Vila romana - Historial de revisions

Reval en 13:34 24 dec 2025

2025-12-24T13:34:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:34 24 dec 2025
Llínea 16:		Llínea 16:

	Fora del territori de la [[Hispània Romana]] es troba la [[Vila d'Adriano]] en [[Itàlia]] que és una de les més espectaculars construïda en el [[sigle II]] per l'emperador romà [[Adrià]]. Atres eixemples a Itàlia és la [[vila romana de la Casale]]. En [[Anglaterra]] hi ha viles en [[vila romana de Lullingstone]].		Fora del territori de la [[Hispània Romana]] es troba la [[Vila d'Adriano]] en [[Itàlia]] que és una de les més espectaculars construïda en el [[sigle II]] per l'emperador romà [[Adrià]]. Atres eixemples a Itàlia és la [[vila romana de la Casale]]. En [[Anglaterra]] hi ha viles en [[vila romana de Lullingstone]].

	== Referències ==		== Referències ==
	* [http://www.villaromanalaolmeda.Com Lloc Oficial Vila Romana de l'Omeda].		* [http://www.villaromanalaolmeda.Com Lloc Oficial Vila Romana de l'Omeda].

Jose2 en 13:03 16 nov 2025

2025-11-16T13:03:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:03 16 nov 2025
Llínea 17:		Llínea 17:
	Fora del territori de la [[Hispània Romana]] es troba la [[Vila d'Adriano]] en [[Itàlia]] que és una de les més espectaculars construïda en el [[sigle II]] per l'emperador romà [[Adrià]]. Atres eixemples a Itàlia és la [[vila romana de la Casale]]. En [[Anglaterra]] hi ha viles en [[vila romana de Lullingstone]].		Fora del territori de la [[Hispània Romana]] es troba la [[Vila d'Adriano]] en [[Itàlia]] que és una de les més espectaculars construïda en el [[sigle II]] per l'emperador romà [[Adrià]]. Atres eixemples a Itàlia és la [[vila romana de la Casale]]. En [[Anglaterra]] hi ha viles en [[vila romana de Lullingstone]].

	== ~~Lliteratura~~ ==		== Referències ==
	*~~Branigan, Keith 1977~~. ~~''The Roman vila in South-West England''~~		* [http://www.villaromanalaolmeda.Com Lloc Oficial Vila Romana de l'Omeda].
	*Hodges, Richard, and Riccardo Francovich 2003. ''Vila ~~to Village: The Transformation of the Roman Countryside~~'~~' (Duckworth Debats in Archaeology)~~		* [http://www.palencia.com/cultura-turismo/monumentos_civiles/villa_romana_de_la_olmeda.Htm Pàgina web de la Vila Romana de l'Omeda].
	*~~Frazer, Alfred, editor. ''The Roman Vila~~: ~~Vila Urbana'' (Williams Symposium on Classical Architecture, University of Pennsylvania, 1990)~~		* [http://www.cervantesvirtual.com/portal/Antigua/puras.shtml Museu de viles romanes a Valladolit]
	*Johnston, David E. ~~2004~~. ~~''Roman Viles''~~
	*McKay, Alexander G. ~~1998. ''Houses, Viles, and Palaces in the Roman World''~~
	*Percival, John 1981. ''The Roman Vila~~: A Historical Introduction'~~'
	*du Prei, Pierre de la Ruffiniere 1995. ~~''The Viles of Pliny from Antiquity to Posterity''~~
	*~~Rivert, A~~. L. F. ~~1969. ''The Roman vila in Britain'' (Studies in ancient history and archaeology)~~
	*Shuter, Janet 2004. ''Life in a ~~Roman Vila'' (sèries Picture the Past)~~
	*Smith, J.T. 1998. ''Roman Viles''

