Vicent Sos Baynat - Historial de revisions

Jose2 en 17:24 14 gin 2023

2023-01-14T17:24:21Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:24 14 gin 2023
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Vicent Sos Baynat''' ([[Castelló de la Plana]], [[6 de decembre]] de [[1895]] - [[5 de setembre]] de [[1992]]) fon un geòlec [[Valencians\|valencià]].		'''Vicent Sos Baynat''' ([[Castelló de la Plana]], [[6 de decembre]] de [[1895]] - † [[5 de setembre]] de [[1992]]) fon un geòlec [[Valencians\|valencià]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

Jose2: Text reemplaça - ' de Cáceres' a ' de Càceres'

2021-11-04T13:56:23Z

Text reemplaça - ' de Cáceres' a ' de Càceres'

← Revisió anterior		Revisió de 13:56 4 nov 2021
Llínea 40:		Llínea 40:
	== Reconeiximents ==		== Reconeiximents ==

	En l'any [[1965]] va obtindre el premi nacional otorgat per la Real Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals pel seu treball ''Geología i mineralogía de la Sierra de San Cristóbal de Logrosán de ~~Cáceres~~''.		En l'any [[1965]] va obtindre el premi nacional otorgat per la Real Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals pel seu treball ''Geología i mineralogía de la Sierra de San Cristóbal de Logrosán de Càceres''.

	Soci d'Honor de la Societat Espanyola d'Història Natural, de la Societat Espanyola de Geologia, de l'Institució Catalana d'Història Natural, fon president de la Societat Espanyola de Mineralogia.		Soci d'Honor de la Societat Espanyola d'Història Natural, de la Societat Espanyola de Geologia, de l'Institució Catalana d'Història Natural, fon president de la Societat Espanyola de Mineralogia.

Jose2 en 18:44 29 maig 2021

2021-05-29T18:44:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:44 29 maig 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\| nom = Vicent Sos Baynat		\| nom = Vicent Sos Baynat
	\| image =		\| image = [[Archiu:Vicentesos.jpg\|250px]]
	\| peu =		\| peu =
	\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]		\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]

Xavier en 17:32 21 set 2019

2019-09-21T17:32:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:32 21 set 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
			{{Biografia\|
			\| nom = Vicent Sos Baynat
			\| image =
			\| peu =
			\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
			\| ocupació = Geòlec
			\| data_naix = [[6 de decembre]] de [[1895]]
			\| lloc_naix = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
			\| data_mort = [[5 de setembre]] de [[1992]]
			\| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
			}}
	'''Vicent Sos Baynat''' ([[Castelló de la Plana]], [[6 de decembre]] de [[1895]] - [[5 de setembre]] de [[1992]]) fon un geòlec [[Valencians\|valencià]].		'''Vicent Sos Baynat''' ([[Castelló de la Plana]], [[6 de decembre]] de [[1895]] - [[5 de setembre]] de [[1992]]) fon un geòlec [[Valencians\|valencià]].

Xavier en 17:30 21 set 2019

2019-09-21T17:30:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:30 21 set 2019
Llínea 82:		Llínea 82:
	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Vicent_Sos_Baynat Vicent Sos Baynat en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Vicent_Sos_Baynat Vicent Sos Baynat en Wikipedia]
	* [https://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/castellon/seres-humanos-castellon-salvador-belles-geologo-espanol-siglo-xx_49755.html ''El geólogo español del siglo XX'', per Salvador Bellés (''[[Mediterráneo]]'', 4.5.2003)]		* [https://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/castellon/seres-humanos-castellon-salvador-belles-geologo-espanol-siglo-xx_49755.html ''El geólogo español del siglo XX'', per Salvador Bellés (''[[Mediterráneo]]'', 4.5.2003)]

			[[Categoria: Biografies]]
			[[Categoria: Valencians]]
			[[Categoria: Geòlecs]]
			[[Categoria: Geòlecs valencians]]

