Ulan Bator - Historial de revisions

Jose2 en 13:41 23 feb 2025

2025-02-23T13:41:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:41 23 feb 2025
Llínea 4:		Llínea 4:
	Ulan Bator fon fundada en l'any [[1639]] com un centre de [[monasteri\|monasteris]] [[Budisme\|budistes]] i en el [[sigle XX]] se convirtí en un gran centre manufacturer caracterisat per amples bulevars i places en una arquitectura d'estil [[Unió Soviètica\|soviètic]] de mitan sigle XX.		Ulan Bator fon fundada en l'any [[1639]] com un centre de [[monasteri\|monasteris]] [[Budisme\|budistes]] i en el [[sigle XX]] se convirtí en un gran centre manufacturer caracterisat per amples bulevars i places en una arquitectura d'estil [[Unió Soviètica\|soviètic]] de mitan sigle XX.

	==Història==		== Història ==
	En un principi, la ciutat començà com un monasteri mòbil fins a l'any [[1778]] quan s'assentà en la seua localisació actual. Un consell de [[lama\|lames]] prenia les decicions municipals. També se convertí en el major centre comercial de la Mongòlia més exterior quan Mongòlia se trobava baix l'òrbita chinenca. Des d'el [[tractat de Kyakhta]] en [[1727]], Urga (Ulan bator) se convertí en el major punt de comerç seguint la ruta de Kyakhta entre [[Rússia]] i [[China]]. En l'any [[1908]] existia un barri rus en la ciutat en el seu consulat i la seua iglésia ortodoxa. En el comerç chinenc en les potències occidentals en els seus ports, els intercanvis en Rússia decaigueren. Les expedicions russes estimaven la població de la ciutat en 1910 en 60.000 persones. El número de monjos havia pujat en 1919 fins les 20.000 persones. <ref>https://www.archives.gov.mn/index.php?option=com_content&view=article&id=424:-100-&catid=3:newsflash&Itemid=118</ref>		En un principi, la ciutat començà com un monasteri mòbil fins a l'any [[1778]] quan s'assentà en la seua localisació actual. Un consell de [[lama\|lames]] prenia les decicions municipals. També se convertí en el major centre comercial de la Mongòlia més exterior quan Mongòlia se trobava baix l'òrbita chinenca. Des d'el [[tractat de Kyakhta]] en [[1727]], Urga (Ulan bator) se convertí en el major punt de comerç seguint la ruta de Kyakhta entre [[Rússia]] i [[China]]. En l'any [[1908]] existia un barri rus en la ciutat en el seu consulat i la seua iglésia ortodoxa. En el comerç chinenc en les potències occidentals en els seus ports, els intercanvis en Rússia decaigueren. Les expedicions russes estimaven la població de la ciutat en 1910 en 60.000 persones. El número de monjos havia pujat en 1919 fins les 20.000 persones. <ref>https://www.archives.gov.mn/index.php?option=com_content&view=article&id=424:-100-&catid=3:newsflash&Itemid=118</ref>

Llínea 11:		Llínea 11:
	[[File:Jugder3.jpg\|thumb\|center\|upright=3\|Panorama de la ciutat en l'any [[1913]]]]		[[File:Jugder3.jpg\|thumb\|center\|upright=3\|Panorama de la ciutat en l'any [[1913]]]]

	===Capital de Mongòlia===		=== Capital de Mongòlia ===
	[[File:Chinggis Square.jpg\|thumb\|260px\|[[Plaça Sükhbaatar]] i edifici del parlament]]		[[File:Chinggis Square.jpg\|thumb\|260px\|[[Plaça Sükhbaatar]] i edifici del parlament]]
	En l'any [[1911]] en l'inminent colaps de la [[Dinastia Qing]] de [[China]] els líders mongols se reuniren en secret i decidiren acabar en el control [[manchu]] baix el qual estava el seu país des de fea 220 anys. [[Bogd Khan]] se declarà el kan de la Mongòlia independent. El nou estat entrà en conflicte en China fins que finalment se consolidà la [[República Popular de Mongòlia]] en [[1924]]. Se li canvià el nom de Urga a Ulan Bator (héroe roig) i passà a ser la capital de la República.		En l'any [[1911]] en l'inminent colaps de la [[Dinastia Qing]] de [[China]] els líders mongols se reuniren en secret i decidiren acabar en el control [[manchu]] baix el qual estava el seu país des de fea 220 anys. [[Bogd Khan]] se declarà el kan de la Mongòlia independent. El nou estat entrà en conflicte en China fins que finalment se consolidà la [[República Popular de Mongòlia]] en [[1924]]. Se li canvià el nom de Urga a Ulan Bator (héroe roig) i passà a ser la capital de la República.
Llínea 17:		Llínea 17:
	Durant l'época comunista se sustituiren molts barris de [[yurta\|yurtes]] de la ciutat per edificis d'estil soviètic. La construcció de la via transmongol que conectava [[Pekin]] en [[Moscou]] en parada en Ulan Bator feu que s'edificaren cines, teatres i museus. Ademés, la corrent antireligiossa de l'época provocà la desaparició de numerossos monasteris. En l'arribada de l'economia de mercat la ciutat ha creixcut notablement en nou edificis i barris de yurtes.		Durant l'época comunista se sustituiren molts barris de [[yurta\|yurtes]] de la ciutat per edificis d'estil soviètic. La construcció de la via transmongol que conectava [[Pekin]] en [[Moscou]] en parada en Ulan Bator feu que s'edificaren cines, teatres i museus. Ademés, la corrent antireligiossa de l'época provocà la desaparició de numerossos monasteris. En l'arribada de l'economia de mercat la ciutat ha creixcut notablement en nou edificis i barris de yurtes.