	== ~~Referències externes~~ ==		== Bibliografia ==
	*~~[http~~:~~//www~~.~~villaromanalaolmeda.Com Lloc Oficial~~ Vila ~~Romana de l~~'~~Omeda]~~.		* Branigan, Keith 1977. ''The Roman vila in South-West England''
	*~~[http://www~~.~~palencia~~.~~com/cultura-turismo/monumentos_civiles/villa_romana_de_la_olmeda~~.~~Htm Pàgina web~~ de la ~~Vila Romana de l~~'~~Omeda].~~		* Hodges, Richard, and Riccardo Francovich 2003. ''Vila to Village: The Transformation of the Roman Countryside'' (Duckworth Debats in Archaeology)
	*~~[http://www~~.~~cervantesvirtual~~.~~com/portal/Antigua/puras~~.~~shtml Museu de viles romanes~~ a ~~Valladolit]~~		* Frazer, Alfred, editor. ''The Roman Vila: Vila Urbana'' (Williams Symposium on Classical Architecture, University of Pennsylvania, 1990)
			* Johnston, David E. 2004. ''Roman Viles''
	~~{{Traduït de\|es\|Villa_romana}}~~		* McKay, Alexander G. 1998. ''Houses, Viles, and Palaces in the Roman World''
			* Percival, John 1981. ''The Roman Vila: A Historical Introduction''
			* du Prei, Pierre de la Ruffiniere 1995. ''The Viles of Pliny from Antiquity to Posterity''
			* Rivert, A. L. F. 1969. ''The Roman vila in Britain'' (Studies in ancient history and archaeology)
			* Shuter, Janet 2004. ''Life in a Roman Vila'' (sèries Picture the Past)
			* Smith, J.T. 1998. ''Roman Viles''

	[[Categoria:Arquitectura romana]]		[[Categoria:Arquitectura romana]]

Jose2: /* Història i orígens */

2015-09-19T18:38:44Z

Història i orígens

← Revisió anterior		Revisió de 18:38 19 set 2015
Llínea 2:		Llínea 2:

	== Història i orígens ==		== Història i orígens ==
	Els seus orígens se remonten a les viles gregues del [[sigle V a. C.\|sigle V a. C.]] i apareixen en la zona del [[Lacio]] un sigle més tart. Estes propietats podien consistir en chicotetes facendes dependents de treball familiar o al contrari en grans propietats, en treballadors [[Esclavitut\|esclaus]], o [[serf]]s. En els sigles II i I a. C. es produïx un creiximent econòmic i la gradual desaparició dels chicotets agricultors paralela a un significatiu aument dels latifundis. Açò repercutix positivament en les ''villae'', la part residencial de les quals passa a ser cada vegada més sofisticada i elegant constituint-se en magnífiques [[domus]]. Construïdes freqüentment entorn d'un [[pati]], començaven a ser edificades com cases de camp per als rics, sent cultivades per arrendataris i supervisades per un [[administrador]] (''vilicus''). La majoria d'estes construccions són abandonades a finals del [[sigle II]] d.C. i les que perduren són transformades de forma radical. Les causes són, fonamentalment, una reestructuració de la producció motivat per la concentració de terres i la competència en la producció africana. A partir del [[sigle IV]] moltes se transformen en llocs de cult i algunes compaginen les dos funcions, constituint-se en un factor important de la cristianisació del món rural. En el vall del [[Guadalquivir]] perduren algunes viles fins al [[sigle VII]] transformades en iglésies cristianes. Les invasions bàrbares unides a un canvi en la cultura i en la propietat acaben en les últimes viles.		Els seus orígens se remonten a les viles gregues del [[sigle V a. C.\|sigle V a. C.]] i apareixen en la zona del [[Lacio]] un sigle més tart. Estes propietats podien consistir en chicotetes facendes dependents de treball familiar o al contrari en grans propietats, en treballadors [[Esclavitut\|esclaus]], o [[serf]]s. En els sigles II i I a. C. es produïx un creiximent econòmic i la gradual desaparició dels chicotets agricultors paralela a un significatiu aument dels latifundis. Açò repercutix positivament en les ''villae'', la part residencial de les quals passa a ser cada vegada més sofisticada i elegant constituint-se en magnífiques [[domus]].

			Construïdes freqüentment entorn d'un [[pati]], començaven a ser edificades com cases de camp per als rics, sent cultivades per arrendataris i supervisades per un [[administrador]] (''vilicus''). La majoria d'estes construccions són abandonades a finals del [[sigle II]] d.C. i les que perduren són transformades de forma radical. Les causes són, fonamentalment, una reestructuració de la producció motivat per la concentració de terres i la competència en la producció africana.

			A partir del [[sigle IV]] moltes se transformen en llocs de cult i algunes compaginen les dos funcions, constituint-se en un factor important de la cristianisació del món rural. En el vall del [[Guadalquivir]] perduren algunes viles fins al [[sigle VII]] transformades en iglésies cristianes. Les invasions bàrbares unides a un canvi en la cultura i en la propietat acaben en les últimes viles.

