Vèrtiç (teoria de grafo) - Historial de revisions

Jose2: Jose2 pàgina traslladada Vèrtiç (teoria d'grafo) a Vèrtiç (teoria de grafo)

2020-03-30T15:42:14Z

Jose2 pàgina traslladada Vèrtiç (teoria d'grafo) a Vèrtiç (teoria de grafo)

← Revisió anterior		Revisió de 15:42 30 març 2020
(Sense diferències)

Jose2 en 15:41 30 març 2020

2020-03-30T15:41:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:41 30 març 2020
Llínea 3:		Llínea 3:
	[[Archiu:6n-graf.svg\|thumb\|Un grafo en 6 vèrtiços i 7 arestes.]]		[[Archiu:6n-graf.svg\|thumb\|Un grafo en 6 vèrtiços i 7 arestes.]]

	En [[teoria d'grafo]], un '''vèrtiç''' o '''nodo''' és l'unitat fonamental de la que estan formats els [[grafo]]s. Un [[grafo no dirigit]] està format per un conjunt de vèrtiços i un conjunt de [[Aresta (teoria d'grafo)\|arestes]] (parells no ordenats de vèrtiços), mentres que un [[grafo dirigit]] està compost per un conjunt de vèrtiços i un conjunt de '''arcs''' ([[parell ordenat\|parells ordenats]] de vèrtiços). En este context, els vèrtiços són tractats com a objectes indivisibles i sense propietats, encara que puguen tindre una estructura adicional depenent de l'aplicació per la qual s'usa l'grafo; per eixemple, una [[ret semàntica]] és un grafo a on els vèrtiços representen conceptes o classes d'objectes.		En [[teoria de grafo]], un '''vèrtiç''' o '''nodo''' és l'unitat fonamental de la que estan formats els [[grafo]]s. Un [[grafo no dirigit]] està format per un conjunt de vèrtiços i un conjunt de [[Aresta (teoria d'grafo)\|arestes]] (parells no ordenats de vèrtiços), mentres que un [[grafo dirigit]] està compost per un conjunt de vèrtiços i un conjunt de '''arcs''' ([[parell ordenat\|parells ordenats]] de vèrtiços). En este context, els vèrtiços són tractats com a objectes indivisibles i sense propietats, encara que puguen tindre una estructura adicional depenent de l'aplicació per la qual s'usa l'grafo; per eixemple, una [[ret semàntica]] és un grafo a on els vèrtiços representen conceptes o classes d'objectes.

	Els dos vèrtiços que conformen una aresta es diuen '''punts finals''' ("endpoints", en anglés), i eixa aresta es diu que és '''incident''' als vèrtiços. Un vèrtiç ''w'' és '''adjacent''' a un atre vèrtiç ''v'' si l'grafo conté una aresta (''v'',''w'') que els unix. La [[Veïnat (teoria d'grafo)\|veïnat]] d'un vèrtiç ''v'' és un [[grafo induït]] de l'grafo, format per tots els vèrtiços adjacents a ''v''.		Els dos vèrtiços que conformen una aresta es diuen '''punts finals''' ("endpoints", en anglés), i eixa aresta es diu que és '''incident''' als vèrtiços. Un vèrtiç ''w'' és '''adjacent''' a un atre vèrtiç ''v'' si l'grafo conté una aresta (''v'',''w'') que els unix. La [[Veïnat (teoria d'grafo)\|veïnat]] d'un vèrtiç ''v'' és un [[grafo induït]] de l'grafo, format per tots els vèrtiços adjacents a ''v''.
Llínea 20:		Llínea 20:
	== Veïnat d'un vèrtiç ==		== Veïnat d'un vèrtiç ==
	El veïnat d'un vèrtiç ''x'', denotat com <math>N(x),</math> està donat per tots els vèrtiços adjacents a ''x''.		El veïnat d'un vèrtiç ''x'', denotat com <math>N(x),</math> està donat per tots els vèrtiços adjacents a ''x''.




