Volta de barandat - Historial de revisions

Reval en 10:30 27 ago 2024

2024-08-27T10:30:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:30 27 ago 2024
Llínea 21:		Llínea 21:

	Durant les últimes dècades, s'ha renovat l'interés per esta forma de construir. <ref>{{cite book \| url=http://www.atdforum.org/journal/pdf/Architecture_Philippe_Block_DeJong_Davis_Ochsendorf.pdf\|last=AA.{{esd}}VV. \|first= \|publisher= \|title=Tile vaulted systems for low-cost construction in Africa. \|date=2010 \|volume= \|page= \| date= }}</ref> Per eixemple, Norman Foster disenyà un aeroport per a drons en [[Ruanda]] fet en voltes de barandat, que presentà en la Bienal d'Arquitectura de Venecia en l'any [[2016]] i que s'esperava terminar en l'any [[2020]].<ref>{{cita web \|url= http://www.plataformaarquitectura.c...-podrian-abrir-el-camino-para-nuevas-ciudades\| autor=Jan Doroteo \|título=Norman Foster explica com els drons podrien obrir el camí per a noves ciutats \|editor= \|año=2016 \|página= \|idioma= \|fechaacceso=8 de abril de 2017}}</ref>		Durant les últimes dècades, s'ha renovat l'interés per esta forma de construir. <ref>{{cite book \| url=http://www.atdforum.org/journal/pdf/Architecture_Philippe_Block_DeJong_Davis_Ochsendorf.pdf\|last=AA.{{esd}}VV. \|first= \|publisher= \|title=Tile vaulted systems for low-cost construction in Africa. \|date=2010 \|volume= \|page= \| date= }}</ref> Per eixemple, Norman Foster disenyà un aeroport per a drons en [[Ruanda]] fet en voltes de barandat, que presentà en la Bienal d'Arquitectura de Venecia en l'any [[2016]] i que s'esperava terminar en l'any [[2020]].<ref>{{cita web \|url= http://www.plataformaarquitectura.c...-podrian-abrir-el-camino-para-nuevas-ciudades\| autor=Jan Doroteo \|título=Norman Foster explica com els drons podrien obrir el camí per a noves ciutats \|editor= \|año=2016 \|página= \|idioma= \|fechaacceso=8 de abril de 2017}}</ref>

	== Referències ==		== Referències ==
	{{listaref}}		{{listaref}}

Jose2 en 16:08 18 jul 2024

2024-07-18T16:08:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:08 18 jul 2024
Llínea 21:		Llínea 21:

	Durant les últimes dècades, s'ha renovat l'interés per esta forma de construir. <ref>{{cite book \| url=http://www.atdforum.org/journal/pdf/Architecture_Philippe_Block_DeJong_Davis_Ochsendorf.pdf\|last=AA.{{esd}}VV. \|first= \|publisher= \|title=Tile vaulted systems for low-cost construction in Africa. \|date=2010 \|volume= \|page= \| date= }}</ref> Per eixemple, Norman Foster disenyà un aeroport per a drons en [[Ruanda]] fet en voltes de barandat, que presentà en la Bienal d'Arquitectura de Venecia en l'any [[2016]] i que s'esperava terminar en l'any [[2020]].<ref>{{cita web \|url= http://www.plataformaarquitectura.c...-podrian-abrir-el-camino-para-nuevas-ciudades\| autor=Jan Doroteo \|título=Norman Foster explica com els drons podrien obrir el camí per a noves ciutats \|editor= \|año=2016 \|página= \|idioma= \|fechaacceso=8 de abril de 2017}}</ref>		Durant les últimes dècades, s'ha renovat l'interés per esta forma de construir. <ref>{{cite book \| url=http://www.atdforum.org/journal/pdf/Architecture_Philippe_Block_DeJong_Davis_Ochsendorf.pdf\|last=AA.{{esd}}VV. \|first= \|publisher= \|title=Tile vaulted systems for low-cost construction in Africa. \|date=2010 \|volume= \|page= \| date= }}</ref> Per eixemple, Norman Foster disenyà un aeroport per a drons en [[Ruanda]] fet en voltes de barandat, que presentà en la Bienal d'Arquitectura de Venecia en l'any [[2016]] i que s'esperava terminar en l'any [[2020]].<ref>{{cita web \|url= http://www.plataformaarquitectura.c...-podrian-abrir-el-camino-para-nuevas-ciudades\| autor=Jan Doroteo \|título=Norman Foster explica com els drons podrien obrir el camí per a noves ciutats \|editor= \|año=2016 \|página= \|idioma= \|fechaacceso=8 de abril de 2017}}</ref>

	== Referències ==		== Referències ==
	{{listaref}}		{{listaref}}

Lluísm en 08:05 14 jun 2024

2024-06-14T08:05:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:05 14 jun 2024
Llínea 20:		Llínea 20:
	Posteriorment fon una tècnica molt usada pels arquitectes [[Modernisme (art)\|modernistes]], en especial per Gaudí. Aixina i tot, la popularisació del formigó armat i el progressiu encariment de la mà d'obra necessària per a construir-les, feu que deixaren de ser econòmicament competitives i que durant el [[sigle XX]] se fora abandonant progressivament l'ús d'estes voltes, encara que arquitectes com Luis Moya, Eladio Dieste o [[Le Corbusier]], entre atres, seguiren usant-les. <ref name="#1"/>		Posteriorment fon una tècnica molt usada pels arquitectes [[Modernisme (art)\|modernistes]], en especial per Gaudí. Aixina i tot, la popularisació del formigó armat i el progressiu encariment de la mà d'obra necessària per a construir-les, feu que deixaren de ser econòmicament competitives i que durant el [[sigle XX]] se fora abandonant progressivament l'ús d'estes voltes, encara que arquitectes com Luis Moya, Eladio Dieste o [[Le Corbusier]], entre atres, seguiren usant-les. <ref name="#1"/>

