Venus (planeta) - Historial de revisions

Jose2 en 19:26 24 oct 2024

2024-10-24T19:26:50Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:26 24 oct 2024
Llínea 85:		Llínea 85:
	'''Venus''' és el segon [[planeta]] del [[Sistema Solar]] en orde de distància des d'el [[Sol]], i el quart en quant a tamany (de menor a major). Reu el seu nom en honor a [[Venus (mitologia)\|Venus]], la deesa [[Antiga Roma\|romana]] del amor. Es tracta d'un planeta de tipo terrestre o telúric, nomenat en freqüència el planeta germà de la [[Terra]], ya que els dos són similars en quant a tamany, [[massa]] i composició. L'òrbita de Venus és una elipse en una excentricitat de manco del 1%, pràcticament una circunferència.		'''Venus''' és el segon [[planeta]] del [[Sistema Solar]] en orde de distància des d'el [[Sol]], i el quart en quant a tamany (de menor a major). Reu el seu nom en honor a [[Venus (mitologia)\|Venus]], la deesa [[Antiga Roma\|romana]] del amor. Es tracta d'un planeta de tipo terrestre o telúric, nomenat en freqüència el planeta germà de la [[Terra]], ya que els dos són similars en quant a tamany, [[massa]] i composició. L'òrbita de Venus és una elipse en una excentricitat de manco del 1%, pràcticament una circunferència.

	Al trobar-se ~~'''~~Venus~~'''~~ més prop del [[Sol]] que de la [[Terra]], sempre es pot trobar, aproximadament, en la mateixa direcció del [[Sol]] (la seua major elongació es de 47,8º), per lo que des de la [[Terra]] es poden vore solament unes quantes hores ans i despuix del ocàs. A pesar d'això, quan Venus és més brillant pot ser vist durant el dia, sent u dels tres únics corps celests que poden ser vists tant de dia com de nit (els atres són la Lluna i el [[Sol]]). Venus és normalment conegut com l'estrela de matí (Estrelot del Alba) o l'[[estrela]] de la vesprada (Estrelot Vespertino) i, quan és visible en el cell nocturn, és l'objecte més brillant del firmament, a part de la [[Lluna]].		Al trobar-se Venus més prop del [[Sol]] que de la [[Terra]], sempre es pot trobar, aproximadament, en la mateixa direcció del [[Sol]] (la seua major elongació es de 47,8º), per lo que des de la [[Terra]] es poden vore solament unes quantes hores ans i despuix del ocàs. A pesar d'això, quan Venus és més brillant pot ser vist durant el dia, sent u dels tres únics corps celests que poden ser vists tant de dia com de nit (els atres són la Lluna i el [[Sol]]). Venus és normalment conegut com l'estrela de matí (Estrelot del Alba) o l'[[estrela]] de la vesprada (Estrelot Vespertino) i, quan és visible en el cell nocturn, és l'objecte més brillant del firmament, a part de la [[Lluna]].

	Per este motiu, ~~'''~~Venus~~'''~~ va deure ser ya conegut des dels temps prehistòrics. Els seus moviments en el cel eren coneguts per la majoria de les antigues civilisacions, adquirint importància en quasi totes les interpretacions astrològiques del moviment planetari. En particular, la civilisació Maya va elaborar un calendari religiós basat en els cicles de Venus (vore Calendari maya). El símbol del planeta Venus és una representació estilisada del espill de la deesa Venus: un círcul en una chicoteta creu devall, utilisat també per a denotar el sexe femení.		Per este motiu, Venus va deure ser ya conegut des dels temps prehistòrics. Els seus moviments en el cel eren coneguts per la majoria de les antigues civilisacions, adquirint importància en quasi totes les interpretacions astrològiques del moviment planetari. En particular, la civilisació Maya va elaborar un calendari religiós basat en els cicles de Venus (vore Calendari maya). El símbol del planeta Venus és una representació estilisada del espill de la deesa Venus: un círcul en una chicoteta creu devall, utilisat també per a denotar el sexe femení.

