Víctor Balaguer i Cirera - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'exemplar' a 'eixemplar'

2025-08-08T10:03:19Z

Text reemplaça - 'exemplar' a 'eixemplar'

← Revisió anterior		Revisió de 10:03 8 ago 2025
Llínea 77:		Llínea 77:

	==== L'Eixample de Barcelona ====		==== L'Eixample de Barcelona ====
	En esta mateixa llínea feu un proyecte de nomenclatura per als carrers de l'[[Eixample de Barcelona]], en noms dedicats als territoris de la Corona d'Aragó (carrer [[Aragó]], [[Regne de Valéncia\|Valéncia]], [[Regne de Mallorca\|Mallorca]], [[comtat del Rosselló\|Rosselló]], [[Còrsega]], [[Regne de Sardenya\|Sardenya]], [[Regne de Sicília\|Sicília]], [[Regne de Nàpols\|Nàpols]]...), a les institucions Catalanes (les [[Corts Catalanes]], la [[Diputació del General de Catalunya\|Diputació]], el [[Consell de Cent]]) o a personages clau ([[Pau Claris]], [[Roger de Llúria]], [[Roger de Flor]]...) que fon adoptat en bona mida, pero en modificacions i canvis de localisació que en trencaren la llògica urbana (per eixemple, els carrers en els noms dels territoris varen acabar separats en dos blocs). Posteriorment, durant la dictadura, alguns d'estos noms foren desfigurats, i no es recuperaren fins a la democràcia. Pero alguns, perdent el seu sentit inicial, com el Carrer del [[Compromís de Casp]], que restà com a [[Carrer de Casp]].<ref name="sapiens128">{{citar ref \| llinage=Llorens \| nom =Carles \| títul =Objectiu: Espanyolitzar Catalunya \| publicació = [[Revista Sàpiens]] \| format = paper \|~~exemplar~~= núm.128 \| editorial = Sàpiens Publicacions \| lloc = Barcelona \| data = Abril 2013 \| pàgines = p.44-49 \| issn =1695-2014 }}</ref>		En esta mateixa llínea feu un proyecte de nomenclatura per als carrers de l'[[Eixample de Barcelona]], en noms dedicats als territoris de la Corona d'Aragó (carrer [[Aragó]], [[Regne de Valéncia\|Valéncia]], [[Regne de Mallorca\|Mallorca]], [[comtat del Rosselló\|Rosselló]], [[Còrsega]], [[Regne de Sardenya\|Sardenya]], [[Regne de Sicília\|Sicília]], [[Regne de Nàpols\|Nàpols]]...), a les institucions Catalanes (les [[Corts Catalanes]], la [[Diputació del General de Catalunya\|Diputació]], el [[Consell de Cent]]) o a personages clau ([[Pau Claris]], [[Roger de Llúria]], [[Roger de Flor]]...) que fon adoptat en bona mida, pero en modificacions i canvis de localisació que en trencaren la llògica urbana (per eixemple, els carrers en els noms dels territoris varen acabar separats en dos blocs). Posteriorment, durant la dictadura, alguns d'estos noms foren desfigurats, i no es recuperaren fins a la democràcia. Pero alguns, perdent el seu sentit inicial, com el Carrer del [[Compromís de Casp]], que restà com a [[Carrer de Casp]].<ref name="sapiens128">{{citar ref \| llinage=Llorens \| nom =Carles \| títul =Objectiu: Espanyolitzar Catalunya \| publicació = [[Revista Sàpiens]] \| format = paper \|eixemplar= núm.128 \| editorial = Sàpiens Publicacions \| lloc = Barcelona \| data = Abril 2013 \| pàgines = p.44-49 \| issn =1695-2014 }}</ref>

	== Los quatre pals de sanch ==		== Los quatre pals de sanch ==

Valencian: Text reemplaça - 'projecte' a 'proyecte'

2022-06-03T16:59:32Z

Text reemplaça - 'projecte' a 'proyecte'