	Durant les últimes dècades, s'ha renovat l'interés per esta forma de construir. <ref>{{cite book \| url=http://www.atdforum.org/journal/pdf/Architecture_Philippe_Block_DeJong_Davis_Ochsendorf.pdf\|last=AA.{{esd}}VV. \|first= \|publisher= \|title=Tile vaulted systems for low-cost construction in Africa. \|date=2010 \|volume= \|page= \| date= }}</ref> Per eixemple, Norman Foster disenyà un aeroport per a drons en [[Ruanda]] fet en voltes de barandat, que presentà en la Bienal d'Arquitectura de Venecia en l'any [[2016]] i que s'esperava terminar en l'any [[2020]].<ref>{{cita web \|url= http://www.plataformaarquitectura.c...-podrian-abrir-el-camino-para-nuevas-ciudades\| autor=Jan Doroteo \|título=Norman Foster explica com els drons podrien obrir el camí per a noves ciutats \|editor= \|año=2016 \|página= \|idioma= \|fechaacceso=8 de abril de 2017}}</ref>		Durant les últimes dècades, s'ha renovat l'interés per esta forma de construir. <ref>{{cite book \| url=http://www.atdforum.org/journal/pdf/Architecture_Philippe_Block_DeJong_Davis_Ochsendorf.pdf\|last=AA.{{esd}}VV. \|first= \|publisher= \|title=Tile vaulted systems for low-cost construction in Africa. \|date=2010 \|volume= \|page= \| date= }}</ref> Per eixemple, Norman Foster disenyà un aeroport per a drons en [[Ruanda]] fet en voltes de barandat, que presentà en la Bienal d'Arquitectura de Venecia en l'any [[2016]] i que s'esperava terminar en l'any [[2020]].<ref>{{cita web \|url= http://www.plataformaarquitectura.c...-podrian-abrir-el-camino-para-nuevas-ciudades\| autor=Jan Doroteo \|título=Norman Foster explica com els drons podrien obrir el camí per a noves ciutats \|editor= \|año=2016 \|página= \|idioma= \|fechaacceso=8 de abril de 2017}}</ref>

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 09:16 1 jun 2024

2024-06-01T09:16:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:16 1 jun 2024
Llínea 20:		Llínea 20:
	Posteriorment fon una tècnica molt usada pels arquitectes [[Modernisme (art)\|modernistes]], en especial per Gaudí. Aixina i tot, la popularisació del formigó armat i el progressiu encariment de la mà d'obra necessària per a construir-les, feu que deixaren de ser econòmicament competitives i que durant el [[sigle XX]] se fora abandonant progressivament l'ús d'estes voltes, encara que arquitectes com Luis Moya, Eladio Dieste o [[Le Corbusier]], entre atres, seguiren usant-les. <ref name="#1"/>		Posteriorment fon una tècnica molt usada pels arquitectes [[Modernisme (art)\|modernistes]], en especial per Gaudí. Aixina i tot, la popularisació del formigó armat i el progressiu encariment de la mà d'obra necessària per a construir-les, feu que deixaren de ser econòmicament competitives i que durant el [[sigle XX]] se fora abandonant progressivament l'ús d'estes voltes, encara que arquitectes com Luis Moya, Eladio Dieste o [[Le Corbusier]], entre atres, seguiren usant-les. <ref name="#1"/>

	Durant les últimes dècades, s'ha renovat l'interés per esta forma de construir. <ref>{{cite book \| url=http://www.atdforum.org/journal/pdf/Architecture_Philippe_Block_DeJong_Davis_Ochsendorf.pdf\|last=AA.{{esd}}VV. \|first= \|publisher= \|title=Tile vaulted systems for low-cost construction in Africa. \|date=2010 \|volume= \|page= \| date= }}</ref> Per eixemple, Norman Foster disenyà un aeroport per a drons en [[Ruanda]] fet en voltes de barandat, que presentà en la Bienal d'Arquitectura de Venecia en l'any [[2016]] i que s'esperava terminar en l'any [[2020]].<ref>{{cita web \|url= http://www.plataformaarquitectura.c...-podrian-abrir-el-camino-para-nuevas-ciudades\| autor=Jan Doroteo \|título=Norman Foster explica com els drons podrien obrir el camí per a noves ciutats \|editor= \|año=2016 \|página= \|idioma= \|fechaacceso=8 de abril de 2017}}</ref>		Durant les últimes dècades, s'ha renovat l'interés per esta forma de construir. <ref>{{cite book \| url=http://www.atdforum.org/journal/pdf/Architecture_Philippe_Block_DeJong_Davis_Ochsendorf.pdf\|last=AA.{{esd}}VV. \|first= \|publisher= \|title=Tile vaulted systems for low-cost construction in Africa. \|date=2010 \|volume= \|page= \| date= }}</ref> Per eixemple, Norman Foster disenyà un aeroport per a drons en [[Ruanda]] fet en voltes de barandat, que presentà en la Bienal d'Arquitectura de Venecia en l'any [[2016]] i que s'esperava terminar en l'any [[2020]].<ref>{{cita web \|url= http://www.plataformaarquitectura.c...-podrian-abrir-el-camino-para-nuevas-ciudades\| autor=Jan Doroteo \|título=Norman Foster explica com els drons podrien obrir el camí per a noves ciutats \|editor= \|año=2016 \|página= \|idioma= \|fechaacceso=8 de abril de 2017}}</ref>