	==Referències==		== Referències ==
	{{reflist}}		{{reflist}}

Llana en 22:19 15 gin 2023

2023-01-15T22:19:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 22:19 15 gin 2023
Llínea 11:		Llínea 11:
	[[File:Jugder3.jpg\|thumb\|center\|upright=3\|Panorama de la ciutat en l'any [[1913]]]]		[[File:Jugder3.jpg\|thumb\|center\|upright=3\|Panorama de la ciutat en l'any [[1913]]]]

	===Mongòlia ~~independent~~===		===Capital de Mongòlia===
	[[File:Chinggis Square.jpg\|thumb\|260px\|[[Plaça Sükhbaatar]] i edifici del parlament]]		[[File:Chinggis Square.jpg\|thumb\|260px\|[[Plaça Sükhbaatar]] i edifici del parlament]]
	En l'any [[1911]] en l'inminent colaps de la [[Dinastia Qing]] de [[China]] els líders mongols se reuniren en secret i decidiren acabar en el control [[manchu]] baix el qual estava el seu país des de fea 220 anys. [[Bogd Khan]] se declarà el kan de la Mongòlia independent. El nou estat entrà en conflicte en China fins que finalment se consolidà la [[República Popular de Mongòlia]] en [[1924]]. Se li canvià el nom de Urga a Ulan Bator (héroe roig) i passà a ser la capital de la República.		En l'any [[1911]] en l'inminent colaps de la [[Dinastia Qing]] de [[China]] els líders mongols se reuniren en secret i decidiren acabar en el control [[manchu]] baix el qual estava el seu país des de fea 220 anys. [[Bogd Khan]] se declarà el kan de la Mongòlia independent. El nou estat entrà en conflicte en China fins que finalment se consolidà la [[República Popular de Mongòlia]] en [[1924]]. Se li canvià el nom de Urga a Ulan Bator (héroe roig) i passà a ser la capital de la República.

	Durant l'época comunista se sustituiren molts barris de [[yurta\|yurtes]] de la ciutat per edificis d'estil soviètic. La construcció de la via transmongol que conectava [[Pekin]] en [[Moscou]] en parada en Ulan Bator feu que s'edificaren cines, teatres i museus. La corrent antireligiossa de l'época provocà la desaparició de numerossos monasteris. En l'arribada de l'economia de mercat la ciutat ha creixcut notablement en nou edificis i barris de yurtes.		Durant l'época comunista se sustituiren molts barris de [[yurta\|yurtes]] de la ciutat per edificis d'estil soviètic. La construcció de la via transmongol que conectava [[Pekin]] en [[Moscou]] en parada en Ulan Bator feu que s'edificaren cines, teatres i museus. Ademés, la corrent antireligiossa de l'época provocà la desaparició de numerossos monasteris. En l'arribada de l'economia de mercat la ciutat ha creixcut notablement en nou edificis i barris de yurtes.

	==Referències==		==Referències==

Jose2: /* Història */

2022-12-28T18:18:11Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 18:18 28 dec 2022
Llínea 5:		Llínea 5:

	==Història==		==Història==
	En un principi, la ciutat començà com un monasteri mòbil ~~hasda~~ l'any [[1778]] quan s'assentà en la seua localisació actual. Un consell de [[lama\|lames]] prenia les decicions municipals. També se convertí en el major centre comercial de la Mongòlia més exterior quan Mongòlia se trobava baix l'òrbita chinenca. Des d'el [[tractat de Kyakhta]] en [[1727]], Urga (Ulan bator) se convertí en el major punt de comerç seguint la ruta de Kyakhta entre [[Rússia]] i [[China]]. En l'any [[1908]] existia un barri rus en la ciutat en el seu consulat i la seua iglésia ortodoxa. En el comerç chinenc en les potències occidentals en els seus ports, els intercanvis en Rússia decaigueren. Les expedicions russes estimaven la població de la ciutat en 1910 en 60.000 persones. El número de monjos havia pujat en 1919 fins les 20.000 persones. <ref>https://www.archives.gov.mn/index.php?option=com_content&view=article&id=424:-100-&catid=3:newsflash&Itemid=118</ref>		En un principi, la ciutat començà com un monasteri mòbil fins a l'any [[1778]] quan s'assentà en la seua localisació actual. Un consell de [[lama\|lames]] prenia les decicions municipals. També se convertí en el major centre comercial de la Mongòlia més exterior quan Mongòlia se trobava baix l'òrbita chinenca. Des d'el [[tractat de Kyakhta]] en [[1727]], Urga (Ulan bator) se convertí en el major punt de comerç seguint la ruta de Kyakhta entre [[Rússia]] i [[China]]. En l'any [[1908]] existia un barri rus en la ciutat en el seu consulat i la seua iglésia ortodoxa. En el comerç chinenc en les potències occidentals en els seus ports, els intercanvis en Rússia decaigueren. Les expedicions russes estimaven la població de la ciutat en 1910 en 60.000 persones. El número de monjos havia pujat en 1919 fins les 20.000 persones. <ref>https://www.archives.gov.mn/index.php?option=com_content&view=article&id=424:-100-&catid=3:newsflash&Itemid=118</ref>

	[[File:Урга, 1891.jpg\|thumb\|center\|upright=3\|Antic centre d'Urga ([[1888]])]]		[[File:Урга, 1891.jpg\|thumb\|center\|upright=3\|Antic centre d'Urga ([[1888]])]]

Jose2 en 18:16 28 dec 2022

2022-12-28T18:16:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:16 28 dec 2022
Llínea 7:		Llínea 7:
	En un principi, la ciutat començà com un monasteri mòbil hasda l'any [[1778]] quan s'assentà en la seua localisació actual. Un consell de [[lama\|lames]] prenia les decicions municipals. També se convertí en el major centre comercial de la Mongòlia més exterior quan Mongòlia se trobava baix l'òrbita chinenca. Des d'el [[tractat de Kyakhta]] en [[1727]], Urga (Ulan bator) se convertí en el major punt de comerç seguint la ruta de Kyakhta entre [[Rússia]] i [[China]]. En l'any [[1908]] existia un barri rus en la ciutat en el seu consulat i la seua iglésia ortodoxa. En el comerç chinenc en les potències occidentals en els seus ports, els intercanvis en Rússia decaigueren. Les expedicions russes estimaven la població de la ciutat en 1910 en 60.000 persones. El número de monjos havia pujat en 1919 fins les 20.000 persones. <ref>https://www.archives.gov.mn/index.php?option=com_content&view=article&id=424:-100-&catid=3:newsflash&Itemid=118</ref>		En un principi, la ciutat començà com un monasteri mòbil hasda l'any [[1778]] quan s'assentà en la seua localisació actual. Un consell de [[lama\|lames]] prenia les decicions municipals. També se convertí en el major centre comercial de la Mongòlia més exterior quan Mongòlia se trobava baix l'òrbita chinenca. Des d'el [[tractat de Kyakhta]] en [[1727]], Urga (Ulan bator) se convertí en el major punt de comerç seguint la ruta de Kyakhta entre [[Rússia]] i [[China]]. En l'any [[1908]] existia un barri rus en la ciutat en el seu consulat i la seua iglésia ortodoxa. En el comerç chinenc en les potències occidentals en els seus ports, els intercanvis en Rússia decaigueren. Les expedicions russes estimaven la població de la ciutat en 1910 en 60.000 persones. El número de monjos havia pujat en 1919 fins les 20.000 persones. <ref>https://www.archives.gov.mn/index.php?option=com_content&view=article&id=424:-100-&catid=3:newsflash&Itemid=118</ref>

	[[File:Урга, 1891.jpg\|thumb\|center\|upright=3\|Antic centre d'Urga (1888)]]		[[File:Урга, 1891.jpg\|thumb\|center\|upright=3\|Antic centre d'Urga ([[1888]])]]

	[[File:Jugder3.jpg\|thumb\|center\|upright=3\|Panorama de la ciutat en 1913.]]		[[File:Jugder3.jpg\|thumb\|center\|upright=3\|Panorama de la ciutat en l'any [[1913]]]]