	== Vore també ==		== Vore també ==
Llínea 28:		Llínea 25:
	* [[Aresta (teoria d'grafo)\|Aresta]]		* [[Aresta (teoria d'grafo)\|Aresta]]
	* [[Grafo]]		* [[Grafo]]
	* [[Teoria d'grafo]]		* [[Teoria de grafo]]

	~~[[Categoria:Teoria d'grafo]]~~		{{Traduït de\|es\|Vértice (teoría de grafos)}}

			[[Categoria:Geometria]]
			[[Categoria:Teoria de grafo]]




	~~{{Traduït de\|es\|Vértice (teoría~~ de ~~grafos)}}~~

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T13:02:25Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 13:02 20 feb 2018
Llínea 16:		Llínea 16:
	== Vèrtiços etiquetats ==		== Vèrtiços etiquetats ==

	En el context d'enumeració i [[isomorfisme d'grafo]], és important distinguir entre '''vèrtiços etiquetats''' i '''vèrtiços no etiquetats'''. Els vèrtiços etiquetats són aquells que estan associats en informació extra per mig d'etiquetes, que els fa distinguibles entre sí; dos grafos són isomorfs ~~només~~ si existix una correspondència entre els seus parells de vèrtiços en igual etiqueta. Un vèrtiç no etiquetat és un que pot ser substituït per qualsevol atre vèrtiç basat ~~només~~ en els seus *adyacencias en l'grafo, i no en informació adicional a este.		En el context d'enumeració i [[isomorfisme d'grafo]], és important distinguir entre '''vèrtiços etiquetats''' i '''vèrtiços no etiquetats'''. Els vèrtiços etiquetats són aquells que estan associats en informació extra per mig d'etiquetes, que els fa distinguibles entre sí; dos grafos són isomorfs a soles si existix una correspondència entre els seus parells de vèrtiços en igual etiqueta. Un vèrtiç no etiquetat és un que pot ser substituït per qualsevol atre vèrtiç basat a soles en els seus *adyacencias en l'grafo, i no en informació adicional a este.

	== Veïnat d'un vèrtiç ==		== Veïnat d'un vèrtiç ==

EirVal en 11:49 27 ago 2016

2016-08-27T11:49:50Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:49 27 ago 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{atres usos\|vèrtiç}}		{{atres usos\|vèrtiç (desambiguació)}}

	[[Archiu:6n-graf.svg\|thumb\|Un grafo en 6 vèrtiços i 7 arestes.]]		[[Archiu:6n-graf.svg\|thumb\|Un grafo en 6 vèrtiços i 7 arestes.]]

88.25.51.96 en 11:24 27 ago 2016

2016-08-27T11:24:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:24 27 ago 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
			{{atres usos\|vèrtiç}}

	[[Archiu:6n-graf.svg\|thumb\|Un grafo en 6 vèrtiços i 7 arestes.]]		[[Archiu:6n-graf.svg\|thumb\|Un grafo en 6 vèrtiços i 7 arestes.]]

	En [[teoria d'grafo]], un '''vèrtiç''' o '''nodo''' és l'unitat fonamental de la que estan formats els [[grafo]]s. Un [[grafo no dirigit]] està format per un conjunt de vèrtiços i un conjunt de [[Aresta (teoria d'grafo)\|arestes]] (parells no ordenats de vèrtiços), mentres que un [[grafo dirigit]] està compost per un conjunt de vèrtiços i un conjunt de '''arcs''' ([[parell ordenat\|parells ordenats]] de vèrtiços). En este context, els vèrtiços són tractats com a objectes indivisibles i sense propietats, encara que puguen tindre una estructura adicional depenent de l'aplicació per la qual s'usa l'grafo; per eixemple, una [[ret semàntica]] és un grafo a on els vèrtiços representen conceptes o classes d'objectes.		En [[teoria d'grafo]], un '''vèrtiç''' o '''nodo''' és l'unitat fonamental de la que estan formats els [[grafo]]s. Un [[grafo no dirigit]] està format per un conjunt de vèrtiços i un conjunt de [[Aresta (teoria d'grafo)\|arestes]] (parells no ordenats de vèrtiços), mentres que un [[grafo dirigit]] està compost per un conjunt de vèrtiços i un conjunt de '''arcs''' ([[parell ordenat\|parells ordenats]] de vèrtiços). En este context, els vèrtiços són tractats com a objectes indivisibles i sense propietats, encara que puguen tindre una estructura adicional depenent de l'aplicació per la qual s'usa l'grafo; per eixemple, una [[ret semàntica]] és un grafo a on els vèrtiços representen conceptes o classes d'objectes.