	'''La vila suburbanae''' (urbanes): Residència de l'aristocràcia [[Antiga Roma\|romana]], té el seu orige el palau [[helenístic]]. A partir del sigle I a.C. el peristil és l'espai dominant, desplaçant a l'atri. S'han trobat en la [[Campania]] i el [[Lacio]]. La millor conservada és La [[vila dels misteris]] en [[Pompeya]] del sigle II a.C. La viles suburbanae poden ser d'unes quantes classes: en atri; en atri i peristil, en peristil, en pabellons i en forma d'hemicicle o de "U".		'''La vila suburbanae''' (urbanes): Residència de l'aristocràcia [[Antiga Roma\|romana]], té el seu orige el palau [[helenístic]]. A partir del sigle I a.C. el peristil és l'espai dominant, desplaçant a l'atri. S'han trobat en la [[Campania]] i el [[Lacio]]. La millor conservada és La [[vila dels misteris]] en [[Pompeya]] del sigle II a.C. La viles suburbanae poden ser d'unes quantes classes: en atri; en atri i peristil, en peristil, en pabellons i en forma d'hemicicle o de "U".

Valencian: Text reemplaça - ' el el' a ' el'

2013-06-17T17:55:48Z

Text reemplaça - ' el el' a ' el'

← Revisió anterior		Revisió de 17:55 17 jun 2013
Llínea 4:		Llínea 4:
	Els seus orígens se remonten a les viles gregues del [[sigle V a. C.\|sigle V a. C.]] i apareixen en la zona del [[Lacio]] un sigle més tart. Estes propietats podien consistir en chicotetes facendes dependents de treball familiar o al contrari en grans propietats, en treballadors [[Esclavitut\|esclaus]], o [[serf]]s. En els sigles II i I a. C. es produïx un creiximent econòmic i la gradual desaparició dels chicotets agricultors paralela a un significatiu aument dels latifundis. Açò repercutix positivament en les ''villae'', la part residencial de les quals passa a ser cada vegada més sofisticada i elegant constituint-se en magnífiques [[domus]]. Construïdes freqüentment entorn d'un [[pati]], començaven a ser edificades com cases de camp per als rics, sent cultivades per arrendataris i supervisades per un [[administrador]] (''vilicus''). La majoria d'estes construccions són abandonades a finals del [[sigle II]] d.C. i les que perduren són transformades de forma radical. Les causes són, fonamentalment, una reestructuració de la producció motivat per la concentració de terres i la competència en la producció africana. A partir del [[sigle IV]] moltes se transformen en llocs de cult i algunes compaginen les dos funcions, constituint-se en un factor important de la cristianisació del món rural. En el vall del [[Guadalquivir]] perduren algunes viles fins al [[sigle VII]] transformades en iglésies cristianes. Les invasions bàrbares unides a un canvi en la cultura i en la propietat acaben en les últimes viles.		Els seus orígens se remonten a les viles gregues del [[sigle V a. C.\|sigle V a. C.]] i apareixen en la zona del [[Lacio]] un sigle més tart. Estes propietats podien consistir en chicotetes facendes dependents de treball familiar o al contrari en grans propietats, en treballadors [[Esclavitut\|esclaus]], o [[serf]]s. En els sigles II i I a. C. es produïx un creiximent econòmic i la gradual desaparició dels chicotets agricultors paralela a un significatiu aument dels latifundis. Açò repercutix positivament en les ''villae'', la part residencial de les quals passa a ser cada vegada més sofisticada i elegant constituint-se en magnífiques [[domus]]. Construïdes freqüentment entorn d'un [[pati]], començaven a ser edificades com cases de camp per als rics, sent cultivades per arrendataris i supervisades per un [[administrador]] (''vilicus''). La majoria d'estes construccions són abandonades a finals del [[sigle II]] d.C. i les que perduren són transformades de forma radical. Les causes són, fonamentalment, una reestructuració de la producció motivat per la concentració de terres i la competència en la producció africana. A partir del [[sigle IV]] moltes se transformen en llocs de cult i algunes compaginen les dos funcions, constituint-se en un factor important de la cristianisació del món rural. En el vall del [[Guadalquivir]] perduren algunes viles fins al [[sigle VII]] transformades en iglésies cristianes. Les invasions bàrbares unides a un canvi en la cultura i en la propietat acaben en les últimes viles.

