Ximén Pérez de Arenós - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'Argileta' a 'Argelita'

2025-08-18T15:07:23Z

Text reemplaça - 'Argileta' a 'Argelita'

← Revisió anterior		Revisió de 15:07 18 ago 2025
Llínea 70:		Llínea 70:
	El senyor Ximén (Jimeno) Pérez d'Arenós va morir entre el 18 d'abril i el 30 de juny de [[1266]], sofocant les violentes revoltes dels moros murcians i andalusos pel control de les fronteres en [[Múrcia]] com a conseqüència del soport militar que va prestar [[Jaume I]] en la petició de l'ajuda solicitada pel seu gendre i filla.		El senyor Ximén (Jimeno) Pérez d'Arenós va morir entre el 18 d'abril i el 30 de juny de [[1266]], sofocant les violentes revoltes dels moros murcians i andalusos pel control de les fronteres en [[Múrcia]] com a conseqüència del soport militar que va prestar [[Jaume I]] en la petició de l'ajuda solicitada pel seu gendre i filla.

	Els barons aragonesos no varen estar d'acort en este soport. Dos anys despuix va morir el seu consogre l'ex-rei almohade de [[Valéncia]] i [[Múrcia]] , [[Zeit Abu Zeit]], en el palau d'[[~~Argileta~~]], i l'any d'[[1276]] va morir el seu gran rei [[Jaume I]], rei d'[[Aragó]], [[Valéncia]] i [[Mallorca]], Comte de [[Barcelona]], Senyor de [[Montpellier]],...		Els barons aragonesos no varen estar d'acort en este soport. Dos anys despuix va morir el seu consogre l'ex-rei almohade de [[Valéncia]] i [[Múrcia]] , [[Zeit Abu Zeit]], en el palau d'[[Argelita]], i l'any d'[[1276]] va morir el seu gran rei [[Jaume I]], rei d'[[Aragó]], [[Valéncia]] i [[Mallorca]], Comte de [[Barcelona]], Senyor de [[Montpellier]],...

	== Repartiment ==		== Repartiment ==

Lluísm en 11:45 5 març 2025

2025-03-05T11:45:27Z

Mostrar els canvis

ARENOSO: /* Enllaços externs */

2024-07-16T00:38:06Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 00:38 16 jul 2024
Llínea 108:		Llínea 108:
	*[http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=135 Ximén Pérez de Arenós, segons Martí de Viciana, al fundar la població de Castelló]		*[http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=135 Ximén Pérez de Arenós, segons Martí de Viciana, al fundar la població de Castelló]
	*[http://www.iglesiavillar.com/downloads/hoja481.pdf Villar del Arzobispo]		*[http://www.iglesiavillar.com/downloads/hoja481.pdf Villar del Arzobispo]
	*[https://www.academia.edu/113557191/Latin_Diplomatario_de_la_Baron%C3%ADa_de_Aren%C3%B3s ~~https://www.academia.edu/7365230/DOCUMENTOS_EN_LAT%C3%8DN_DE_LA_FAMILIA_AREN%C3%9]~~		*https://www.academia.edu/113557191/Latin_Diplomatario_de_la_Baron%C3%ADa_de_Aren%C3%B3s

	[[Categoria:Història Valenciana]]		[[Categoria:Història Valenciana]]
	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]

ARENOSO: /* Enllaços externs */

2024-07-16T00:37:27Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 00:37 16 jul 2024
Llínea 108:		Llínea 108:
	*[http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=135 Ximén Pérez de Arenós, segons Martí de Viciana, al fundar la població de Castelló]		*[http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=135 Ximén Pérez de Arenós, segons Martí de Viciana, al fundar la població de Castelló]
	*[http://www.iglesiavillar.com/downloads/hoja481.pdf Villar del Arzobispo]		*[http://www.iglesiavillar.com/downloads/hoja481.pdf Villar del Arzobispo]
	*https://www.academia.edu/7365230/DOCUMENTOS_EN_LAT%C3%8DN_DE_LA_FAMILIA_AREN%C3%9		*[https://www.academia.edu/113557191/Latin_Diplomatario_de_la_Baron%C3%ADa_de_Aren%C3%B3s https://www.academia.edu/7365230/DOCUMENTOS_EN_LAT%C3%8DN_DE_LA_FAMILIA_AREN%C3%9]

	[[Categoria:Història Valenciana]]		[[Categoria:Història Valenciana]]
	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]