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian: Text reemplaça - 'Virreinat' a 'Virregnat'

2023-09-17T15:38:18Z

Text reemplaça - 'Virreinat' a 'Virregnat'

← Revisió anterior		Revisió de 15:38 17 set 2023
Llínea 12:		Llínea 12:
	{{cite book \|last=Almagro \|first=Antonio \|title=Construyendo Bóvedas Tabicadas II. \|idioma= \|chapter=Bóvedas tabicadas en Al-Ándalus y el Magreb. \|volume= \|date=2022 \|editorial= Universitat Politècnica de Valéncia \|location=Valéncia \|isbn=978-84-904-8827-0}}</ref> <ref>{{cite book \|last=Vitti \|first=Paolo \|enlaceautor=\|title=Construyendo Bóvedas Tabicadas II. \|idioma= \|chapter=Tile vaulting and its oriental pedigree. \|volume= \|año=2022 \|editorial= Universitat Politècnica de Valéncia \|location=Valencia \|isbn=978-84-904-8827-0}}</ref> Ademés, els eixemples más antics de voltes de barandat d'Europa se troben en la ''zauiya'' d'Aznalcóllar (del [[sigle XIII]]), en [[Múrcia]] (Siyasa) i en la [[Comunitat Valenciana]]; és dir, en zones que tingueren una important població [[mudéixar]]. <ref>{{cite book \|url=https://www.academia.edu/40194133/B%C3%B3vedas_sin_cimbra_La_construcci%C3%B3n_tabicada_Memoria_acad%C3%A9mica_del_taller_experimental_de_Historia_de_la_Construcci%C3%B3n_del_curso_2013_2014\|last=AA.{{esd}}VV. \|first= \|publisher= \|title = Bóvedas sin cimbra: La construcción tabicada. \|date= 2014 \|volume = \|pge =}}</ref>		{{cite book \|last=Almagro \|first=Antonio \|title=Construyendo Bóvedas Tabicadas II. \|idioma= \|chapter=Bóvedas tabicadas en Al-Ándalus y el Magreb. \|volume= \|date=2022 \|editorial= Universitat Politècnica de Valéncia \|location=Valéncia \|isbn=978-84-904-8827-0}}</ref> <ref>{{cite book \|last=Vitti \|first=Paolo \|enlaceautor=\|title=Construyendo Bóvedas Tabicadas II. \|idioma= \|chapter=Tile vaulting and its oriental pedigree. \|volume= \|año=2022 \|editorial= Universitat Politècnica de Valéncia \|location=Valencia \|isbn=978-84-904-8827-0}}</ref> Ademés, els eixemples más antics de voltes de barandat d'Europa se troben en la ''zauiya'' d'Aznalcóllar (del [[sigle XIII]]), en [[Múrcia]] (Siyasa) i en la [[Comunitat Valenciana]]; és dir, en zones que tingueren una important població [[mudéixar]]. <ref>{{cite book \|url=https://www.academia.edu/40194133/B%C3%B3vedas_sin_cimbra_La_construcci%C3%B3n_tabicada_Memoria_acad%C3%A9mica_del_taller_experimental_de_Historia_de_la_Construcci%C3%B3n_del_curso_2013_2014\|last=AA.{{esd}}VV. \|first= \|publisher= \|title = Bóvedas sin cimbra: La construcción tabicada. \|date= 2014 \|volume = \|pge =}}</ref>

	Durant els [[Sigle XIV\|sigles XIV]] i [[Sigle XV\|XV]] la tècnica es difongué des de [[Valéncia]] cap a [[Aragó]] i [[Catalunya]]. En el [[sigle XVII]] Lorenzo de San Nicolás escrigué el primer tractat en [[castellà]] sobre la construcció de voltes de barandat, i un sigle més tart Domingo de Petrés difongué estes voltes pel ~~Virreinat~~ de Nova Granada, actual Colombia. <ref name="#1">{{cite book \| url=https://www.academia.edu/16924269/2012_Hacia_una_Historia_de_las_B%C3%B3vedas_Tabicadas \|last=Zaragozá \|first=Arturo \|publisher= \|title=Hacia una historia de las bóvedas tabicadas. \|date=2010 \|volume= \|page=}}</ref>		Durant els [[Sigle XIV\|sigles XIV]] i [[Sigle XV\|XV]] la tècnica es difongué des de [[Valéncia]] cap a [[Aragó]] i [[Catalunya]]. En el [[sigle XVII]] Lorenzo de San Nicolás escrigué el primer tractat en [[castellà]] sobre la construcció de voltes de barandat, i un sigle més tart Domingo de Petrés difongué estes voltes pel Virregnat de Nova Granada, actual Colombia. <ref name="#1">{{cite book \| url=https://www.academia.edu/16924269/2012_Hacia_una_Historia_de_las_B%C3%B3vedas_Tabicadas \|last=Zaragozá \|first=Arturo \|publisher= \|title=Hacia una historia de las bóvedas tabicadas. \|date=2010 \|volume= \|page=}}</ref>

