Vicente Rojo Lluch - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' anomenada ' a ' nomenada '

2022-06-22T16:52:54Z

Text reemplaça - ' anomenada ' a ' nomenada '

← Revisió anterior		Revisió de 16:52 22 jun 2022
Llínea 18:		Llínea 18:
	{{Cita\|En canvi la bandera bicolor com a ensenya nacional va ser creada per les Corts espanyoles en plena efusió de lliberalisme, constitucionalisme i democràcia. Es varen prendre colors espanyols que venia usant tradicionalment la Marina de guerra que varen donar to als guions reals dels Reis Catòlics (roig) i de Carles I (groc); que eren també els colors d'una ensenya tradicional en Aragó, Catalunya i Valéncia. El poble no anhelava incorporar a la bandera el color morat de Castella. No podia anhelar-ho perque la massa del poble espanyol ignorava que el morat fora el color de Castella...}}		{{Cita\|En canvi la bandera bicolor com a ensenya nacional va ser creada per les Corts espanyoles en plena efusió de lliberalisme, constitucionalisme i democràcia. Es varen prendre colors espanyols que venia usant tradicionalment la Marina de guerra que varen donar to als guions reals dels Reis Catòlics (roig) i de Carles I (groc); que eren també els colors d'una ensenya tradicional en Aragó, Catalunya i Valéncia. El poble no anhelava incorporar a la bandera el color morat de Castella. No podia anhelar-ho perque la massa del poble espanyol ignorava que el morat fora el color de Castella...}}

	{{Cita\|Els republicans de la I República varen voler introduir la seua bandera partidària i varen crear la bandera ~~anomenada~~ republicana. Esta no va aplegar a tindre estat oficial i ni tan sols es va popularisar. Va nàixer, segons Castelar (últim President de la I República), en l'Universitat de Barcelona, fonent tres colors de tres facultats. No va poder puix tindre eixa bandera un orige més arbitrari. Per això no va aplegar a ser bandera oficial, ni nacional, ni popular. Els primers republicans, més sensats que els segons, no varen impondre el canvi.}}		{{Cita\|Els republicans de la I República varen voler introduir la seua bandera partidària i varen crear la bandera nomenada republicana. Esta no va aplegar a tindre estat oficial i ni tan sols es va popularisar. Va nàixer, segons Castelar (últim President de la I República), en l'Universitat de Barcelona, fonent tres colors de tres facultats. No va poder puix tindre eixa bandera un orige més arbitrari. Per això no va aplegar a ser bandera oficial, ni nacional, ni popular. Els primers republicans, més sensats que els segons, no varen impondre el canvi.}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier en 18:42 15 jun 2020

2020-06-15T18:42:25Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:42 15 jun 2020
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:General Vicente Rojo.jpg\|250px\|miniaturadeimagen\|Vicente Rojo durant la Guerra Civil]]		[[Archiu:General Vicente Rojo.jpg\|250px\|miniaturadeimagen\|Vicente Rojo durant la Guerra Civil]]
	'''Vicente Rojo Lluch''' ([[La Font de la Figuera]], [[8 d'octubre]] de [[1894]] - [[Madrit]], [[14 d'octubre]] de [[1966]]) ~~va ser~~ un militar valencià cap de l'Estat Major de l'Eixèrcit [[República\|republicà]] durant la [[Guerra Civil Espanyola]].		'''Vicente Rojo Lluch''' ([[La Font de la Figuera]], [[8 d'octubre]] de [[1894]] - [[Madrit]], [[14 d'octubre]] de [[1966]]), també conegut com el '''General Rojo''', fon un militar [[Valencians\|valencià]] cap de l'Estat Major de l'Eixèrcit [[II República Espanyola\|republicà]] durant la [[Guerra Civil Espanyola]].