← Revisió anterior		Revisió de 16:59 3 jun 2022
Llínea 18:		Llínea 18:
	Estigué uns anys exiliat en [[Provença]] entre 1865 i 1867 per haver participat en la conspiració del general [[Joan Prim i Prats\|Prim]]. Allí conegué a [[Frederic Mistral]] en [[1865]] i pogué participar en el [[Felibrige]], del qual en fon nomenat vicepresident. Fon membre de la delegació catalana que entregà la [[Copa Santa]] als escritors occitans.<ref>{{Ref-llibre \|llinage=Badia i Margarit \|nom=Antoni M. \|llinage2=Camprubí \|nom2=Michel \|títul=Actes del vuitè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes \|url= https://books.google.es/books?id=HaIATObfkToC&pg=PA165&dq=felibritge&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwijhKilj5jLAhWBVBoKHftgAiIQ6AEIKjAC#v=onepage&q=felibritge&f=false \|llengua= \| editorial=L'Abadia de Montserrat \|data=1989 \|pàgines=165 \|isbn=8478260838}}</ref>		Estigué uns anys exiliat en [[Provença]] entre 1865 i 1867 per haver participat en la conspiració del general [[Joan Prim i Prats\|Prim]]. Allí conegué a [[Frederic Mistral]] en [[1865]] i pogué participar en el [[Felibrige]], del qual en fon nomenat vicepresident. Fon membre de la delegació catalana que entregà la [[Copa Santa]] als escritors occitans.<ref>{{Ref-llibre \|llinage=Badia i Margarit \|nom=Antoni M. \|llinage2=Camprubí \|nom2=Michel \|títul=Actes del vuitè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes \|url= https://books.google.es/books?id=HaIATObfkToC&pg=PA165&dq=felibritge&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwijhKilj5jLAhWBVBoKHftgAiIQ6AEIKjAC#v=onepage&q=felibritge&f=false \|llengua= \| editorial=L'Abadia de Montserrat \|data=1989 \|pàgines=165 \|isbn=8478260838}}</ref>

	En 1867 tornà a Catalunya. A partir de llavors i durant tot el [[Sexenni revolucionari]] s'implicà molt activament en la política espanyola. Durant el regnat d'[[Amadeu I d'Espanya]] fon nomenat ministre l'any [[1871]]<ref name="Diccionari"/> (Ministre de Foment i d'Ultramar) durant la [[Primera República Espanyola]], gràcies a una intervenció d'[[Antoni Samà]], a causa de l'extensió del districte electoral dins del qual s'incloïa Vilanova i la Geltrú. Este seria u dels motius pels quals més avant decidí establir el seu proyecte cultural en esta vila, com a senyal d'agraïment.<ref name=comas07>{{ref-llibre\|llinage=Comas i Güell\|nom=Montserrat\|títul=La Biblioteca Museu Balaguer, un ~~projecte~~ nacional català\|lloc=Barcelona\| editorial= [[Publicacions de l'Abadia de Montserrat]] \|any=2007\|isbn=978-84-8415-882-0\| consulta=21 maig 2015\|enllaçautor=Montserrat Comas i Güell\|pàgines=22\|format=paper\|ref=DL B-3.581-2007}}</ref> Balaguer tornà a ocupar el mateix càrrec en [[1886]] durant el govern de [[Práxedes Mateo Sagasta]].<ref name="Diccionari"/>		En 1867 tornà a Catalunya. A partir de llavors i durant tot el [[Sexenni revolucionari]] s'implicà molt activament en la política espanyola. Durant el regnat d'[[Amadeu I d'Espanya]] fon nomenat ministre l'any [[1871]]<ref name="Diccionari"/> (Ministre de Foment i d'Ultramar) durant la [[Primera República Espanyola]], gràcies a una intervenció d'[[Antoni Samà]], a causa de l'extensió del districte electoral dins del qual s'incloïa Vilanova i la Geltrú. Este seria u dels motius pels quals més avant decidí establir el seu proyecte cultural en esta vila, com a senyal d'agraïment.<ref name=comas07>{{ref-llibre\|llinage=Comas i Güell\|nom=Montserrat\|títul=La Biblioteca Museu Balaguer, un proyecte nacional català\|lloc=Barcelona\| editorial= [[Publicacions de l'Abadia de Montserrat]] \|any=2007\|isbn=978-84-8415-882-0\| consulta=21 maig 2015\|enllaçautor=Montserrat Comas i Güell\|pàgines=22\|format=paper\|ref=DL B-3.581-2007}}</ref> Balaguer tornà a ocupar el mateix càrrec en [[1886]] durant el govern de [[Práxedes Mateo Sagasta]].<ref name="Diccionari"/>