	'''La vila suburbanae''' (urbanes): Residència de l'aristocràcia [[Antiga Roma\|romana]], té el seu orige el el palau [[helenístic]]. A partir del sigle I a.C. el peristil és l'espai dominant, desplaçant a l'atri. S'han trobat en la [[Campania]] i el [[Lacio]]. La millor conservada és La [[vila dels misteris]] en [[Pompeya]] del sigle II a.C. La viles suburbanae poden ser d'unes quantes classes: en atri; en atri i peristil, en peristil, en pabellons i en forma d'hemicicle o de "U".		'''La vila suburbanae''' (urbanes): Residència de l'aristocràcia [[Antiga Roma\|romana]], té el seu orige el palau [[helenístic]]. A partir del sigle I a.C. el peristil és l'espai dominant, desplaçant a l'atri. S'han trobat en la [[Campania]] i el [[Lacio]]. La millor conservada és La [[vila dels misteris]] en [[Pompeya]] del sigle II a.C. La viles suburbanae poden ser d'unes quantes classes: en atri; en atri i peristil, en peristil, en pabellons i en forma d'hemicicle o de "U".

	'''Les viles imperials''': Són edificacions a on residia l'emperador, per això estan ben protegides i la seua grandiositat i exquisita decoració donen mostres del poder imperial. Comencen a construir-se a partir del sigle I d.C. en l'arribada del nou règim.La més antiga de les conegudes és la de l'emperador [[Tiberi]] en Capri, construïda en una illa. La [[vila d'Adriano]] en Tívoli és una de les més impressionants i en ella es donen cabuda els monuments més representatius de l'imperi.		'''Les viles imperials''': Són edificacions a on residia l'emperador, per això estan ben protegides i la seua grandiositat i exquisita decoració donen mostres del poder imperial. Comencen a construir-se a partir del sigle I d.C. en l'arribada del nou règim.La més antiga de les conegudes és la de l'emperador [[Tiberi]] en Capri, construïda en una illa. La [[vila d'Adriano]] en Tívoli és una de les més impressionants i en ella es donen cabuda els monuments més representatius de l'imperi.

Admin: Text reemplaça - 'Llliteratura' a 'Lliteratura'

2013-06-10T14:49:11Z

Text reemplaça - 'Llliteratura' a 'Lliteratura'

← Revisió anterior		Revisió de 14:49 10 jun 2013
Llínea 13:		Llínea 13:
	Fora del territori de la [[Hispània Romana]] es troba la [[Vila d'Adriano]] en [[Itàlia]] que és una de les més espectaculars construïda en el [[sigle II]] per l'emperador romà [[Adrià]]. Atres eixemples a Itàlia és la [[vila romana de la Casale]]. En [[Anglaterra]] hi ha viles en [[vila romana de Lullingstone]].		Fora del territori de la [[Hispània Romana]] es troba la [[Vila d'Adriano]] en [[Itàlia]] que és una de les més espectaculars construïda en el [[sigle II]] per l'emperador romà [[Adrià]]. Atres eixemples a Itàlia és la [[vila romana de la Casale]]. En [[Anglaterra]] hi ha viles en [[vila romana de Lullingstone]].

	== ~~Llliteratura~~ ==		== Lliteratura ==
	*Branigan, Keith 1977. ''The Roman vila in South-West England''		*Branigan, Keith 1977. ''The Roman vila in South-West England''
	*Hodges, Richard, and Riccardo Francovich 2003. ''Vila to Village: The Transformation of the Roman Countryside'' (Duckworth Debats in Archaeology)		*Hodges, Richard, and Riccardo Francovich 2003. ''Vila to Village: The Transformation of the Roman Countryside'' (Duckworth Debats in Archaeology)

Valencian: Text reemplaça - 'literatura' a 'lliteratura'

2013-06-10T14:25:25Z

Text reemplaça - 'literatura' a 'lliteratura'

← Revisió anterior		Revisió de 14:25 10 jun 2013
Llínea 13:		Llínea 13:
	Fora del territori de la [[Hispània Romana]] es troba la [[Vila d'Adriano]] en [[Itàlia]] que és una de les més espectaculars construïda en el [[sigle II]] per l'emperador romà [[Adrià]]. Atres eixemples a Itàlia és la [[vila romana de la Casale]]. En [[Anglaterra]] hi ha viles en [[vila romana de Lullingstone]].		Fora del territori de la [[Hispània Romana]] es troba la [[Vila d'Adriano]] en [[Itàlia]] que és una de les més espectaculars construïda en el [[sigle II]] per l'emperador romà [[Adrià]]. Atres eixemples a Itàlia és la [[vila romana de la Casale]]. En [[Anglaterra]] hi ha viles en [[vila romana de Lullingstone]].