	És conegut per la seua participació al front de les forces del bando republicà durant la Guerra Civil Espanyola en la defensa de [[Madrit]], aixina com en la planificació operativa de la [[Batalla de l'Ebre]], (ocupant ya el lloc de General de l'Estat Major), la Brunete, i finalment el Pla P.		És conegut per la seua participació al front de les forces del bando republicà durant la Guerra Civil Espanyola en la defensa de [[Madrit]], aixina com en la planificació operativa de la [[Batalla de l'Ebre]], (ocupant ya el lloc de General de l'Estat Major), la Brunete, i finalment el Pla P.

Posmo en 09:10 11 dec 2018

2018-12-11T09:10:45Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:10 11 dec 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[Archiu:General Vicente Rojo.jpg\|250px\|miniaturadeimagen\|Vicente Rojo durant la Guerra Civil]]
	'''Vicente Rojo Lluch''' ([[La Font de la Figuera]], [[8 d'octubre]] de [[1894]] - [[Madrit]], [[14 d'octubre]] de [[1966]]) va ser un militar valencià cap de l'Estat Major de l'Eixèrcit [[República\|republicà]] durant la [[Guerra Civil Espanyola]].		'''Vicente Rojo Lluch''' ([[La Font de la Figuera]], [[8 d'octubre]] de [[1894]] - [[Madrit]], [[14 d'octubre]] de [[1966]]) va ser un militar valencià cap de l'Estat Major de l'Eixèrcit [[República\|republicà]] durant la [[Guerra Civil Espanyola]].

Jose2: /* Cites en quan a la bandera */

2018-10-06T17:57:43Z

Cites en quan a la bandera

← Revisió anterior		Revisió de 17:57 6 oct 2018
Llínea 9:		Llínea 9:
	== Cites en quan a la bandera ==		== Cites en quan a la bandera ==

	El Tinent General Vicente Rojo, encarregat de la defensa de Madrit, en [[1937]] escrivia lo següent sobre la bandera de la II República:		El Tinent General Vicente Rojo, encarregat de la defensa de Madrit, en l'any [[1937]] escrivia lo següent sobre la bandera de la II República:

	{{Cita\|La qüestió de la bandera és un dels motius que estúpidament dividixen als espanyols i que té el seu orige en la conducta mesquínament partidària dels nostres polítics. El canvi de la Bandera fet per la República va constituir un greu erro:}}		{{Cita\|La qüestió de la bandera és un dels motius que estúpidament dividixen als espanyols i que té el seu orige en la conducta mesquínament partidària dels nostres polítics. El canvi de la Bandera fet per la República va constituir un greu erro:}}

Jose2 en 08:45 6 oct 2017

2017-10-06T08:45:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:45 6 oct 2017
Llínea 5:		Llínea 5:
	A pesar d'estar en el bando republicà, ell mateixa es va definir com a catòlic, apostòlic i romà. En finalisar la Guerra va estar exiliat en diversos països: [[França]], [[Argentina]] i [[Bolívia]].		A pesar d'estar en el bando republicà, ell mateixa es va definir com a catòlic, apostòlic i romà. En finalisar la Guerra va estar exiliat en diversos països: [[França]], [[Argentina]] i [[Bolívia]].

	En l'any [[1957]] conseguix retornar de nou a [[Espanya]] i és jujat per ''auxili a la rebelió'' i va perdre el càrrec militar. Va ser autor de diversos llibres relatius a la narració històrica de la Guerra Civil Espanyola, aixina com de l'entorn social que va rodejar al conflicte. Durant la seua vida, abans i ~~depuix~~ de la guerra, va eixercir de professor i va publicar diversos llibres especialisats en diversos camps de la ciència militar.		En l'any [[1957]] conseguix retornar de nou a [[Espanya]] i és jujat per ''auxili a la rebelió'' i va perdre el càrrec militar. Va ser autor de diversos llibres relatius a la narració històrica de la Guerra Civil Espanyola, aixina com de l'entorn social que va rodejar al conflicte. Durant la seua vida, abans i despuix de la guerra, va eixercir de professor i va publicar diversos llibres especialisats en diversos camps de la ciència militar.