	La seua dona morí en 1881. Al no haver tengut descendència, Víctor Balaguer invertí la seua chicoteta fortuna en crear en [[1884]] la [[Biblioteca Museu Víctor Balaguer]] en [[Vilanova i la Geltrú]], un equipament públic que donà a la ciutat en agraïment per haver segut sempre elegit diputat a Corts per esta població des del 1869.<ref name="Diccionari"/> El seu llegat fon depositat en esta institució, que conserva actualment la seua biblioteca de vintidosmil llibres i la seua colecció d'art, en la qual destaquen algunes peces egípcies, orientals i precolombines, molt estranyes en la Catalunya d'aquella época.<ref name="Diccionari"/>		La seua dona morí en 1881. Al no haver tengut descendència, Víctor Balaguer invertí la seua chicoteta fortuna en crear en [[1884]] la [[Biblioteca Museu Víctor Balaguer]] en [[Vilanova i la Geltrú]], un equipament públic que donà a la ciutat en agraïment per haver segut sempre elegit diputat a Corts per esta població des del 1869.<ref name="Diccionari"/> El seu llegat fon depositat en esta institució, que conserva actualment la seua biblioteca de vintidosmil llibres i la seua colecció d'art, en la qual destaquen algunes peces egípcies, orientals i precolombines, molt estranyes en la Catalunya d'aquella época.<ref name="Diccionari"/>

Jose2: Text reemplaça - ' deia ' a ' dia '

2020-01-19T11:09:01Z

Text reemplaça - ' deia ' a ' dia '

← Revisió anterior		Revisió de 11:09 19 gin 2020
Llínea 263:		Llínea 263:


	''Dret'' se ~~deia~~ lo primer,		''Dret'' se dia lo primer,

	i lo segon ''Llibertat'';		i lo segon ''Llibertat'';

Teniente: /* Los quatre pals de sanch */

2019-06-13T15:21:48Z

Los quatre pals de sanch

Mostrar els canvis

Teniente: /* Los quatre pals de sanch */

2019-06-13T14:55:43Z

Los quatre pals de sanch

← Revisió anterior		Revisió de 14:55 13 jun 2019
Llínea 339:		Llínea 339:
	¡Ai Castella castellana!..		¡Ai Castella castellana!..

	¡Ai si'm trenques el quart pal!..\|}}		¡Ai si em trenques el quart pal!..\|}}

	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[La Violeta de oro]]		* [[La Violeta de oro]]

Teniente: Pàgina nova, en el contingut: «'''Víctor Balaguer i Cirera''' (Barcelona, 11 de decembre de 1824 – Madrit, 14 de giner de 1901),{{ref-llibre|llinage...»

2019-06-13T14:51:39Z

Pàgina nova, en el contingut: «'''Víctor Balaguer i Cirera''' (Barcelona, 11 de decembre de 1824 – Madrit, 14 de giner de 1901),<ref name=Cuccu>{{ref-llibre|llinage...»

Pàgina nova

'''Víctor Balaguer i Cirera''' ([[Barcelona]], [[11 de decembre]] de [[1824]] – [[Madrit]], [[14 de giner]] de [[1901]]),<ref name=Cuccu>{{ref-llibre|llinage=Cuccu|nom=Marina|títul=Víctor Balaguer i Cirera|lloc= [[Vilanova i la Geltrú]] | editorial=Ajuntament de Vilanova i la Geltrú|any=2003| consulta=3 març 2015|url= https://www.vilanova.cat/doc/doc_41140851_1.pdf|format=Col·lecció Retrats. Número 25 ({{PDF}})|ref=B-9908-2003}}</ref> nomenat per ell mateixa com a '''Lo trobador de Montserrat''', fon un [[polític]] [[Lliberalisme espanyol|lliberal]], [[periodiste]], [[escritor]] [[Romanticisme|romàntic]], poeta, dramaturc i historiador [[Catalunya|català]]. Fon u dels principals personages romàntics catalans per antonomàsia<ref name="Cuccu" /> i u dels impulsors del moviment de la [[renaixença catalana]].<ref name="Diccionari">[[#Mestre|Mestre, 1998]]: p. 86, entrada: "Balaguer i Cirera, Víctor"</ref>