	El adjectiu venusià és comunment usat per a ~~'''~~Venus~~'''~~, encara que és etimològicament incorrecte. El verdader adjectiu del llatí, venèreo, no s'usa perque l'accepció moderna de la paraula l'associa en les malalties de transmissió sexual. És junt a la [[Terra]] (deesa Gea de la antiguetat) l'únic planeta del [[Sistema Solar]] en nom femení, a part de dos dels planetes nanos, [[Ceres (planeta nano)\|Ceres]] i [[Eris (planeta nano)\|Eris]].		El adjectiu venusià és comunment usat per a Venus, encara que és etimològicament incorrecte. El verdader adjectiu del llatí, venèreo, no s'usa perque l'accepció moderna de la paraula l'associa en les malalties de transmissió sexual. És junt a la [[Terra]] (deesa Gea de la antiguetat) l'únic planeta del [[Sistema Solar]] en nom femení, a part de dos dels planetes nanos, [[Ceres (planeta nano)\|Ceres]] i [[Eris (planeta nano)\|Eris]].

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 19:25 24 oct 2024

2024-10-24T19:25:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:25 24 oct 2024
Llínea 90:		Llínea 90:

	El adjectiu venusià és comunment usat per a '''Venus''', encara que és etimològicament incorrecte. El verdader adjectiu del llatí, venèreo, no s'usa perque l'accepció moderna de la paraula l'associa en les malalties de transmissió sexual. És junt a la [[Terra]] (deesa Gea de la antiguetat) l'únic planeta del [[Sistema Solar]] en nom femení, a part de dos dels planetes nanos, [[Ceres (planeta nano)\|Ceres]] i [[Eris (planeta nano)\|Eris]].		El adjectiu venusià és comunment usat per a '''Venus''', encara que és etimològicament incorrecte. El verdader adjectiu del llatí, venèreo, no s'usa perque l'accepció moderna de la paraula l'associa en les malalties de transmissió sexual. És junt a la [[Terra]] (deesa Gea de la antiguetat) l'únic planeta del [[Sistema Solar]] en nom femení, a part de dos dels planetes nanos, [[Ceres (planeta nano)\|Ceres]] i [[Eris (planeta nano)\|Eris]].

			== Referències ==
			* Badescu, Viorel; Zacny, Kris, eds. (2015). Inner Solar System. Springer International Publishing. ISBN 978-3-319-19568-1. doi:10.1007/978-3-319-19569-8
			* Basilevsky, Alexandr T. et al. (2003). «The surface of Venus». Rep. Prog. Phys. (en inglés) 66 (10): 1699-1734
			* Hashimoto, G. L. et al. (2008). «Felsic highland crust on Venus suggested by Galileo Near-Infrared Mapping Spectrometer data». Journal of Geophysical Research (en inglés) 113: E00B24. Bibcode:2008JGRE..11300B24H. ISSN 0148-0227. doi:10.1029/2008JE003134

			== Bibliografia ==
			* Burgess, E. Venus, An Errant Twin. Columbia University Press, Nueva York, 1985. ISBN 0-231-05856-X
			* Carl Sagan. The Planet Venus, Brooklyn, Nueva York, Estados Unidos, 1961
			* Cattermole, Peter & Moore, Patrick. Atlas of Venus. Cambridge University Press. ISBN 0-521-49652-7
			* Grayzeck, Ed. Venus Fact Sheet. NASA, 2004
			* Hunten, D. et al. Venus. University of Arizona Press, Tucson, 1983. ISBN 0-8165-0788-0

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Venus (planet)}}

	{{DGLV\|Venus}}		{{DGLV\|Venus}}

	[[Categoria: Planetes]]		[[Categoria: Planetes]]
	[[Categoria:Planetes del Sistema Solar]]		[[Categoria:Planetes del Sistema Solar]]

