Univers - Historial de revisions

Lluísm en 13:21 22 març 2026

2026-03-22T13:21:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:21 22 març 2026
Llínea 8:		Llínea 8:

	A lo llarc de l'història, diverses cosmologies han estat propassades, frut de l'observació de l'univers. La primera ve de l'antiga Grècia, que propossava que l'univers posseïx infinits espais i que ha existit eternament pero conté un únic conjunt d'esferes concèntriques de mida finita -corresponent a les estreles fixes, el [[Sol]], i [[planeta\|planetes]] diversos- girant al voltant d'un esfèric pero immòvil planeta [[Terra]]. A lo llarc dels sigles, observacions més precises i teories millorades de la gravetat varen dur a la teoria de [[Copèrnic]], el model heliocèntric i al model Newtonià del [[sistema solar]]. Noves investigacions en astronomia varen dur a la caracterisació de la [[Via Làctea]], i al descobriment d'atres galàxies. L'estudi de la distribució d'estes galàxies i les seues llínies espectrals ha significat molt per a cosmologia moderna.		A lo llarc de l'història, diverses cosmologies han estat propassades, frut de l'observació de l'univers. La primera ve de l'antiga Grècia, que propossava que l'univers posseïx infinits espais i que ha existit eternament pero conté un únic conjunt d'esferes concèntriques de mida finita -corresponent a les estreles fixes, el [[Sol]], i [[planeta\|planetes]] diversos- girant al voltant d'un esfèric pero immòvil planeta [[Terra]]. A lo llarc dels sigles, observacions més precises i teories millorades de la gravetat varen dur a la teoria de [[Copèrnic]], el model heliocèntric i al model Newtonià del [[sistema solar]]. Noves investigacions en astronomia varen dur a la caracterisació de la [[Via Làctea]], i al descobriment d'atres galàxies. L'estudi de la distribució d'estes galàxies i les seues llínies espectrals ha significat molt per a cosmologia moderna.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{DGLV\|Univers}}		{{DGLV\|Univers}}

Jose2 en 20:04 30 gin 2026

2026-01-30T20:04:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:04 30 gin 2026
Llínea 8:		Llínea 8:

	A lo llarc de l'història, diverses cosmologies han estat propassades, frut de l'observació de l'univers. La primera ve de l'antiga Grècia, que propossava que l'univers posseïx infinits espais i que ha existit eternament pero conté un únic conjunt d'esferes concèntriques de mida finita -corresponent a les estreles fixes, el [[Sol]], i [[planeta\|planetes]] diversos- girant al voltant d'un esfèric pero immòvil planeta [[Terra]]. A lo llarc dels sigles, observacions més precises i teories millorades de la gravetat varen dur a la teoria de [[Copèrnic]], el model heliocèntric i al model Newtonià del [[sistema solar]]. Noves investigacions en astronomia varen dur a la caracterisació de la [[Via Làctea]], i al descobriment d'atres galàxies. L'estudi de la distribució d'estes galàxies i les seues llínies espectrals ha significat molt per a cosmologia moderna.		A lo llarc de l'història, diverses cosmologies han estat propassades, frut de l'observació de l'univers. La primera ve de l'antiga Grècia, que propossava que l'univers posseïx infinits espais i que ha existit eternament pero conté un únic conjunt d'esferes concèntriques de mida finita -corresponent a les estreles fixes, el [[Sol]], i [[planeta\|planetes]] diversos- girant al voltant d'un esfèric pero immòvil planeta [[Terra]]. A lo llarc dels sigles, observacions més precises i teories millorades de la gravetat varen dur a la teoria de [[Copèrnic]], el model heliocèntric i al model Newtonià del [[sistema solar]]. Noves investigacions en astronomia varen dur a la caracterisació de la [[Via Làctea]], i al descobriment d'atres galàxies. L'estudi de la distribució d'estes galàxies i les seues llínies espectrals ha significat molt per a cosmologia moderna.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{DGLV\|Univers}}		{{DGLV\|Univers}}

Jose2 en 19:22 14 dec 2024

2024-12-14T19:22:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:22 14 dec 2024
Llínea 8:		Llínea 8:

	A lo llarc de l'història, diverses cosmologies han estat propassades, frut de l'observació de l'univers. La primera ve de l'antiga Grècia, que propossava que l'univers posseïx infinits espais i que ha existit eternament pero conté un únic conjunt d'esferes concèntriques de mida finita -corresponent a les estreles fixes, el [[Sol]], i [[planeta\|planetes]] diversos- girant al voltant d'un esfèric pero immòvil planeta [[Terra]]. A lo llarc dels sigles, observacions més precises i teories millorades de la gravetat varen dur a la teoria de [[Copèrnic]], el model heliocèntric i al model Newtonià del [[sistema solar]]. Noves investigacions en astronomia varen dur a la caracterisació de la [[Via Làctea]], i al descobriment d'atres galàxies. L'estudi de la distribució d'estes galàxies i les seues llínies espectrals ha significat molt per a cosmologia moderna.		A lo llarc de l'història, diverses cosmologies han estat propassades, frut de l'observació de l'univers. La primera ve de l'antiga Grècia, que propossava que l'univers posseïx infinits espais i que ha existit eternament pero conté un únic conjunt d'esferes concèntriques de mida finita -corresponent a les estreles fixes, el [[Sol]], i [[planeta\|planetes]] diversos- girant al voltant d'un esfèric pero immòvil planeta [[Terra]]. A lo llarc dels sigles, observacions més precises i teories millorades de la gravetat varen dur a la teoria de [[Copèrnic]], el model heliocèntric i al model Newtonià del [[sistema solar]]. Noves investigacions en astronomia varen dur a la caracterisació de la [[Via Làctea]], i al descobriment d'atres galàxies. L'estudi de la distribució d'estes galàxies i les seues llínies espectrals ha significat molt per a cosmologia moderna.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{DGLV\|Univers}}		{{DGLV\|Univers}}

Reval en 11:03 9 jun 2024

2024-06-09T11:03:29Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:03 9 jun 2024
Llínea 26:		Llínea 26:
	* [http://www.nasa.gov/topics/universe/index.html Exploring the Universe] {{en}} a Nasa.gov		* [http://www.nasa.gov/topics/universe/index.html Exploring the Universe] {{en}} a Nasa.gov
	* [http://www.zideo.nl/index.php?option=com_podfeed&zideo=6c4947596d673d3d&playzideo=6c3461566f56593d The Size Of The Universe, understand the size of the universe by starting with humans and going up by powers of ten ] {{en}}		* [http://www.zideo.nl/index.php?option=com_podfeed&zideo=6c4947596d673d3d&playzideo=6c3461566f56593d The Size Of The Universe, understand the size of the universe by starting with humans and going up by powers of ten ] {{en}}

	[[Categoria:Astronomia]]		[[Categoria:Astronomia]]
	[[Categoria:Espai]]		[[Categoria:Espai]]
	[[Categoria:Cosmologia]]		[[Categoria:Cosmologia]]

Valencian: Text reemplaça - '* {{DGLV|' a '{{DGLV|'

2022-07-06T13:33:12Z

Text reemplaça - '* {{DGLV|' a '{{DGLV|'

← Revisió anterior		Revisió de 13:33 6 jul 2022
Llínea 10:		Llínea 10:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* {{DGLV\|Univers}}		{{DGLV\|Univers}}
	* [http://nostranau.net/ Nostra Nau] {{ca}} Serie de 150 vídeos, noticiari, enllaços i recursos per a la iniciació a l'astronomia		* [http://nostranau.net/ Nostra Nau] {{ca}} Serie de 150 vídeos, noticiari, enllaços i recursos per a la iniciació a l'astronomia
	* [http://www.space.com/scienceastronomy/age_universe_030103.html Age of the Universe] {{en}} a Space.Com		* [http://www.space.com/scienceastronomy/age_universe_030103.html Age of the Universe] {{en}} a Space.Com

Jose2 en 10:37 18 maig 2019

2019-05-18T10:37:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:37 18 maig 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''univers''' és la totalitat del continu [[espai-temps]] en qué es troba la humanitat, juntament en tota la [[matèria]] i [[energia]] continguda en ell. A gran escala, és l'objecte d'estudi de la [[cosmologia]], que es basa en la [[física]] i l'[[astronomia]], ~~tot i~~ que alguns dels temes d'estudi voregen la [[metafísica]]. Actualment, els experts no estan d'acort sobre si és possible (en principi) d'arribar a observar la totalitat de l'Univers.		L''''univers''' és la totalitat del continu [[espai-temps]] en qué es troba la humanitat, juntament en tota la [[matèria]] i [[energia]] continguda en ell. A gran escala, és l'objecte d'estudi de la [[cosmologia]], que es basa en la [[física]] i l'[[astronomia]], encara que alguns dels temes d'estudi voregen la [[metafísica]]. Actualment, els experts no estan d'acort sobre si és possible (en principi) d'arribar a observar la totalitat de l'Univers.

