Velló - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'Edat Mijana' a 'Edat Mija'

2023-09-05T01:36:01Z

Text reemplaça - 'Edat Mijana' a 'Edat Mija'

← Revisió anterior		Revisió de 01:36 5 set 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''velló''' (del [[Idioma francés\|francés]] <cite>billon</cite>, lingot) és una [[aleació]] d'[[argent]] i de [[coure]], contenint entorn del 50% de coure. Si el metal que predomina és la plata, parlem de velló ric, cas de predominar el coure, de velló pobre. S'ha utilisat principalment per a fer [[moneda\|monedes]] i [[medalla\|medalles]] en époques en escassea de [[metal noble\|metals nobles]] i de devaluació monetària.		El '''velló''' (del [[Idioma francés\|francés]] <cite>billon</cite>, lingot) és una [[aleació]] d'[[argent]] i de [[coure]], contenint entorn del 50% de coure. Si el metal que predomina és la plata, parlem de velló ric, cas de predominar el coure, de velló pobre. S'ha utilisat principalment per a fer [[moneda\|monedes]] i [[medalla\|medalles]] en époques en escassea de [[metal noble\|metals nobles]] i de devaluació monetària.

	L'us més extens del velló es va donar en la [[antiga Grècia]] i en la [[Edat ~~Mijana~~]]. Per eixemple, durant els sigles VI i V a. C. algunes ciutats de l'illa de [[Lesbos]] utilisaven monedes fetes d'un 60% de coure i un 40% d'argent. En l'edat mija el contingut d'argent va baixant, arribant fins a un 25% o un 20%.		L'us més extens del velló es va donar en la [[antiga Grècia]] i en la [[Edat Mija]]. Per eixemple, durant els sigles VI i V a. C. algunes ciutats de l'illa de [[Lesbos]] utilisaven monedes fetes d'un 60% de coure i un 40% d'argent. En l'edat mija el contingut d'argent va baixant, arribant fins a un 25% o un 20%.

	En periodos de [[inflació]], com el [[sigle III]] en [[Imperi Romà\|Roma]] o durant les revoltes de [[1620]] en l'imperi dels [[Casa d'Àustria\|Habsburgo]], les monedes d'argent, a causa de la reducció constant i gradual del contingut d'argent, acaben sent monedes de velló.		En periodos de [[inflació]], com el [[sigle III]] en [[Imperi Romà\|Roma]] o durant les revoltes de [[1620]] en l'imperi dels [[Casa d'Àustria\|Habsburgo]], les monedes d'argent, a causa de la reducció constant i gradual del contingut d'argent, acaben sent monedes de velló.

Valencian: Text reemplaça - 'Austria' a 'Àustria'

2022-07-06T00:49:06Z

Text reemplaça - 'Austria' a 'Àustria'

← Revisió anterior		Revisió de 00:49 6 jul 2022
Llínea 3:		Llínea 3:
	L'us més extens del velló es va donar en la [[antiga Grècia]] i en la [[Edat Mijana]]. Per eixemple, durant els sigles VI i V a. C. algunes ciutats de l'illa de [[Lesbos]] utilisaven monedes fetes d'un 60% de coure i un 40% d'argent. En l'edat mija el contingut d'argent va baixant, arribant fins a un 25% o un 20%.		L'us més extens del velló es va donar en la [[antiga Grècia]] i en la [[Edat Mijana]]. Per eixemple, durant els sigles VI i V a. C. algunes ciutats de l'illa de [[Lesbos]] utilisaven monedes fetes d'un 60% de coure i un 40% d'argent. En l'edat mija el contingut d'argent va baixant, arribant fins a un 25% o un 20%.

	En periodos de [[inflació]], com el [[sigle III]] en [[Imperi Romà\|Roma]] o durant les revoltes de [[1620]] en l'imperi dels [[Casa d'~~Austria~~\|Habsburgo]], les monedes d'argent, a causa de la reducció constant i gradual del contingut d'argent, acaben sent monedes de velló.		En periodos de [[inflació]], com el [[sigle III]] en [[Imperi Romà\|Roma]] o durant les revoltes de [[1620]] en l'imperi dels [[Casa d'Àustria\|Habsburgo]], les monedes d'argent, a causa de la reducció constant i gradual del contingut d'argent, acaben sent monedes de velló.