	El Comte d'Espie i Jacques-François Blondel contribuiren a la seua difusió en [[França]] baix en nom de ''voûtes plâtes''. <ref>{{cite book \| url=https://www.sedhc.es/bibliotecaD/1776_J_Sotomayor_Modo_hacer_incombustibles_edificios.pdf\|last=De Sotomayor \|first=Joaquín \|publisher= \|title=Modo de hacer incombustibles los edificios, sin aumentar el costo de su construcción. \|date=1776 \|volume= \|page=}}</ref> <ref>{{cite book \| url=https://books.google.es/books?id=lcQYkvSPrqoC&pg=PA84&dq=Blondel+voutes+plates&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwjJh8aDttX5AhUW-BoKHU03BL4Q6AF6BAgDEAI#v=onepage&q=Blondel%20voutes%20plates&f=false\|last=Blondel \|first=Jacques-François \|publisher= \|title=Cours d'architecture, ou Traité de la Décoration, Distribution et Construction des Bâtiments. Volume 6. \|date=1777 \|volume= \|page=}}</ref>		El Comte d'Espie i Jacques-François Blondel contribuiren a la seua difusió en [[França]] baix en nom de ''voûtes plâtes''. <ref>{{cite book \| url=https://www.sedhc.es/bibliotecaD/1776_J_Sotomayor_Modo_hacer_incombustibles_edificios.pdf\|last=De Sotomayor \|first=Joaquín \|publisher= \|title=Modo de hacer incombustibles los edificios, sin aumentar el costo de su construcción. \|date=1776 \|volume= \|page=}}</ref> <ref>{{cite book \| url=https://books.google.es/books?id=lcQYkvSPrqoC&pg=PA84&dq=Blondel+voutes+plates&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwjJh8aDttX5AhUW-BoKHU03BL4Q6AF6BAgDEAI#v=onepage&q=Blondel%20voutes%20plates&f=false\|last=Blondel \|first=Jacques-François \|publisher= \|title=Cours d'architecture, ou Traité de la Décoration, Distribution et Construction des Bâtiments. Volume 6. \|date=1777 \|volume= \|page=}}</ref>

Lluísm en 17:26 5 feb 2023

2023-02-05T17:26:24Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:26 5 feb 2023
Llínea 1:		Llínea 1:


	[[Archiu: Construcción de bóveda tabicada de escalera.jpg\|282px\|thumb\|Les rajoles d'estes voltes es coloquen com les rajoles del barandat on descansen.]]		[[Archiu: Construcción de bóveda tabicada de escalera.jpg\|282px\|thumb\|Les rajoles d'estes voltes es coloquen com les rajoles del barandat a on descansen.]]

	La '''volta de barandat''' (en [[Idioma espanyol\|castellà]] ''bóveda tabicada''), és un tipo de [[volta]] caracterisada per construir-se normalment sense [[cíndria]], en [[rajola\|rajoles]] llaugeres i [[algeps]] ràpit, pegant les rajoles per les seues vores, seguint una curvatura predeterminada fins obtindre una superfície envoltonada, autoportant i llaugera.<ref name=boveda_tabicada_ocho_siglos>[https://elpais.com/cultura/2018/11/30/actualidad/1543599290_307434.html?rel=mas La alucinante vida de la bóveda tabicada durante ocho siglos y a través de dos continentes], J.A. Aunión, El País, 1 de diciembre de 2018</ref>		La '''volta de barandat''' (en [[Idioma espanyol\|castellà]] ''bóveda tabicada''), és un tipo de [[volta]] caracterisada per construir-se normalment sense [[cíndria]], en [[rajola\|rajoles]] llaugeres i [[algeps]] ràpit, pegant les rajoles per les seues vores, seguint una curvatura predeterminada fins obtindre una superfície envoltonada, autoportant i llaugera.<ref name=boveda_tabicada_ocho_siglos>[https://elpais.com/cultura/2018/11/30/actualidad/1543599290_307434.html?rel=mas La alucinante vida de la bóveda tabicada durante ocho siglos y a través de dos continentes], J.A. Aunión, El País, 1 de diciembre de 2018</ref>
Llínea 12:		Llínea 12:
	{{cite book \|last=Almagro \|first=Antonio \|title=Construyendo Bóvedas Tabicadas II. \|idioma= \|chapter=Bóvedas tabicadas en Al-Ándalus y el Magreb. \|volume= \|date=2022 \|editorial= Universitat Politècnica de Valéncia \|location=Valéncia \|isbn=978-84-904-8827-0}}</ref> <ref>{{cite book \|last=Vitti \|first=Paolo \|enlaceautor=\|title=Construyendo Bóvedas Tabicadas II. \|idioma= \|chapter=Tile vaulting and its oriental pedigree. \|volume= \|año=2022 \|editorial= Universitat Politècnica de Valéncia \|location=Valencia \|isbn=978-84-904-8827-0}}</ref> Ademés, els eixemples más antics de voltes de barandat d'Europa se troben en la ''zauiya'' d'Aznalcóllar (del [[sigle XIII]]), en [[Múrcia]] (Siyasa) i en la [[Comunitat Valenciana]]; és dir, en zones que tingueren una important població [[mudéixar]]. <ref>{{cite book \|url=https://www.academia.edu/40194133/B%C3%B3vedas_sin_cimbra_La_construcci%C3%B3n_tabicada_Memoria_acad%C3%A9mica_del_taller_experimental_de_Historia_de_la_Construcci%C3%B3n_del_curso_2013_2014\|last=AA.{{esd}}VV. \|first= \|publisher= \|title = Bóvedas sin cimbra: La construcción tabicada. \|date= 2014 \|volume = \|pge =}}</ref>		{{cite book \|last=Almagro \|first=Antonio \|title=Construyendo Bóvedas Tabicadas II. \|idioma= \|chapter=Bóvedas tabicadas en Al-Ándalus y el Magreb. \|volume= \|date=2022 \|editorial= Universitat Politècnica de Valéncia \|location=Valéncia \|isbn=978-84-904-8827-0}}</ref> <ref>{{cite book \|last=Vitti \|first=Paolo \|enlaceautor=\|title=Construyendo Bóvedas Tabicadas II. \|idioma= \|chapter=Tile vaulting and its oriental pedigree. \|volume= \|año=2022 \|editorial= Universitat Politècnica de Valéncia \|location=Valencia \|isbn=978-84-904-8827-0}}</ref> Ademés, els eixemples más antics de voltes de barandat d'Europa se troben en la ''zauiya'' d'Aznalcóllar (del [[sigle XIII]]), en [[Múrcia]] (Siyasa) i en la [[Comunitat Valenciana]]; és dir, en zones que tingueren una important població [[mudéixar]]. <ref>{{cite book \|url=https://www.academia.edu/40194133/B%C3%B3vedas_sin_cimbra_La_construcci%C3%B3n_tabicada_Memoria_acad%C3%A9mica_del_taller_experimental_de_Historia_de_la_Construcci%C3%B3n_del_curso_2013_2014\|last=AA.{{esd}}VV. \|first= \|publisher= \|title = Bóvedas sin cimbra: La construcción tabicada. \|date= 2014 \|volume = \|pge =}}</ref>