	Els térmens univers conegut, observable o visible, s'utilisen per referir-se a la part de l'Univers que es pot observar. El terme ''cosmos'' és l'univers, especialment quan es considera com un sistema ordenat i harmoniós. De vegades, el terme ''cosmos'' es fa servir a soles per a l'univers observat, mentres que el terme ''univers'' es referix a tot l'existent s'haja descobert o no. En este sentit, 'Cosmos' és l'"univers conegut" o [[realitat]].		Els térmens univers conegut, observable o visible, s'utilisen per referir-se a la part de l'Univers que es pot observar. El terme ''cosmos'' és l'univers, especialment quan es considera com un sistema ordenat i harmoniós. De vegades, el terme ''cosmos'' es fa servir a soles per a l'univers observat, mentres que el terme ''univers'' es referix a tot l'existent s'haja descobert o no. En este sentit, 'Cosmos' és l'"univers conegut" o [[realitat]].

Jose2 en 07:15 11 feb 2019

2019-02-11T07:15:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:15 11 feb 2019
Llínea 5:		Llínea 5:
	Diversos experiments i observacions sugerixen que l'univers ha estat governat per les mateixes lleis físiques i constants en tota la seua extensió i temps de d'existència. La força dominant en distàncies cosmològiques són la [[gravetat]], i la [[relativitat general]] es actualment la teoria més acorada de la gravitació. L'univers té al menys tres dimensions d'espai i una de temps. Dimensions adicionals no poden ser comprovades experimentalment.		Diversos experiments i observacions sugerixen que l'univers ha estat governat per les mateixes lleis físiques i constants en tota la seua extensió i temps de d'existència. La força dominant en distàncies cosmològiques són la [[gravetat]], i la [[relativitat general]] es actualment la teoria més acorada de la gravitació. L'univers té al menys tres dimensions d'espai i una de temps. Dimensions adicionals no poden ser comprovades experimentalment.

	El nom univers definix quasi sempre el tot. ~~Tot i això~~, una definició alternativa d'univers sugerix que hi ha diversos universos no conectats entre si i que el conjunt d'estes formarien la totalitat de l'existència, que se nomenaria [[multivers\|multi-univers]]. Per eixemple, la teoria de la [[bambolla universal]] diu que hi ha infinites varietats d'universos, cada u en diferents constant físiques.		El nom univers definix quasi sempre el tot. Encara que, una definició alternativa d'univers sugerix que hi ha diversos universos no conectats entre si i que el conjunt d'estes formarien la totalitat de l'existència, que se nomenaria [[multivers\|multi-univers]]. Per eixemple, la teoria de la [[bambolla universal]] diu que hi ha infinites varietats d'universos, cada u en diferents constant físiques.

	A lo llarc de l'història, diverses cosmologies han estat propassades, frut de l'observació de l'univers. La primera ve de l'antiga Grècia, que propossava que l'univers posseïx infinits espais i que ha existit eternament pero conté un únic conjunt d'esferes concèntriques de mida finita -corresponent a les estreles fixes, el [[Sol]], i [[planeta\|planetes]] diversos- girant al voltant d'un esfèric pero immòvil planeta [[Terra]]. A lo llarc dels sigles, observacions més precises i teories millorades de la gravetat varen dur a la teoria de [[Copèrnic]], el model heliocèntric i al model Newtonià del [[sistema solar]]. Noves investigacions en astronomia varen dur a la caracterisació de la [[Via Làctea]], i al descobriment d'atres galàxies. L'estudi de la distribució d'estes galàxies i les seues llínies espectrals ha significat molt per a cosmologia moderna.		A lo llarc de l'història, diverses cosmologies han estat propassades, frut de l'observació de l'univers. La primera ve de l'antiga Grècia, que propossava que l'univers posseïx infinits espais i que ha existit eternament pero conté un únic conjunt d'esferes concèntriques de mida finita -corresponent a les estreles fixes, el [[Sol]], i [[planeta\|planetes]] diversos- girant al voltant d'un esfèric pero immòvil planeta [[Terra]]. A lo llarc dels sigles, observacions més precises i teories millorades de la gravetat varen dur a la teoria de [[Copèrnic]], el model heliocèntric i al model Newtonià del [[sistema solar]]. Noves investigacions en astronomia varen dur a la caracterisació de la [[Via Làctea]], i al descobriment d'atres galàxies. L'estudi de la distribució d'estes galàxies i les seues llínies espectrals ha significat molt per a cosmologia moderna.

