Universitat de Columbia - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'estadounidenc' a 'estatunidenc'

2022-07-05T21:50:29Z

Text reemplaça - 'estadounidenc' a 'estatunidenc'

← Revisió anterior		Revisió de 21:50 5 jul 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''Universitat Columbia en la ciutat de Nova York''' (en [[idioma anglés\|anglés]], ''Columbia University in the City of New York''), comunament coneguda com '''Universitat Columbia''', és una universitat privada ~~estadounidenca~~ membre de la [[Ivy League]]. És l'institució d'educació superior més antiga de l'estat de [[Nova York (estat)\|Nova York]], la quinta més antiga dels [[Estats Units]], i un dels nou [[coleges colonials]] fundats abans de la [[Revolució Americana]]. En l'actualitat l'Universitat Columbia opera en l'estranger en els [[Columbia Centres Globals\|centres globals]] en seus en [[Amman]], [[Pekin]], [[Estambul]], [[París]], [[Bombai]], [[Rio de Janeiro]], [[Santiago de Chile]] i [[Nairobi]]. És una de les universitats més prestigioses del [[Terra\|món]].		L''''Universitat Columbia en la ciutat de Nova York''' (en [[idioma anglés\|anglés]], ''Columbia University in the City of New York''), comunament coneguda com '''Universitat Columbia''', és una universitat privada estatunidenca membre de la [[Ivy League]]. És l'institució d'educació superior més antiga de l'estat de [[Nova York (estat)\|Nova York]], la quinta més antiga dels [[Estats Units]], i un dels nou [[coleges colonials]] fundats abans de la [[Revolució Americana]]. En l'actualitat l'Universitat Columbia opera en l'estranger en els [[Columbia Centres Globals\|centres globals]] en seus en [[Amman]], [[Pekin]], [[Estambul]], [[París]], [[Bombai]], [[Rio de Janeiro]], [[Santiago de Chile]] i [[Nairobi]]. És una de les universitats més prestigioses del [[Terra\|món]].

	L'universitat fon fundada en [[1754]] com "Colege del Rei" per [[carta real]] de [[Jordi II d'Anglaterra]].<ref>Frederic Darbellay, Moira Cockell, Jerome Billotte, Francis Waldvogel. 2008. ''A Vision of Transdisciplinarity: Laying Foundations for a World Knowledge Dialogue''. CRC Press. ISBN 9781439808023.</ref> En acabar la Guerra de la Revolució Americana , el Colege del Rei se convertí breument en una entitat estatal, i passà a cridar-se Universitat de Columbia en [[1784]]. L'universitat ara opera baix un estatut creat en [[1787]] que coloca a l'institució baix un consell privat d'administració. Eixe mateix any, el campus de l'universitat fon traslladat de la [[Avinguda Madison]] a la seua ubicació actual en el [[Morningside Heights (Manhattan)]], en el que ocupa més de sis illes de cases de la ciutat, aproximadament 0,129 [[km²]]. L'universitat albarca vint escoles i està afiliat en numeroses institucions, entre elles el Colege de Professors, [[Barnard College]] i l'Unió de Seminaris Teològics, en programes de [[llicenciatura]] conjunts disponibles a través del Seminari Teològic Judeu d'Amèrica, aixina com la [[Escola Juilliard]].		L'universitat fon fundada en [[1754]] com "Colege del Rei" per [[carta real]] de [[Jordi II d'Anglaterra]].<ref>Frederic Darbellay, Moira Cockell, Jerome Billotte, Francis Waldvogel. 2008. ''A Vision of Transdisciplinarity: Laying Foundations for a World Knowledge Dialogue''. CRC Press. ISBN 9781439808023.</ref> En acabar la Guerra de la Revolució Americana , el Colege del Rei se convertí breument en una entitat estatal, i passà a cridar-se Universitat de Columbia en [[1784]]. L'universitat ara opera baix un estatut creat en [[1787]] que coloca a l'institució baix un consell privat d'administració. Eixe mateix any, el campus de l'universitat fon traslladat de la [[Avinguda Madison]] a la seua ubicació actual en el [[Morningside Heights (Manhattan)]], en el que ocupa més de sis illes de cases de la ciutat, aproximadament 0,129 [[km²]]. L'universitat albarca vint escoles i està afiliat en numeroses institucions, entre elles el Colege de Professors, [[Barnard College]] i l'Unió de Seminaris Teològics, en programes de [[llicenciatura]] conjunts disponibles a través del Seminari Teològic Judeu d'Amèrica, aixina com la [[Escola Juilliard]].