	Durant els sigles XIV i XV la tècnica es difongué des de [[Valéncia]] cap a [[Aragó]] i [[Catalunya]]. En el sigle XVII Lorenzo de San Nicolás escrigué el primer tractat en [[castellà]] sobre la construcció de voltes de barandat, i un sigle més tart Domingo de Petrés difongué estes voltes pel Virreinat de Nova Granada, actual Colombia. <ref name="#1">{{cite book \| url=https://www.academia.edu/16924269/2012_Hacia_una_Historia_de_las_B%C3%B3vedas_Tabicadas \|last=Zaragozá \|first=Arturo \|publisher= \|title=Hacia una historia de las bóvedas tabicadas. \|date=2010 \|volume= \|page=}}</ref>		Durant els [[Sigle XIV\|sigles XIV]] i [[Sigle XV\|XV]] la tècnica es difongué des de [[Valéncia]] cap a [[Aragó]] i [[Catalunya]]. En el [[sigle XVII]] Lorenzo de San Nicolás escrigué el primer tractat en [[castellà]] sobre la construcció de voltes de barandat, i un sigle més tart Domingo de Petrés difongué estes voltes pel Virreinat de Nova Granada, actual Colombia. <ref name="#1">{{cite book \| url=https://www.academia.edu/16924269/2012_Hacia_una_Historia_de_las_B%C3%B3vedas_Tabicadas \|last=Zaragozá \|first=Arturo \|publisher= \|title=Hacia una historia de las bóvedas tabicadas. \|date=2010 \|volume= \|page=}}</ref>

	El Comte d'Espie i Jacques-François Blondel contribuiren a la seua difusió en [[França]] baix en nom de ''voûtes plâtes''. <ref>{{cite book \| url=https://www.sedhc.es/bibliotecaD/1776_J_Sotomayor_Modo_hacer_incombustibles_edificios.pdf\|last=De Sotomayor \|first=Joaquín \|publisher= \|title=Modo de hacer incombustibles los edificios, sin aumentar el costo de su construcción. \|date=1776 \|volume= \|page=}}</ref> <ref>{{cite book \| url=https://books.google.es/books?id=lcQYkvSPrqoC&pg=PA84&dq=Blondel+voutes+plates&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwjJh8aDttX5AhUW-BoKHU03BL4Q6AF6BAgDEAI#v=onepage&q=Blondel%20voutes%20plates&f=false\|last=Blondel \|first=Jacques-François \|publisher= \|title=Cours d'architecture, ou Traité de la Décoration, Distribution et Construction des Bâtiments. Volume 6. \|date=1777 \|volume= \|page=}}</ref>		El Comte d'Espie i Jacques-François Blondel contribuiren a la seua difusió en [[França]] baix en nom de ''voûtes plâtes''. <ref>{{cite book \| url=https://www.sedhc.es/bibliotecaD/1776_J_Sotomayor_Modo_hacer_incombustibles_edificios.pdf\|last=De Sotomayor \|first=Joaquín \|publisher= \|title=Modo de hacer incombustibles los edificios, sin aumentar el costo de su construcción. \|date=1776 \|volume= \|page=}}</ref> <ref>{{cite book \| url=https://books.google.es/books?id=lcQYkvSPrqoC&pg=PA84&dq=Blondel+voutes+plates&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwjJh8aDttX5AhUW-BoKHU03BL4Q6AF6BAgDEAI#v=onepage&q=Blondel%20voutes%20plates&f=false\|last=Blondel \|first=Jacques-François \|publisher= \|title=Cours d'architecture, ou Traité de la Décoration, Distribution et Construction des Bâtiments. Volume 6. \|date=1777 \|volume= \|page=}}</ref>