	===Mongòlia independent===		===Mongòlia independent===

Jose2 en 18:16 28 dec 2022

2022-12-28T18:16:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:16 28 dec 2022
Llínea 2:		Llínea 2:
	'''Ulan Bator''' (en [[idioma mongol\|mongol]]: Улаанбаатар ''Ulaanbaatar'') és la [[Capital (política)\|capital]] i ciutat més poblada de [[Mongòlia]]. La ciutat és un municipi independent i no forma part d'una atra província. Situada en el nort del país, llaugerament a l'est del centre de Mongòlia, la ciutat se troba en la vall que formen les montanyes [[Bogd Jan Uul\|Bogdh Khan]], Songino Khairkhan, Chingeltei i Bayanzurkh i que creua el [[riu Tuul]], a 1350 metros d'altitut. És el centre cultural, industrial i financer del país, aixina com un punt de conexió per carretera en les majors ciutats de Mongòlia i també una parada de la via transmongol i el sistema ferroviari [[China\|chinenc]].		'''Ulan Bator''' (en [[idioma mongol\|mongol]]: Улаанбаатар ''Ulaanbaatar'') és la [[Capital (política)\|capital]] i ciutat més poblada de [[Mongòlia]]. La ciutat és un municipi independent i no forma part d'una atra província. Situada en el nort del país, llaugerament a l'est del centre de Mongòlia, la ciutat se troba en la vall que formen les montanyes [[Bogd Jan Uul\|Bogdh Khan]], Songino Khairkhan, Chingeltei i Bayanzurkh i que creua el [[riu Tuul]], a 1350 metros d'altitut. És el centre cultural, industrial i financer del país, aixina com un punt de conexió per carretera en les majors ciutats de Mongòlia i també una parada de la via transmongol i el sistema ferroviari [[China\|chinenc]].

	Ulan Bator fon fundada en [[1639]] com un centre de [[monasteri\|monasteris]] [[Budisme\|budistes]] i en el [[sigle XX]] se convirtí en un gran centre manufacturer caracterisat per amples bulevars i places en una arquitectura d'estil [[Unió Soviètica\|soviètic]] de mitan sigle XX.		Ulan Bator fon fundada en l'any [[1639]] com un centre de [[monasteri\|monasteris]] [[Budisme\|budistes]] i en el [[sigle XX]] se convirtí en un gran centre manufacturer caracterisat per amples bulevars i places en una arquitectura d'estil [[Unió Soviètica\|soviètic]] de mitan sigle XX.

	==Història==		==Història==
	En un principi, la ciutat començà com un monasteri mòbil hasda [[1778]] quan s'assentà en la seua localisació actual. Un consell de [[lama\|lames]] prenia les decicions municipals. També se convertí en el major centre comercial de la Mongòlia més exterior quan Mongòlia se trobava baix l'òrbita chinenca. Des d'el [[tractat de Kyakhta]] en [[1727]], Urga (Ulan bator) se convertí en el major punt de comerç seguint la ruta de Kyakhta entre [[Rússia]] i [[China]]. En [[1908]] existia un barri rus en la ciutat en el seu consulat i la seua iglésia ortodoxa. En el comerç chinenc en les potències occidentals en els seus ports, els intercanvis en Rússia decaigueren. Les expedicions russes estimaven la població de la ciutat en 1910 en 60.000 persones. El número de monjos havia pujat en 1919 fins les 20.000 persones. <ref>https://www.archives.gov.mn/index.php?option=com_content&view=article&id=424:-100-&catid=3:newsflash&Itemid=118</ref>		En un principi, la ciutat començà com un monasteri mòbil hasda l'any [[1778]] quan s'assentà en la seua localisació actual. Un consell de [[lama\|lames]] prenia les decicions municipals. També se convertí en el major centre comercial de la Mongòlia més exterior quan Mongòlia se trobava baix l'òrbita chinenca. Des d'el [[tractat de Kyakhta]] en [[1727]], Urga (Ulan bator) se convertí en el major punt de comerç seguint la ruta de Kyakhta entre [[Rússia]] i [[China]]. En l'any [[1908]] existia un barri rus en la ciutat en el seu consulat i la seua iglésia ortodoxa. En el comerç chinenc en les potències occidentals en els seus ports, els intercanvis en Rússia decaigueren. Les expedicions russes estimaven la població de la ciutat en 1910 en 60.000 persones. El número de monjos havia pujat en 1919 fins les 20.000 persones. <ref>https://www.archives.gov.mn/index.php?option=com_content&view=article&id=424:-100-&catid=3:newsflash&Itemid=118</ref>