Posmo: /* Enllaços externs */

2016-09-25T23:21:48Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 23:21 25 set 2016
Llínea 22:		Llínea 22:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* [[Wikimedia Commons]] alberga contingut multimèdia sobre '''[https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Columbia_University Universitat de Columbia~~]'''~~		{{Commonscat\|Columbia University}}
	* [http://www.columbia.edu Pàgina web oficial de l'Universitat de Columbia]		* [http://www.columbia.edu Pàgina web oficial de l'Universitat de Columbia]

	[[Categoria:Universitats]]		[[Categoria:Universitats]]
	[[Categoria:Nova York]]		[[Categoria:Nova York]]

Posmo: /* Alumnes notables */

2014-10-02T12:52:47Z

Alumnes notables

← Revisió anterior		Revisió de 12:52 2 oct 2014
Llínea 14:		Llínea 14:
	Image:FDR in 1933.jpg\|[[Franklin D. Roosevelt]], president dels Estats Units.		Image:FDR in 1933.jpg\|[[Franklin D. Roosevelt]], president dels Estats Units.
	Image:John Jay (Gilbert Stuart portrait).jpg\|[[John Jay]], primer cap de Justícia dels Estats Units.		Image:John Jay (Gilbert Stuart portrait).jpg\|[[John Jay]], primer cap de Justícia dels Estats Units.
	Image:President Theodore Roosevelt, 1904.jpg\|[[Theodore Roosevelt]], president dels Estats Units y Premi Nobel de la Pau.		Image:President Theodore Roosevelt, 1904.jpg\|[[Theodore Roosevelt]], president dels Estats Units i Premi Nobel de la Pau.
	</gallery>		</gallery>
	</center>		</center>

Posmo en 23:05 1 oct 2014

2014-10-01T23:05:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 23:05 1 oct 2014
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''Universitat Columbia en la ciutat de Nova York''' (en [[idioma anglés\|anglés]], ''Columbia University in the City of New York''), comunament coneguda com '''Universitat Columbia''', és una universitat privada estadounidenca membre de la [[Ivy League]]. És l'institució d'educació superior més antiga de l'estat de [[Nova York (estat)\|Nova York]], la quinta més antiga dels [[Estats Units]], i un dels nou [[coleges colonials]] fundats abans de la [[Revolució Americana]]. En l'actualitat l'Universitat Columbia opera en l'estranger en els [[Columbia Centres Globals\|centres globals]] en seus en [[Amman]], [[Pekin]], [[Estambul]], [[París]], [[Bombai]], [[Rio de Janeiro]], [[Santiago de Chile]] i [[Nairobi]]. És una de les universitats més prestigioses del [[Terra\|món]].		L''''Universitat Columbia en la ciutat de Nova York''' (en [[idioma anglés\|anglés]], ''Columbia University in the City of New York''), comunament coneguda com '''Universitat Columbia''', és una universitat privada estadounidenca membre de la [[Ivy League]]. És l'institució d'educació superior més antiga de l'estat de [[Nova York (estat)\|Nova York]], la quinta més antiga dels [[Estats Units]], i un dels nou [[coleges colonials]] fundats abans de la [[Revolució Americana]]. En l'actualitat l'Universitat Columbia opera en l'estranger en els [[Columbia Centres Globals\|centres globals]] en seus en [[Amman]], [[Pekin]], [[Estambul]], [[París]], [[Bombai]], [[Rio de Janeiro]], [[Santiago de Chile]] i [[Nairobi]]. És una de les universitats més prestigioses del [[Terra\|món]].