Xavier: /* Fundador de Castelló */

2024-04-30T11:59:58Z

Fundador de Castelló

← Revisió anterior		Revisió de 11:59 30 abr 2024
Llínea 95:		Llínea 95:
	==Fundador de Castelló==		==Fundador de Castelló==

	En [[1251]], estant el rei en [[Lleida]], va ordenar al Lloctinent General en el [[Regne de Valéncia]], Ximén Pérez d'Arenós, que traslladara la població de [[Castelló]], que ocupava un lloc montanyós i de difícil accés a on es trobava el [[Castell ~~Vell~~]], als plans i fèrtils terres prop de la costa. Este és el lloc que actualment ocupa [[Castelló de la Plana]] que en principi es va ~~cridar~~ [[Alqueria de Benàrabe]] o Benirabe.		En [[1251]], estant el rei en [[Lleida]], va ordenar al Lloctinent General en el [[Regne de Valéncia]], Ximén Pérez d'Arenós, que traslladara la població de [[Castelló]], que ocupava un lloc montanyós i de difícil accés a on es trobava el [[Castell de Fadrell]] o Castell Vell, als plans i fèrtils terres prop de la costa. Este és el lloc que actualment ocupa [[Castelló de la Plana]] que en principi es va nomenar [[Alqueria de Benàrabe]] o Benirabe.

	Segons [[Martí de Viciana]], al fundar la població de [[Castelló]] en el pla, la dissenyà de forma quadrangular, circumdada de mur en huitcentes quarantacinc braçades de contorn, en moltes torres que es construïren en el mur, configurant la muralla migeval.		Segons [[Martí de Viciana]], al fundar la població de [[Castelló]] en el pla, la dissenyà de forma quadrangular, circumdada de mur en huitcentes quarantacinc braçades de contorn, en moltes torres que es construïren en el mur, configurant la muralla migeval.

	Al mateix temps el huit de setembre de [[1251]] [[Jaume I]] va concedir a Pérez d'Arenós, per a ell i per als seus, tota la Jurisdicció de l'Alqueria de [[Chest]] que havia segut permutada per [[Castalla]] i la [[Torre d'Onil]] en [[Alacant]].		Al mateix temps el huit de setembre de [[1251]] [[Jaume I]] va concedir a Pérez d'Arenós, per ad ell i per als seus, tota la Jurisdicció de l'Alqueria de [[Chest]] que havia segut permutada per [[Castalla]] i la [[Torre d'Onil]] en [[Alacant]].

	==Referències==		==Referències==

Xavier: /* Última batalla */

2024-04-30T11:57:34Z

Última batalla

← Revisió anterior		Revisió de 11:57 30 abr 2024
Llínea 68:		Llínea 68:

	===Última batalla===		===Última batalla===
	El senyor Jimeno Pérez d'Arenós va morir entre el 18 d'abril i el 30 de juny de [[1266]], sofocant les violentes revoltes dels moros murcians i andalusos pel control de les fronteres en [[Múrcia]] com a conseqüència del soport militar que va prestar [[Jaume I]] en la petició de l'ajuda solicitada pel seu gendre i filla.		El senyor Ximén (Jimeno) Pérez d'Arenós va morir entre el 18 d'abril i el 30 de juny de [[1266]], sofocant les violentes revoltes dels moros murcians i andalusos pel control de les fronteres en [[Múrcia]] com a conseqüència del soport militar que va prestar [[Jaume I]] en la petició de l'ajuda solicitada pel seu gendre i filla.

	Els barons aragonesos no varen estar d'acort en este soport. Dos anys despuix va morir el seu consogre l'ex-rei almohade de [[Valéncia]] i [[Múrcia]] , [[Zeit Abu Zeit]], en el palau d'[[Argileta]], i l'any d'[[1276]] va morir el seu gran rei [[Jaume I]], rei d'[[Aragó]], [[Valéncia]] i [[Mallorca]], Comte de [[Barcelona]], Senyor de [[Montpellier]],...		Els barons aragonesos no varen estar d'acort en este soport. Dos anys despuix va morir el seu consogre l'ex-rei almohade de [[Valéncia]] i [[Múrcia]] , [[Zeit Abu Zeit]], en el palau d'[[Argileta]], i l'any d'[[1276]] va morir el seu gran rei [[Jaume I]], rei d'[[Aragó]], [[Valéncia]] i [[Mallorca]], Comte de [[Barcelona]], Senyor de [[Montpellier]],...