== Biografia ==
=== Joventut i matrimoni ===
Víctor Balaguer naixqué l'onze de decembre de 1824 en el carrer de Sant Pau de Barcelona com a sol fill. A son pare li deyen Joaquim Balaguer, mege de pensament molt lliberal, morí en 1834 deixant-lo orfe quan encara era un infant. No obstant això, Víctor Balaguer ne prengué la mateixa ideologia. A sa mare li deyen Teresa Cirera. La relació en ella anà tornant-se cada volta més difícil. Ella volia que son fill fora mege o advocat i les seues idees alvançades i la seua vocació per la lliteratura dificultaren la relació fins al punt de que arribà a desheretar-lo.<ref name="Diccionari"/><ref name="Diccionari"/>

En només catorze anys ya estrenà la seua primera obra en [[1838]]: ''[[Pepín el Jorobado]]'', que ya era un drama històric com molts dels que vindrien despuix; i en [[1843]] obtingué un bon èxit en ''Enrique el Dadivoso''.<ref name="Diccionari"/> Despuix, enfrontat irremediablement en sa mare, esta acabà desheretant-lo, motiu pel qual se posà a escriure més obres ya sense cap fre i també per a guanyar-se la vida.<ref name="Diccionari"/> Ingressà a la [[Universitat de Barcelona]] on començà els estudis de [[Dret]] i entrà en contacte en la lliteratura de [[Voltaire]], [[Jean-Jacques Rousseau|Rousseau]], [[Alexandre Dumas (pare)|Dumas]], [[Víctor Hugo|Hugo]], [[Walter Scott|Scott]], entre d'atres.<ref>Pagès, Aniceto de, ''Don Víctor Balaguer'', a ''El Museo Universal''', número 45, Madrid, 7 de novembre de 1869. Any XIII, p 355-356.</ref> En esta época començà a colaborar en un diari titulat ''[[El Hongo]]''.

En 1845 se traslladà a [[Madrit]] sense haver acabat els estudis universitaris, fet que li va comportar una forta discussió en sa mare i haver de buscar-se la vida pel seu conte a la capital. Començà a treballar per a [[Wenceslao Ayguals de Izco]], qui li oferí faena com a traductor al castellà d'escritors francesos del moment, que es publicaren en la colecció ''Museo de las Hermosas''. La situació s'allargà pocs mesos a causa de la seua precarietat econòmica i en breu tornaria a Barcelona, on continuaria treballant de traductor i periodiste.<ref name=Cuccu/> De nou en Barcelona, en 1847 fon nomenat ''poeta oficial del Liceu''. Més avant també ho seria del [[Teatre Principal (Barcelona)|Teatre Principal]], fet que li donaria certa popularitat a nivell local.

En 1851 es casà en Manuela Carbonell i Català en el monestir de [[Sant Jeroni de la Vall d'Hebron]], adquirit pel pare de la nóvia.<ref name=Cuccu/> Un any despuix feu un cicle de conferències sobre l'[[història de Catalunya]] per encàrrec de la [[Societat Filharmònica de Barcelona]].

=== Madurea política i lliterària ===
Durant la década de 1850 entrà en contacte en el [[General Espartero]] i en el [[General Prim]], unint-se al [[Partit Progressiste]], incrementant progressivament el seu pes i influència en el partit. Fon en este periodo que començà a recuperar la memòria històrica de l'antiga [[Corona d'Aragó]].<ref name=Cuccu/>