	L'universitat fon fundada en [[1754]] com "Colege del Rei" per [[carta real]] de [[Jordi II d'Anglaterra]].<ref>Frederic Darbellay, Moira Cockell, Jerome Billotte, Francis Waldvogel. 2008. ''A Vision of Transdisciplinarity: Laying Foundations for a World Knowledge Dialogue''. CRC Press. ISBN 9781439808023.</ref> En acabar la Guerra de la Revolució Americana , el Colege del Rei se convertí breument en una entitat estatal, i passà a cridar-se Universitat de Columbia en [[1784]]. L'universitat ara opera baix un estatut creat en [[1787]] que coloca a l'institució baix un consell privat d'administració. Eixe mateix any, el campus de l'universitat fon traslladat de la [[Avinguda Madison]] a la seua ubicació actual en el [[Morningside Heights (Manhattan)]], en el que ocupa més de sis illes de cases de la ciutat, aproximadament 0,129 [[~~km2~~]]). L'universitat albarca vint escoles i està afiliat en numeroses institucions, entre elles el Colege de Professors, [[Barnard College]] i l'Unió de Seminaris Teològics, en programes de [[llicenciatura]] conjunts disponibles a través del Seminari Teològic Judeu d'Amèrica, aixina com la [[Escola Juilliard]].		L'universitat fon fundada en [[1754]] com "Colege del Rei" per [[carta real]] de [[Jordi II d'Anglaterra]].<ref>Frederic Darbellay, Moira Cockell, Jerome Billotte, Francis Waldvogel. 2008. ''A Vision of Transdisciplinarity: Laying Foundations for a World Knowledge Dialogue''. CRC Press. ISBN 9781439808023.</ref> En acabar la Guerra de la Revolució Americana , el Colege del Rei se convertí breument en una entitat estatal, i passà a cridar-se Universitat de Columbia en [[1784]]. L'universitat ara opera baix un estatut creat en [[1787]] que coloca a l'institució baix un consell privat d'administració. Eixe mateix any, el campus de l'universitat fon traslladat de la [[Avinguda Madison]] a la seua ubicació actual en el [[Morningside Heights (Manhattan)]], en el que ocupa més de sis illes de cases de la ciutat, aproximadament 0,129 [[km²]]. L'universitat albarca vint escoles i està afiliat en numeroses institucions, entre elles el Colege de Professors, [[Barnard College]] i l'Unió de Seminaris Teològics, en programes de [[llicenciatura]] conjunts disponibles a través del Seminari Teològic Judeu d'Amèrica, aixina com la [[Escola Juilliard]].

	Columbia administra anualment el [[Premi Pulitzer]]. Conta en 96 premis Nobel i, a partir de [[2011]], tenia més alumnes guanyadors del [[Premi Nobel]] que qualsevol atra institució acadèmica en el món. L'universitat és un dels catorze membres fundadors de la [[Associació d'Universitats Americanes]] i fon la primera escola en els Estats Units en concedir el títul de mèdic. Els alumnes notables de l'universitat inclouen nou juges de la [[Cort Suprema dels Estats Units]], 20 multimillonaris vius; 26 guanyadors dels [[Premis Òscar]]; i 29 [[Cap d'Estat]], entre ells tres [[President dels Estats Units\|Presidents dels Estats Units]].		Columbia administra anualment el [[Premi Pulitzer]]. Conta en 96 premis Nobel i, a partir de [[2011]], tenia més alumnes guanyadors del [[Premi Nobel]] que qualsevol atra institució acadèmica en el món. L'universitat és un dels catorze membres fundadors de la [[Associació d'Universitats Americanes]] i fon la primera escola en els Estats Units en concedir el títul de mèdic. Els alumnes notables de l'universitat inclouen nou juges de la [[Cort Suprema dels Estats Units]], 20 multimillonaris vius; 26 guanyadors dels [[Premis Òscar]]; i 29 [[Cap d'Estat]], entre ells tres [[President dels Estats Units\|Presidents dels Estats Units]].