Jose2: Text reemplaça - 'cadascú' a 'cada u'

2018-02-20T19:00:14Z

Text reemplaça - 'cadascú' a 'cada u'

← Revisió anterior		Revisió de 19:00 20 feb 2018
Llínea 5:		Llínea 5:
	Diversos experiments i observacions sugerixen que l'univers ha estat governat per les mateixes lleis físiques i constants en tota la seua extensió i temps de d'existència. La força dominant en distàncies cosmològiques són la [[gravetat]], i la [[relativitat general]] es actualment la teoria més acorada de la gravitació. L'univers té al menys tres dimensions d'espai i una de temps. Dimensions adicionals no poden ser comprovades experimentalment.		Diversos experiments i observacions sugerixen que l'univers ha estat governat per les mateixes lleis físiques i constants en tota la seua extensió i temps de d'existència. La força dominant en distàncies cosmològiques són la [[gravetat]], i la [[relativitat general]] es actualment la teoria més acorada de la gravitació. L'univers té al menys tres dimensions d'espai i una de temps. Dimensions adicionals no poden ser comprovades experimentalment.

	El nom univers definix quasi sempre el tot. Tot i això, una definició alternativa d'univers sugerix que hi ha diversos universos no conectats entre si i que el conjunt d'estes formarien la totalitat de l'existència, que se nomenaria [[multivers\|multi-univers]]. Per eixemple, la teoria de la [[bambolla universal]] diu que hi ha infinites varietats d'universos, ~~cadascú~~ en diferents constant físiques.		El nom univers definix quasi sempre el tot. Tot i això, una definició alternativa d'univers sugerix que hi ha diversos universos no conectats entre si i que el conjunt d'estes formarien la totalitat de l'existència, que se nomenaria [[multivers\|multi-univers]]. Per eixemple, la teoria de la [[bambolla universal]] diu que hi ha infinites varietats d'universos, cada u en diferents constant físiques.

	A lo llarc de l'història, diverses cosmologies han estat propassades, frut de l'observació de l'univers. La primera ve de l'antiga Grècia, que propossava que l'univers posseïx infinits espais i que ha existit eternament pero conté un únic conjunt d'esferes concèntriques de mida finita -corresponent a les estreles fixes, el [[Sol]], i [[planeta\|planetes]] diversos- girant al voltant d'un esfèric pero immòvil planeta [[Terra]]. A lo llarc dels sigles, observacions més precises i teories millorades de la gravetat varen dur a la teoria de [[Copèrnic]], el model heliocèntric i al model Newtonià del [[sistema solar]]. Noves investigacions en astronomia varen dur a la caracterisació de la [[Via Làctea]], i al descobriment d'atres galàxies. L'estudi de la distribució d'estes galàxies i les seues llínies espectrals ha significat molt per a cosmologia moderna.		A lo llarc de l'història, diverses cosmologies han estat propassades, frut de l'observació de l'univers. La primera ve de l'antiga Grècia, que propossava que l'univers posseïx infinits espais i que ha existit eternament pero conté un únic conjunt d'esferes concèntriques de mida finita -corresponent a les estreles fixes, el [[Sol]], i [[planeta\|planetes]] diversos- girant al voltant d'un esfèric pero immòvil planeta [[Terra]]. A lo llarc dels sigles, observacions més precises i teories millorades de la gravetat varen dur a la teoria de [[Copèrnic]], el model heliocèntric i al model Newtonià del [[sistema solar]]. Noves investigacions en astronomia varen dur a la caracterisació de la [[Via Làctea]], i al descobriment d'atres galàxies. L'estudi de la distribució d'estes galàxies i les seues llínies espectrals ha significat molt per a cosmologia moderna.