88.25.51.96 en 11:17 27 ago 2016

2016-08-27T11:17:24Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:17 27 ago 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:6n-graf.svg\|thumb\|Un grafo en 6 vèrtiços i 7 arestes.]]		[[Archiu:6n-graf.svg\|thumb\|Un grafo en 6 vèrtiços i 7 arestes.]]
	En [[teoria d'grafo]], un '''vèrtiç''' o '''nodo''' és l'unitat fonamental de la que estan formats els [[grafo]]s. Un [[grafo no dirigit]] està format per un conjunt de vèrtiços i un conjunt de [[Aresta (teoria d'grafo)\|arestes]] (parells no ordenats de vèrtiços), mentres que un [[grafo dirigit]] està compost per un conjunt de vèrtiços i un conjunt de '''arcs''' ([[parell ordenat\|parells ordenats]] de vèrtiços). En este context, els vèrtiços són tractats com a objectes indivisibles i sense propietats, encara que puguen tindre una estructura adicional depenent de l'aplicació per la qual s'usa l'@grafo; per eixemple, una [[ret semàntica]] és un @grafo #a on els vèrtiços representen conceptes o classes d'objectes.		En [[teoria d'grafo]], un '''vèrtiç''' o '''nodo''' és l'unitat fonamental de la que estan formats els [[grafo]]s. Un [[grafo no dirigit]] està format per un conjunt de vèrtiços i un conjunt de [[Aresta (teoria d'grafo)\|arestes]] (parells no ordenats de vèrtiços), mentres que un [[grafo dirigit]] està compost per un conjunt de vèrtiços i un conjunt de '''arcs''' ([[parell ordenat\|parells ordenats]] de vèrtiços). En este context, els vèrtiços són tractats com a objectes indivisibles i sense propietats, encara que puguen tindre una estructura adicional depenent de l'aplicació per la qual s'usa l'grafo; per eixemple, una [[ret semàntica]] és un grafo a on els vèrtiços representen conceptes o classes d'objectes.

	Els dos vèrtiços que conformen una aresta es diuen '''punts finals''' ("endpoints", en anglés), i eixa aresta es diu que és '''incident''' als vèrtiços. Un vèrtiç ''w'' és '''adjacent''' a un atre vèrtiç ''v'' si l'grafo conté una aresta (''v'',''w'') que els unix. La [[Veïnat (teoria d'grafo)\|veïnat]] d'un vèrtiç ''v'' és un [[grafo induït]] de l'grafo, format per tots els vèrtiços adjacents a ''v''.		Els dos vèrtiços que conformen una aresta es diuen '''punts finals''' ("endpoints", en anglés), i eixa aresta es diu que és '''incident''' als vèrtiços. Un vèrtiç ''w'' és '''adjacent''' a un atre vèrtiç ''v'' si l'grafo conté una aresta (''v'',''w'') que els unix. La [[Veïnat (teoria d'grafo)\|veïnat]] d'un vèrtiç ''v'' és un [[grafo induït]] de l'grafo, format per tots els vèrtiços adjacents a ''v''.

