Xólotl - Historial de revisions

Lluísm en 15:07 12 ago 2025

2025-08-12T15:07:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:07 12 ago 2025
Llínea 4:		Llínea 4:

	Xolotl està dibuixat com a companyer del Sol de l'Ocàs. Està retratat en un [[gavinet]] en la boca, un símbol de mort.		Xolotl està dibuixat com a companyer del Sol de l'Ocàs. Està retratat en un [[gavinet]] en la boca, un símbol de mort.
	Xólotl era el deu sinistre de les monstruositats i se li representa duent la joya espiral del vent i els pendents de Quetzalcóatl. El seu treball era protegir el sol dels perills de l'inframon. Com a doble de Quetzalcoatl, du la seua caracola ehecailacacózcatl o “joya de vent”. Xólotl Va acompanyar Quetzalcoatl al [[Mictlán]], la terra dels morts, o inframon, per a recuperar els ossos d'els qui varen habitar el món anterior (Nahui Atl). Açò en el propòsit de crear vida nova per al món present, Nahui Ollin, el sol de moviment. En cert sentit, este recreació de la vida de vida és tornada a representar-se cada nit quàn Xólotl guia al sol a través del Inframon.		Xólotl era el deu sinistre de les monstruositats i se li representa duent la joya espiral del vent i els pendents de Quetzalcóatl. El seu treball era protegir el sol dels perills de l'inframon. Com a doble de Quetzalcoatl, du la seua caracola ehecailacacózcatl o “joya de vent”. Xólotl Va acompanyar Quetzalcoatl al [[Mictlán]], la terra dels morts, o inframon, per a recuperar els ossos d'els qui varen habitar el món anterior (Nahui Atl). Açò en el propòsit de crear vida nova per al món present, Nahui Ollin, el sol de moviment. En cert sentit, este recreació de la vida de vida és tornada a representar-se cada nit quàn Xólotl guia al sol a través del Inframon.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 17:54 30 nov 2024

2024-11-30T17:54:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:54 30 nov 2024
Llínea 4:		Llínea 4:

	Xolotl està dibuixat com a companyer del Sol de l'Ocàs. Està retratat en un [[gavinet]] en la boca, un símbol de mort.		Xolotl està dibuixat com a companyer del Sol de l'Ocàs. Està retratat en un [[gavinet]] en la boca, un símbol de mort.
	Xólotl era el deu sinistre de les monstruositats i se li representa duent la joya espiral del vent i els pendents de Quetzalcóatl. El seu treball era protegir el sol dels perills de l'inframon. Com a doble de Quetzalcoatl, du la seua caracola ehecailacacózcatl o “joya de vent”. Xólotl Va acompanyar Quetzalcoatl al [[Mictlán]], la terra dels morts, o inframon, per a recuperar els ossos d'els qui varen habitar el món anterior (Nahui Atl). Açò en el propòsit de crear vida nova per al món present, Nahui Ollin, el sol de moviment. En cert sentit, este recreació de la vida de vida és tornada a representar-se cada nit quàn Xólotl guia al sol a través del Inframon.		Xólotl era el deu sinistre de les monstruositats i se li representa duent la joya espiral del vent i els pendents de Quetzalcóatl. El seu treball era protegir el sol dels perills de l'inframon. Com a doble de Quetzalcoatl, du la seua caracola ehecailacacózcatl o “joya de vent”. Xólotl Va acompanyar Quetzalcoatl al [[Mictlán]], la terra dels morts, o inframon, per a recuperar els ossos d'els qui varen habitar el món anterior (Nahui Atl). Açò en el propòsit de crear vida nova per al món present, Nahui Ollin, el sol de moviment. En cert sentit, este recreació de la vida de vida és tornada a representar-se cada nit quàn Xólotl guia al sol a través del Inframon.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 17:52 30 nov 2024

2024-11-30T17:52:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:52 30 nov 2024
Llínea 4:		Llínea 4:

	Xolotl està dibuixat com a companyer del Sol de l'Ocàs. Està retratat en un [[gavinet]] en la boca, un símbol de mort.		Xolotl està dibuixat com a companyer del Sol de l'Ocàs. Està retratat en un [[gavinet]] en la boca, un símbol de mort.
	Xólotl era el deu sinistre de les monstruositats i se li representa duent la joya espiral del vent i els pendents de Quetzalcóatl. El seu treball era protegir el sol dels perills de l'inframon. Com a doble de Quetzalcoatl, du la seua caracola ehecailacacózcatl o “joya de vent”. Xólotl Va acompanyar Quetzalcoatl al [[Mictlán]], la terra dels morts, o inframon, per a recuperar els ossos d'els qui varen habitar el món anterior (Nahui Atl). Açò en el propòsit de crear vida nova per al món present, Nahui Ollin, el sol de moviment. En cert sentit, este recreació de la vida de vida és tornada a representar-se cada nit quàn Xólotl guia al sol a través del Inframon.		Xólotl era el deu sinistre de les monstruositats i se li representa duent la joya espiral del vent i els pendents de Quetzalcóatl. El seu treball era protegir el sol dels perills de l'inframon. Com a doble de Quetzalcoatl, du la seua caracola ehecailacacózcatl o “joya de vent”. Xólotl Va acompanyar Quetzalcoatl al [[Mictlán]], la terra dels morts, o inframon, per a recuperar els ossos d'els qui varen habitar el món anterior (Nahui Atl). Açò en el propòsit de crear vida nova per al món present, Nahui Ollin, el sol de moviment. En cert sentit, este recreació de la vida de vida és tornada a representar-se cada nit quàn Xólotl guia al sol a través del Inframon.

	== Referències ==		== Referències ==
Llínea 10:		Llínea 10:
	* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955		* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

	==Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7		* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
	* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51		* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51

Jose2 en 16:01 16 maig 2024

2024-05-16T16:01:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:01 16 maig 2024
Llínea 5:		Llínea 5:
	Xolotl està dibuixat com a companyer del Sol de l'Ocàs. Està retratat en un [[gavinet]] en la boca, un símbol de mort.		Xolotl està dibuixat com a companyer del Sol de l'Ocàs. Està retratat en un [[gavinet]] en la boca, un símbol de mort.
	Xólotl era el deu sinistre de les monstruositats i se li representa duent la joya espiral del vent i els pendents de Quetzalcóatl. El seu treball era protegir el sol dels perills de l'inframon. Com a doble de Quetzalcoatl, du la seua caracola ehecailacacózcatl o “joya de vent”. Xólotl Va acompanyar Quetzalcoatl al [[Mictlán]], la terra dels morts, o inframon, per a recuperar els ossos d'els qui varen habitar el món anterior (Nahui Atl). Açò en el propòsit de crear vida nova per al món present, Nahui Ollin, el sol de moviment. En cert sentit, este recreació de la vida de vida és tornada a representar-se cada nit quàn Xólotl guia al sol a través del Inframon.		Xólotl era el deu sinistre de les monstruositats i se li representa duent la joya espiral del vent i els pendents de Quetzalcóatl. El seu treball era protegir el sol dels perills de l'inframon. Com a doble de Quetzalcoatl, du la seua caracola ehecailacacózcatl o “joya de vent”. Xólotl Va acompanyar Quetzalcoatl al [[Mictlán]], la terra dels morts, o inframon, per a recuperar els ossos d'els qui varen habitar el món anterior (Nahui Atl). Açò en el propòsit de crear vida nova per al món present, Nahui Ollin, el sol de moviment. En cert sentit, este recreació de la vida de vida és tornada a representar-se cada nit quàn Xólotl guia al sol a través del Inframon.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6.		* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6.