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T12:27:52Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 12:27 20 feb 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''univers''' és la totalitat del continu [[espai-temps]] en qué es troba la humanitat, juntament en tota la [[matèria]] i [[energia]] continguda en ell. A gran escala, és l'objecte d'estudi de la [[cosmologia]], que es basa en la [[física]] i l'[[astronomia]], tot i que alguns dels temes d'estudi voregen la [[metafísica]]. Actualment, els experts no estan d'acort sobre si és possible (en principi) d'arribar a observar la totalitat de l'Univers.		L''''univers''' és la totalitat del continu [[espai-temps]] en qué es troba la humanitat, juntament en tota la [[matèria]] i [[energia]] continguda en ell. A gran escala, és l'objecte d'estudi de la [[cosmologia]], que es basa en la [[física]] i l'[[astronomia]], tot i que alguns dels temes d'estudi voregen la [[metafísica]]. Actualment, els experts no estan d'acort sobre si és possible (en principi) d'arribar a observar la totalitat de l'Univers.

	Els térmens univers conegut, observable o visible, s'utilisen per referir-se a la part de l'Univers que es pot observar. El terme ''cosmos'' és l'univers, especialment quan es considera com un sistema ordenat i harmoniós. De vegades, el terme ''cosmos'' es fa servir ~~només~~ per a l'univers observat, mentres que el terme ''univers'' es referix a tot l'existent s'haja descobert o no. En este sentit, 'Cosmos' és l'"univers conegut" o [[realitat]].		Els térmens univers conegut, observable o visible, s'utilisen per referir-se a la part de l'Univers que es pot observar. El terme ''cosmos'' és l'univers, especialment quan es considera com un sistema ordenat i harmoniós. De vegades, el terme ''cosmos'' es fa servir a soles per a l'univers observat, mentres que el terme ''univers'' es referix a tot l'existent s'haja descobert o no. En este sentit, 'Cosmos' és l'"univers conegut" o [[realitat]].

	Diversos experiments i observacions sugerixen que l'univers ha estat governat per les mateixes lleis físiques i constants en tota la seua extensió i temps de d'existència. La força dominant en distàncies cosmològiques són la [[gravetat]], i la [[relativitat general]] es actualment la teoria més acorada de la gravitació. L'univers té al menys tres dimensions d'espai i una de temps. Dimensions adicionals no poden ser comprovades experimentalment.		Diversos experiments i observacions sugerixen que l'univers ha estat governat per les mateixes lleis físiques i constants en tota la seua extensió i temps de d'existència. La força dominant en distàncies cosmològiques són la [[gravetat]], i la [[relativitat general]] es actualment la teoria més acorada de la gravitació. L'univers té al menys tres dimensions d'espai i una de temps. Dimensions adicionals no poden ser comprovades experimentalment.

Jose2: Text reemplaça - 'què' a 'qué'

2018-02-20T11:12:02Z

Text reemplaça - 'què' a 'qué'

← Revisió anterior		Revisió de 11:12 20 feb 2018
Llínea 13:		Llínea 13:
	* [http://nostranau.net/ Nostra Nau] {{ca}} Serie de 150 vídeos, noticiari, enllaços i recursos per a la iniciació a l'astronomia		* [http://nostranau.net/ Nostra Nau] {{ca}} Serie de 150 vídeos, noticiari, enllaços i recursos per a la iniciació a l'astronomia
	* [http://www.space.com/scienceastronomy/age_universe_030103.html Age of the Universe] {{en}} a Space.Com		* [http://www.space.com/scienceastronomy/age_universe_030103.html Age of the Universe] {{en}} a Space.Com
	* [http://www.pbs.org/wnet/hawking/html/home.html ''Stephen Hawking's Universe''] {{en}} – Per ~~què~~ és l'univers com és?		* [http://www.pbs.org/wnet/hawking/html/home.html ''Stephen Hawking's Universe''] {{en}} – Per qué és l'univers com és?
	* [http://www.astro.ucla.edu/~wright/cosmology_faq.html Cosmology FAQ] {{en}}		* [http://www.astro.ucla.edu/~wright/cosmology_faq.html Cosmology FAQ] {{en}}
	* [http://www.shekpvar.net/~dna/Publications/Cosmos/cosmos.html Cosmos – An "illustrated dimensional journey from microcosmos to macrocosmos"] {{en}}		* [http://www.shekpvar.net/~dna/Publications/Cosmos/cosmos.html Cosmos – An "illustrated dimensional journey from microcosmos to macrocosmos"] {{en}}