Jose2: /* Biografia */

2019-09-21T16:46:00Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 16:46 21 set 2019
Llínea 9:		Llínea 9:
	Marchà a [[Madrit]] en l'any [[1915]], a on va estudiar Ciències Naturals en l'[[Universitat de Madrit]], fins a la seua llicenciatura en l'any [[1919]] i doctorat en [[1920]]. Entre els seus professors li va influir Eduardo Hernández–Pacheco, Catedràtic de Petrografia i Geologia general, en quí “va descobrir” la Serra de Guadarrama, la Vall del Tajo, el Replanell, el Jarama, etc. També va assistir a classes pràctiques en el [[Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrit]], i en el Jardí Botànic.		Marchà a [[Madrit]] en l'any [[1915]], a on va estudiar Ciències Naturals en l'[[Universitat de Madrit]], fins a la seua llicenciatura en l'any [[1919]] i doctorat en [[1920]]. Entre els seus professors li va influir Eduardo Hernández–Pacheco, Catedràtic de Petrografia i Geologia general, en quí “va descobrir” la Serra de Guadarrama, la Vall del Tajo, el Replanell, el Jarama, etc. També va assistir a classes pràctiques en el [[Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrit]], i en el Jardí Botànic.

	En l'any [[1926]], Vicent Sos obtingué una plaça de Preparador en el Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrit. Allí coneix a [[José Royo Gómez]], també geòlec i paleontòlec, que morirà en l'exili, en [[~~Veneçola~~]]. Fon pensionat per la Junta per a Ampliació d'Estudis i Investigacions Científiques (JAE) a [[Londres]] i [[París]], per a realisar estudis paleontològics i geològics. Nomenat professor de l'Institut-Escola, en [[1932]], ingressà com a professor de Ciències Naturals en l'Institut Quevedo de Madrit. En l'any [[1934]] llegí la seua tesis doctoral sobre “Estratigrafia i Tectónica de la Sierra de Espadán”, dirigida per Eduardo Hernández–Pacheco. En [[1935]], és nomenat catedràtic per oposició en l'Institut de Castelló. El [[2 de giner]] de [[1936]], va contraure matrimoni en Mercedes Paradinas Pérez del Pulgar en Castelló, a on varen nàixer els seus fills Alejandro i Mercedes.		En l'any [[1926]], Vicent Sos obtingué una plaça de Preparador en el Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrit. Allí coneix a [[José Royo Gómez]], també geòlec i paleontòlec, que morirà en l'exili, en [[Veneçuela]]. Fon pensionat per la Junta per a Ampliació d'Estudis i Investigacions Científiques (JAE) a [[Londres]] i [[París]], per a realisar estudis paleontològics i geològics. Nomenat professor de l'Institut-Escola, en [[1932]], ingressà com a professor de Ciències Naturals en l'Institut Quevedo de Madrit. En l'any [[1934]] llegí la seua tesis doctoral sobre “Estratigrafia i Tectónica de la Sierra de Espadán”, dirigida per Eduardo Hernández–Pacheco. En [[1935]], és nomenat catedràtic per oposició en l'Institut de Castelló. El [[2 de giner]] de [[1936]], va contraure matrimoni en Mercedes Paradinas Pérez del Pulgar en Castelló, a on varen nàixer els seus fills Alejandro i Mercedes.