	== Cites en quan a la bandera ==		== Cites en quan a la bandera ==

Jose2: Text reemplaça - 'paisos' a 'països'

2016-09-20T11:49:00Z

Text reemplaça - 'paisos' a 'països'

← Revisió anterior		Revisió de 11:49 20 set 2016
Llínea 3:		Llínea 3:
	És conegut per la seua participació al front de les forces del bando republicà durant la Guerra Civil Espanyola en la defensa de [[Madrit]], aixina com en la planificació operativa de la [[Batalla de l'Ebre]], (ocupant ya el lloc de General de l'Estat Major), la Brunete, i finalment el Pla P.		És conegut per la seua participació al front de les forces del bando republicà durant la Guerra Civil Espanyola en la defensa de [[Madrit]], aixina com en la planificació operativa de la [[Batalla de l'Ebre]], (ocupant ya el lloc de General de l'Estat Major), la Brunete, i finalment el Pla P.

	A pesar d'estar en el bando republicà, ell mateixa es va definir com a catòlic, apostòlic i romà. En finalisar la Guerra va estar exiliat en diversos ~~paisos~~: [[França]], [[Argentina]] i [[Bolívia]].		A pesar d'estar en el bando republicà, ell mateixa es va definir com a catòlic, apostòlic i romà. En finalisar la Guerra va estar exiliat en diversos països: [[França]], [[Argentina]] i [[Bolívia]].

	En l'any [[1957]] conseguix retornar de nou a [[Espanya]] i és jujat per ''auxili a la rebelió'' i va perdre el càrrec militar. Va ser autor de diversos llibres relatius a la narració històrica de la Guerra Civil Espanyola, aixina com de l'entorn social que va rodejar al conflicte. Durant la seua vida, abans i depuix de la guerra, va eixercir de professor i va publicar diversos llibres especialisats en diversos camps de la ciència militar.		En l'any [[1957]] conseguix retornar de nou a [[Espanya]] i és jujat per ''auxili a la rebelió'' i va perdre el càrrec militar. Va ser autor de diversos llibres relatius a la narració històrica de la Guerra Civil Espanyola, aixina com de l'entorn social que va rodejar al conflicte. Durant la seua vida, abans i depuix de la guerra, va eixercir de professor i va publicar diversos llibres especialisats en diversos camps de la ciència militar.

Jose2 en 10:13 21 ago 2016

2016-08-21T10:13:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:13 21 ago 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Vicente Rojo Lluch''' ([[La Font de la Figuera]], [[8 d'octubre]] de [[1894]] - [[Madrit]], 14 d'octubre de [[1966]]) va ser un militar valencià cap de l'Estat Major de l'Eixèrcit [[República\|republicà]] durant la [[Guerra Civil Espanyola]].		'''Vicente Rojo Lluch''' ([[La Font de la Figuera]], [[8 d'octubre]] de [[1894]] - [[Madrit]], [[14 d'octubre]] de [[1966]]) va ser un militar valencià cap de l'Estat Major de l'Eixèrcit [[República\|republicà]] durant la [[Guerra Civil Espanyola]].

	És conegut per la seua participació al front de les forces del bando republicà durant la Guerra Civil Espanyola en la defensa de Madrit, aixina com en la planificació operativa de la [[Batalla de l'Ebre]], (ocupant ya el lloc de General de l'Estat Major), la Brunete, i finalment el Pla P.		És conegut per la seua participació al front de les forces del bando republicà durant la Guerra Civil Espanyola en la defensa de [[Madrit]], aixina com en la planificació operativa de la [[Batalla de l'Ebre]], (ocupant ya el lloc de General de l'Estat Major), la Brunete, i finalment el Pla P.

