Xiuhtecuhtli - Historial de revisions

Jose2 en 17:42 29 jun 2024

2024-06-29T17:42:21Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:42 29 jun 2024
Llínea 12:		Llínea 12:
	* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955		* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

	==Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7		* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
	* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público		* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T16:06:26Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 16:06 28 ago 2023
Llínea 3:		Llínea 3:
	'''Xiuhtecuhtli''' (del [[nàhuatl]]: Xiwtekohtli ‘senyor de l'herba’‘xiwitl, herba; tekohtli, senyor’) en la [[mitologia asteca]], és l'esperit del [[fòc]] i la calor. Se li representava en un rostre [[roig]] o [[groc]] i en aspecte d'un home vell. El seu símbol era l'alacrà, pel dolor ardent que produïx la seua picadura. la seua contrapart femenina era la deesa [[Chantico]].		'''Xiuhtecuhtli''' (del [[nàhuatl]]: Xiwtekohtli ‘senyor de l'herba’‘xiwitl, herba; tekohtli, senyor’) en la [[mitologia asteca]], és l'esperit del [[fòc]] i la calor. Se li representava en un rostre [[roig]] o [[groc]] i en aspecte d'un home vell. El seu símbol era l'alacrà, pel dolor ardent que produïx la seua picadura. la seua contrapart femenina era la deesa [[Chantico]].

	Segons algunes fonts, ell és el fill dels deus [[Xiuhtecuhtli]] i [[Xantico]], o solament de la deesa Xantico. Té tres germans ~~cridats~~ Xiuhtecuhtli-Iztac, Xiuhtecuhtli-Tlatlauhqui i Xiuhtecuhtli-Xoxoauhqui, que són atres personificacions del fòc. També se le coneix com a Xiuhtecuhtli-Cozauhqui.		Segons algunes fonts, ell és el fill dels deus [[Xiuhtecuhtli]] i [[Xantico]], o solament de la deesa Xantico. Té tres germans nomenats Xiuhtecuhtli-Iztac, Xiuhtecuhtli-Tlatlauhqui i Xiuhtecuhtli-Xoxoauhqui, que són atres personificacions del fòc. També se le coneix com a Xiuhtecuhtli-Cozauhqui.

Lluísm en 12:17 27 feb 2023

2023-02-27T12:17:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:17 27 feb 2023
Llínea 2:		Llínea 2:

	'''Xiuhtecuhtli''' (del [[nàhuatl]]: Xiwtekohtli ‘senyor de l'herba’‘xiwitl, herba; tekohtli, senyor’) en la [[mitologia asteca]], és l'esperit del [[fòc]] i la calor. Se li representava en un rostre [[roig]] o [[groc]] i en aspecte d'un home vell. El seu símbol era l'alacrà, pel dolor ardent que produïx la seua picadura. la seua contrapart femenina era la deesa [[Chantico]].		'''Xiuhtecuhtli''' (del [[nàhuatl]]: Xiwtekohtli ‘senyor de l'herba’‘xiwitl, herba; tekohtli, senyor’) en la [[mitologia asteca]], és l'esperit del [[fòc]] i la calor. Se li representava en un rostre [[roig]] o [[groc]] i en aspecte d'un home vell. El seu símbol era l'alacrà, pel dolor ardent que produïx la seua picadura. la seua contrapart femenina era la deesa [[Chantico]].

			Segons algunes fonts, ell és el fill dels deus [[Xiuhtecuhtli]] i [[Xantico]], o solament de la deesa Xantico. Té tres germans cridats Xiuhtecuhtli-Iztac, Xiuhtecuhtli-Tlatlauhqui i Xiuhtecuhtli-Xoxoauhqui, que són atres personificacions del fòc. També se le coneix com a Xiuhtecuhtli-Cozauhqui.


	En el final del xiuhmolpilli —periodo de 52 anys del calendari— es temia que els [[Deu\|deus]] s'apartaren dels humans deixant-los a la seua sòrt i, per a evitar-ho, se celebraven festins en honor a Xiuhtecuhtli i es realisaven sacrificis humans en els que s'immolava a un captiu abillat en el robage del deu despuix d'haver-li extret el seu [[cor]].		En el final del xiuhmolpilli —periodo de 52 anys del calendari— es temia que els [[Deu\|deus]] s'apartaren dels humans deixant-los a la seua sòrt i, per a evitar-ho, se celebraven festins en honor a Xiuhtecuhtli i es realisaven sacrificis humans en els que s'immolava a un captiu abillat en el robage del deu despuix d'haver-li extret el seu [[cor]].