88.25.51.96 en 11:16 27 ago 2016

2016-08-27T11:16:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:16 27 ago 2016
Llínea 2:		Llínea 2:
	En [[teoria d'grafo]], un '''vèrtiç''' o '''nodo''' és l'unitat fonamental de la que estan formats els [[grafo]]s. Un [[grafo no dirigit]] està format per un conjunt de vèrtiços i un conjunt de [[Aresta (teoria d'grafo)\|arestes]] (parells no ordenats de vèrtiços), mentres que un [[grafo dirigit]] està compost per un conjunt de vèrtiços i un conjunt de '''arcs''' ([[parell ordenat\|parells ordenats]] de vèrtiços). En este context, els vèrtiços són tractats com a objectes indivisibles i sense propietats, encara que puguen tindre una estructura adicional depenent de l'aplicació per la qual s'usa l'@grafo; per eixemple, una [[ret semàntica]] és un @grafo #a on els vèrtiços representen conceptes o classes d'objectes.		En [[teoria d'grafo]], un '''vèrtiç''' o '''nodo''' és l'unitat fonamental de la que estan formats els [[grafo]]s. Un [[grafo no dirigit]] està format per un conjunt de vèrtiços i un conjunt de [[Aresta (teoria d'grafo)\|arestes]] (parells no ordenats de vèrtiços), mentres que un [[grafo dirigit]] està compost per un conjunt de vèrtiços i un conjunt de '''arcs''' ([[parell ordenat\|parells ordenats]] de vèrtiços). En este context, els vèrtiços són tractats com a objectes indivisibles i sense propietats, encara que puguen tindre una estructura adicional depenent de l'aplicació per la qual s'usa l'@grafo; per eixemple, una [[ret semàntica]] és un @grafo #a on els vèrtiços representen conceptes o classes d'objectes.

	Els dos vèrtiços que conformen una aresta es diuen '''punts finals''' ("endpoints", en anglés), i eixa aresta es diu que és '''incident''' als vèrtiços. Un vèrtiç ''w'' és '''adjacent''' a un atre vèrtiç ''v'' si l'grafo conté una aresta (''v'',''w'') que els unix. La [[Veïnat (teoria d'grafo)\|veïnat]] d'un vèrtiç ''v'' és un [[grafo induït]] de l'@grafo, format per tots els vèrtiços adjacents a ''v''.		Els dos vèrtiços que conformen una aresta es diuen '''punts finals''' ("endpoints", en anglés), i eixa aresta es diu que és '''incident''' als vèrtiços. Un vèrtiç ''w'' és '''adjacent''' a un atre vèrtiç ''v'' si l'grafo conté una aresta (''v'',''w'') que els unix. La [[Veïnat (teoria d'grafo)\|veïnat]] d'un vèrtiç ''v'' és un [[grafo induït]] de l'grafo, format per tots els vèrtiços adjacents a ''v''.

	== Vèrtiços i graus ==		== Vèrtiços i graus ==
	{{AP\|Grau (teoria d'grafo)}}		{{AP\|Grau (teoria d'grafo)}}
	El [[grau (teoria d'grafo)\|grau]] d'un vèrtiç en un @grafo és el número d'arestes incidents a ell. Un '''vèrtiç aïllat''' és un vèrtiç en grau zero; açò és, un vèrtiç que no és punt final de cap aresta. Un '''vèrtiç full''' és un vèrtiç en grau un. En un grafo dirigit, es pot distinguir entre grau d'eixida ("outdegree", número d'arestes que ''ixen'' del vèrtiç) i grau d'entrada ("indegree", número d'arestes que ''apleguen'' al vèrtiç); un '''vèrtiç font''' és un vèrtiç en grau d'entrada zero, mentres que un '''vèrtiç afonat''' és un vèrtiç en grau d'eixida zero.		El [[grau (teoria d'grafo)\|grau]] d'un vèrtiç en un grafo és el número d'arestes incidents a ell. Un '''vèrtiç aïllat''' és un vèrtiç en grau zero; açò és, un vèrtiç que no és punt final de cap aresta. Un '''vèrtiç full''' és un vèrtiç en grau un. En un grafo dirigit, es pot distinguir entre grau d'eixida ("outdegree", número d'arestes que ''ixen'' del vèrtiç) i grau d'entrada ("indegree", número d'arestes que ''apleguen'' al vèrtiç); un '''vèrtiç font''' és un vèrtiç en grau d'entrada zero, mentres que un '''vèrtiç afonat''' és un vèrtiç en grau d'eixida zero.
	== Conexions de vèrtiços ==		== Conexions de vèrtiços ==

88.25.51.96: Pàgina nova, en el contingut: «Un grafo en 6 vèrtiços i 7 arestes. En teoria d'grafo, un '''vèrtiç''' o '''nodo''' és l'unitat fonamental de la que estan...»