Posmo en 23:03 1 oct 2014

2014-10-01T23:03:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 23:03 1 oct 2014
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''Universitat Columbia en la ciutat de Nova York''' (en [[idioma anglés\|anglés]], ''Columbia University in the City of New York''), comunament coneguda com '''Universitat Columbia''', és una universitat privada estadounidenca membre de la [[Ivy League]]. És l'institució d'educació superior més antiga de l'estat de [[Nova York (estat)\|Nova York]], la quinta més antiga dels [[Estats Units]], i un dels nou [[coleges colonials]] fundats abans de la [[Revolució Americana]]. En l'actualitat l'Universitat Columbia opera en l'estranger en els [[Columbia Centres Globals\|centres globals]] en seus en [[Amman]], [[Pekin]], [[Estambul]], [[París]], [[Bombai]], [[Rio de Janeiro]], [[Santiago de Chile]] i [[Nairobi]]. És una de les universitats més prestigioses del [[Terra\|món]].		L''''Universitat Columbia en la ciutat de Nova York''' (en [[idioma anglés\|anglés]], ''Columbia University in the City of New York''), comunament coneguda com '''Universitat Columbia''', és una universitat privada estadounidenca membre de la [[Ivy League]]. És l'institució d'educació superior més antiga de l'estat de [[Nova York (estat)\|Nova York]], la quinta més antiga dels [[Estats Units]], i un dels nou [[coleges colonials]] fundats abans de la [[Revolució Americana]]. En l'actualitat l'Universitat Columbia opera en l'estranger en els [[Columbia Centres Globals\|centres globals]] en seus en [[Amman]], [[Pekin]], [[Estambul]], [[París]], [[Bombai]], [[Rio de Janeiro]], [[Santiago de Chile]] i [[Nairobi]]. És una de les universitats més prestigioses del [[Terra\|món]].

	L'universitat fon fundada en [[1754]] com "Colege del Rei" per [[carta real]] de [[Jordi II ~~de Gran Bretanya~~]].<ref>Frederic Darbellay, Moira Cockell, Jerome Billotte, Francis Waldvogel. 2008. ''A Vision of Transdisciplinarity: Laying Foundations for a World Knowledge Dialogue''. CRC Press. ISBN 9781439808023.</ref> En acabar la Guerra de la Revolució Americana , el Colege del Rei se convertí breument en una entitat estatal, i passà a cridar-se Universitat de Columbia en [[1784]]. L'universitat ara opera baix un estatut creat en [[1787]] que coloca a l'institució baix un consell privat d'administració. Eixe mateix any, el campus de l'universitat fon traslladat de la [[Avinguda Madison]] a la seua ubicació actual en el [[Morningside Heights (Manhattan)]], en el que ocupa més de sis illes de cases de la ciutat, aproximadament 0,129 [[km2]]). L'universitat albarca vint escoles i està afiliat en numeroses institucions, entre elles el Colege de Professors, [[Barnard College]] i l'Unió de Seminaris Teològics, en programes de [[llicenciatura]] conjunts disponibles a través del Seminari Teològic Judeu d'Amèrica, aixina com la [[Escola Juilliard]].		L'universitat fon fundada en [[1754]] com "Colege del Rei" per [[carta real]] de [[Jordi II d'Anglaterra]].<ref>Frederic Darbellay, Moira Cockell, Jerome Billotte, Francis Waldvogel. 2008. ''A Vision of Transdisciplinarity: Laying Foundations for a World Knowledge Dialogue''. CRC Press. ISBN 9781439808023.</ref> En acabar la Guerra de la Revolució Americana , el Colege del Rei se convertí breument en una entitat estatal, i passà a cridar-se Universitat de Columbia en [[1784]]. L'universitat ara opera baix un estatut creat en [[1787]] que coloca a l'institució baix un consell privat d'administració. Eixe mateix any, el campus de l'universitat fon traslladat de la [[Avinguda Madison]] a la seua ubicació actual en el [[Morningside Heights (Manhattan)]], en el que ocupa més de sis illes de cases de la ciutat, aproximadament 0,129 [[km2]]). L'universitat albarca vint escoles i està afiliat en numeroses institucions, entre elles el Colege de Professors, [[Barnard College]] i l'Unió de Seminaris Teològics, en programes de [[llicenciatura]] conjunts disponibles a través del Seminari Teològic Judeu d'Amèrica, aixina com la [[Escola Juilliard]].