Lluísm en 12:10 25 feb 2024

2024-02-25T12:10:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:10 25 feb 2024
Llínea 4:		Llínea 4:

	Xolotl està dibuixat com a companyer del Sol de l'Ocàs. Està retratat en un [[gavinet]] en la boca, un símbol de mort.		Xolotl està dibuixat com a companyer del Sol de l'Ocàs. Està retratat en un [[gavinet]] en la boca, un símbol de mort.
	Xólotl era el deu sinistre de les monstruositats i se li representa duent la joya espiral del vent i els pendents de Quetzalcóatl. El seu treball era protegir el sol dels perills de l'inframon. Com a doble de Quetzalcoatl, du la seua caracola ehecailacacózcatl o “joya de vent”. Xólotl Va acompanyar Quetzalcoatl al [[Mictlán]], la terra dels morts, o inframon, per a recuperar els ossos d'els qui varen habitar el món anterior (Nahui Atl). Açò en el propòsit de crear vida nova per al món present, Nahui Ollin, el sol de moviment. En cert sentit, este recreació de la vida de vida és tornada a representar-se cada nit quàn Xólotl guia al sol a través del Inframon.		Xólotl era el deu sinistre de les monstruositats i se li representa duent la joya espiral del vent i els pendents de Quetzalcóatl. El seu treball era protegir el sol dels perills de l'inframon. Com a doble de Quetzalcoatl, du la seua caracola ehecailacacózcatl o “joya de vent”. Xólotl Va acompanyar Quetzalcoatl al [[Mictlán]], la terra dels morts, o inframon, per a recuperar els ossos d'els qui varen habitar el món anterior (Nahui Atl). Açò en el propòsit de crear vida nova per al món present, Nahui Ollin, el sol de moviment. En cert sentit, este recreació de la vida de vida és tornada a representar-se cada nit quàn Xólotl guia al sol a través del Inframon.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Representacióa de Xólotl, en el [[Còdex Borgia]] En la mitologia asteca, '''Xólotl''' era un de…»

2023-02-28T18:44:25Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representacióa de Xólotl, en el [[Còdex Borgia]] En la mitologia asteca, '''Xólotl''' era un de…»

Pàgina nova

[[File:Xolotl,_Codex_Borgia_page_38.jpg|thumb|250px|Representacióa de Xólotl, en el [[Còdex Borgia]]]]

En la [[mitologia asteca]], '''Xólotl''' era un [[deu]] del [[fòc]] i la llampada. Era generalment descrit com un home en cap de [[gos]] i era guia de les [[Ànima|ànimes]] dels morts. Era també deu dels bessons, mònstruos, les desgràcies, la malaltia, i les deformitats. Xólotl és el germà canino i bessó de [[Quetzalcóatl]], sent abdós fills de la verge [[Chimalma]]. Xólotl és la personificació vespertina de l'astre [[Venus (planeta)|Venus]], l'[[estrela]] de l'ocàs, i va estar associat en el fòc celestial. L'amfibi axólotl o ajolote està nomenat en honor a esta deitat.

Xolotl està dibuixat com a companyer del Sol de l'Ocàs. Està retratat en un [[gavinet]] en la boca, un símbol de mort.
Xólotl era el deu sinistre de les monstruositats i se li representa duent la joya espiral del vent i els pendents de Quetzalcóatl. El seu treball era protegir el sol dels perills de l'inframon. Com a doble de Quetzalcoatl, du la seua caracola ehecailacacózcatl o “joya de vent”. Xólotl Va acompanyar Quetzalcoatl al [[Mictlán]], la terra dels morts, o inframon, per a recuperar els ossos d'els qui varen habitar el món anterior (Nahui Atl). Açò en el propòsit de crear vida nova per al món present, Nahui Ollin, el sol de moviment. En cert sentit, este recreació de la vida de vida és tornada a representar-se cada nit quàn Xólotl guia al sol a través del Inframon.

== Referències ==
* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6.
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

==Bibliografia ==
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
* Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Xolotl}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia asteca]]