	[[File:Урга, 1891.jpg\|thumb\|center\|upright=3\|Antic centre d'Urga (1888)]]		[[File:Урга, 1891.jpg\|thumb\|center\|upright=3\|Antic centre d'Urga (1888)]]
Llínea 13:		Llínea 13:
	===Mongòlia independent===		===Mongòlia independent===
	[[File:Chinggis Square.jpg\|thumb\|260px\|[[Plaça Sükhbaatar]] i edifici del parlament]]		[[File:Chinggis Square.jpg\|thumb\|260px\|[[Plaça Sükhbaatar]] i edifici del parlament]]
	En [[1911]] en l'inminent colaps de la [[Dinastia Qing]] de [[China]] els líders mongols se reuniren en secret i decidiren acabar en el control [[manchu]] baix el qual estava el seu país des de fea 220 anys. [[Bogd Khan]] se declarà el kan de la Mongòlia independent. El nou estat entrà en conflicte en China fins que finalment se consolidà la [[República Popular de Mongòlia]] en [[1924]]. Se li canvià el nom de Urga a Ulan Bator (héroe roig) i passà a ser la capital de la República.		En l'any [[1911]] en l'inminent colaps de la [[Dinastia Qing]] de [[China]] els líders mongols se reuniren en secret i decidiren acabar en el control [[manchu]] baix el qual estava el seu país des de fea 220 anys. [[Bogd Khan]] se declarà el kan de la Mongòlia independent. El nou estat entrà en conflicte en China fins que finalment se consolidà la [[República Popular de Mongòlia]] en [[1924]]. Se li canvià el nom de Urga a Ulan Bator (héroe roig) i passà a ser la capital de la República.

	Durant l'época comunista se sustituiren molts barris de [[yurta\|yurtes]] de la ciutat per edificis d'estil soviètic. La construcció de la via transmongol que conectava [[Pekin]] en [[Moscou]] en parada en Ulan Bator feu que s'edificaren cines, teatres i museus. La corrent antireligiossa de l'época provocà la desaparició de numerossos monasteris. En l'arribada de l'economia de mercat la ciutat ha creixcut notablement en nou edificis i barris de yurtes.		Durant l'época comunista se sustituiren molts barris de [[yurta\|yurtes]] de la ciutat per edificis d'estil soviètic. La construcció de la via transmongol que conectava [[Pekin]] en [[Moscou]] en parada en Ulan Bator feu que s'edificaren cines, teatres i museus. La corrent antireligiossa de l'época provocà la desaparició de numerossos monasteris. En l'arribada de l'economia de mercat la ciutat ha creixcut notablement en nou edificis i barris de yurtes.

Llana: /* Mongòlia independent */

2022-12-28T16:19:03Z

Mongòlia independent

← Revisió anterior		Revisió de 16:19 28 dec 2022
Llínea 12:		Llínea 12:

	===Mongòlia independent===		===Mongòlia independent===
	[[File:~~1913 in Khuree~~.jpg\|thumb\|~~200px~~\|~~Monasteri Gandan (1913)~~]]		[[File:Chinggis Square.jpg\|thumb\|260px\|[[Plaça Sükhbaatar]] i edifici del parlament]]
	En [[1911]] en l'inminent colaps de la [[Dinastia Qing]] de [[China]] els líders mongols se reuniren en secret i decidiren acabar en el control [[manchu]] baix el qual estava el seu país des de fea 220 anys. [[Bogd Khan]] se declarà el kan de la Mongòlia independent. El nou estat entrà en conflicte en China fins que finalment se consolidà la [[República Popular de Mongòlia]] en [[1924]]. Se li canvià el nom de Urga a Ulan Bator (héroe roig) i passà a ser la capital de la República.		En [[1911]] en l'inminent colaps de la [[Dinastia Qing]] de [[China]] els líders mongols se reuniren en secret i decidiren acabar en el control [[manchu]] baix el qual estava el seu país des de fea 220 anys. [[Bogd Khan]] se declarà el kan de la Mongòlia independent. El nou estat entrà en conflicte en China fins que finalment se consolidà la [[República Popular de Mongòlia]] en [[1924]]. Se li canvià el nom de Urga a Ulan Bator (héroe roig) i passà a ser la capital de la República.

	Durant l'época comunista se sustituiren molts barris de [[yurta\|yurtes]] de la ciutat per edificis d'estil soviètic. La construcció de la via transmongol que conectava [[Pekin]] en [[Moscou]] en parada en Ulan Bator feu que s'edificaren cines, teatres i museus. La corrent antireligiossa de l'época provocà la desaparició de numerossos monasteris. En l'arribada de l'economia de mercat la ciutat ha creixcut notablement en nou edificis i barris de yurtes.		Durant l'época comunista se sustituiren molts barris de [[yurta\|yurtes]] de la ciutat per edificis d'estil soviètic. La construcció de la via transmongol que conectava [[Pekin]] en [[Moscou]] en parada en Ulan Bator feu que s'edificaren cines, teatres i museus. La corrent antireligiossa de l'época provocà la desaparició de numerossos monasteris. En l'arribada de l'economia de mercat la ciutat ha creixcut notablement en nou edificis i barris de yurtes.