	Columbia administra anualment el [[Premi Pulitzer]]. Conta en 96 premis Nobel i, a partir de [[2011]], tenia més alumnes guanyadors del [[Premi Nobel]] que qualsevol atra institució acadèmica en el món. L'universitat és un dels catorze membres fundadors de la [[Associació d'Universitats Americanes]] i fon la primera escola en els Estats Units en concedir el títul de mèdic. Els alumnes notables de l'universitat inclouen nou juges de la [[Cort Suprema dels Estats Units]], 20 multimillonaris vius; 26 guanyadors dels [[Premis Òscar]]; i 29 [[Cap d'Estat]], entre ells tres [[President dels Estats Units\|Presidents dels Estats Units]].		Columbia administra anualment el [[Premi Pulitzer]]. Conta en 96 premis Nobel i, a partir de [[2011]], tenia més alumnes guanyadors del [[Premi Nobel]] que qualsevol atra institució acadèmica en el món. L'universitat és un dels catorze membres fundadors de la [[Associació d'Universitats Americanes]] i fon la primera escola en els Estats Units en concedir el títul de mèdic. Els alumnes notables de l'universitat inclouen nou juges de la [[Cort Suprema dels Estats Units]], 20 multimillonaris vius; 26 guanyadors dels [[Premis Òscar]]; i 29 [[Cap d'Estat]], entre ells tres [[President dels Estats Units\|Presidents dels Estats Units]].

Posmo en 23:01 1 oct 2014

2014-10-01T23:01:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 23:01 1 oct 2014
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''Universitat Columbia en la ciutat de Nova York''' (en [[idioma anglés\|anglés]], ''Columbia University in the City of New York''), comunament coneguda com '''Universitat Columbia''', és una universitat privada estadounidenca membre de la [[Ivy League]]. És l'institució d'educació superior més antiga de l'estat de [[Nova York (estat)\|Nova York]], la quinta més antiga dels [[Estats Units]], i un dels nou [[coleges colonials]] fundats abans de la [[Revolució Americana]]. En l'actualitat l'Universitat Columbia opera en l'estranger en els [[Columbia Centres Globals\|centres globals]] en seus en [[Amman]], [[Pekin]], [[Estambul]], [[París]], [[Bombai]], [[Rio de Janeiro]], [[Santiago de Chile]] i [[Nairobi]]. És una de les universitats més prestigioses del [[Terra\|món]].		L''''Universitat Columbia en la ciutat de Nova York''' (en [[idioma anglés\|anglés]], ''Columbia University in the City of New York''), comunament coneguda com '''Universitat Columbia''', és una universitat privada estadounidenca membre de la [[Ivy League]]. És l'institució d'educació superior més antiga de l'estat de [[Nova York (estat)\|Nova York]], la quinta més antiga dels [[Estats Units]], i un dels nou [[coleges colonials]] fundats abans de la [[Revolució Americana]]. En l'actualitat l'Universitat Columbia opera en l'estranger en els [[Columbia Centres Globals\|centres globals]] en seus en [[Amman]], [[Pekin]], [[Estambul]], [[París]], [[Bombai]], [[Rio de Janeiro]], [[Santiago de Chile]] i [[Nairobi]]. És una de les universitats més prestigioses del [[Terra\|món]].