	== ~~Lliteratura~~ ==		== Llliteratura ==
	*Branigan, Keith 1977. ''The Roman vila in South-West England''		*Branigan, Keith 1977. ''The Roman vila in South-West England''
	*Hodges, Richard, and Riccardo Francovich 2003. ''Vila to Village: The Transformation of the Roman Countryside'' (Duckworth Debats in Archaeology)		*Hodges, Richard, and Riccardo Francovich 2003. ''Vila to Village: The Transformation of the Roman Countryside'' (Duckworth Debats in Archaeology)

Jose2 en 15:50 21 oct 2011

2011-10-21T15:50:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:50 21 oct 2011
Llínea 2:		Llínea 2:

	== Història i orígens ==		== Història i orígens ==
	Els seus orígens se remonten a les viles gregues del [[sigle V a. C.\|sigle V a. C.]] i apareixen en la zona del [[Lacio]] un sigle més tart. Estes propietats podien consistir en chicotetes facendes dependents de treball familiar o al contrari en grans propietats, en treballadors [[Esclavitut\|esclaus]], o [[serf]]s. En els sigles II i I a. C. es produïx un creiximent econòmic i la gradual desaparició dels chicotets agricultors paralela a un significatiu aument dels latifundis. Açò repercutix positivament en les ''villae'', la part residencial de les quals passa a ser cada vegada més sofisticada i elegant constituint-se en magnífiques [[domus]]. Construïdes freqüentment entorn d'un [[pati]], començaven a ser edificades com cases de camp per als rics, sent cultivades per arrendataris i supervisades per un [[administrador]] (''vilicus''). La majoria d'estes construccions són abandonades a finals del sigle II d.C. i les que perduren són transformades de forma radical. Les causes són, fonamentalment, una reestructuració de la producció motivat per la concentració de terres i la competència en la producció africana. A partir del sigle IV moltes se transformen en llocs de cult i algunes compaginen les dos funcions, constituint-se en un factor important de la cristianisació del món rural. En el vall del [[Guadalquivir]] perduren algunes viles fins al sigle VII transformades en iglésies cristianes. Les invasions bàrbares unides a un canvi en la cultura i en la propietat acaben en les últimes viles.		Els seus orígens se remonten a les viles gregues del [[sigle V a. C.\|sigle V a. C.]] i apareixen en la zona del [[Lacio]] un sigle més tart. Estes propietats podien consistir en chicotetes facendes dependents de treball familiar o al contrari en grans propietats, en treballadors [[Esclavitut\|esclaus]], o [[serf]]s. En els sigles II i I a. C. es produïx un creiximent econòmic i la gradual desaparició dels chicotets agricultors paralela a un significatiu aument dels latifundis. Açò repercutix positivament en les ''villae'', la part residencial de les quals passa a ser cada vegada més sofisticada i elegant constituint-se en magnífiques [[domus]]. Construïdes freqüentment entorn d'un [[pati]], començaven a ser edificades com cases de camp per als rics, sent cultivades per arrendataris i supervisades per un [[administrador]] (''vilicus''). La majoria d'estes construccions són abandonades a finals del [[sigle II]] d.C. i les que perduren són transformades de forma radical. Les causes són, fonamentalment, una reestructuració de la producció motivat per la concentració de terres i la competència en la producció africana. A partir del [[sigle IV]] moltes se transformen en llocs de cult i algunes compaginen les dos funcions, constituint-se en un factor important de la cristianisació del món rural. En el vall del [[Guadalquivir]] perduren algunes viles fins al [[sigle VII]] transformades en iglésies cristianes. Les invasions bàrbares unides a un canvi en la cultura i en la propietat acaben en les últimes viles.