	==Referències==		==Referències==

Llana en 16:08 28 dec 2022

2022-12-28T16:08:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:08 28 dec 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:UB downtown.jpg\|thumb\|right\|250px\|Ulan Bator]]		[[File:UB downtown.jpg\|thumb\|right\|250px\|Ulan Bator]]
	'''Ulan Bator''' (en [[idioma mongol\|mongol]]: Улаанбаатар ''Ulaanbaatar'') és la [[Capital (política)\|capital]] i ciutat més poblada de [[Mongòlia]]. La ciutat és un municipi independent i no forma part d'una atra província. Situada en el nort del país, llaugerament a l'est del centre de Mongòlia, la ciutat se troba en la vall que formen les montanyes [[Bogd Jan Uul\|Bogdh Khan]], Songino Khairkhan, Chingeltei i Bayanzurkh i que creua el [[riu Tuul]], a 1350 metros d'altitut. És el centre cultural, industrial i financer del país, aixina com un punt de conexió per carretera en les majors ciutats de Mongòlia i també una parada de la via transmongol i el sistema ferroviari [[China\|chinenc]].		'''Ulan Bator''' (en [[idioma mongol\|mongol]]: Улаанбаатар ''Ulaanbaatar'') és la [[Capital (política)\|capital]] i ciutat més poblada de [[Mongòlia]]. La ciutat és un municipi independent i no forma part d'una atra província. Situada en el nort del país, llaugerament a l'est del centre de Mongòlia, la ciutat se troba en la vall que formen les montanyes [[Bogd Jan Uul\|Bogdh Khan]], Songino Khairkhan, Chingeltei i Bayanzurkh i que creua el [[riu Tuul]], a 1350 metros d'altitut. És el centre cultural, industrial i financer del país, aixina com un punt de conexió per carretera en les majors ciutats de Mongòlia i també una parada de la via transmongol i el sistema ferroviari [[China\|chinenc]].


	Ulan Bator fon fundada en [[1639]] com un centre de [[monasteri\|monasteris]] [[Budisme\|budistes]] i en el [[sigle XX]] se convirtí en un gran centre manufacturer caracterisat per amples bulevars i places en una arquitectura d'estil [[Unió Soviètica\|soviètic]] de mitan sigle XX.		Ulan Bator fon fundada en [[1639]] com un centre de [[monasteri\|monasteris]] [[Budisme\|budistes]] i en el [[sigle XX]] se convirtí en un gran centre manufacturer caracterisat per amples bulevars i places en una arquitectura d'estil [[Unió Soviètica\|soviètic]] de mitan sigle XX.
Llínea 12:		Llínea 11:
	[[File:Jugder3.jpg\|thumb\|center\|upright=3\|Panorama de la ciutat en 1913.]]		[[File:Jugder3.jpg\|thumb\|center\|upright=3\|Panorama de la ciutat en 1913.]]

			===Mongòlia independent===
	[[File:1913 in Khuree.jpg\|thumb\|200px\|Monasteri Gandan (1913)]]		[[File:1913 in Khuree.jpg\|thumb\|200px\|Monasteri Gandan (1913)]]
	En [[1911]] en l'inminent colaps de la [[Dinastia Qing]] de [[China]] els líders mongols se reuniren en secret i decidiren acabar en el control [[manchu]] baix el qual estava el seu país des de fea 220 anys. [[Bogd Khan]] se declarà el ~~governador~~ de la Mongòlia independent. El nou estat entrà en conflicte en China fins que finalment se consolidà la [[República Popular de Mongòlia]] en [[1924]]. Se li canvià el nom a ~~Urga pel de~~ Ulan Bator (héroe roig) i passà a ser la capital de la República.		En [[1911]] en l'inminent colaps de la [[Dinastia Qing]] de [[China]] els líders mongols se reuniren en secret i decidiren acabar en el control [[manchu]] baix el qual estava el seu país des de fea 220 anys. [[Bogd Khan]] se declarà el kan de la Mongòlia independent. El nou estat entrà en conflicte en China fins que finalment se consolidà la [[República Popular de Mongòlia]] en [[1924]]. Se li canvià el nom de Urga a Ulan Bator (héroe roig) i passà a ser la capital de la República.

	Durant l'época comunista se sustituiren molts barris de [[yurta\|yurtes]] de la ciutat per edificis d'estil soviètic. La construcció de la via transmongol que conectava [[Pekin]] en [[Moscou]] en parada en Ulan Bator feu que s'edificaren cines, teatres i museus. La corrent antireligiossa de l'época provocà la desaparició de numerossos monasteris. En l'arribada de l'economia de mercat la ciutat ha creixcut notablement en nou edificis i barris de yurtes.		Durant l'época comunista se sustituiren molts barris de [[yurta\|yurtes]] de la ciutat per edificis d'estil soviètic. La construcció de la via transmongol que conectava [[Pekin]] en [[Moscou]] en parada en Ulan Bator feu que s'edificaren cines, teatres i museus. La corrent antireligiossa de l'época provocà la desaparició de numerossos monasteris. En l'arribada de l'economia de mercat la ciutat ha creixcut notablement en nou edificis i barris de yurtes.