	L'universitat fon fundada en [[1754]] com "Colege del Rei" per [[carta real]] de [[Jordi II de Gran Bretanya]]. En acabar la Guerra de la Revolució Americana , el Colege del Rei se convertí breument en una entitat estatal, i passà a cridar-se Universitat de Columbia en [[1784]]. L'universitat ara opera baix un estatut creat en [[1787]] que coloca a l'institució baix un consell privat d'administració. Eixe mateix any, el campus de l'universitat fon traslladat de la [[Avinguda Madison]] a la seua ubicació actual en el [[Morningside Heights (Manhattan)]], en el que ocupa més de sis illes de cases de la ciutat, aproximadament 0,129 [[km2]]). L'universitat albarca vint escoles i està afiliat en numeroses institucions, entre elles el Colege de Professors, [[Barnard College]] i l'Unió de Seminaris Teològics, en programes de [[llicenciatura]] conjunts disponibles a través del Seminari Teològic Judeu d'Amèrica, aixina com la [[Escola Juilliard]].		L'universitat fon fundada en [[1754]] com "Colege del Rei" per [[carta real]] de [[Jordi II de Gran Bretanya]].<ref>Frederic Darbellay, Moira Cockell, Jerome Billotte, Francis Waldvogel. 2008. ''A Vision of Transdisciplinarity: Laying Foundations for a World Knowledge Dialogue''. CRC Press. ISBN 9781439808023.</ref> En acabar la Guerra de la Revolució Americana , el Colege del Rei se convertí breument en una entitat estatal, i passà a cridar-se Universitat de Columbia en [[1784]]. L'universitat ara opera baix un estatut creat en [[1787]] que coloca a l'institució baix un consell privat d'administració. Eixe mateix any, el campus de l'universitat fon traslladat de la [[Avinguda Madison]] a la seua ubicació actual en el [[Morningside Heights (Manhattan)]], en el que ocupa més de sis illes de cases de la ciutat, aproximadament 0,129 [[km2]]). L'universitat albarca vint escoles i està afiliat en numeroses institucions, entre elles el Colege de Professors, [[Barnard College]] i l'Unió de Seminaris Teològics, en programes de [[llicenciatura]] conjunts disponibles a través del Seminari Teològic Judeu d'Amèrica, aixina com la [[Escola Juilliard]].

	Columbia administra anualment el [[Premi Pulitzer]]. Conta en 96 premis Nobel i, a partir de [[2011]], tenia més alumnes guanyadors del [[Premi Nobel]] que qualsevol atra institució acadèmica en el món. L'universitat és un dels catorze membres fundadors de la [[Associació d'Universitats Americanes]] i fon la primera escola en els Estats Units en concedir el títul de mèdic. Els alumnes notables de l'universitat inclouen nou juges de la [[Cort Suprema dels Estats Units]], 20 multimillonaris vius; 26 guanyadors dels [[Premis Òscar]]; i 29 [[Cap d'Estat]], entre ells tres [[President dels Estats Units\|Presidents dels Estats Units]].		Columbia administra anualment el [[Premi Pulitzer]]. Conta en 96 premis Nobel i, a partir de [[2011]], tenia més alumnes guanyadors del [[Premi Nobel]] que qualsevol atra institució acadèmica en el món. L'universitat és un dels catorze membres fundadors de la [[Associació d'Universitats Americanes]] i fon la primera escola en els Estats Units en concedir el títul de mèdic. Els alumnes notables de l'universitat inclouen nou juges de la [[Cort Suprema dels Estats Units]], 20 multimillonaris vius; 26 guanyadors dels [[Premis Òscar]]; i 29 [[Cap d'Estat]], entre ells tres [[President dels Estats Units\|Presidents dels Estats Units]].
Llínea 17:		Llínea 17:
	</gallery>		</gallery>
	</center>		</center>

			== Referències ==
			<references />

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Posmo en 22:49 1 oct 2014

2014-10-01T22:49:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 22:49 1 oct 2014
Llínea 19:		Llínea 19:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* [[Wikimedia Commons]] alberga contingut multimèdia sobre '''[https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:~~Columbia University~~ Universitat de Columbia]'''		* [[Wikimedia Commons]] alberga contingut multimèdia sobre '''[https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Columbia_University Universitat de Columbia]'''
	* [http://www.columbia.edu Pàgina web oficial de l'Universitat de Columbia]		* [http://www.columbia.edu Pàgina web oficial de l'Universitat de Columbia]

	[[Categoria:Universitats]]		[[Categoria:Universitats]]
	[[Categoria:Nova York]]		[[Categoria:Nova York]]