També en esta época començà a reivindicar la [[llengua catalana]] com a llengua lliterària. El seu primer poema en català es titulà ''[[A la Verge de Montserrat]]'' (en [[valencià]], ''A la Verge de Montserrat'') publicat en 1857. Progressivament devingué molt actiu en el procés de la [[Renaixença catalana|renaixença]] de la [[lliteratura catalana]], impulsant la restauració dels [[Jocs Florals]] en maig de 1859, devenint ell mateixa membre del primer consistori.<ref name="Diccionari"/> També llavors inicià els seus primers texts historiogràfics. Despuix dels jocs anà a treballar a [[Itàlia]] com a corresponsal de la [[Guerra d'independència d'Itàlia|Guerra d'independència]]. Entre l'any [[1860]] i l'any [[1864]] publicà en cinc volums la ''Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón'', que fon un èxit de vendes sense precedents i en la qual Balaguer reivindicava el model de la [[monarquia federal]] i la tradició del [[pactisme]] entre poble i rei.<ref name="Escriptors.cat">{{AELC|balaguerv}}</ref>

Estigué uns anys exiliat en [[Provença]] entre 1865 i 1867 per haver participat en la conspiració del general [[Joan Prim i Prats|Prim]]. Allí conegué a [[Frederic Mistral]] en [[1865]] i pogué participar en el [[Felibrige]], del qual en fon nomenat vicepresident. Fon membre de la delegació catalana que entregà la [[Copa Santa]] als escritors occitans.<ref>{{Ref-llibre |llinage=Badia i Margarit |nom=Antoni M. |llinage2=Camprubí |nom2=Michel |títul=Actes del vuitè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes |url= https://books.google.es/books?id=HaIATObfkToC&pg=PA165&dq=felibritge&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwijhKilj5jLAhWBVBoKHftgAiIQ6AEIKjAC#v=onepage&q=felibritge&f=false |llengua= | editorial=L'Abadia de Montserrat |data=1989 |pàgines=165 |isbn=8478260838}}</ref>

En 1867 tornà a Catalunya. A partir de llavors i durant tot el [[Sexenni revolucionari]] s'implicà molt activament en la política espanyola. Durant el regnat d'[[Amadeu I d'Espanya]] fon nomenat ministre l'any [[1871]]<ref name="Diccionari"/> (Ministre de Foment i d'Ultramar) durant la [[Primera República Espanyola]], gràcies a una intervenció d'[[Antoni Samà]], a causa de l'extensió del districte electoral dins del qual s'incloïa Vilanova i la Geltrú. Este seria u dels motius pels quals més avant decidí establir el seu proyecte cultural en esta vila, com a senyal d'agraïment.<ref name=comas07>{{ref-llibre|llinage=Comas i Güell|nom=Montserrat|títul=La Biblioteca Museu Balaguer, un projecte nacional català|lloc=Barcelona| editorial= [[Publicacions de l'Abadia de Montserrat]] |any=2007|isbn=978-84-8415-882-0| consulta=21 maig 2015|enllaçautor=Montserrat Comas i Güell|pàgines=22|format=paper|ref=DL B-3.581-2007}}</ref> Balaguer tornà a ocupar el mateix càrrec en [[1886]] durant el govern de [[Práxedes Mateo Sagasta]].<ref name="Diccionari"/>

La seua dona morí en 1881. Al no haver tengut descendència, Víctor Balaguer invertí la seua chicoteta fortuna en crear en [[1884]] la [[Biblioteca Museu Víctor Balaguer]] en [[Vilanova i la Geltrú]], un equipament públic que donà a la ciutat en agraïment per haver segut sempre elegit diputat a Corts per esta població des del 1869.<ref name="Diccionari"/> El seu llegat fon depositat en esta institució, que conserva actualment la seua biblioteca de vintidosmil llibres i la seua colecció d'art, en la qual destaquen algunes peces egípcies, orientals i precolombines, molt estranyes en la Catalunya d'aquella época.<ref name="Diccionari"/>

== Obra ==
[[Archiu:Víctor_Balaguer_Barcelona_Ciutadella.jpg|thumb|Bust de Víctor Balaguer en el [[parc de la Ciutadella]] de Barcelona]]
[[Archiu:Los bandolers catalans (1868).djvu|page=1|thumb|Edició de 1868 de ''Los bandolers catalans o lo ball d'en Serrallonga'' (en valencià, ''Els bandolers catalans o el ball de Serrallonga'').]]
=== Prensa ===
[[Francmaçoneria|Maçó]], lliberal i d'idees [[Romanticisme|romàntiques]], colaborà en diversos diaris lliberals com ''[[El Constitucional]]'', ''[[El Laurel]]'', ''[[El Genio]]'' i ''[[La Lira]]'' i en 1846 se n'anà a [[Madrid]], on conegué les principals personalitats lliteràries i polítiques de l'época. Fundà en Barcelona el diari lliberal ''[[La Corona de Aragón]]'', on declarava una adhesió fervent al passat gloriós de Catalunya a l'hora que exigia una descentralisació per als territoris de l'antiga [[Corona d'Aragó]].