	Generalment en [[Numismàtica]] s'utilisa el terme velló per a referir-se directament al tros de metal empleat per a l'acunyació de la moneda independentment de la seua composició.		Generalment en [[Numismàtica]] s'utilisa el terme velló per a referir-se directament al tros de metal empleat per a l'acunyació de la moneda independentment de la seua composició.

Sempreval: Text reemplaça - 'contengut' a 'contingut'

2018-02-23T09:49:55Z

Text reemplaça - 'contengut' a 'contingut'

← Revisió anterior		Revisió de 09:49 23 feb 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''velló''' (del [[Idioma francés\|francés]] <cite>billon</cite>, lingot) és una [[aleació]] d'[[argent]] i de [[coure]], contenint entorn del 50% de coure. Si el metal que predomina és la plata, parlem de velló ric, cas de predominar el coure, de velló pobre. S'ha utilisat principalment per a fer [[moneda\|monedes]] i [[medalla\|medalles]] en époques en escassea de [[metal noble\|metals nobles]] i de devaluació monetària.		El '''velló''' (del [[Idioma francés\|francés]] <cite>billon</cite>, lingot) és una [[aleació]] d'[[argent]] i de [[coure]], contenint entorn del 50% de coure. Si el metal que predomina és la plata, parlem de velló ric, cas de predominar el coure, de velló pobre. S'ha utilisat principalment per a fer [[moneda\|monedes]] i [[medalla\|medalles]] en époques en escassea de [[metal noble\|metals nobles]] i de devaluació monetària.

	L'us més extens del velló es va donar en la [[antiga Grècia]] i en la [[Edat Mijana]]. Per eixemple, durant els sigles VI i V a. C. algunes ciutats de l'illa de [[Lesbos]] utilisaven monedes fetes d'un 60% de coure i un 40% d'argent. En l'edat mija el ~~contengut~~ d'argent va baixant, arribant fins a un 25% o un 20%.		L'us més extens del velló es va donar en la [[antiga Grècia]] i en la [[Edat Mijana]]. Per eixemple, durant els sigles VI i V a. C. algunes ciutats de l'illa de [[Lesbos]] utilisaven monedes fetes d'un 60% de coure i un 40% d'argent. En l'edat mija el contingut d'argent va baixant, arribant fins a un 25% o un 20%.

	En periodos de [[inflació]], com el [[sigle III]] en [[Imperi Romà\|Roma]] o durant les revoltes de [[1620]] en l'imperi dels [[Casa d'Austria\|Habsburgo]], les monedes d'argent, a causa de la reducció constant i gradual del ~~contengut~~ d'argent, acaben sent monedes de velló.		En periodos de [[inflació]], com el [[sigle III]] en [[Imperi Romà\|Roma]] o durant les revoltes de [[1620]] en l'imperi dels [[Casa d'Austria\|Habsburgo]], les monedes d'argent, a causa de la reducció constant i gradual del contingut d'argent, acaben sent monedes de velló.

	Generalment en [[Numismàtica]] s'utilisa el terme velló per a referir-se directament al tros de metal empleat per a l'acunyació de la moneda independentment de la seua composició.		Generalment en [[Numismàtica]] s'utilisa el terme velló per a referir-se directament al tros de metal empleat per a l'acunyació de la moneda independentment de la seua composició.