Llana en 16:00 28 dec 2022

2022-12-28T16:00:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:00 28 dec 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	~~{{en desenroll}}~~		[[File:UB downtown.jpg\|thumb\|right\|250px\|Ulan Bator]]
	'''Ulan Bator''' (en [[idioma mongol\|mongol]]: Улаанбаатар ''Ulaanbaatar'') és la [[Capital (política)\|capital]] i ciutat més poblada de [[Mongòlia]]. La ciutat és un municipi independent i no forma part d'una atra província.		'''Ulan Bator''' (en [[idioma mongol\|mongol]]: Улаанбаатар ''Ulaanbaatar'') és la [[Capital (política)\|capital]] i ciutat més poblada de [[Mongòlia]]. La ciutat és un municipi independent i no forma part d'una atra província. Situada en el nort del país, llaugerament a l'est del centre de Mongòlia, la ciutat se troba en la vall que formen les montanyes [[Bogd Jan Uul\|Bogdh Khan]], Songino Khairkhan, Chingeltei i Bayanzurkh i que creua el [[riu Tuul]], a 1350 metros d'altitut. És el centre cultural, industrial i financer del país, aixina com un punt de conexió per carretera en les majors ciutats de Mongòlia i també una parada de la via transmongol i el sistema ferroviari [[China\|chinenc]].

	Situada en el nort del país, llaugerament a l'est del centre de Mongòlia, la ciutat se troba en la vall que formen les montanyes [[Bogd Jan Uul\|Bogdh Khan]], Songino Khairkhan, Chingeltei i Bayanzurkh i que creua el [[riu Tuul]], a 1350 metros d'altitut. És el centre cultural, industrial i financer del país, aixina com un punt de conexió per carretera en les majors ciutats de Mongòlia i també conectada per ferrocarril en el [[Transmongolià]] i el sistema ferroviari [[China\|chinenc]].

	Ulan Bator fon fundada en [[1639]] com un centre de [[monasteri\|monasteris]] [[Budisme\|budistes]] i en el [[sigle XX]], se convirtí en un gran centre manufacturer caracterisat per amples bulevars i places en una arquitectura d'estil [[Unió Soviètica\|soviètic]] de mitan sigle XX.		Ulan Bator fon fundada en [[1639]] com un centre de [[monasteri\|monasteris]] [[Budisme\|budistes]] i en el [[sigle XX]] se convirtí en un gran centre manufacturer caracterisat per amples bulevars i places en una arquitectura d'estil [[Unió Soviètica\|soviètic]] de mitan sigle XX.

	==Història==		==Història==
Llínea 13:		Llínea 12:
	[[File:Jugder3.jpg\|thumb\|center\|upright=3\|Panorama de la ciutat en 1913.]]		[[File:Jugder3.jpg\|thumb\|center\|upright=3\|Panorama de la ciutat en 1913.]]

	[[File:1913 in Khuree.jpg\|thumb\|200px\|~~left\|~~]]		[[File:1913 in Khuree.jpg\|thumb\|200px\|Monasteri Gandan (1913)]]
	En [[1911]] en el inminent colaps de la [[Dinastia ~~Quing~~]] de [[China]] els líders mongols se reuniren en secret i decidiren acabar en el control [[~~Manchu~~]] baix el qual estava el seu país des de fea 220 anys. [[Bogd Khan]] se declarà el governador de la Mongòlia independent. El nou estat entrà en conflicte en China fins que finalment se consolidà la [[República Popular de Mongòlia]] en [[1924]].		En [[1911]] en l'inminent colaps de la [[Dinastia Qing]] de [[China]] els líders mongols se reuniren en secret i decidiren acabar en el control [[manchu]] baix el qual estava el seu país des de fea 220 anys. [[Bogd Khan]] se declarà el governador de la Mongòlia independent. El nou estat entrà en conflicte en China fins que finalment se consolidà la [[República Popular de Mongòlia]] en [[1924]]. Se li canvià el nom a Urga pel de Ulan Bator (héroe roig) i passà a ser la capital de la República.

			Durant l'época comunista se sustituiren molts barris de [[yurta\|yurtes]] de la ciutat per edificis d'estil soviètic. La construcció de la via transmongol que conectava [[Pekin]] en [[Moscou]] en parada en Ulan Bator feu que s'edificaren cines, teatres i museus. La corrent antireligiossa de l'época provocà la desaparició de numerossos monasteris. En l'arribada de l'economia de mercat la ciutat ha creixcut notablement en nou edificis i barris de yurtes.