	En començar la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]], acodix a [[Valéncia]] per a treballar en el Museu Nacional de Ciències Naturals traslladat a Valéncia, i com a Catedràtic en els instituts Lluís Vives i Blasco Ibáñez. En [[giner]] de l'any [[1937]], torna a l'Institut de Castelló, com a Director de l'[[Institut Francesc Ribalta de Castelló\|Institut Ribalta]] (nomenat en aquell temps com Institut Juan Marco), fins a [[maig]] de [[1938]] i assistix al XVII Congrés Geològic Internacional que es va celebrar en [[Moscou]]. Va retornar a Valéncia i en acabar la guerra, encara que es va mantindre amagat fins a [[1950]]. A partir d'esta data passa a [[Extremadura]], a on comença a treballar per a l'empresari llucenenc José Fernández López, que tenia l'intenció d'implantar una indústria ceràmica en la zona (per a lo que necessitava dispondre de jaciments de [[Caolí\|caolí]]) i estava també interessat en conéixer detalladament els recursos minerals metàlics extremenys. Vicent Sos estigué estudiant la geologia de la zona durant casi 15 anys, creant finalment el [[Museu de Geologia d'Extremadura]], inicialment concebut com a laboratori d'investigació, en els sòtols de la residència de José Fernández López, despuix residència del President de la Junta d'Extremadura.		En començar la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]], acodix a [[Valéncia]] per a treballar en el Museu Nacional de Ciències Naturals traslladat a Valéncia, i com a Catedràtic en els instituts Lluís Vives i Blasco Ibáñez. En [[giner]] de l'any [[1937]], torna a l'Institut de Castelló, com a Director de l'[[Institut Francesc Ribalta de Castelló\|Institut Ribalta]] (nomenat en aquell temps com Institut Juan Marco), fins a [[maig]] de [[1938]] i assistix al XVII Congrés Geològic Internacional que es va celebrar en [[Moscou]]. Va retornar a Valéncia i en acabar la guerra, encara que es va mantindre amagat fins a [[1950]]. A partir d'esta data passa a [[Extremadura]], a on comença a treballar per a l'empresari llucenenc José Fernández López, que tenia l'intenció d'implantar una indústria ceràmica en la zona (per a lo que necessitava dispondre de jaciments de [[Caolí\|caolí]]) i estava també interessat en conéixer detalladament els recursos minerals metàlics extremenys. Vicent Sos estigué estudiant la geologia de la zona durant casi 15 anys, creant finalment el [[Museu de Geologia d'Extremadura]], inicialment concebut com a laboratori d'investigació, en els sòtols de la residència de José Fernández López, despuix residència del President de la Junta d'Extremadura.

Jose2: /* Biografia */

2019-09-21T16:45:19Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 16:45 21 set 2019
Llínea 9:		Llínea 9:
	Marchà a [[Madrit]] en l'any [[1915]], a on va estudiar Ciències Naturals en l'[[Universitat de Madrit]], fins a la seua llicenciatura en l'any [[1919]] i doctorat en [[1920]]. Entre els seus professors li va influir Eduardo Hernández–Pacheco, Catedràtic de Petrografia i Geologia general, en quí “va descobrir” la Serra de Guadarrama, la Vall del Tajo, el Replanell, el Jarama, etc. També va assistir a classes pràctiques en el [[Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrit]], i en el Jardí Botànic.		Marchà a [[Madrit]] en l'any [[1915]], a on va estudiar Ciències Naturals en l'[[Universitat de Madrit]], fins a la seua llicenciatura en l'any [[1919]] i doctorat en [[1920]]. Entre els seus professors li va influir Eduardo Hernández–Pacheco, Catedràtic de Petrografia i Geologia general, en quí “va descobrir” la Serra de Guadarrama, la Vall del Tajo, el Replanell, el Jarama, etc. També va assistir a classes pràctiques en el [[Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrit]], i en el Jardí Botànic.

	En l'any [[1926]], Vicent Sos obtingué una plaça de Preparador en el Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrit. Allí coneix a [[José Royo Gómez]], també geòlec i paleontòlec, que morirà en l'exili, en [[Veneçola]]. Fon pensionat per la Junta per a Ampliació d'Estudis i Investigacions Científiques (JAE) a [[Londres]] i [[París]], per a realisar estudis paleontològics i geològics. Nomenat professor de l'Institut-Escola, en [[1932]], ingressà com a professor de Ciències Naturals en l'Institut Quevedo de Madrit. En l'any [[1934]] llegí la seua tesis doctoral sobre “Estratigrafia i Tectónica de la Sierra de Espadán”, dirigida per Eduardo Hernández–Pacheco. En [[1935]], és nomenat catedràtic per oposició en l'Institut de Castelló. El 2 de giner de [[1936]], va contraure matrimoni en Mercedes Paradinas Pérez del Pulgar en Castelló, a on varen nàixer els seus fills Alejandro i Mercedes.		En l'any [[1926]], Vicent Sos obtingué una plaça de Preparador en el Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrit. Allí coneix a [[José Royo Gómez]], també geòlec i paleontòlec, que morirà en l'exili, en [[Veneçola]]. Fon pensionat per la Junta per a Ampliació d'Estudis i Investigacions Científiques (JAE) a [[Londres]] i [[París]], per a realisar estudis paleontològics i geològics. Nomenat professor de l'Institut-Escola, en [[1932]], ingressà com a professor de Ciències Naturals en l'Institut Quevedo de Madrit. En l'any [[1934]] llegí la seua tesis doctoral sobre “Estratigrafia i Tectónica de la Sierra de Espadán”, dirigida per Eduardo Hernández–Pacheco. En [[1935]], és nomenat catedràtic per oposició en l'Institut de Castelló. El [[2 de giner]] de [[1936]], va contraure matrimoni en Mercedes Paradinas Pérez del Pulgar en Castelló, a on varen nàixer els seus fills Alejandro i Mercedes.