Jose2: Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

2018-02-22T15:02:16Z

Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

← Revisió anterior		Revisió de 15:02 22 feb 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''velló''' (del [[Idioma francés\|francés]] <cite>billon</cite>, lingot) és una [[aleació]] d'[[argent]] i de [[coure]], contenint entorn del 50% de coure. Si el metal que predomina és la plata, parlem de velló ric, cas de predominar el coure, de velló pobre. S'ha utilisat principalment per a fer [[moneda\|monedes]] i [[medalla\|medalles]] en époques en escassea de [[metal noble\|metals nobles]] i de devaluació monetària.		El '''velló''' (del [[Idioma francés\|francés]] <cite>billon</cite>, lingot) és una [[aleació]] d'[[argent]] i de [[coure]], contenint entorn del 50% de coure. Si el metal que predomina és la plata, parlem de velló ric, cas de predominar el coure, de velló pobre. S'ha utilisat principalment per a fer [[moneda\|monedes]] i [[medalla\|medalles]] en époques en escassea de [[metal noble\|metals nobles]] i de devaluació monetària.

	L'us més extens del velló es va donar en la [[antiga Grècia]] i en la [[Edat Mijana]]. Per eixemple, durant els sigles VI i V a. C. algunes ciutats de l'illa de [[Lesbos]] utilisaven monedes fetes d'un 60% de coure i un 40% d'argent. En l'edat mija el ~~contingut~~ d'argent va baixant, arribant fins a un 25% o un 20%.		L'us més extens del velló es va donar en la [[antiga Grècia]] i en la [[Edat Mijana]]. Per eixemple, durant els sigles VI i V a. C. algunes ciutats de l'illa de [[Lesbos]] utilisaven monedes fetes d'un 60% de coure i un 40% d'argent. En l'edat mija el contengut d'argent va baixant, arribant fins a un 25% o un 20%.

	En periodos de [[inflació]], com el [[sigle III]] en [[Imperi Romà\|Roma]] o durant les revoltes de [[1620]] en l'imperi dels [[Casa d'Austria\|Habsburgo]], les monedes d'argent, a causa de la reducció constant i gradual del ~~contingut~~ d'argent, acaben sent monedes de velló.		En periodos de [[inflació]], com el [[sigle III]] en [[Imperi Romà\|Roma]] o durant les revoltes de [[1620]] en l'imperi dels [[Casa d'Austria\|Habsburgo]], les monedes d'argent, a causa de la reducció constant i gradual del contengut d'argent, acaben sent monedes de velló.

	Generalment en [[Numismàtica]] s'utilisa el terme velló per a referir-se directament al tros de metal empleat per a l'acunyació de la moneda independentment de la seua composició.		Generalment en [[Numismàtica]] s'utilisa el terme velló per a referir-se directament al tros de metal empleat per a l'acunyació de la moneda independentment de la seua composició.

Jose2 en 17:22 17 jun 2013

2013-06-17T17:22:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:22 17 jun 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''velló''' (del [[Idioma francés\|francés]] <cite>billon</cite>, lingot) és una [[aleació]] de [[~~plata~~]] i de [[coure]], contenint entorn del 50% de coure. Si el metal que predomina és la plata, parlem de velló ric, cas de predominar el coure, de velló pobre. S'ha utilisat principalment per a fer [[moneda\|monedes]] i [[~~madella~~\|medalles]] en époques en escassea de [[metal noble\|metals nobles]] i de devaluació monetària.		El '''velló''' (del [[Idioma francés\|francés]] <cite>billon</cite>, lingot) és una [[aleació]] d'[[argent]] i de [[coure]], contenint entorn del 50% de coure. Si el metal que predomina és la plata, parlem de velló ric, cas de predominar el coure, de velló pobre. S'ha utilisat principalment per a fer [[moneda\|monedes]] i [[medalla\|medalles]] en époques en escassea de [[metal noble\|metals nobles]] i de devaluació monetària.

	L'us més extens del velló es va donar en la [[antiga Grècia]] i en la [[Edat Mijana]]. Per eixemple, durant els sigles VI i V a. C. algunes ciutats de l'illa de [[Lesbos]] utilisaven monedes fetes d'un 60% de coure i un 40% d'[[argent]]. En l'edat mija el contingut d'[[argent]] va baixant, arribant fins a un 25% o un 20%.		L'us més extens del velló es va donar en la [[antiga Grècia]] i en la [[Edat Mijana]]. Per eixemple, durant els sigles VI i V a. C. algunes ciutats de l'illa de [[Lesbos]] utilisaven monedes fetes d'un 60% de coure i un 40% d'argent. En l'edat mija el contingut d'argent va baixant, arribant fins a un 25% o un 20%.