	'''La vila suburbanae''' (urbanes): Residència de l'aristocràcia [[Antiga Roma\|romana]], té el seu orige el el palau [[helenístic]]. A partir del sigle I a.C. el peristil és l'espai dominant, desplaçant a l'atri. S'han trobat en la [[Campania]] i el [[Lacio]]. La millor conservada és La [[vila dels misteris]] en [[Pompeya]] del sigle II a.C. La viles suburbanae poden ser d'unes quantes classes: en atri; en atri i peristil, en peristil, en pabellons i en forma d'hemicicle o de "U".		'''La vila suburbanae''' (urbanes): Residència de l'aristocràcia [[Antiga Roma\|romana]], té el seu orige el el palau [[helenístic]]. A partir del sigle I a.C. el peristil és l'espai dominant, desplaçant a l'atri. S'han trobat en la [[Campania]] i el [[Lacio]]. La millor conservada és La [[vila dels misteris]] en [[Pompeya]] del sigle II a.C. La viles suburbanae poden ser d'unes quantes classes: en atri; en atri i peristil, en peristil, en pabellons i en forma d'hemicicle o de "U".
Llínea 9:		Llínea 9:

	== Viles romanes conservades ==		== Viles romanes conservades ==
	En el territori [[Espanya\|espanyol]] es troben numeroses restes arqueològiques de viles romanes, vestigis de la [[Hispània Romana]]. Es coneixen més de 500 ''villae''. Entre ells hi ha eixemples de la Vila Romana de "L'Arena" en Almedinilla (Còrdova), [[Vila romana de l'Omeda]] en Paléncia i [[Vila romana d'Almenara-Pures]] a Valladolit, les Viles romanes de Toralla en [[Vigo]], la [[Jaciment arqueològic de Camesa-Rebolledo\|villa romana de Camesa-Rebolledo]] en el sur de [[Cantàbria]], les de Bruñel en [[Jaén]], les de Ròtova en [[Valéncia]], les Viles romanes de Riu Vert en [[Marbella]]. Algunes d'elles han segut musealizades, com la Vila de les Muses en [[Arellano]] (Navarra). Alguns eixemples com el de [[Vila romana de Torreáguila\|Torreáguila]] es troben en molt bon estat per a ser estudiats.		En el territori [[Espanya\|espanyol]] es troben numeroses restes arqueològiques de viles romanes, vestigis de la [[Hispània Romana]]. Es coneixen més de 500 ''villae''. Entre ells hi ha eixemples de la Vila Romana de "L'Arena" en Almedinilla (Còrdova), [[Vila romana de l'Omeda]] en [[Paléncia]] i [[Vila romana d'Almenara-Pures]] en [[Valladolit]], les Viles romanes de Toralla en [[Vigo]], la [[Jaciment arqueològic de Camesa-Rebolledo\|villa romana de Camesa-Rebolledo]] en el sur de [[Cantàbria]], les de Bruñel en [[Jaén]], les de Ròtova en [[Valéncia]], les Viles romanes de Riu Vert en [[Marbella]]. Algunes d'elles han segut musealizades, com la Vila de les Muses en [[Arellano]] ([[Navarra]]). Alguns eixemples com el de [[Vila romana de Torreáguila\|Torreáguila]] es troben en molt bon estat per a ser estudiats.

	Fora del territori de la [[Hispània Romana]] es troba la [[Vila d'Adriano]] en [[Itàlia]] que és una de les més espectaculars construïda en el [[sigle II]] per l'emperador romà [[Adrià]]. Atres eixemples a Itàlia és la [[vila romana de la Casale]]. En [[Anglaterra]] hi ha viles en [[vila romana de Lullingstone]].		Fora del territori de la [[Hispània Romana]] es troba la [[Vila d'Adriano]] en [[Itàlia]] que és una de les més espectaculars construïda en el [[sigle II]] per l'emperador romà [[Adrià]]. Atres eixemples a Itàlia és la [[vila romana de la Casale]]. En [[Anglaterra]] hi ha viles en [[vila romana de Lullingstone]].

Valencian en 00:14 22 set 2009

2009-09-22T00:14:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 00:14 22 set 2009
Llínea 9:		Llínea 9:

	== Viles romanes conservades ==		== Viles romanes conservades ==
	En el territori [[Espanya\|espanyol]] es troben numeroses restes arqueològiques de viles romanes, vestigis de la [[Hispània Romana]]. Es coneixen més de 500 ''villae''. Entre ells hi ha eixemples de la Vila Romana de "L'Arena" en Almedinilla (Còrdova), [[Vila romana de l'Omeda]] en ~~Palencia~~ i [[Vila romana d'Almenara-Pures]] a Valladolit, les Viles romanes de Toralla en [[Vigo]], la [[Jaciment arqueològic de Camesa-Rebolledo\|villa romana de Camesa-Rebolledo]] en el sur de [[Cantàbria]], les de Bruñel en [[Jaén]], les de Ròtova en [[Valéncia]], les Viles romanes de Riu Vert en [[Marbella]]. Algunes d'elles han segut musealizades, com la Vila de les Muses en [[Arellano]] (Navarra). Alguns eixemples com el de [[Vila romana de Torreáguila\|Torreáguila]] es troben en molt bon estat per a ser estudiats.		En el territori [[Espanya\|espanyol]] es troben numeroses restes arqueològiques de viles romanes, vestigis de la [[Hispània Romana]]. Es coneixen més de 500 ''villae''. Entre ells hi ha eixemples de la Vila Romana de "L'Arena" en Almedinilla (Còrdova), [[Vila romana de l'Omeda]] en Paléncia i [[Vila romana d'Almenara-Pures]] a Valladolit, les Viles romanes de Toralla en [[Vigo]], la [[Jaciment arqueològic de Camesa-Rebolledo\|villa romana de Camesa-Rebolledo]] en el sur de [[Cantàbria]], les de Bruñel en [[Jaén]], les de Ròtova en [[Valéncia]], les Viles romanes de Riu Vert en [[Marbella]]. Algunes d'elles han segut musealizades, com la Vila de les Muses en [[Arellano]] (Navarra). Alguns eixemples com el de [[Vila romana de Torreáguila\|Torreáguila]] es troben en molt bon estat per a ser estudiats.

	Fora del territori de la [[Hispània Romana]] es troba la [[Vila d'Adriano]] en [[Itàlia]] que és una de les més espectaculars construïda en el [[sigle II]] per l'emperador romà [[Adrià]]. Atres eixemples a Itàlia és la [[vila romana de la Casale]]. En [[Anglaterra]] hi ha viles en [[vila romana de Lullingstone]].		Fora del territori de la [[Hispània Romana]] es troba la [[Vila d'Adriano]] en [[Itàlia]] que és una de les més espectaculars construïda en el [[sigle II]] per l'emperador romà [[Adrià]]. Atres eixemples a Itàlia és la [[vila romana de la Casale]]. En [[Anglaterra]] hi ha viles en [[vila romana de Lullingstone]].

Vinatea: /* Referències externes */

2009-07-07T08:17:34Z

Referències externes

← Revisió anterior		Revisió de 08:17 7 jul 2009
Llínea 30:		Llínea 30:
	*[http://www.cervantesvirtual.com/portal/Antigua/puras.shtml Museu de viles romanes a Valladolit]		*[http://www.cervantesvirtual.com/portal/Antigua/puras.shtml Museu de viles romanes a Valladolit]

	{{Traduït de\|es\|~~Villa romana~~}}		{{Traduït de\|es\|Villa_romana}}

	[[Categoria:Arquitectura romana]]		[[Categoria:Arquitectura romana]]

Vinatea: Pàgina nova, en el contingut: «La '''Vila romana''', originàriament era una morada rural, les edificacions de la qual formaven el centre d'una propietat agrícola en la [[Imperi Romà...».

2009-07-07T08:17:17Z

Pàgina nova, en el contingut: «La '''Vila romana''', originàriament era una morada rural, les edificacions de la qual formaven el centre d'una propietat agrícola en la [[Imperi Romà...».

Pàgina nova

La '''Vila romana''', originàriament era una [[vila|morada]] rural, les edificacions de la qual formaven el centre d'una propietat agrícola en la [[Imperi Romà|Roma Antiga]], constituïxen no obstant un dels eixemples més notables de [[Edificació pública (Roma Antiga)|edificació romana]].

== Història i orígens ==
Els seus orígens se remonten a les viles gregues del [[sigle V a. C.|sigle V a. C.]] i apareixen en la zona del [[Lacio]] un sigle més tart. Estes propietats podien consistir en chicotetes facendes dependents de treball familiar o al contrari en grans propietats, en treballadors [[Esclavitut|esclaus]], o [[serf]]s. En els sigles II i I a. C. es produïx un creiximent econòmic i la gradual desaparició dels chicotets agricultors paralela a un significatiu aument dels latifundis. Açò repercutix positivament en les ''villae'', la part residencial de les quals passa a ser cada vegada més sofisticada i elegant constituint-se en magnífiques [[domus]]. Construïdes freqüentment entorn d'un [[pati]], començaven a ser edificades com cases de camp per als rics, sent cultivades per arrendataris i supervisades per un [[administrador]] (''vilicus''). La majoria d'estes construccions són abandonades a finals del sigle II d.C. i les que perduren són transformades de forma radical. Les causes són, fonamentalment, una reestructuració de la producció motivat per la concentració de terres i la competència en la producció africana. A partir del sigle IV moltes se transformen en llocs de cult i algunes compaginen les dos funcions, constituint-se en un factor important de la cristianisació del món rural. En el vall del [[Guadalquivir]] perduren algunes viles fins al sigle VII transformades en iglésies cristianes. Les invasions bàrbares unides a un canvi en la cultura i en la propietat acaben en les últimes viles.