	En començar la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]], acodix a [[Valéncia]] per a treballar en el Museu Nacional de Ciències Naturals traslladat a Valéncia, i com a Catedràtic en els instituts Lluís Vives i Blasco Ibáñez. En [[giner]] de l'any [[1937]], torna a l'Institut de Castelló, com a Director de l'[[Institut Francesc Ribalta de Castelló\|Institut Ribalta]] (nomenat en aquell temps com Institut Juan Marco), fins a maig de [[1938]] i assistix al XVII Congrés Geològic Internacional que es va celebrar en [[Moscou]]. Va retornar a Valéncia i en acabar la guerra, encara que es va mantindre amagat fins a [[1950]]. A partir d'esta data passa a [[Extremadura]], a on comença a treballar per a l'empresari llucenenc José Fernández López, que tenia l'intenció d'implantar una indústria ceràmica en la zona (per a lo que necessitava dispondre de jaciments de [[Caolí\|caolí]]) i estava també interessat en conéixer detalladament els recursos minerals metàlics extremenys. Vicent Sos estigué estudiant la geologia de la zona durant casi 15 anys, creant finalment el [[Museu de Geologia d'Extremadura]], inicialment concebut com a laboratori d'investigació, en els sòtols de la residència de José Fernández López, despuix residència del President de la Junta d'Extremadura.		En començar la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]], acodix a [[Valéncia]] per a treballar en el Museu Nacional de Ciències Naturals traslladat a Valéncia, i com a Catedràtic en els instituts Lluís Vives i Blasco Ibáñez. En [[giner]] de l'any [[1937]], torna a l'Institut de Castelló, com a Director de l'[[Institut Francesc Ribalta de Castelló\|Institut Ribalta]] (nomenat en aquell temps com Institut Juan Marco), fins a [[maig]] de [[1938]] i assistix al XVII Congrés Geològic Internacional que es va celebrar en [[Moscou]]. Va retornar a Valéncia i en acabar la guerra, encara que es va mantindre amagat fins a [[1950]]. A partir d'esta data passa a [[Extremadura]], a on comença a treballar per a l'empresari llucenenc José Fernández López, que tenia l'intenció d'implantar una indústria ceràmica en la zona (per a lo que necessitava dispondre de jaciments de [[Caolí\|caolí]]) i estava també interessat en conéixer detalladament els recursos minerals metàlics extremenys. Vicent Sos estigué estudiant la geologia de la zona durant casi 15 anys, creant finalment el [[Museu de Geologia d'Extremadura]], inicialment concebut com a laboratori d'investigació, en els sòtols de la residència de José Fernández López, despuix residència del President de la Junta d'Extremadura.

	En eixa época publicà diversos estudis sobre la mineralogia de localitats com Villuercas, Montánchez, Sierra de San Cristóbal.		En eixa época publicà diversos estudis sobre la mineralogia de localitats com Villuercas, Montánchez, Sierra de San Cristóbal.