	A pesar d'estar en el bando republicà, ell mateixa es va definir com a catòlic, apostòlic i romà. En finalisar la Guerra va estar exiliat en diversos paisos: [[França]], [[Argentina]] i [[Bolívia]].		A pesar d'estar en el bando republicà, ell mateixa es va definir com a catòlic, apostòlic i romà. En finalisar la Guerra va estar exiliat en diversos paisos: [[França]], [[Argentina]] i [[Bolívia]].
Llínea 9:		Llínea 9:
	== Cites en quan a la bandera ==		== Cites en quan a la bandera ==

	El Tinent General Vicente Rojo, encarregat de la defensa de Madrit, en 1937 escrivia lo següent sobre la bandera de la II República:		El Tinent General Vicente Rojo, encarregat de la defensa de Madrit, en [[1937]] escrivia lo següent sobre la bandera de la II República:

	{{Cita\|La qüestió de la bandera és un dels motius que estúpidament dividixen als espanyols i que té el seu orige en la conducta mesquínament partidària dels nostres polítics. El canvi de la Bandera fet per la República va constituir un greu erro:}}		{{Cita\|La qüestió de la bandera és un dels motius que estúpidament dividixen als espanyols i que té el seu orige en la conducta mesquínament partidària dels nostres polítics. El canvi de la Bandera fet per la República va constituir un greu erro:}}

Jose2 en 10:11 21 ago 2016

2016-08-21T10:11:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:11 21 ago 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Vicente Rojo Lluch''' ([[La Font de la Figuera]], 8 d'octubre de [[1894]] - [[Madrit]], 14 d'octubre de [[1966]]) va ser un militar valencià cap de l'Estat Major de l'Eixèrcit [[República\|republicà]] durant la [[Guerra Civil Espanyola]].		'''Vicente Rojo Lluch''' ([[La Font de la Figuera]], [[8 d'octubre]] de [[1894]] - [[Madrit]], 14 d'octubre de [[1966]]) va ser un militar valencià cap de l'Estat Major de l'Eixèrcit [[República\|republicà]] durant la [[Guerra Civil Espanyola]].

	És conegut per la seua participació al front de les forces del bando republicà durant la Guerra Civil Espanyola en la defensa de Madrit, aixina com en la planificació operativa de la [[Batalla de l'Ebre]], (ocupant ya el lloc de General de l'Estat Major), la Brunete, i finalment el Pla P.		És conegut per la seua participació al front de les forces del bando republicà durant la Guerra Civil Espanyola en la defensa de Madrit, aixina com en la planificació operativa de la [[Batalla de l'Ebre]], (ocupant ya el lloc de General de l'Estat Major), la Brunete, i finalment el Pla P.

Posmo: Posmo pàgina traslladada General Rojo a Vicente Rojo Lluch

2016-08-19T21:56:42Z

Posmo pàgina traslladada General Rojo a Vicente Rojo Lluch

← Revisió anterior	Revisió de 21:56 19 ago 2016
(Sense diferències)

Posmo en 21:55 19 ago 2016

2016-08-19T21:55:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:55 19 ago 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	Vicente Rojo Lluch ([[La Font de la Figuera]], 8 d'octubre de [[1894]] - [[Madrit]], 14 d'octubre de [[1966]]) va ser un militar valencià cap de l'Estat Major de l'Eixèrcit [[República\|republicà]] durant la [[Guerra Civil Espanyola]].		'''Vicente Rojo Lluch''' ([[La Font de la Figuera]], 8 d'octubre de [[1894]] - [[Madrit]], 14 d'octubre de [[1966]]) va ser un militar valencià cap de l'Estat Major de l'Eixèrcit [[República\|republicà]] durant la [[Guerra Civil Espanyola]].

	És conegut per la seua participació al front de les forces del bando republicà durant la Guerra Civil Espanyola en la defensa de Madrit, aixina com en la planificació operativa de la [[Batalla de l'Ebre]], (ocupant ya el lloc de General de l'Estat Major), la Brunete, i finalment el Pla P.		És conegut per la seua participació al front de les forces del bando republicà durant la Guerra Civil Espanyola en la defensa de Madrit, aixina com en la planificació operativa de la [[Batalla de l'Ebre]], (ocupant ya el lloc de General de l'Estat Major), la Brunete, i finalment el Pla P.