Valencian: Text reemplaça - 'Vilamarxant' a 'Vilamarchant'

2023-12-04T01:31:10Z

Text reemplaça - 'Vilamarxant' a 'Vilamarchant'

← Revisió anterior		Revisió de 01:31 4 dec 2023
Llínea 46:		Llínea 46:
	El senyor Jimeno Pérez d'Arenós i [[Zeit Abu Zeit]] (el seu sogre) eren copropietaris de les estratègiques viles i castells de Castalla i Onil. El rei [[Jaume I]], volia tindre estos castells, perqué la seua situació era molt important, puix estaven en l'eixida natural dels passos, que des d'este regne conduïxen a [[Villena]] i per consegüent a [[Múrcia]] i [[Castella]] i podia controlar les entrades i eixides dels moros d'atres parts, també podia vigilar les entrades de castellans en el seu regne, i sobretot per estar situats molt pròxims a la zona a on havien moltes revoltes sarraïnes.		El senyor Jimeno Pérez d'Arenós i [[Zeit Abu Zeit]] (el seu sogre) eren copropietaris de les estratègiques viles i castells de Castalla i Onil. El rei [[Jaume I]], volia tindre estos castells, perqué la seua situació era molt important, puix estaven en l'eixida natural dels passos, que des d'este regne conduïxen a [[Villena]] i per consegüent a [[Múrcia]] i [[Castella]] i podia controlar les entrades i eixides dels moros d'atres parts, també podia vigilar les entrades de castellans en el seu regne, i sobretot per estar situats molt pròxims a la zona a on havien moltes revoltes sarraïnes.

	Per fortuna per a [[Zeit Abu Zeit]], va tindre un bon negociador en El senyor Jimeno Pérez d'Arenós, puix sent copropietari de Castalla i [[Onil]] i molt vàlit del rei, va arreglar tot lo que és necessari, per a entregar-li al rei estos dos castells i rebre a canvi els castells i alqueries de [[Cheste]] i [[~~Vilamarxant~~]].		Per fortuna per a [[Zeit Abu Zeit]], va tindre un bon negociador en El senyor Jimeno Pérez d'Arenós, puix sent copropietari de Castalla i [[Onil]] i molt vàlit del rei, va arreglar tot lo que és necessari, per a entregar-li al rei estos dos castells i rebre a canvi els castells i alqueries de [[Cheste]] i [[Vilamarchant]].

	===Sublevacions dels moros===		===Sublevacions dels moros===

Valencian: Text reemplaça - 'cridada' a 'crida'

2023-08-28T18:16:00Z

Text reemplaça - 'cridada' a 'crida'

← Revisió anterior		Revisió de 18:16 28 ago 2023
Llínea 3:		Llínea 3:
	D'orige aragonés, els [[Tarazona]], apareixen a mig del [[sigle XII]] en [[Tolosa]] junt en atres llinages aragonesos, com els [[Jaca]] i els [[Tudela]] tots els quals varen pertànyer, sens dubte, al grup que va partir en els occitans quan estos despuix d'ajudar a la conquista del vall de l'[[Riu Ebre\|Ebre]], es varen tornar cap al seu país.		D'orige aragonés, els [[Tarazona]], apareixen a mig del [[sigle XII]] en [[Tolosa]] junt en atres llinages aragonesos, com els [[Jaca]] i els [[Tudela]] tots els quals varen pertànyer, sens dubte, al grup que va partir en els occitans quan estos despuix d'ajudar a la conquista del vall de l'[[Riu Ebre\|Ebre]], es varen tornar cap al seu país.

	Serví des de molt jove al rei El senyor [[Jaume I]] el Conquistador com figura principal de sa Casa Real. Acodí en la seua mesnada a la ~~cridada~~ de Jaume I per a la conquista del [[Regne de Valéncia]]. En esta acció es distinguí com un dels seus adalits. Va permanéixer fidel al rei en les dures jornades de [[Burriana]], quan la majoria d'hòmens rics demanaven a Jaume que desistira de la conquista d'eixa població.		Serví des de molt jove al rei El senyor [[Jaume I]] el Conquistador com figura principal de sa Casa Real. Acodí en la seua mesnada a la crida de Jaume I per a la conquista del [[Regne de Valéncia]]. En esta acció es distinguí com un dels seus adalits. Va permanéixer fidel al rei en les dures jornades de [[Burriana]], quan la majoria d'hòmens rics demanaven a Jaume que desistira de la conquista d'eixa població.