Jose2 en 16:42 21 set 2019

2019-09-21T16:42:07Z

Xavier: /* Obra */

2019-09-21T15:33:43Z

Obra

← Revisió anterior		Revisió de 15:33 21 set 2019
Llínea 51:		Llínea 51:
	== Obra ==		== Obra ==

			* ''La paleontología y el origen del hombre''
			* ''El nuevo mapa geológico de España''
			* ''La tectónica de Cataluña''
			* ''Geología del Estrecho de Gibraltar''
			* ''Las tierras rojas mediterráneas''
			* ''Los Pirineos vasco-españoles''
			* ''Aportaciones a la Geología de la provincia de Castellón''
			* ''El Triásico en la Sierra de Espadán y El Eoceno Continental de Vallibona''
			* ''Excursión geológica al Desierto de las Palmas''
			* ''Sobre Geología de Peñagolosa''
			* ''El cretácico de Vallibona'
			* ''Tratado de Paleontología general y práctica''
			* ''La Geología de la Sierra de Villuercas''
			* ''El Mapa Geológico de Cañaveral''
			* ''La Geología de las casiteritas de Extremadura''
			* ''Los yacimientos de Wolframita de la Sierra de Montánchez''
			* ''Geología, mineralogía y mineralogenia de la Sierra de San Cristóbal, Logrosán (Cáceres)''. Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid, 1967. BNE Signatura 12/372806.
			* ''Morfoestructura de las costas de Castellón''
			* ''Los terrenos paleozóicos, triásicos y cretácicos de Moró-Villafamés''
			* ''Los terrenos del valle de Borriol, Pobla Tornesa y Bartolo''
			* ''Introducción a la mineralogía de Castellón''
			* ''La Plana de Castellón como glacis relicto''
			* ''El cretácico entre el barranco Carbó y Peñagolosa''
			* ''Los yacimientos fosilíferos del cuaternario de Castellón''
			* ''La Geología de la provincia de Castellón''
			* ''Bibliografía Geológica de Castellón''

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier en 15:31 21 set 2019

2019-09-21T15:31:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:31 21 set 2019
Llínea 48:		Llínea 48:

	El 18 de maig de [[1992]] és nomenat Doctor Honoris Causa per l'[[Universitat Jaume I]].		El 18 de maig de [[1992]] és nomenat Doctor Honoris Causa per l'[[Universitat Jaume I]].

			== Obra ==


			== Enllaços externs ==

			* [https://es.wikipedia.org/wiki/Vicent_Sos_Baynat Vicent Sos Baynat en Wikipedia]
			* [https://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/castellon/seres-humanos-castellon-salvador-belles-geologo-espanol-siglo-xx_49755.html ''El geólogo español del siglo XX'', per Salvador Bellés (''[[Mediterráneo]]'', 4.5.2003)]

← Revisió anterior		Revisió de 16:42 21 set 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Vicent Sos Baynat''' ([[Castelló de la Plana]], 6 de decembre de [[1895]] - 5 de setembre de [[1992]]) fon un geòlec [[Valencians\|valencià]].		'''Vicent Sos Baynat''' ([[Castelló de la Plana]], [[6 de decembre]] de [[1895]] - [[5 de setembre]] de [[1992]]) fon un geòlec [[Valencians\|valencià]].

	== Biografia ==		== Biografia ==
Llínea 5:		Llínea 5:
	Fill de Vicent Sos Ferrando i Maria Baynat Sorribes, son pare fon un alt empleat de banca del banquer valencià Bueso, que junt a Gasset, Enrique Gimeno i Joaquín Vicent crearen el [[Banc de Castelló]] del que fon el primer director.		Fill de Vicent Sos Ferrando i Maria Baynat Sorribes, son pare fon un alt empleat de banca del banquer valencià Bueso, que junt a Gasset, Enrique Gimeno i Joaquín Vicent crearen el [[Banc de Castelló]] del que fon el primer director.

	Vicent Sos Baynat cursà els seus primers estudis en Castelló, en el vell institut del carrer Major i en Santa Clara, encara que estigué malalt entre els 10 als 14 anys. Els seus dos tios, Gaspar Sos i José Baynat, li varen introduir en les llengües clàssiques, llatí i grec, i en les Humanitats.		Vicent Sos Baynat cursà els seus primers estudis en Castelló, en el vell institut del carrer Major i en Santa Clara, encara que estigué malalt entre els 10 als 14 anys. Els seus dos tios, Gaspar Sos i José Baynat, li varen introduir en les llengües clàssiques, [[llatí]] i [[grec]], i en les Humanitats.