=== Teatre ===
Fon autor de peces de teatre [[romanticisme|romàntiques]] tant en català com en castellà:

En català:
* ''[[Don Joan de Serrallonga (Drama líric)|Don Joan de Serrallonga]]'' (1868)
* Tragèdies
* Noves Tragèdies
* ''Los Pirineus'' (1893), musicat per [[Felip Pedrell]]
** El Comte de Foix
** Raig de Lluna
** La Jornada de Pannissars
En castellà:
* ''[[Pepín el Jorobado|Pepín el Jorobado o el hijo de Carlomagno]]'' (1838)
* ''Enrique el Dadivoso'' (1844)
* ''Juan de Padilla'' (1847)
* ''Vifredo el Velloso'' (1848)
* ''Los cuatro palos de sangre'' (2a part de ''Vifredo el Velloso)''
'''Poesia'''

Dins de les seues poesies completes:
* Llibre de l'Amor
* Llibre de la Fe
* Llibre de la Pàtria
Seguint el lema dels Jocs Florals "Pàtria, fe i amor".
* ''[[Los trobadors moderns]]'' (1859)
* ''Lo trobador de Montserrat'' (1861)<ref>[http://books.google.cat/books?id=QCcRAAAAIAAJ Lo trobador de Montserrat]</ref>
* ''Esperances i records'' (1866)<ref>[http://books.google.cat/books?id=sZw4AAAAYAAJ Esperances i records]</ref>
* Lo romiatge de l'ànima
'''Novela'''
* ''Don Joan de Serrallonga (1858)''
* ''La bandera de la mort (1859)''

=== Estudis i ensajos en castellà ===
* ''Bellezas de la historia de Cataluña: Lecciones pronunciadas en la Sociedad Filármónica'',<ref>[http://books.google.cat/books?id=c8UCAAAAYAAJ Bellezas de la historia de Cataluña: Lecciones pronunciadas en la Sociedad Filármónica]</ref> 1853
* ''Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón'' (1860-1863)<ref>[http://books.google.cat/books?id=LbMGAAAAQAAJ Tom I Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón]</ref> (1860)
* ''Las calles de Barcelona'' (1865)
* ''Historia política y literaria de los trovadores'' (1878-79)
* ''Instituciones y reyes de Aragón'' (1896)
* ''La libertad constitucional'' (1857)
* ''Memorias de un constituyente'' (1868)
* ''El Regionalismo y los Juegos Florales'' (1897)
=== Història ===
Cal tindre present que en este camp no feu descobertes documentals ni fon molt crític en la seua incipient busca històrica,<ref name="Diccionari"/> en la qual a sovint afegia també llegendes. De fet escrivia molt influït per les seues idees romàntiques i lliberals, fet pel qual fon molt durament criticat pels seus enemics i competidors menys prestigiosos que, d'esta manera, atacaven la popularitat d'un ferm progressiste.<ref name="Diccionari"/> De fet, esta manca de rigor era ben comuna entre els historiadors de l'época, influïts per un romanticisme nacionaliste que arreu buscava mitificar el mateix passat.<ref name="Diccionari"/> Conscient de les seues manques com a investigador escèptic, Víctor Balaguer a tothora admeté ser només un divulgador eficaç que sentia amor per l'història local de la societat catalana, la qual presentava des d'una perspectiva lliberal de manera molt inteligent.<ref name="Diccionari"/>