	El seu fill Blasco es va casar en una filla d'[[Zeit Abu Zeit\|Abu Zeit]], el penúltim rei de [[Valéncia]] i senyor dels territoris de l'interior de [[Valéncia]].		El seu fill Blasco es va casar en una filla d'[[Zeit Abu Zeit\|Abu Zeit]], el penúltim rei de [[Valéncia]] i senyor dels territoris de l'interior de [[Valéncia]].

Valencian: Text reemplaça - 'Tolosa de Llenguadoc' a 'Tolosa'

2023-08-21T14:33:05Z

Text reemplaça - 'Tolosa de Llenguadoc' a 'Tolosa'

← Revisió anterior		Revisió de 14:33 21 ago 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	Jimeno, Ximeno, Eximent o '''Ximén Pérez de Tarazona''' i despuix '''Ximén Pérez d'Arenós'''.([[Aragó]], ? - † [[Múrcia]], [[1266]]).		Jimeno, Ximeno, Eximent o '''Ximén Pérez de Tarazona''' i despuix '''Ximén Pérez d'Arenós'''.([[Aragó]], ? - † [[Múrcia]], [[1266]]).

	D'orige aragonés, els [[Tarazona]], apareixen a mig del [[sigle XII]] en [[Tolosa ~~de Llenguadoc~~]] junt en atres llinages aragonesos, com els [[Jaca]] i els [[Tudela]] tots els quals varen pertànyer, sens dubte, al grup que va partir en els occitans quan estos despuix d'ajudar a la conquista del vall de l'[[Riu Ebre\|Ebre]], es varen tornar cap al seu país.		D'orige aragonés, els [[Tarazona]], apareixen a mig del [[sigle XII]] en [[Tolosa]] junt en atres llinages aragonesos, com els [[Jaca]] i els [[Tudela]] tots els quals varen pertànyer, sens dubte, al grup que va partir en els occitans quan estos despuix d'ajudar a la conquista del vall de l'[[Riu Ebre\|Ebre]], es varen tornar cap al seu país.

	Serví des de molt jove al rei El senyor [[Jaume I]] el Conquistador com figura principal de sa Casa Real. Acodí en la seua mesnada a la cridada de Jaume I per a la conquista del [[Regne de Valéncia]]. En esta acció es distinguí com un dels seus adalits. Va permanéixer fidel al rei en les dures jornades de [[Burriana]], quan la majoria d'hòmens rics demanaven a Jaume que desistira de la conquista d'eixa població.		Serví des de molt jove al rei El senyor [[Jaume I]] el Conquistador com figura principal de sa Casa Real. Acodí en la seua mesnada a la cridada de Jaume I per a la conquista del [[Regne de Valéncia]]. En esta acció es distinguí com un dels seus adalits. Va permanéixer fidel al rei en les dures jornades de [[Burriana]], quan la majoria d'hòmens rics demanaven a Jaume que desistira de la conquista d'eixa població.

Lluísm en 17:05 18 gin 2023

2023-01-18T17:05:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:05 18 gin 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	Jimeno, Ximeno, Eximent o '''Ximén Pérez de Tarazona''' i despuix '''Ximén Pérez d'Arenós'''.([[Aragó]], ? - [[Múrcia]], [[1266]]).		Jimeno, Ximeno, Eximent o '''Ximén Pérez de Tarazona''' i despuix '''Ximén Pérez d'Arenós'''.([[Aragó]], ? - † [[Múrcia]], [[1266]]).

	D'orige aragonés, els [[Tarazona]], apareixen a mig del [[sigle XII]] en [[Tolosa de Llenguadoc]] junt en atres llinages aragonesos, com els [[Jaca]] i els [[Tudela]] tots els quals varen pertànyer, sens dubte, al grup que va partir en els occitans quan estos despuix d'ajudar a la conquista del vall de l'[[Riu Ebre\|Ebre]], es varen tornar cap al seu país.		D'orige aragonés, els [[Tarazona]], apareixen a mig del [[sigle XII]] en [[Tolosa de Llenguadoc]] junt en atres llinages aragonesos, com els [[Jaca]] i els [[Tudela]] tots els quals varen pertànyer, sens dubte, al grup que va partir en els occitans quan estos despuix d'ajudar a la conquista del vall de l'[[Riu Ebre\|Ebre]], es varen tornar cap al seu país.