	Marchà a [[Madrit]] en l'any [[1915]], a on va estudiar Ciències Naturals en l'Universitat de Madrit, fins a la seua llicenciatura en [[1919]] i doctorat en [[1920]]. Entre els seus professors li va influir Eduardo Hernández–Pacheco, Catedràtic de Petrografia i Geologia general, en quí “va descobrir” la Serra de Guadarrama, la Vall del Tajo, el Replanell, el Jarama, etc. També va assistir a classes pràctiques en el [[Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrit]], i en el Jardí Botànic.		Marchà a [[Madrit]] en l'any [[1915]], a on va estudiar Ciències Naturals en l'[[Universitat de Madrit]], fins a la seua llicenciatura en l'any [[1919]] i doctorat en [[1920]]. Entre els seus professors li va influir Eduardo Hernández–Pacheco, Catedràtic de Petrografia i Geologia general, en quí “va descobrir” la Serra de Guadarrama, la Vall del Tajo, el Replanell, el Jarama, etc. També va assistir a classes pràctiques en el [[Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrit]], i en el Jardí Botànic.

	En [[1926]], Vicent Sos obtingué una plaça de Preparador en el Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrit. Allí coneix a [[José Royo Gómez]], també geòlec i paleontòlec, que morirà en l'exili, en [[Veneçola]]. Fon pensionat per la Junta per a Ampliació d'Estudis i Investigacions Científiques (JAE) a [[Londres]] i [[París]], per a realisar estudis paleontològics i geològics. Nomenat professor de l'Institut-Escola, en [[1932]], ingressà com a professor de Ciències Naturals en l'Institut Quevedo de Madrit. En [[1934]] llegí la seua tesis doctoral sobre “Estratigrafia i Tectónica de la Sierra de Espadán”, dirigida per Eduardo Hernández–Pacheco. En [[1935]], és nomenat catedràtic per oposició en l'Institut de Castelló. El 2 de giner de [[1936]], va contraure matrimoni en Mercedes Paradinas Pérez del Pulgar en Castelló, on varen nàixer els seus fills Alejandro i Mercedes.		En l'any [[1926]], Vicent Sos obtingué una plaça de Preparador en el Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrit. Allí coneix a [[José Royo Gómez]], també geòlec i paleontòlec, que morirà en l'exili, en [[Veneçola]]. Fon pensionat per la Junta per a Ampliació d'Estudis i Investigacions Científiques (JAE) a [[Londres]] i [[París]], per a realisar estudis paleontològics i geològics. Nomenat professor de l'Institut-Escola, en [[1932]], ingressà com a professor de Ciències Naturals en l'Institut Quevedo de Madrit. En l'any [[1934]] llegí la seua tesis doctoral sobre “Estratigrafia i Tectónica de la Sierra de Espadán”, dirigida per Eduardo Hernández–Pacheco. En [[1935]], és nomenat catedràtic per oposició en l'Institut de Castelló. El 2 de giner de [[1936]], va contraure matrimoni en Mercedes Paradinas Pérez del Pulgar en Castelló, a on varen nàixer els seus fills Alejandro i Mercedes.

