida|Virgili|Llengua original: llati.}}

Cante les armes i l’héroe que, seguint el destí, fon el primer que arriba fugitiu des de les costes de Troia fins a Itàlia i a les riberes de Lavínium, llargament sacsat en terra i en mar per la violència dels deus, a causa de la ira rencorosa de Juno, havent sofrit també molt en la guerra, fins que pugues fundar una ciutat i introduir els seus Penats en el Laci; est és l’orige de la raça llatina, dels pares albans i de les muralles de l’alta Roma.

Recorda-me’n, Musa, les causes: per quina ofensa a la seua divinitat, per quin resentiment la reina dels deus obligà un home notable per la seua pietat a passar tants perills i afrontar tantes penalitats.

¿Tan gran és la ira en l’ànim dels deus celestials?

Hi hagué antigament una ciutat, habitada per colons tiris, Cartago, orientada, en la lluntania, vers Itàlia i les boques del Tíber, opulenta de riquees i molt feroç en la passió per la guerra; diuen que Juno l’honorà singularment més que cap atra terra, fins i tot en detriment de Samos; allí tenia les seues armes, allí tenia el seu carro; i llavors la deesa desija i procura fer-ne un realme que domini les nacions, si el destí no s’hi opon. Havia sentit a dir, pero, que de la sanc troiana naixeria una descendència que un dia destruiria les fortalees tíries i que en vindria, per a perdició de Líbia, un poble àmpliament dominador i poderós en la guerra: així ho filaven les Parques. Això és el que tem la filla de Saturn, i no oblida la guerra passada que ella havia sostingut entre els primers rencs davant Troia a favor de la seua estimada Argos; a més, encara no s’han borrat del seu ànim els motius de rencor i els cruels sofriments: resten encara assentats al fons del seu cor el juí de Paris, l’ultrage de la seua bellea menyspreada, l’aversió per aquella raça i els honors del raptat Ganimedes. Encesa d’ira per tot això, alluntava del Laci, combatent-los per tota la superfície del mar, aquells troians, els pocs que havien pogut escapar dels grecs i del cruel Aquiles, i ells durant molts anys vorejaven errants totes les costes, espentats pel destí. Tan gran era l’empresa de fundar la raça romana!

[[Categoria:Uiquilliteratura:Edat Antiga]]
[[Categoria:Uiquilliteratura:Mitologia]]