Posmo en 22:47 1 oct 2014

2014-10-01T22:47:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 22:47 1 oct 2014
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''Universitat Columbia en la ciutat de Nova York''' (en [[idioma anglés\|anglés]], ''Columbia University in the City of New York''), comunament coneguda com '''Universitat Columbia''', és una universitat privada estadounidenca membre de la [[Ivy League]]. És l'institució d'educació superior més antiga de l'estat de [[Nova York (estat)\|Nova York]], la quinta més antiga dels [[Estats Units]], i un dels nou [[coleges colonials]] fundats abans de la [[Revolució Americana]]. En l'actualitat l'Universitat Columbia opera en l'estranger en els [[Columbia Centres Globals\|centres globals]] en seus en [[Amman]], [[Pekin]], [[Estambul]], [[París]], [[~~Bombay~~]], [[Rio de Janeiro]], [[Santiago de Chile]] i [[Nairobi]]. És una de les universitats més prestigioses del [[Terra\|món]].		L''''Universitat Columbia en la ciutat de Nova York''' (en [[idioma anglés\|anglés]], ''Columbia University in the City of New York''), comunament coneguda com '''Universitat Columbia''', és una universitat privada estadounidenca membre de la [[Ivy League]]. És l'institució d'educació superior més antiga de l'estat de [[Nova York (estat)\|Nova York]], la quinta més antiga dels [[Estats Units]], i un dels nou [[coleges colonials]] fundats abans de la [[Revolució Americana]]. En l'actualitat l'Universitat Columbia opera en l'estranger en els [[Columbia Centres Globals\|centres globals]] en seus en [[Amman]], [[Pekin]], [[Estambul]], [[París]], [[Bombai]], [[Rio de Janeiro]], [[Santiago de Chile]] i [[Nairobi]]. És una de les universitats més prestigioses del [[Terra\|món]].

	L'universitat fon fundada en [[1754]] com "Colege del Rei" per [[carta real]] de [[Jordi II de Gran Bretanya]]. En acabar la Guerra de la Revolució Americana , el Colege del Rei se convertí breument en una entitat estatal, i passà a cridar-se Universitat de Columbia en [[1784]]. L'universitat ara opera baix un estatut creat en [[1787]] que coloca a l'institució baix un consell privat d'administració. Eixe mateix any, el campus de l'universitat fon traslladat de la [[Avinguda Madison]] a la seua ubicació actual en el [[Morningside Heights (Manhattan)]], en el que ocupa més de sis illes de cases de la ciutat, aproximadament 0,129 [[km2]]). L'universitat albarca vint escoles i està afiliat en numeroses institucions, entre elles el Colege de Professors, [[Barnard College]] i l'Unió de Seminaris Teològics, en programes de [[llicenciatura]] conjunts disponibles a través del Seminari Teològic Judeu d'Amèrica, aixina com la [[Escola Juilliard]].		L'universitat fon fundada en [[1754]] com "Colege del Rei" per [[carta real]] de [[Jordi II de Gran Bretanya]]. En acabar la Guerra de la Revolució Americana , el Colege del Rei se convertí breument en una entitat estatal, i passà a cridar-se Universitat de Columbia en [[1784]]. L'universitat ara opera baix un estatut creat en [[1787]] que coloca a l'institució baix un consell privat d'administració. Eixe mateix any, el campus de l'universitat fon traslladat de la [[Avinguda Madison]] a la seua ubicació actual en el [[Morningside Heights (Manhattan)]], en el que ocupa més de sis illes de cases de la ciutat, aproximadament 0,129 [[km2]]). L'universitat albarca vint escoles i està afiliat en numeroses institucions, entre elles el Colege de Professors, [[Barnard College]] i l'Unió de Seminaris Teològics, en programes de [[llicenciatura]] conjunts disponibles a través del Seminari Teològic Judeu d'Amèrica, aixina com la [[Escola Juilliard]].

Posmo: Pàgina nova, en el contingut: «L''''Universitat Columbia en la ciutat de Nova York''' (en anglés, ''Columbia University in the City of New York''), comunament coneguda co...».