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T16:08:10Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 16:08 28 ago 2023
Llínea 83:		Llínea 83:
	\|-----		\|-----
	\|}		\|}
	'''Venus''' és el segon [[planeta]] del [[Sistema Solar]] en orde de distància des d'el [[Sol]], i el quart en quant a tamany (de menor a major). Reu el seu nom en honor a [[Venus (mitologia)\|Venus]], la deesa [[Antiga Roma\|romana]] del amor. Es tracta d'un planeta de tipo terrestre o telúric, ~~cridat~~ en freqüència el planeta germà de la [[Terra]], ya que els dos són similars en quant a tamany, [[massa]] i composició. L'òrbita de Venus és una elipse en una excentricitat de manco del 1%, pràcticament una circunferència.		'''Venus''' és el segon [[planeta]] del [[Sistema Solar]] en orde de distància des d'el [[Sol]], i el quart en quant a tamany (de menor a major). Reu el seu nom en honor a [[Venus (mitologia)\|Venus]], la deesa [[Antiga Roma\|romana]] del amor. Es tracta d'un planeta de tipo terrestre o telúric, nomenat en freqüència el planeta germà de la [[Terra]], ya que els dos són similars en quant a tamany, [[massa]] i composició. L'òrbita de Venus és una elipse en una excentricitat de manco del 1%, pràcticament una circunferència.

	Al trobar-se '''Venus''' més prop del [[Sol]] que de la [[Terra]], sempre es pot trobar, aproximadament, en la mateixa direcció del [[Sol]] (la seua major elongació es de 47,8º), per lo que des de la [[Terra]] es poden vore solament unes quantes hores ans i despuix del ocàs. A pesar d'això, quan Venus és més brillant pot ser vist durant el dia, sent u dels tres únics corps celests que poden ser vists tant de dia com de nit (els atres són la Lluna i el [[Sol]]). Venus és normalment conegut com l'estrela de matí (Estrelot del Alba) o l'[[estrela]] de la vesprada (Estrelot Vespertino) i, quan és visible en el cell nocturn, és l'objecte més brillant del firmament, a part de la [[Lluna]].		Al trobar-se '''Venus''' més prop del [[Sol]] que de la [[Terra]], sempre es pot trobar, aproximadament, en la mateixa direcció del [[Sol]] (la seua major elongació es de 47,8º), per lo que des de la [[Terra]] es poden vore solament unes quantes hores ans i despuix del ocàs. A pesar d'això, quan Venus és més brillant pot ser vist durant el dia, sent u dels tres únics corps celests que poden ser vists tant de dia com de nit (els atres són la Lluna i el [[Sol]]). Venus és normalment conegut com l'estrela de matí (Estrelot del Alba) o l'[[estrela]] de la vesprada (Estrelot Vespertino) i, quan és visible en el cell nocturn, és l'objecte més brillant del firmament, a part de la [[Lluna]].

Valencian: Text reemplaça - '*{{DGLV|' a '{{DGLV|'

2022-07-06T13:36:43Z

Text reemplaça - '*{{DGLV|' a '{{DGLV|'

← Revisió anterior		Revisió de 13:36 6 jul 2022
Llínea 92:		Llínea 92:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	*{{DGLV\|Venus}}		{{DGLV\|Venus}}

	[[Categoria: Planetes]]		[[Categoria: Planetes]]
	[[Categoria:Planetes del Sistema Solar]]		[[Categoria:Planetes del Sistema Solar]]

Coca antoñina en 07:38 25 jun 2022

2022-06-25T07:38:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:38 25 jun 2022
Llínea 90:		Llínea 90:

	El adjectiu venusià és comunment usat per a '''Venus''', encara que és etimològicament incorrecte. El verdader adjectiu del llatí, venèreo, no s'usa perque l'accepció moderna de la paraula l'associa en les malalties de transmissió sexual. És junt a la [[Terra]] (deesa Gea de la antiguetat) l'únic planeta del [[Sistema Solar]] en nom femení, a part de dos dels planetes nanos, [[Ceres (planeta nano)\|Ceres]] i [[Eris (planeta nano)\|Eris]].		El adjectiu venusià és comunment usat per a '''Venus''', encara que és etimològicament incorrecte. El verdader adjectiu del llatí, venèreo, no s'usa perque l'accepció moderna de la paraula l'associa en les malalties de transmissió sexual. És junt a la [[Terra]] (deesa Gea de la antiguetat) l'únic planeta del [[Sistema Solar]] en nom femení, a part de dos dels planetes nanos, [[Ceres (planeta nano)\|Ceres]] i [[Eris (planeta nano)\|Eris]].

			== Enllaços externs ==
			*{{DGLV\|Venus}}

	[[Categoria: Planetes]]		[[Categoria: Planetes]]
	[[Categoria:Planetes del Sistema Solar]]		[[Categoria:Planetes del Sistema Solar]]

Valencian: Text reemplaça - ' de el' a ' del'

2021-11-30T02:01:31Z

Text reemplaça - ' de el' a ' del'

← Revisió anterior		Revisió de 02:01 30 nov 2021
Llínea 34:		Llínea 34:
	\|[[Gravetat]] superficial\|\|8,87 [[Acceleració\|m/s²]]		\|[[Gravetat]] superficial\|\|8,87 [[Acceleració\|m/s²]]
	\|-		\|-
	\|valign="top"\|Periodo de rotació\|\|-243,0187 días<br /> (moviment retrògrat(en sentit de les manetes del rellonge vist des ~~de el~~ polo nort))		\|valign="top"\|Periodo de rotació\|\|-243,0187 días<br /> (moviment retrògrat(en sentit de les manetes del rellonge vist des del polo nort))
	\|-		\|-
	\|[[Inclinació axial]]\|\|2,64°		\|[[Inclinació axial]]\|\|2,64°
Llínea 87:		Llínea 87:
	Al trobar-se '''Venus''' més prop del [[Sol]] que de la [[Terra]], sempre es pot trobar, aproximadament, en la mateixa direcció del [[Sol]] (la seua major elongació es de 47,8º), per lo que des de la [[Terra]] es poden vore solament unes quantes hores ans i despuix del ocàs. A pesar d'això, quan Venus és més brillant pot ser vist durant el dia, sent u dels tres únics corps celests que poden ser vists tant de dia com de nit (els atres són la Lluna i el [[Sol]]). Venus és normalment conegut com l'estrela de matí (Estrelot del Alba) o l'[[estrela]] de la vesprada (Estrelot Vespertino) i, quan és visible en el cell nocturn, és l'objecte més brillant del firmament, a part de la [[Lluna]].		Al trobar-se '''Venus''' més prop del [[Sol]] que de la [[Terra]], sempre es pot trobar, aproximadament, en la mateixa direcció del [[Sol]] (la seua major elongació es de 47,8º), per lo que des de la [[Terra]] es poden vore solament unes quantes hores ans i despuix del ocàs. A pesar d'això, quan Venus és més brillant pot ser vist durant el dia, sent u dels tres únics corps celests que poden ser vists tant de dia com de nit (els atres són la Lluna i el [[Sol]]). Venus és normalment conegut com l'estrela de matí (Estrelot del Alba) o l'[[estrela]] de la vesprada (Estrelot Vespertino) i, quan és visible en el cell nocturn, és l'objecte més brillant del firmament, a part de la [[Lluna]].