	En el sigle XIX es publicaren manuals com el de Manuel Fornés i Gurrea, i [[Rafael Guastavino]] exportà la tècnica a [[Amèrica del Nort]]. <ref>{{cite book \| url=https://guastavino.blogs.upv.es/files/2018/10/B18-F-VEGAS-Los-orig-valencianos-ob-Guastavino.pdf\|last=Vegas \|first=Fernando \|publisher = \|title=Los orígenes valencianos de Guastavino. \|date=2001 \|volume= \| page=}}</ref> <ref>{{cite book \| url=http://www.antichefornaci.it/files/biblioteca/Guastavino_Essay_on_the_theory_and_history_of_cohesive_construction_applied_especially_to_the_timbrel_%20vault.pdf\|last=Guastavino \|first=Rafael \|publisher= \|title=Essay On the Theory and History of Cohesive Construction, Applied Especially to the Timbrel Vault. \|date=1893 \|volume= \|page=}}</ref> <ref name="#2">{{cita web \|url=http://cadenaser.com/emisora/2016/06/29/radio_valencia/1467185756_766678.html \|autor=Luis Fernández \|título=Encontrando a Guastavino \|editor=Radio Valencia \|año=29 de junio de 2016 \|página= \|idioma= \|fechaacceso=25 de julio de 2016}}</ref>		En el [[sigle XIX]] es publicaren manuals com el de Manuel Fornés i Gurrea, i [[Rafael Guastavino]] exportà la tècnica a [[Amèrica del Nort]]. <ref>{{cite book \| url=https://guastavino.blogs.upv.es/files/2018/10/B18-F-VEGAS-Los-orig-valencianos-ob-Guastavino.pdf\|last=Vegas \|first=Fernando \|publisher = \|title=Los orígenes valencianos de Guastavino. \|date=2001 \|volume= \| page=}}</ref> <ref>{{cite book \| url=http://www.antichefornaci.it/files/biblioteca/Guastavino_Essay_on_the_theory_and_history_of_cohesive_construction_applied_especially_to_the_timbrel_%20vault.pdf\|last=Guastavino \|first=Rafael \|publisher= \|title=Essay On the Theory and History of Cohesive Construction, Applied Especially to the Timbrel Vault. \|date=1893 \|volume= \|page=}}</ref> <ref name="#2">{{cita web \|url=http://cadenaser.com/emisora/2016/06/29/radio_valencia/1467185756_766678.html \|autor=Luis Fernández \|título=Encontrando a Guastavino \|editor=Radio Valencia \|año=29 de junio de 2016 \|página= \|idioma= \|fechaacceso=25 de julio de 2016}}</ref>

	Posteriorment fon una tècnica molt usada pels arquitectes [[Modernisme (art)\|modernistes]], en especial per Gaudí. Aixina i tot, la popularisació del formigó armat i el progressiu encariment de la mà d'obra necessària per a construir-les, feu que deixaren de ser econòmicament competitives i que durant el sigle XX se fora abandonant progressivament l'ús d'estes voltes, encara que arquitectes com Luis Moya, Eladio Dieste o [[Le Corbusier]], entre atres, seguiren usant-les. <ref name="#1"/>		Posteriorment fon una tècnica molt usada pels arquitectes [[Modernisme (art)\|modernistes]], en especial per Gaudí. Aixina i tot, la popularisació del formigó armat i el progressiu encariment de la mà d'obra necessària per a construir-les, feu que deixaren de ser econòmicament competitives i que durant el [[sigle XX]] se fora abandonant progressivament l'ús d'estes voltes, encara que arquitectes com Luis Moya, Eladio Dieste o [[Le Corbusier]], entre atres, seguiren usant-les. <ref name="#1"/>

	Durant les últimes dècades, s'ha renovat l'interés per esta forma de construir. <ref>{{cite book \| url=http://www.atdforum.org/journal/pdf/Architecture_Philippe_Block_DeJong_Davis_Ochsendorf.pdf\|last=AA.{{esd}}VV. \|first= \|publisher= \|title=Tile vaulted systems for low-cost construction in Africa. \|date=2010 \|volume= \|page= \| date= }}</ref> Per eixemple, Norman Foster disenyà un aeroport per a drons en [[Ruanda]] fet en voltes de barandat, que presentà en la Bienal d'Arquitectura de Venecia en 2016 i que s'esperava terminar en 2020.<ref>{{cita web \|url= http://www.plataformaarquitectura.c...-podrian-abrir-el-camino-para-nuevas-ciudades\| autor=Jan Doroteo \|título=Norman Foster explica com els drons podrien obrir el camí per a noves ciutats \|editor= \|año=2016 \|página= \|idioma= \|fechaacceso=8 de abril de 2017}}</ref>		Durant les últimes dècades, s'ha renovat l'interés per esta forma de construir. <ref>{{cite book \| url=http://www.atdforum.org/journal/pdf/Architecture_Philippe_Block_DeJong_Davis_Ochsendorf.pdf\|last=AA.{{esd}}VV. \|first= \|publisher= \|title=Tile vaulted systems for low-cost construction in Africa. \|date=2010 \|volume= \|page= \| date= }}</ref> Per eixemple, Norman Foster disenyà un aeroport per a drons en [[Ruanda]] fet en voltes de barandat, que presentà en la Bienal d'Arquitectura de Venecia en l'any [[2016]] i que s'esperava terminar en l'any [[2020]].<ref>{{cita web \|url= http://www.plataformaarquitectura.c...-podrian-abrir-el-camino-para-nuevas-ciudades\| autor=Jan Doroteo \|título=Norman Foster explica com els drons podrien obrir el camí per a noves ciutats \|editor= \|año=2016 \|página= \|idioma= \|fechaacceso=8 de abril de 2017}}</ref>