No en va, la seua prosa sobre la tradició constitucionalista de la Corona d'Aragó en general i Catalunya en particular seguia les marques d'[[Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís|Antoni de Capmany]] i [[Avel·lí Pi i Arimon]]<ref name="Diccionari"/> Encara que és evident l'anacronisme de vincular les llibertats migevals i modernes de les quals gojaven els catalans en les llibertats contemporànees del [[lliberalisme]], també és cert que la tesis que afirma el caràcter [[Pactisme|pactiste]] de la nació catalana és una característica prou consolidada a lo llarc del seu curs històric.<ref name="Diccionari"/> En esta premissa general Balaguer tragué numeroses interpretacions concretes que encara hui dia són vigents.<ref name="Diccionari"/>

Els seus primers texts estrictament historiogràfics els feu en [[1852]], en vintihuit anys, per a participar en unes conferències que tractaven les "bellees" de l'història catalana.<ref name="Diccionari"/> La principal obra en este camp fon la cèlebre ''Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón'', publicada entre 1860 i 1864.<ref name="Escriptors.cat"/> Molt de temps despuix, l'èxit del llibre feu necessària una segona edició en 1885 en una ''Història de Catalunya''.<ref name="Diccionari"/>

==== L'Eixample de Barcelona ====
En esta mateixa llínea feu un proyecte de nomenclatura per als carrers de l'[[Eixample de Barcelona]], en noms dedicats als territoris de la Corona d'Aragó (carrer [[Aragó]], [[Regne de Valéncia|Valéncia]], [[Regne de Mallorca|Mallorca]], [[comtat del Rosselló|Rosselló]], [[Còrsega]], [[Regne de Sardenya|Sardenya]], [[Regne de Sicília|Sicília]], [[Regne de Nàpols|Nàpols]]...), a les institucions Catalanes (les [[Corts Catalanes]], la [[Diputació del General de Catalunya|Diputació]], el [[Consell de Cent]]) o a personages clau ([[Pau Claris]], [[Roger de Llúria]], [[Roger de Flor]]...) que fon adoptat en bona mida, pero en modificacions i canvis de localisació que en trencaren la llògica urbana (per eixemple, els carrers en els noms dels territoris varen acabar separats en dos blocs). Posteriorment, durant la dictadura, alguns d'estos noms foren desfigurats, i no es recuperaren fins a la democràcia. Pero alguns, perdent el seu sentit inicial, com el Carrer del [[Compromís de Casp]], que restà com a [[Carrer de Casp]].<ref name="sapiens128">{{citar ref | llinage=Llorens | nom =Carles | títul =Objectiu: Espanyolitzar Catalunya | publicació = [[Revista Sàpiens]] | format = paper |exemplar= núm.128 | editorial = Sàpiens Publicacions | lloc = Barcelona | data = Abril 2013 | pàgines = p.44-49 | issn =1695-2014 }}</ref>

== Los quatre pals de sanch ==

'''Los quatre pals de sanch''', més conegut com a '''els quatre pals de sang''' en la seua versió adaptada al català modern ('''els quatre pals de sanc''' en valencià) és, possiblement, el seu poema més conegut, que mostra clarament quin era el seu pensament. Ací mostrarem la seua versió original en català i la seua traducció al valencià:

{{Cita|Jo tenia en la montanya

un castell enmarletat

que n'era'l rey de la serra

y n'era'l rey de la vall.

En ell mos pares guardavan,

de llurs avis heretat,

un panyo groch y bermell

y llistat per quatre pals.

Mes lo drap era d'or fi

y los pals eran de sanch,

de la sanch de un noble compte

lo ''Pelós'' anomenat.

¡Ay Castella castellana,

no t'hagués conegut may!

«Lo ganfanó de las Barras»,

deyan los uns al passar;

altres deyan: «Lo pendó

de las quatre llibertats.»

Perqué los pals eran quatre

y eran quatre los senyals,

essent cada barra un símbol,

essent un nom cada pal.

''Dret'' se deya lo primer,

y lo segon ''Llibertat'';

''Justícia'' era'l nom del ters,

''Indústria'' lo nom del quart.

¡Ay Castella castellana,

no t'hagués conegut may!

Lo pal del ''Dret'' trossejáren

los qui en Caspe congregats

á la llum quedáren cegos

per las prédicas d'un sant.