	Per este motiu, '''Venus''' va deure ser ya conegut des ~~de els~~ temps prehistòrics. Els seus moviments en el cel eren coneguts per la majoria de les antigues civilisacions, adquirint importància en quasi totes les interpretacions astrològiques del moviment planetari. En particular, la civilisació Maya va elaborar un calendari religiós basat en els cicles de Venus (vore Calendari maya). El símbol del planeta Venus és una representació estilisada del espill de la deesa Venus: un círcul en una chicoteta creu devall, utilisat també per a denotar el sexe femení.		Per este motiu, '''Venus''' va deure ser ya conegut des dels temps prehistòrics. Els seus moviments en el cel eren coneguts per la majoria de les antigues civilisacions, adquirint importància en quasi totes les interpretacions astrològiques del moviment planetari. En particular, la civilisació Maya va elaborar un calendari religiós basat en els cicles de Venus (vore Calendari maya). El símbol del planeta Venus és una representació estilisada del espill de la deesa Venus: un círcul en una chicoteta creu devall, utilisat també per a denotar el sexe femení.

	El adjectiu venusià és comunment usat per a '''Venus''', encara que és etimològicament incorrecte. El verdader adjectiu del llatí, venèreo, no s'usa perque l'accepció moderna de la paraula l'associa en les malalties de transmissió sexual. És junt a la [[Terra]] (deesa Gea de la antiguetat) l'únic planeta del [[Sistema Solar]] en nom femení, a part de dos dels planetes nanos, [[Ceres (planeta nano)\|Ceres]] i [[Eris (planeta nano)\|Eris]].		El adjectiu venusià és comunment usat per a '''Venus''', encara que és etimològicament incorrecte. El verdader adjectiu del llatí, venèreo, no s'usa perque l'accepció moderna de la paraula l'associa en les malalties de transmissió sexual. És junt a la [[Terra]] (deesa Gea de la antiguetat) l'únic planeta del [[Sistema Solar]] en nom femení, a part de dos dels planetes nanos, [[Ceres (planeta nano)\|Ceres]] i [[Eris (planeta nano)\|Eris]].

Jose2 en 10:29 23 jun 2021

2021-06-23T10:29:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:29 23 jun 2021
Llínea 80:		Llínea 80:
	! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" \| Comparació en la [[Terra_(planeta)\|Terra]]		! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" \| Comparació en la [[Terra_(planeta)\|Terra]]
	\|-----		\|-----
	! bgcolor="#000000" colspan="2" \| [[~~Image~~:~~250px-~~Venus Earth Comparison.png\|250px]]		! bgcolor="#000000" colspan="2" \| [[File:Venus Earth Comparison.png\|250px]]
	\|-----		\|-----
	\|}		\|}

Jose2 en 10:28 23 jun 2021

2021-06-23T10:28:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:28 23 jun 2021
Llínea 2:		Llínea 2:
	\|+'''Venus''' [[File:Symbol venus.png\|25px\|Símbol astronómic de Venus (planeta)]]		\|+'''Venus''' [[File:Symbol venus.png\|25px\|Símbol astronómic de Venus (planeta)]]
	\|-		\|-
	\|align="center" colspan="2" \| [[~~Image~~:~~290px-~~Venus-real.jpg\|290px\|Venus observat per la sonda estadounidense Pioneer Venus.]]		\|align="center" colspan="2" \| [[File:Venus-real color.jpg\|290px\|Venus observat per la sonda estadounidense Pioneer Venus.]]
	\|-		\|-
	! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" \| Característiques [[òrbita\|orbitals]]		! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" \| Característiques [[òrbita\|orbitals]]

Jose2 en 10:28 23 jun 2021

2021-06-23T10:28:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:28 23 jun 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	{\| {{fichabonita}}		{\| {{fichabonita}}
	\|+'''Venus''' [[~~Image~~:~~25px-Venus symbol.svg~~.png\|25px\|Símbol astronómic de Venus (planeta)]]		\|+'''Venus''' [[File:Symbol venus.png\|25px\|Símbol astronómic de Venus (planeta)]]
	\|-		\|-
	\|align="center" colspan="2" \| [[Image:290px-Venus-real.jpg\|290px\|Venus observat per la sonda estadounidense Pioneer Venus.]]		\|align="center" colspan="2" \| [[Image:290px-Venus-real.jpg\|290px\|Venus observat per la sonda estadounidense Pioneer Venus.]]

