Ureo - Historial de revisions

Reval en 11:19 14 març 2025

2025-03-14T11:19:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:19 14 març 2025
Llínea 17:		Llínea 17:

	La cobra i les serps eren símbols de resurrecció i estaven associades als mits solars del viage del Sol pel cel i l'inframon, la [[Duat]]. Se les venerava principalment en Buto i en morir es depositaven en caixes de [[bronze]] o [[fusta]], gravades en relleus d'imàgens de serps, que algunes voltes tenien cap humà tocat en la corona Doble i l'uraeus.		La cobra i les serps eren símbols de resurrecció i estaven associades als mits solars del viage del Sol pel cel i l'inframon, la [[Duat]]. Se les venerava principalment en Buto i en morir es depositaven en caixes de [[bronze]] o [[fusta]], gravades en relleus d'imàgens de serps, que algunes voltes tenien cap humà tocat en la corona Doble i l'uraeus.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9		* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9

Reval en 18:43 25 jun 2024

2024-06-25T18:43:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:43 25 jun 2024
Llínea 17:		Llínea 17:

	La cobra i les serps eren símbols de resurrecció i estaven associades als mits solars del viage del Sol pel cel i l'inframon, la [[Duat]]. Se les venerava principalment en Buto i en morir es depositaven en caixes de [[bronze]] o [[fusta]], gravades en relleus d'imàgens de serps, que algunes voltes tenien cap humà tocat en la corona Doble i l'uraeus.		La cobra i les serps eren símbols de resurrecció i estaven associades als mits solars del viage del Sol pel cel i l'inframon, la [[Duat]]. Se les venerava principalment en Buto i en morir es depositaven en caixes de [[bronze]] o [[fusta]], gravades en relleus d'imàgens de serps, que algunes voltes tenien cap humà tocat en la corona Doble i l'uraeus.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9		* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9

Lluísm en 14:22 15 maig 2024

2024-05-15T14:22:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:22 15 maig 2024
Llínea 23:		Llínea 23:
	* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146		* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146

	==Bibliografia ==		== Bibliografia ==

	* Elisa Castel: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com		* Elisa Castel: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com

Reval en 09:22 15 feb 2024

2024-02-15T09:22:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:22 15 feb 2024
Llínea 16:		Llínea 16:
	Un dels títuls del faraó, el nom de Nebty conté l'Uraeus. També apareix representat en la part superior de molts temples i formant part de les corones egipcíaques, com a diadema subjectant el Nemes (tocat dels faraons), i en joyes o amulets de faraons i deus.		Un dels títuls del faraó, el nom de Nebty conté l'Uraeus. També apareix representat en la part superior de molts temples i formant part de les corones egipcíaques, com a diadema subjectant el Nemes (tocat dels faraons), i en joyes o amulets de faraons i deus.

	La cobra i les serps eren símbols de resurrecció i estaven associades als mits solars del viage del Sol pel cel i l'inframon, la [[Duat]]. Se les venerava principalment en Buto i en morir es depositaven en caixes de [[bronze]] o [[fusta]], gravades en relleus d'imàgens de serps, que algunes voltes tenien cap humà tocat en la corona Doble i l'uraeus.		La cobra i les serps eren símbols de resurrecció i estaven associades als mits solars del viage del Sol pel cel i l'inframon, la [[Duat]]. Se les venerava principalment en Buto i en morir es depositaven en caixes de [[bronze]] o [[fusta]], gravades en relleus d'imàgens de serps, que algunes voltes tenien cap humà tocat en la corona Doble i l'uraeus.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Caraça de Tut-anj-Amón (Tutankamón) portant l'ureo L''''ureo''' (en llatí: ūraeus; en grec antic: οὐ…»

2023-04-05T11:01:13Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Caraça de Tut-anj-Amón (Tutankamón) portant l'ureo L''''ureo''' (en llatí: ūraeus; en grec antic: οὐ…»

Pàgina nova

[[File:Tutankhamun Mask.JPG|thumb|250px|Caraça de Tut-anj-Amón (Tutankamón) portant l'ureo]]

L''''ureo''' (en [[llatí]]: ūraeus; en [[grec]] antic: οὐραῖος) és una representació de la [[Deu|deesa]] [[Uadyet]] en forma de cobra empinada. L'image de l'ureo va constituir l'emblema protector preferent de molts faraons, els qui eren els únics que podien portar-ho com a atribut distintiu de la realea.

== Etimologia ==
El terme Uræus va ser amprat per l'estudiós de l'Alt Egipte Horapolón, a finals del [[sigle V a. C.]], en el seu tractat Hieroglyphica, a on fa una interpretació ideogràfica de l'escritura [[Jeroglífic|jeroglífica]].

== Iconografia ==
L'ureo tenia forma de cobra i, algunes voltes, portava la corona Roja del Baix Egipte i la corona Blanca de l'Alt Egipte. La deesa cobra Uadyet, solia figurar junt a la deesa buitre [[Nejbet]], com a representants del Baix i Alt Egipte respectivament.

== Mitologia ==
Uadyet, originària de la delta del [[Nil]], simbolisava al Baix Egipte, deesa protectora del [[faraó]], era una [[serp]] que actuava com a protecció de deus i faraons en la [[Mitologia egipcíaca|mitologia de l'antic Egipte]] i se li atribuïa la característica de ser molt poderosa. Encarnava a les deeses solars.

Nejbet, representada com un buitre, era símbol de l'Alt Egipte; deitat protectora del faraó en els naiximent, la coronació, les festes de jubileu i en les batalles.

Un dels títuls del faraó, el nom de Nebty conté l'Uraeus. També apareix representat en la part superior de molts temples i formant part de les corones egipcíaques, com a diadema subjectant el Nemes (tocat dels faraons), i en joyes o amulets de faraons i deus.

La cobra i les serps eren símbols de resurrecció i estaven associades als mits solars del viage del Sol pel cel i l'inframon, la [[Duat]]. Se les venerava principalment en Buto i en morir es depositaven en caixes de [[bronze]] o [[fusta]], gravades en relleus d'imàgens de serps, que algunes voltes tenien cap humà tocat en la corona Doble i l'uraeus.

== Referències ==
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146

==Bibliografia ==

* Elisa Castel: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Lipson, Carol (2004). Rhetoric Before and Beyond the Greeks. Nueva York: SUNY Press
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Funerary mask of Tutankhamun}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia egípcia]]