La barra de la ''Justícia'',

sota la llosa restá

d'una tomba hont se llegeix:

''Carlos de Viana aquí jau.''

Y'ls canons de Felip quint

deixáren la ''Llibertat''

soterrada entre las runas

de Barcelona fumant.

¡Ay Castella castellana,

no t'hagués conegut may!

Si lo drap d'or de mos pares

n'es avuy un esboranch,

si en la torre del castell

no tinch lo pendó arborat;

Si al peu dels marlets en runa

sols ressonan entre plants

las llastimeras sparsas

del trovador catalá;

Si ja sols me'n queda un

de mos quatre pals de sanch,

es per tu, la de las torres

y dels lleons afamats.

¡Ay Castella castellana!..

¡Ay si'm trencas lo quart pal!..|}}

Que podem traduir al valencià com a:

{{Cita|Yo tenia en la montanya

un castell emmarletat

que n'era el rei de la serra

i n'era el rei de la vall.

En ell mos pares guardaven,

dels seus yayos heretat,

un drap groc i roig

i llistat per quatre pals.

Mes el drap era d'or fi

i els pals eren de sanc,

de la sanc d'un noble comte

el ''Pilós'' nomenat.

¡Ai Castella castellana,

no t'haguera conegut mai!

«El gonfanó de les Barres»,

deyen els uns al passar;

atres deyen: «El pendó

de les quatre llibertats.»

Perque els pals n'eren quatre

i eren quatre els senyals,

sent cada barra un símbol,

sent un nom cada pal.

''Dret'' se deya el primer,

i el segon ''Llibertat'';

''Justícia'' era el nom del terç,

''Indústria'' el nom del quart.

¡Ai Castella castellana,

no t'haguera conegut mai!

El pal del ''Dret'' trossejaren

els qui en Casp congregats

a la llum quedaren cegos

per les prèdiques d'un sant.

La barra de la ''Justícia'',

baix la llosa restà

d'una tomba on se llig:

''Carlos de Viana ací jau.''

I els canons de Felip quint

deixaren la ''Llibertat''

soterrada entre les runes

de Barcelona fumant.

¡Ai Castella castellana,

no t'haguera conegut mai!

Si el drap d'or de mos pares

n'es hui un buit,

si en la torre del castell

no tinc el pendó arborat;

Si al peu dels marlets en runa

a soles resonen entre planys

les llastimeres esparses

del trobador català;

Si ya a soles me'n queda un

de mos quatre pals de sanc,

és per tu, la de les torres

i dels lleons afamats.

¡Ai Castella castellana!..

¡Ai si'm trenques el quart pal!..|}}
== Vore també ==
* [[La Violeta de oro]]
* [[Pro Patria]]

== Referències ==
{{referències}}

== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|llinage=Mestre i Campi |nom=Jesús (director)|títul=Diccionari d'Història de Catalunya | editorial=Edicions 62|data=1998 |pàgines=1.147 p.; p. 86 entrada: "Balaguer i Cirera, Víctor"|isbn=84-297-3521-6|ref=Mestre}}
* ''Historia de Cataluña'', V. Balaguer (II vols., Madrid, 1886)
* [http://www.1911encyclopedia.org/Victor_Balaguer Víctor Balaguer] a la ''Classic Encyclopedia'', basada en l'edició de 1911 de la ''[[Encyclopaedia Britannica]]'' {{en}}
* [http://www.vilanova.cat/html/tema/cultura/colleccio_retrats.html Biografia a "Retrats"]. Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
* VV. AA. ''Víctor Balaguer i el seu temps''. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004.

{{ORDENA:Balaguer Cirera, Victor}}
[[Categoria:Historiadors barcelonins contemporàneus]]
[[Categoria:Escritors barcelonins contemporàneus en català]]
[[Categoria:Escritors barcelonins contemporàneus en castellà]]
[[Categoria:Maçons catalans]]
[[Categoria:Polítics barcelonins contemporàneus]]
[[Categoria:Presidents de la Diputació de Barcelona]]
[[Categoria:Mestres en Gai Saber]]
[[Categoria:Escriptors de la Renaixença]]
[[Categoria:Acadèmics de la Real Acadèmia Espanyola]]