	En periodos de [[inflació]], com el [[sigle III]] en [[Imperi Romà\|Roma]] o durant les revoltes de [[1620]] en l'imperi dels [[Casa d'Austria\|Habsburgo]], les monedes d'[[argent]], a causa de la reducció constant i gradual del contingut d'[[argent]], acaben sent monedes de velló.		En periodos de [[inflació]], com el [[sigle III]] en [[Imperi Romà\|Roma]] o durant les revoltes de [[1620]] en l'imperi dels [[Casa d'Austria\|Habsburgo]], les monedes d'argent, a causa de la reducció constant i gradual del contingut d'argent, acaben sent monedes de velló.

	Generalment en [[Numismàtica]] s'utilisa el terme velló per a referir-se directament al tros de metal empleat per a l'acunyació de la moneda independentment de la seua composició.		Generalment en [[Numismàtica]] s'utilisa el terme velló per a referir-se directament al tros de metal empleat per a l'acunyació de la moneda independentment de la seua composició.

Jose2: Text reemplaça - 'd'argent' a 'd'argent'

2013-06-17T17:17:09Z

Text reemplaça - 'd'argent' a 'd'argent'

← Revisió anterior		Revisió de 17:17 17 jun 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''velló''' (del [[Idioma francés\|francés]] <cite>billon</cite>, lingot) és una [[aleació]] de [[plata]] i de [[coure]], contenint entorn del 50% de coure. Si el metal que predomina és la plata, parlem de velló ric, cas de predominar el coure, de velló pobre. S'ha utilisat principalment per a fer [[moneda\|monedes]] i [[madella\|medalles]] en époques en escassea de [[metal noble\|metals nobles]] i de devaluació monetària.		El '''velló''' (del [[Idioma francés\|francés]] <cite>billon</cite>, lingot) és una [[aleació]] de [[plata]] i de [[coure]], contenint entorn del 50% de coure. Si el metal que predomina és la plata, parlem de velló ric, cas de predominar el coure, de velló pobre. S'ha utilisat principalment per a fer [[moneda\|monedes]] i [[madella\|medalles]] en époques en escassea de [[metal noble\|metals nobles]] i de devaluació monetària.

	L'us més extens del velló es va donar en la [[antiga Grècia]] i en la [[Edat Mijana]]. Per eixemple, durant els sigles VI i V a. C. algunes ciutats de l'illa de [[Lesbos]] utilisaven monedes fetes d'un 60% de coure i un 40% d'argent. En l'edat mija el contingut d'argent va baixant, arribant fins a un 25% o un 20%.		L'us més extens del velló es va donar en la [[antiga Grècia]] i en la [[Edat Mijana]]. Per eixemple, durant els sigles VI i V a. C. algunes ciutats de l'illa de [[Lesbos]] utilisaven monedes fetes d'un 60% de coure i un 40% d'[[argent]]. En l'edat mija el contingut d'[[argent]] va baixant, arribant fins a un 25% o un 20%.

	En periodos de [[inflació]], com el [[sigle III]] en [[Imperi Romà\|Roma]] o durant les revoltes de [[1620]] en l'imperi dels [[Casa d'Austria\|Habsburgo]], les monedes d'argent, a causa de la reducció constant i gradual del contingut d'argent, acaben sent monedes de velló.		En periodos de [[inflació]], com el [[sigle III]] en [[Imperi Romà\|Roma]] o durant les revoltes de [[1620]] en l'imperi dels [[Casa d'Austria\|Habsburgo]], les monedes d'[[argent]], a causa de la reducció constant i gradual del contingut d'[[argent]], acaben sent monedes de velló.

	Generalment en [[Numismàtica]] s'utilisa el terme velló per a referir-se directament al tros de metal empleat per a l'acunyació de la moneda independentment de la seua composició.		Generalment en [[Numismàtica]] s'utilisa el terme velló per a referir-se directament al tros de metal empleat per a l'acunyació de la moneda independentment de la seua composició.