2014-10-01T22:41:55Z

Pàgina nova, en el contingut: «L''''Universitat Columbia en la ciutat de Nova York''' (en anglés, ''Columbia University in the City of New York''), comunament coneguda co...».

Pàgina nova

L''''Universitat Columbia en la ciutat de Nova York''' (en [[idioma anglés|anglés]], ''Columbia University in the City of New York''), comunament coneguda com '''Universitat Columbia''', és una universitat privada estadounidenca membre de la [[Ivy League]]. És l'institució d'educació superior més antiga de l'estat de [[Nova York (estat)|Nova York]], la quinta més antiga dels [[Estats Units]], i un dels nou [[coleges colonials]] fundats abans de la [[Revolució Americana]]. En l'actualitat l'Universitat Columbia opera en l'estranger en els [[Columbia Centres Globals|centres globals]] en seus en [[Amman]], [[Pekin]], [[Estambul]], [[París]], [[Bombay]], [[Rio de Janeiro]], [[Santiago de Chile]] i [[Nairobi]]. És una de les universitats més prestigioses del [[Terra|món]].

L'universitat fon fundada en [[1754]] com "Colege del Rei" per [[carta real]] de [[Jordi II de Gran Bretanya]]. En acabar la Guerra de la Revolució Americana , el Colege del Rei se convertí breument en una entitat estatal, i passà a cridar-se Universitat de Columbia en [[1784]]. L'universitat ara opera baix un estatut creat en [[1787]] que coloca a l'institució baix un consell privat d'administració. Eixe mateix any, el campus de l'universitat fon traslladat de la [[Avinguda Madison]] a la seua ubicació actual en el [[Morningside Heights (Manhattan)]], en el que ocupa més de sis illes de cases de la ciutat, aproximadament 0,129 [[km2]]). L'universitat albarca vint escoles i està afiliat en numeroses institucions, entre elles el Colege de Professors, [[Barnard College]] i l'Unió de Seminaris Teològics, en programes de [[llicenciatura]] conjunts disponibles a través del Seminari Teològic Judeu d'Amèrica, aixina com la [[Escola Juilliard]].

Columbia administra anualment el [[Premi Pulitzer]]. Conta en 96 premis Nobel i, a partir de [[2011]], tenia més alumnes guanyadors del [[Premi Nobel]] que qualsevol atra institució acadèmica en el món. L'universitat és un dels catorze membres fundadors de la [[Associació d'Universitats Americanes]] i fon la primera escola en els Estats Units en concedir el títul de mèdic. Els alumnes notables de l'universitat inclouen nou juges de la [[Cort Suprema dels Estats Units]], 20 multimillonaris vius; 26 guanyadors dels [[Premis Òscar]]; i 29 [[Cap d'Estat]], entre ells tres [[President dels Estats Units|Presidents dels Estats Units]].

[[Image:Columbia pano.jpg|thumb|1000px|center|Panoràmica de l'Universitat de Columbia]]

== Alumnes notables ==
<center>
<gallery>
Image:Official portrait of Barack Obama.jpg|[[Barack Obama]], president dels Estats Unitss i Premi Nobel de la Pau.
Image:Alexander Hamilton portrait by John Trumbull 1806.jpg|[[Alexander Hamilton]], primer Secretari del Tesor dels Estats Units.
Image:FDR in 1933.jpg|[[Franklin D. Roosevelt]], president dels Estats Units.
Image:John Jay (Gilbert Stuart portrait).jpg|[[John Jay]], primer cap de Justícia dels Estats Units.
Image:President Theodore Roosevelt, 1904.jpg|[[Theodore Roosevelt]], president dels Estats Units y Premi Nobel de la Pau.
</gallery>
</center>

== Enllaços externs ==
* [[Wikimedia Commons]] alberga contingut multimèdia sobre '''[https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Columbia University Universitat de Columbia]'''
* [http://www.columbia.edu Pàgina web oficial de l'Universitat de Columbia]

[[Categoria:Universitats]]
[[Categoria:Nova York]]