Jose2: Text reemplaça - ' menuda ' a ' chicoteta '

2020-05-16T12:24:58Z

Text reemplaça - ' menuda ' a ' chicoteta '

← Revisió anterior		Revisió de 12:24 16 maig 2020
Llínea 87:		Llínea 87:
	Al trobar-se '''Venus''' més prop del [[Sol]] que de la [[Terra]], sempre es pot trobar, aproximadament, en la mateixa direcció del [[Sol]] (la seua major elongació es de 47,8º), per lo que des de la [[Terra]] es poden vore solament unes quantes hores ans i despuix del ocàs. A pesar d'això, quan Venus és més brillant pot ser vist durant el dia, sent u dels tres únics corps celests que poden ser vists tant de dia com de nit (els atres són la Lluna i el [[Sol]]). Venus és normalment conegut com l'estrela de matí (Estrelot del Alba) o l'[[estrela]] de la vesprada (Estrelot Vespertino) i, quan és visible en el cell nocturn, és l'objecte més brillant del firmament, a part de la [[Lluna]].		Al trobar-se '''Venus''' més prop del [[Sol]] que de la [[Terra]], sempre es pot trobar, aproximadament, en la mateixa direcció del [[Sol]] (la seua major elongació es de 47,8º), per lo que des de la [[Terra]] es poden vore solament unes quantes hores ans i despuix del ocàs. A pesar d'això, quan Venus és més brillant pot ser vist durant el dia, sent u dels tres únics corps celests que poden ser vists tant de dia com de nit (els atres són la Lluna i el [[Sol]]). Venus és normalment conegut com l'estrela de matí (Estrelot del Alba) o l'[[estrela]] de la vesprada (Estrelot Vespertino) i, quan és visible en el cell nocturn, és l'objecte més brillant del firmament, a part de la [[Lluna]].

	Per este motiu, '''Venus''' va deure ser ya conegut des de els temps prehistòrics. Els seus moviments en el cel eren coneguts per la majoria de les antigues civilisacions, adquirint importància en quasi totes les interpretacions astrològiques del moviment planetari. En particular, la civilisació Maya va elaborar un calendari religiós basat en els cicles de Venus (vore Calendari maya). El símbol del planeta Venus és una representació estilisada del espill de la deesa Venus: un círcul en una ~~menuda~~ creu devall, utilisat també per a denotar el sexe femení.		Per este motiu, '''Venus''' va deure ser ya conegut des de els temps prehistòrics. Els seus moviments en el cel eren coneguts per la majoria de les antigues civilisacions, adquirint importància en quasi totes les interpretacions astrològiques del moviment planetari. En particular, la civilisació Maya va elaborar un calendari religiós basat en els cicles de Venus (vore Calendari maya). El símbol del planeta Venus és una representació estilisada del espill de la deesa Venus: un círcul en una chicoteta creu devall, utilisat també per a denotar el sexe femení.

	El adjectiu venusià és comunment usat per a '''Venus''', encara que és etimològicament incorrecte. El verdader adjectiu del llatí, venèreo, no s'usa perque l'accepció moderna de la paraula l'associa en les malalties de transmissió sexual. És junt a la [[Terra]] (deesa Gea de la antiguetat) l'únic planeta del [[Sistema Solar]] en nom femení, a part de dos dels planetes nanos, [[Ceres (planeta nano)\|Ceres]] i [[Eris (planeta nano)\|Eris]].		El adjectiu venusià és comunment usat per a '''Venus''', encara que és etimològicament incorrecte. El verdader adjectiu del llatí, venèreo, no s'usa perque l'accepció moderna de la paraula l'associa en les malalties de transmissió sexual. És junt a la [[Terra]] (deesa Gea de la antiguetat) l'únic planeta del [[Sistema Solar]] en nom femení, a part de dos dels planetes nanos, [[Ceres (planeta nano)\|Ceres]] i [[Eris (planeta nano)\|Eris]].