Jose2: Text reemplaça - 'de plata' a 'd'argent'

2013-06-17T17:15:08Z

Text reemplaça - 'de plata' a 'd'argent'

← Revisió anterior		Revisió de 17:15 17 jun 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''velló''' (del [[Idioma francés\|francés]] <cite>billon</cite>, lingot) és una [[aleació]] de [[plata]] i de [[coure]], contenint entorn del 50% de coure. Si el metal que predomina és la plata, parlem de velló ric, cas de predominar el coure, de velló pobre. S'ha utilisat principalment per a fer [[moneda\|monedes]] i [[madella\|medalles]] en époques en escassea de [[metal noble\|metals nobles]] i de devaluació monetària.		El '''velló''' (del [[Idioma francés\|francés]] <cite>billon</cite>, lingot) és una [[aleació]] de [[plata]] i de [[coure]], contenint entorn del 50% de coure. Si el metal que predomina és la plata, parlem de velló ric, cas de predominar el coure, de velló pobre. S'ha utilisat principalment per a fer [[moneda\|monedes]] i [[madella\|medalles]] en époques en escassea de [[metal noble\|metals nobles]] i de devaluació monetària.

	L'us més extens del velló es va donar en la [[antiga Grècia]] i en la [[Edat Mijana]]. Per eixemple, durant els sigles VI i V a. C. algunes ciutats de l'illa de [[Lesbos]] utilisaven monedes fetes d'un 60% de coure i un 40% ~~de plata~~. En l'edat mija el contingut ~~de plata~~ va baixant, arribant fins a un 25% o un 20%.		L'us més extens del velló es va donar en la [[antiga Grècia]] i en la [[Edat Mijana]]. Per eixemple, durant els sigles VI i V a. C. algunes ciutats de l'illa de [[Lesbos]] utilisaven monedes fetes d'un 60% de coure i un 40% d'argent. En l'edat mija el contingut d'argent va baixant, arribant fins a un 25% o un 20%.

	En periodos de [[inflació]], com el [[sigle III]] en [[Imperi Romà\|Roma]] o durant les revoltes de [[1620]] en l'imperi dels [[Casa d'Austria\|Habsburgo]], les monedes ~~de plata~~, a causa de la reducció constant i gradual del contingut ~~de plata~~, acaben sent monedes de velló.		En periodos de [[inflació]], com el [[sigle III]] en [[Imperi Romà\|Roma]] o durant les revoltes de [[1620]] en l'imperi dels [[Casa d'Austria\|Habsburgo]], les monedes d'argent, a causa de la reducció constant i gradual del contingut d'argent, acaben sent monedes de velló.

	Generalment en [[Numismàtica]] s'utilisa el terme velló per a referir-se directament al tros de metal empleat per a l'acunyació de la moneda independentment de la seua composició.		Generalment en [[Numismàtica]] s'utilisa el terme velló per a referir-se directament al tros de metal empleat per a l'acunyació de la moneda independentment de la seua composició.

Valencian: Text reemplaça - 'mijana' a 'mija'

2013-06-07T18:15:43Z

Text reemplaça - 'mijana' a 'mija'

← Revisió anterior		Revisió de 18:15 7 jun 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''velló''' (del [[Idioma francés\|francés]] <cite>billon</cite>, lingot) és una [[aleació]] de [[plata]] i de [[coure]], contenint entorn del 50% de coure. Si el metal que predomina és la plata, parlem de velló ric, cas de predominar el coure, de velló pobre. S'ha utilisat principalment per a fer [[moneda\|monedes]] i [[madella\|medalles]] en époques en escassea de [[metal noble\|metals nobles]] i de devaluació monetària.		El '''velló''' (del [[Idioma francés\|francés]] <cite>billon</cite>, lingot) és una [[aleació]] de [[plata]] i de [[coure]], contenint entorn del 50% de coure. Si el metal que predomina és la plata, parlem de velló ric, cas de predominar el coure, de velló pobre. S'ha utilisat principalment per a fer [[moneda\|monedes]] i [[madella\|medalles]] en époques en escassea de [[metal noble\|metals nobles]] i de devaluació monetària.