	== Referències ==		== Referències ==

Sarier: Categoria:Arquitectura

2023-02-05T16:39:44Z

Categoria:Arquitectura

← Revisió anterior		Revisió de 16:39 5 feb 2023
Llínea 33:		Llínea 33:

	* {{cite web\|url=https://bovedastabicadas.wordpress.com/la-boveda-tabicada/ \|autor= \|title=Bóvedas Tabicadas \|editor=Blog ETSAM \|year=\|page=\|language= \|date= \|fechaacceso=25 de julio de 2016}}		* {{cite web\|url=https://bovedastabicadas.wordpress.com/la-boveda-tabicada/ \|autor= \|title=Bóvedas Tabicadas \|editor=Blog ETSAM \|year=\|page=\|language= \|date= \|fechaacceso=25 de julio de 2016}}

			[[Categoria:Arquitectura]]

Sarier: Traducció de (Bóveda tabicada) de la Wikipedia en castellà.

2023-02-05T16:37:00Z

Traducció de (Bóveda tabicada) de la Wikipedia en castellà.

Pàgina nova

[[Archiu: Construcción de bóveda tabicada de escalera.jpg|282px|thumb|Les rajoles d'estes voltes es coloquen com les rajoles del barandat on descansen.]]

La '''volta de barandat''' (en [[Idioma espanyol|castellà]] ''bóveda tabicada''), és un tipo de [[volta]] caracterisada per construir-se normalment sense [[cíndria]], en [[rajola|rajoles]] llaugeres i [[algeps]] ràpit, pegant les rajoles per les seues vores, seguint una curvatura predeterminada fins obtindre una superfície envoltonada, autoportant i llaugera.<ref name=boveda_tabicada_ocho_siglos>[https://elpais.com/cultura/2018/11/30/actualidad/1543599290_307434.html?rel=mas La alucinante vida de la bóveda tabicada durante ocho siglos y a través de dos continentes], J.A. Aunión, El País, 1 de diciembre de 2018</ref>

El nom de volta de barandat se deu a que tant el aspecte, els materials que les conformen, com el seu procés de construcció, són pareguts als dels [[barandat|barandats]] de rajola. En Catalunya i atres regions del món també se li atribuïxen atres denominacions localistes, encara que estes no són adequades des d'un punt de vista tècnic.<ref>{{cite book|url=https://www.academia.edu/1915191/Co...versidad_Politécnica_de_Valencia_2012_101_117 |last=Conejo | first=Antoni |publisher= |title=«Volta de rajola», «volta de maó pla» o «volta catalana»: reflexiones en torno a las bóvedas tabicadas en Cataluña durante los siglos del gótico. |date=2012 |page=110 |quote=En la documentación histórica aparece referida bajo un amplio paraguas de nombres: en ocasiones —las que más—, tan sólo se menta el material (''volta de rajol, guix i rajola, algeps, terracuita''), pero otras veces se alude a sus rasgos formales (''barandat, rajola de pla, maó de pla'') o incluso al grosor (''rajola plana doblada, doble, de dos gruixos, de tres dobles, tres rajols''). En cambio, hay acepciones que se amparan en criterios más dudosos, fruto de una historiografía ansiosa por circunscribir sus orígenes o centro de irradiación a una geografía concreta; es el caso de ''vôute à la Roussillon'' y de ''volta catalana''.}}</ref> <ref>{{cite book|url=https://www.academia.edu/6747127/las_b%C3%B3vedas_tabicadas_en_la_arquitectura_valenciana. |last=Gómez-Ferrer | first=Mercedes |publisher = |title=Las bóvedas tabicadas en la arquitectura valenciana. |date=2012 |pages=72 i 73 |quote=La expresión “bóveda catalana” creemos que tampoco es una expresión adecuada. Se utilizó en el Congreso de Arquitectura de Madrid de 1904 pero es por tanto una expresión reciente, que no se refiere ni a su técnica, ni a su material, ni presumiblemente a sus orígenes.}}</ref>

== Història ==

L'orige d'este tipo de voltes se troba en l'arquitectura islàmica, havent-se trobat clars precedents en la Mesquita del Divendres d'Isfahán i la Mesquita de la Casba i la ''Qubba Barudiyyin'' de Marrakech. <ref>
{{cite book |last=Almagro |first=Antonio |title=Construyendo Bóvedas Tabicadas II. |idioma= |chapter=Bóvedas tabicadas en Al-Ándalus y el Magreb. |volume= |date=2022 |editorial= Universitat Politècnica de Valéncia |location=Valéncia |isbn=978-84-904-8827-0}}</ref> <ref>{{cite book |last=Vitti |first=Paolo |enlaceautor=|title=Construyendo Bóvedas Tabicadas II. |idioma= |chapter=Tile vaulting and its oriental pedigree. |volume= |año=2022 |editorial= Universitat Politècnica de Valéncia |location=Valencia |isbn=978-84-904-8827-0}}</ref> Ademés, els eixemples más antics de voltes de barandat d'Europa se troben en la ''zauiya'' d'Aznalcóllar (del [[sigle XIII]]), en [[Múrcia]] (Siyasa) i en la [[Comunitat Valenciana]]; és dir, en zones que tingueren una important població [[mudéixar]]. <ref>{{cite book |url=https://www.academia.edu/40194133/B%C3%B3vedas_sin_cimbra_La_construcci%C3%B3n_tabicada_Memoria_acad%C3%A9mica_del_taller_experimental_de_Historia_de_la_Construcci%C3%B3n_del_curso_2013_2014|last=AA.{{esd}}VV. |first= |publisher= |title = Bóvedas sin cimbra: La construcción tabicada. |date= 2014 |volume = |pge =}}</ref>