	En començar la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]], acodix a [[Valéncia]] per a treballar en el Museu Nacional de Ciències Naturals traslladat a Valéncia, i com a Catedràtic en els instituts Lluís Vives i Blasco Ibáñez. En giner de l'any [[1937]], torna a l'Institut de Castelló, com a Director de l'[[Institut Francesc Ribalta de Castelló\|Institut Ribalta]] (nomenat en aquell temps com Institut Juan Marco), fins a maig de [[1938]] i assistix al XVII Congrés Geològic Internacional que es va celebrar en [[Moscou]]. Va retornar a Valéncia i en acabar la guerra, encara que es va mantindre amagat fins a [[1950]]. A partir d'esta data passa a [[Extremadura]], on comença a treballar per a l'empresari llucenenc José Fernández López, que tenia l'intenció d'implantar una indústria ceràmica en la zona (per a lo que necessitava dispondre de jaciments de [[Caolí\|caolí]]) i estava també interessat en conéixer detalladament els recursos minerals metàlics extremenys. Vicent Sos estigué estudiant la geologia de la zona durant casi 15 anys, creant finalment el [[Museu de Geologia d'Extremadura]], inicialment concebut com a laboratori d'investigació, en els sòtols de la residència de José Fernández López, despuix residència del President de la Junta d'Extremadura.		En començar la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]], acodix a [[Valéncia]] per a treballar en el Museu Nacional de Ciències Naturals traslladat a Valéncia, i com a Catedràtic en els instituts Lluís Vives i Blasco Ibáñez. En [[giner]] de l'any [[1937]], torna a l'Institut de Castelló, com a Director de l'[[Institut Francesc Ribalta de Castelló\|Institut Ribalta]] (nomenat en aquell temps com Institut Juan Marco), fins a maig de [[1938]] i assistix al XVII Congrés Geològic Internacional que es va celebrar en [[Moscou]]. Va retornar a Valéncia i en acabar la guerra, encara que es va mantindre amagat fins a [[1950]]. A partir d'esta data passa a [[Extremadura]], a on comença a treballar per a l'empresari llucenenc José Fernández López, que tenia l'intenció d'implantar una indústria ceràmica en la zona (per a lo que necessitava dispondre de jaciments de [[Caolí\|caolí]]) i estava també interessat en conéixer detalladament els recursos minerals metàlics extremenys. Vicent Sos estigué estudiant la geologia de la zona durant casi 15 anys, creant finalment el [[Museu de Geologia d'Extremadura]], inicialment concebut com a laboratori d'investigació, en els sòtols de la residència de José Fernández López, despuix residència del President de la Junta d'Extremadura.

	En eixa época publicà diversos estudis sobre la mineralogia de localitats com Villuercas, Montánchez, Sierra de San Cristóbal.		En eixa época publicà diversos estudis sobre la mineralogia de localitats com Villuercas, Montánchez, Sierra de San Cristóbal.
Llínea 17:		Llínea 17:
	En l'any [[1966]] fon repost en la Càtedra, per dos anys.		En l'any [[1966]] fon repost en la Càtedra, per dos anys.

	Despuix de les primeres exploracions de la [[Lluna\|lluna]] per part dels soviètics, el [[Proyecte Apolo\|proyecte Apolo]] nortamericà conseguí el 20 de juliol de [[1969]] arribar a la lluna. Dies despuix, Vicent Sos Baynat assistí en [[Cincinnati]] a un curs de Petrografia de la lluna i tingué en les seues mans les pedres que portaren els astronautes, Armstrong, Aldrin i Collins del nostre satèlit. Fon tanta l'aportació de Vicent Sos que des de llavors la [[NASA]] requeria les investigacions petrogràfiques del geòlec castellonenc.		Despuix de les primeres exploracions de la [[Lluna\|lluna]] per part dels soviètics, el [[Proyecte Apolo\|proyecte Apolo]] nortamericà conseguí el [[20 de juliol]] de [[1969]] arribar a la lluna. Dies despuix, Vicent Sos Baynat assistí en [[Cincinnati]] a un curs de Petrografia de la lluna i tingué en les seues mans les pedres que portaren els astronautes, Armstrong, Aldrin i Collins del nostre satèlit. Fon tanta l'aportació de Vicent Sos que des de llavors la [[NASA]] requeria les investigacions petrogràfiques del geòlec castellonenc.