2016-08-27T11:15:31Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|Un grafo en 6 vèrtiços i 7 arestes. En teoria d'grafo, un '''vèrtiç''' o '''nodo''' és l'unitat fonamental de la que estan...»

Pàgina nova

[[Archiu:6n-graf.svg|thumb|Un grafo en 6 vèrtiços i 7 arestes.]]
En [[teoria d'grafo]], un '''vèrtiç''' o '''nodo''' és l'unitat fonamental de la que estan formats els [[grafo]]s. Un [[grafo no dirigit]] està format per un conjunt de vèrtiços i un conjunt de [[Aresta (teoria d'grafo)|arestes]] (parells no ordenats de vèrtiços), mentres que un [[grafo dirigit]] està compost per un conjunt de vèrtiços i un conjunt de '''arcs''' ([[parell ordenat|parells ordenats]] de vèrtiços). En este context, els vèrtiços són tractats com a objectes indivisibles i sense propietats, encara que puguen tindre una estructura adicional depenent de l'aplicació per la qual s'usa l'@grafo; per eixemple, una [[ret semàntica]] és un @grafo #a on els vèrtiços representen conceptes o classes d'objectes.

Els dos vèrtiços que conformen una aresta es diuen '''punts finals''' ("endpoints", en anglés), i eixa aresta es diu que és '''incident''' als vèrtiços. Un vèrtiç ''w'' és '''adjacent''' a un atre vèrtiç ''v'' si l'grafo conté una aresta (''v'',''w'') que els unix. La [[Veïnat (teoria d'grafo)|veïnat]] d'un vèrtiç ''v'' és un [[grafo induït]] de l'@grafo, format per tots els vèrtiços adjacents a ''v''.

== Vèrtiços i graus ==
{{AP|Grau (teoria d'grafo)}}
El [[grau (teoria d'grafo)|grau]] d'un vèrtiç en un @grafo és el número d'arestes incidents a ell. Un '''vèrtiç aïllat''' és un vèrtiç en grau zero; açò és, un vèrtiç que no és punt final de cap aresta. Un '''vèrtiç full''' és un vèrtiç en grau un. En un grafo dirigit, es pot distinguir entre grau d'eixida ("outdegree", número d'arestes que ''ixen'' del vèrtiç) i grau d'entrada ("indegree", número d'arestes que ''apleguen'' al vèrtiç); un '''vèrtiç font''' és un vèrtiç en grau d'entrada zero, mentres que un '''vèrtiç afonat''' és un vèrtiç en grau d'eixida zero.
== Conexions de vèrtiços ==

Un [[vèrtiç de tall]] és un vèrtiç que en remoure-ho desconecta a l'grafo restant. Un [[conjunt independent]] és un conjunt de vèrtiços tal que cap és adjacent a un atre, i una [[cobertura de vèrtiços]] és un conjunt de vèrtiços que inclou els punts finals de cada aresta en un grafo.

== Vèrtiços etiquetats ==

En el context d'enumeració i [[isomorfisme d'grafo]], és important distinguir entre '''vèrtiços etiquetats''' i '''vèrtiços no etiquetats'''. Els vèrtiços etiquetats són aquells que estan associats en informació extra per mig d'etiquetes, que els fa distinguibles entre sí; dos grafos són isomorfs només si existix una correspondència entre els seus parells de vèrtiços en igual etiqueta. Un vèrtiç no etiquetat és un que pot ser substituït per qualsevol atre vèrtiç basat només en els seus *adyacencias en l'grafo, i no en informació adicional a este.

== Veïnat d'un vèrtiç ==
El veïnat d'un vèrtiç ''x'', denotat com <math>N(x),</math> està donat per tots els vèrtiços adjacents a ''x''.

== Vore també ==

* [[Aresta (teoria d'grafo)|Aresta]]
* [[Grafo]]
* [[Teoria d'grafo]]

[[Categoria:Teoria d'grafo]]

{{Traduït de|es|Vértice (teoría de grafos)}}