Durant els sigles XIV i XV la tècnica es difongué des de [[Valéncia]] cap a [[Aragó]] i [[Catalunya]]. En el sigle XVII Lorenzo de San Nicolás escrigué el primer tractat en [[castellà]] sobre la construcció de voltes de barandat, i un sigle més tart Domingo de Petrés difongué estes voltes pel Virreinat de Nova Granada, actual Colombia. <ref name="#1">{{cite book | url=https://www.academia.edu/16924269/2012_Hacia_una_Historia_de_las_B%C3%B3vedas_Tabicadas |last=Zaragozá |first=Arturo |publisher= |title=Hacia una historia de las bóvedas tabicadas. |date=2010 |volume= |page=}}</ref>

El Comte d'Espie i Jacques-François Blondel contribuiren a la seua difusió en [[França]] baix en nom de ''voûtes plâtes''. <ref>{{cite book | url=https://www.sedhc.es/bibliotecaD/1776_J_Sotomayor_Modo_hacer_incombustibles_edificios.pdf|last=De Sotomayor |first=Joaquín |publisher= |title=Modo de hacer incombustibles los edificios, sin aumentar el costo de su construcción. |date=1776 |volume= |page=}}</ref> <ref>{{cite book | url=https://books.google.es/books?id=lcQYkvSPrqoC&pg=PA84&dq=Blondel+voutes+plates&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwjJh8aDttX5AhUW-BoKHU03BL4Q6AF6BAgDEAI#v=onepage&q=Blondel%20voutes%20plates&f=false|last=Blondel |first=Jacques-François |publisher= |title=Cours d'architecture, ou Traité de la Décoration, Distribution et Construction des Bâtiments. Volume 6. |date=1777 |volume= |page=}}</ref>

En el sigle XIX es publicaren manuals com el de Manuel Fornés i Gurrea, i [[Rafael Guastavino]] exportà la tècnica a [[Amèrica del Nort]]. <ref>{{cite book | url=https://guastavino.blogs.upv.es/files/2018/10/B18-F-VEGAS-Los-orig-valencianos-ob-Guastavino.pdf|last=Vegas |first=Fernando |publisher = |title=Los orígenes valencianos de Guastavino. |date=2001 |volume= | page=}}</ref> <ref>{{cite book | url=http://www.antichefornaci.it/files/biblioteca/Guastavino_Essay_on_the_theory_and_history_of_cohesive_construction_applied_especially_to_the_timbrel_%20vault.pdf|last=Guastavino |first=Rafael |publisher= |title=Essay On the Theory and History of Cohesive Construction, Applied Especially to the Timbrel Vault. |date=1893 |volume= |page=}}</ref> <ref name="#2">{{cita web |url=http://cadenaser.com/emisora/2016/06/29/radio_valencia/1467185756_766678.html |autor=Luis Fernández |título=Encontrando a Guastavino |editor=Radio Valencia |año=29 de junio de 2016 |página= |idioma= |fechaacceso=25 de julio de 2016}}</ref>

Posteriorment fon una tècnica molt usada pels arquitectes [[Modernisme (art)|modernistes]], en especial per Gaudí. Aixina i tot, la popularisació del formigó armat i el progressiu encariment de la mà d'obra necessària per a construir-les, feu que deixaren de ser econòmicament competitives i que durant el sigle XX se fora abandonant progressivament l'ús d'estes voltes, encara que arquitectes com Luis Moya, Eladio Dieste o [[Le Corbusier]], entre atres, seguiren usant-les. <ref name="#1"/>

Durant les últimes dècades, s'ha renovat l'interés per esta forma de construir. <ref>{{cite book | url=http://www.atdforum.org/journal/pdf/Architecture_Philippe_Block_DeJong_Davis_Ochsendorf.pdf|last=AA.{{esd}}VV. |first= |publisher= |title=Tile vaulted systems for low-cost construction in Africa. |date=2010 |volume= |page= | date= }}</ref> Per eixemple, Norman Foster disenyà un aeroport per a drons en [[Ruanda]] fet en voltes de barandat, que presentà en la Bienal d'Arquitectura de Venecia en 2016 i que s'esperava terminar en 2020.<ref>{{cita web |url= http://www.plataformaarquitectura.c...-podrian-abrir-el-camino-para-nuevas-ciudades| autor=Jan Doroteo |título=Norman Foster explica com els drons podrien obrir el camí per a noves ciutats |editor= |año=2016 |página= |idioma= |fechaacceso=8 de abril de 2017}}</ref>

== Referències ==
{{listaref}}

== Bibliografia ==

* {{cite book|title=Construyendo Bóvedas Tabicadas : Actas Del Simposio Internacional sobre Bóvedas Tabicadas|year=2012|publisher= Universitat Politècnica de Valéncia|location=Valéncia|isbn=978-8483638729}}

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Bóveda tabicada|Volta de barandat}}

* {{cite web|url=https://bovedastabicadas.wordpress.com/la-boveda-tabicada/ |autor= |title=Bóvedas Tabicadas |editor=Blog ETSAM |year=|page=|language= |date= |fechaacceso=25 de julio de 2016}}