	{{Cita\|''Diga usted que la Geología es una ciencia que estudia los minerales, las rocas y los fósiles; que se ocupa de los orígenes de la Tierra, de la Vida y del Hombre y que está intimamente unida a las matemáticas, la física, la química, la biología... Y también que estudiala formación de las rocas, la disposición de las capas terrestres y los cambios experimentados por las montañas y los mares, reconstruyendo la historia de nuestro planeta, la Tierra''\|''El geólogo español del siglo XX'', per Salvador Bellés (''[[Mediterráneo]]'', 4.5.2003)}}		{{Cita\|''Diga usted que la Geología es una ciencia que estudia los minerales, las rocas y los fósiles; que se ocupa de los orígenes de la Tierra, de la Vida y del Hombre y que está intimamente unida a las matemáticas, la física, la química, la biología... Y también que estudiala formación de las rocas, la disposición de las capas terrestres y los cambios experimentados por las montañas y los mares, reconstruyendo la historia de nuestro planeta, la Tierra''\|''El geólogo español del siglo XX'', per Salvador Bellés (''[[Mediterráneo]]'', 4.5.2003)}}
Llínea 29:		Llínea 29:
	== Reconeiximents ==		== Reconeiximents ==

	En [[1965]] va obtindre el premi nacional otorgat per la Real Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals pel seu treball ''Geología i mineralogía de la Sierra de San Cristóbal de Logrosán de Cáceres''.		En l'any [[1965]] va obtindre el premi nacional otorgat per la Real Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals pel seu treball ''Geología i mineralogía de la Sierra de San Cristóbal de Logrosán de Cáceres''.

	Soci d'Honor de la Societat Espanyola d'Història Natural, de la Societat Espanyola de Geologia, de l'Institució Catalana d'Història Natural, fon president de la Societat Espanyola de Mineralogia.		Soci d'Honor de la Societat Espanyola d'Història Natural, de la Societat Espanyola de Geologia, de l'Institució Catalana d'Història Natural, fon president de la Societat Espanyola de Mineralogia.
Llínea 35:		Llínea 35:
	En [[1983]] fon nomenat acadèmic de la Real Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Eixe mateix any fon vicepresident del I Congrés Espanyol de Geologia.		En [[1983]] fon nomenat acadèmic de la Real Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Eixe mateix any fon vicepresident del I Congrés Espanyol de Geologia.

	En [[1984]] va rebre la Medalla d'Argent de l'[[Ateneu Cultural de Castelló\|Ateneu de Castelló]] i se li va donar el seu nom a un institut de bachillerat de la ciutat.		En l'any [[1984]] va rebre la Medalla d'Argent de l'[[Ateneu Cultural de Castelló\|Ateneu de Castelló]] i se li va donar el seu nom a un institut de bachillerat de la ciutat.

	En [[1985]] se li concedix la Medalla d'Argent de la Ciutat de Castelló.		En [[1985]] se li concedix la Medalla d'Argent de la Ciutat de Castelló.

	En [[1988]], el IGME i l'Escola d'Ingeniers de Mines de Madrit li oferixen un homenage en reconeiximent del seu treball i personalitat científica. En este mateix any, se li otorga el Trofeu Ciutat de Mèrida.		En l'any [[1988]], el IGME i l'Escola d'Ingeniers de Mines de Madrit li oferixen un homenage en reconeiximent del seu treball i personalitat científica. En este mateix any, se li otorga el Trofeu Ciutat de Mèrida.

	En [[1989]] se li nomena Fill Predilecte de la Ciutat de Castelló.		En [[1989]] se li nomena Fill Predilecte de la Ciutat de Castelló.

	En [[1990]] se li declara "Valencià de l'Any" per l'entitat d'ideologia [[Pancatalanisme\|pancatalanista]], [[Fundació Huguet]].		En l'any [[1990]] se li declara "Valencià de l'Any" per l'entitat d'ideologia [[Pancatalanisme\|pancatalanista]], [[Fundació Huguet]].

	En [[1991]] s'inaugura el Museu de Geologia d'Extremadura (que porta el seu nom), creat per ell, i se li nomena Fill Adoptiu de Mèrida, a l'hora que se li concedix la Medalla d'Extremadura.		En [[1991]] s'inaugura el Museu de Geologia d'Extremadura (que porta el seu nom), creat per ell, i se li nomena Fill Adoptiu de Mèrida, a l'hora que se li concedix la Medalla d'Extremadura.

	El 18 de maig de [[1992]] és nomenat Doctor Honoris Causa per l'[[Universitat Jaume I]].		El [[18 de maig]] de [[1992]] és nomenat Doctor Honoris Causa per l'[[Universitat Jaume I]].

	== Obra ==		== Obra ==