'''La vila suburbanae''' (urbanes): Residència de l'aristocràcia [[Antiga Roma|romana]], té el seu orige el el palau [[helenístic]]. A partir del sigle I a.C. el peristil és l'espai dominant, desplaçant a l'atri. S'han trobat en la [[Campania]] i el [[Lacio]]. La millor conservada és La [[vila dels misteris]] en [[Pompeya]] del sigle II a.C. La viles suburbanae poden ser d'unes quantes classes: en atri; en atri i peristil, en peristil, en pabellons i en forma d'hemicicle o de "U".

'''Les viles imperials''': Són edificacions a on residia l'emperador, per això estan ben protegides i la seua grandiositat i exquisita decoració donen mostres del poder imperial. Comencen a construir-se a partir del sigle I d.C. en l'arribada del nou règim.La més antiga de les conegudes és la de l'emperador [[Tiberi]] en Capri, construïda en una illa. La [[vila d'Adriano]] en Tívoli és una de les més impressionants i en ella es donen cabuda els monuments més representatius de l'imperi.

== Viles romanes conservades ==
En el territori [[Espanya|espanyol]] es troben numeroses restes arqueològiques de viles romanes, vestigis de la [[Hispània Romana]]. Es coneixen més de 500 ''villae''. Entre ells hi ha eixemples de la Vila Romana de "L'Arena" en Almedinilla (Còrdova), [[Vila romana de l'Omeda]] en Palencia i [[Vila romana d'Almenara-Pures]] a Valladolit, les Viles romanes de Toralla en [[Vigo]], la [[Jaciment arqueològic de Camesa-Rebolledo|villa romana de Camesa-Rebolledo]] en el sur de [[Cantàbria]], les de Bruñel en [[Jaén]], les de Ròtova en [[Valéncia]], les Viles romanes de Riu Vert en [[Marbella]]. Algunes d'elles han segut musealizades, com la Vila de les Muses en [[Arellano]] (Navarra). Alguns eixemples com el de [[Vila romana de Torreáguila|Torreáguila]] es troben en molt bon estat per a ser estudiats.

Fora del territori de la [[Hispània Romana]] es troba la [[Vila d'Adriano]] en [[Itàlia]] que és una de les més espectaculars construïda en el [[sigle II]] per l'emperador romà [[Adrià]]. Atres eixemples a Itàlia és la [[vila romana de la Casale]]. En [[Anglaterra]] hi ha viles en [[vila romana de Lullingstone]].

== Lliteratura ==
*Branigan, Keith 1977. ''The Roman vila in South-West England''
*Hodges, Richard, and Riccardo Francovich 2003. ''Vila to Village: The Transformation of the Roman Countryside'' (Duckworth Debats in Archaeology)
*Frazer, Alfred, editor. ''The Roman Vila: Vila Urbana'' (Williams Symposium on Classical Architecture, University of Pennsylvania, 1990)
*Johnston, David E. 2004. ''Roman Viles''
*McKay, Alexander G. 1998. ''Houses, Viles, and Palaces in the Roman World''
*Percival, John 1981. ''The Roman Vila: A Historical Introduction''
*du Prei, Pierre de la Ruffiniere 1995. ''The Viles of Pliny from Antiquity to Posterity''
*Rivert, A. L. F. 1969. ''The Roman vila in Britain'' (Studies in ancient history and archaeology)
*Shuter, Janet 2004. ''Life in a Roman Vila'' (sèries Picture the Past)
*Smith, J.T. 1998. ''Roman Viles''

== Referències externes ==
*[http://www.villaromanalaolmeda.Com Lloc Oficial Vila Romana de l'Omeda].
*[http://www.palencia.com/cultura-turismo/monumentos_civiles/villa_romana_de_la_olmeda.Htm Pàgina web de la Vila Romana de l'Omeda].
*[http://www.cervantesvirtual.com/portal/Antigua/puras.shtml Museu de viles romanes a Valladolit]

{{Traduït de|es|Villa romana}}

[[Categoria:Arquitectura romana]]