	==Referències==		==Referències==

Valencian en 15:39 28 dec 2022

2022-12-28T15:39:23Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:39 28 dec 2022
Llínea 15:		Llínea 15:
	[[File:1913 in Khuree.jpg\|thumb\|200px\|left\|]]		[[File:1913 in Khuree.jpg\|thumb\|200px\|left\|]]
	En [[1911]] en el inminent colaps de la [[Dinastia Quing]] de [[China]] els líders mongols se reuniren en secret i decidiren acabar en el control [[Manchu]] baix el qual estava el seu país des de fea 220 anys. [[Bogd Khan]] se declarà el governador de la Mongòlia independent. El nou estat entrà en conflicte en China fins que finalment se consolidà la [[República Popular de Mongòlia]] en [[1924]].		En [[1911]] en el inminent colaps de la [[Dinastia Quing]] de [[China]] els líders mongols se reuniren en secret i decidiren acabar en el control [[Manchu]] baix el qual estava el seu país des de fea 220 anys. [[Bogd Khan]] se declarà el governador de la Mongòlia independent. El nou estat entrà en conflicte en China fins que finalment se consolidà la [[República Popular de Mongòlia]] en [[1924]].

			==Referències==
			{{reflist}}

			== Enllaços externs ==
			{{commonscat\|Ulan Bator}}

			{{Capitals d'Àsia}}
			[[Categoria:Capitals d'Àsia]]
			[[Categoria:Mongòlia]]

Llana: Pàgina nova, en el contingut: «{{en desenroll}} '''Ulan Bator''' (en mongol: Улаанбаатар ''Ulaanbaatar'') és la capital i ciutat més pob…»

2022-12-28T14:38:19Z

Pàgina nova, en el contingut: «{{en desenroll}} '''Ulan Bator''' (en mongol: Улаанбаатар ''Ulaanbaatar'') és la capital i ciutat més pob…»

Pàgina nova

{{en desenroll}}
'''Ulan Bator''' (en [[idioma mongol|mongol]]: Улаанбаатар ''Ulaanbaatar'') és la [[Capital (política)|capital]] i ciutat més poblada de [[Mongòlia]]. La ciutat és un municipi independent i no forma part d'una atra província.

Situada en el nort del país, llaugerament a l'est del centre de Mongòlia, la ciutat se troba en la vall que formen les montanyes [[Bogd Jan Uul|Bogdh Khan]], Songino Khairkhan, Chingeltei i Bayanzurkh i que creua el [[riu Tuul]], a 1350 metros d'altitut. És el centre cultural, industrial i financer del país, aixina com un punt de conexió per carretera en les majors ciutats de Mongòlia i també conectada per ferrocarril en el [[Transmongolià]] i el sistema ferroviari [[China|chinenc]].

Ulan Bator fon fundada en [[1639]] com un centre de [[monasteri|monasteris]] [[Budisme|budistes]] i en el [[sigle XX]], se convirtí en un gran centre manufacturer caracterisat per amples bulevars i places en una arquitectura d'estil [[Unió Soviètica|soviètic]] de mitan sigle XX.

==Història==
En un principi, la ciutat començà com un monasteri mòbil hasda [[1778]] quan s'assentà en la seua localisació actual. Un consell de [[lama|lames]] prenia les decicions municipals. També se convertí en el major centre comercial de la Mongòlia més exterior quan Mongòlia se trobava baix l'òrbita chinenca. Des d'el [[tractat de Kyakhta]] en [[1727]], Urga (Ulan bator) se convertí en el major punt de comerç seguint la ruta de Kyakhta entre [[Rússia]] i [[China]]. En [[1908]] existia un barri rus en la ciutat en el seu consulat i la seua iglésia ortodoxa. En el comerç chinenc en les potències occidentals en els seus ports, els intercanvis en Rússia decaigueren. Les expedicions russes estimaven la població de la ciutat en 1910 en 60.000 persones. El número de monjos havia pujat en 1919 fins les 20.000 persones. <ref>https://www.archives.gov.mn/index.php?option=com_content&view=article&id=424:-100-&catid=3:newsflash&Itemid=118</ref>

[[File:Урга, 1891.jpg|thumb|center|upright=3|Antic centre d'Urga (1888)]]

[[File:Jugder3.jpg|thumb|center|upright=3|Panorama de la ciutat en 1913.]]

[[File:1913 in Khuree.jpg|thumb|200px|left|]]
En [[1911]] en el inminent colaps de la [[Dinastia Quing]] de [[China]] els líders mongols se reuniren en secret i decidiren acabar en el control [[Manchu]] baix el qual estava el seu país des de fea 220 anys. [[Bogd Khan]] se declarà el governador de la Mongòlia independent. El nou estat entrà en conflicte en China fins que finalment se consolidà la [[República Popular de Mongòlia]] en [[1924]].