	L'us més extens del velló es va donar en la [[antiga Grècia]] i en la [[Edat Mijana]]. Per eixemple, durant els sigles VI i V a. C. algunes ciutats de l'illa de [[Lesbos]] utilisaven monedes fetes d'un 60% de coure i un 40% de plata. En l'edat ~~mijana~~ el contingut de plata va baixant, arribant fins a un 25% o un 20%.		L'us més extens del velló es va donar en la [[antiga Grècia]] i en la [[Edat Mijana]]. Per eixemple, durant els sigles VI i V a. C. algunes ciutats de l'illa de [[Lesbos]] utilisaven monedes fetes d'un 60% de coure i un 40% de plata. En l'edat mija el contingut de plata va baixant, arribant fins a un 25% o un 20%.

	En periodos de [[inflació]], com el [[sigle III]] en [[Imperi Romà\|Roma]] o durant les revoltes de [[1620]] en l'imperi dels [[Casa d'Austria\|Habsburgo]], les monedes de plata, a causa de la reducció constant i gradual del contingut de plata, acaben sent monedes de velló.		En periodos de [[inflació]], com el [[sigle III]] en [[Imperi Romà\|Roma]] o durant les revoltes de [[1620]] en l'imperi dels [[Casa d'Austria\|Habsburgo]], les monedes de plata, a causa de la reducció constant i gradual del contingut de plata, acaben sent monedes de velló.

Vinatea: /* Vore també */

2009-06-18T13:23:46Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 13:23 18 jun 2009
Llínea 12:		Llínea 12:
	* [[Llautó]]		* [[Llautó]]
	* [[Bronze]]		* [[Bronze]]

			{{Traduït de\|es\|Vellón_(aleación)}}

	[[Categoria:Aleacions]]		[[Categoria:Aleacions]]
	[[Categoria:Numismàtica]]		[[Categoria:Numismàtica]]
	[[Categoria:Monedes]]		[[Categoria:Monedes]]

Vinatea: Pàgina nova, en el contingut: «El '''velló''' (del francés billon, lingot) és una aleació de plata i de coure, contenint entorn del 50% de coure...».

2009-06-18T13:22:17Z

Pàgina nova, en el contingut: «El '''velló''' (del francés <cite>billon</cite>, lingot) és una aleació de plata i de coure, contenint entorn del 50% de coure...».

Pàgina nova

El '''velló''' (del [[Idioma francés|francés]] <cite>billon</cite>, lingot) és una [[aleació]] de [[plata]] i de [[coure]], contenint entorn del 50% de coure. Si el metal que predomina és la plata, parlem de velló ric, cas de predominar el coure, de velló pobre. S'ha utilisat principalment per a fer [[moneda|monedes]] i [[madella|medalles]] en époques en escassea de [[metal noble|metals nobles]] i de devaluació monetària.

L'us més extens del velló es va donar en la [[antiga Grècia]] i en la [[Edat Mijana]]. Per eixemple, durant els sigles VI i V a. C. algunes ciutats de l'illa de [[Lesbos]] utilisaven monedes fetes d'un 60% de coure i un 40% de plata. En l'edat mijana el contingut de plata va baixant, arribant fins a un 25% o un 20%.

En periodos de [[inflació]], com el [[sigle III]] en [[Imperi Romà|Roma]] o durant les revoltes de [[1620]] en l'imperi dels [[Casa d'Austria|Habsburgo]], les monedes de plata, a causa de la reducció constant i gradual del contingut de plata, acaben sent monedes de velló.

Generalment en [[Numismàtica]] s'utilisa el terme velló per a referir-se directament al tros de metal empleat per a l'acunyació de la moneda independentment de la seua composició.

== Vore també ==
* [[Moneda]]
* [[Seca]]
* [[Llautó]]
* [[Bronze]]

[[Categoria:Aleacions]]
[[Categoria:Numismàtica]]
[[Categoria:Monedes]]