Lluísm: Text reemplaça - 'náhuatl' a 'nàhuatl'

2023-02-27T11:58:48Z

Text reemplaça - 'náhuatl' a 'nàhuatl'

← Revisió anterior		Revisió de 11:58 27 feb 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Xiuhtecuhtli_3.jpg\|thumb\|250px\|Representació de Xiuhtecuhtli en el [[Còdex Borgia]]]]		[[File:Xiuhtecuhtli_3.jpg\|thumb\|250px\|Representació de Xiuhtecuhtli en el [[Còdex Borgia]]]]

	'''Xiuhtecuhtli''' (del [[~~náhuatl~~]]: Xiwtekohtli ‘senyor de l'herba’‘xiwitl, herba; tekohtli, senyor’) en la [[mitologia asteca]], és l'esperit del [[fòc]] i la calor. Se li representava en un rostre [[roig]] o [[groc]] i en aspecte d'un home vell. El seu símbol era l'alacrà, pel dolor ardent que produïx la seua picadura. la seua contrapart femenina era la deesa [[Chantico]].		'''Xiuhtecuhtli''' (del [[nàhuatl]]: Xiwtekohtli ‘senyor de l'herba’‘xiwitl, herba; tekohtli, senyor’) en la [[mitologia asteca]], és l'esperit del [[fòc]] i la calor. Se li representava en un rostre [[roig]] o [[groc]] i en aspecte d'un home vell. El seu símbol era l'alacrà, pel dolor ardent que produïx la seua picadura. la seua contrapart femenina era la deesa [[Chantico]].

	En el final del xiuhmolpilli —periodo de 52 anys del calendari— es temia que els [[Deu\|deus]] s'apartaren dels humans deixant-los a la seua sòrt i, per a evitar-ho, se celebraven festins en honor a Xiuhtecuhtli i es realisaven sacrificis humans en els que s'immolava a un captiu abillat en el robage del deu despuix d'haver-li extret el seu [[cor]].		En el final del xiuhmolpilli —periodo de 52 anys del calendari— es temia que els [[Deu\|deus]] s'apartaren dels humans deixant-los a la seua sòrt i, per a evitar-ho, se celebraven festins en honor a Xiuhtecuhtli i es realisaven sacrificis humans en els que s'immolava a un captiu abillat en el robage del deu despuix d'haver-li extret el seu [[cor]].

Lluísm en 20:00 24 feb 2023

2023-02-24T20:00:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:00 24 feb 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Xiuhtecuhtli_3.jpg\|thumb\|250px\|Representació de Xiuhtecuhtli en el [[Còdex Borgia]]]]		[[File:Xiuhtecuhtli_3.jpg\|thumb\|250px\|Representació de Xiuhtecuhtli en el [[Còdex Borgia]]]]

	'''Xiuhtecuhtli''' (del náhuatl: Xiwtekohtli ‘senyor de l'herba’‘xiwitl, herba; tekohtli, senyor’) en la [[mitologia asteca]], és l'esperit del [[fòc]] i la calor. Se li representava en un rostre [[roig]] o [[groc]] i en aspecte d'un home vell. El seu símbol era l'alacrà, pel dolor ardent que produïx la seua picadura. la seua contrapart femenina era la deesa [[Chantico]].		'''Xiuhtecuhtli''' (del [[náhuatl]]: Xiwtekohtli ‘senyor de l'herba’‘xiwitl, herba; tekohtli, senyor’) en la [[mitologia asteca]], és l'esperit del [[fòc]] i la calor. Se li representava en un rostre [[roig]] o [[groc]] i en aspecte d'un home vell. El seu símbol era l'alacrà, pel dolor ardent que produïx la seua picadura. la seua contrapart femenina era la deesa [[Chantico]].

	En el final del xiuhmolpilli —periodo de 52 anys del calendari— es temia que els [[Deu\|deus]] s'apartaren dels humans deixant-los a la seua sòrt i, per a evitar-ho, se celebraven festins en honor a Xiuhtecuhtli i es realisaven sacrificis humans en els que s'immolava a un captiu abillat en el robage del deu despuix d'haver-li extret el seu [[cor]].		En el final del xiuhmolpilli —periodo de 52 anys del calendari— es temia que els [[Deu\|deus]] s'apartaren dels humans deixant-los a la seua sòrt i, per a evitar-ho, se celebraven festins en honor a Xiuhtecuhtli i es realisaven sacrificis humans en els que s'immolava a un captiu abillat en el robage del deu despuix d'haver-li extret el seu [[cor]].

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Representació de Xiuhtecuhtli en el [[Còdex Borgia]] '''Xiuhtecuhtli''' (del náhuatl: Xiwtekohtli ‘senyor de l'her…»

2023-02-24T19:59:29Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació de Xiuhtecuhtli en el [[Còdex Borgia]] '''Xiuhtecuhtli''' (del náhuatl: Xiwtekohtli ‘senyor de l'her…»

Pàgina nova

[[File:Xiuhtecuhtli_3.jpg|thumb|250px|Representació de Xiuhtecuhtli en el [[Còdex Borgia]]]]

'''Xiuhtecuhtli''' (del náhuatl: Xiwtekohtli ‘senyor de l'herba’‘xiwitl, herba; tekohtli, senyor’) en la [[mitologia asteca]], és l'esperit del [[fòc]] i la calor. Se li representava en un rostre [[roig]] o [[groc]] i en aspecte d'un home vell. El seu símbol era l'alacrà, pel dolor ardent que produïx la seua picadura. la seua contrapart femenina era la deesa [[Chantico]].

En el final del xiuhmolpilli —periodo de 52 anys del calendari— es temia que els [[Deu|deus]] s'apartaren dels humans deixant-los a la seua sòrt i, per a evitar-ho, se celebraven festins en honor a Xiuhtecuhtli i es realisaven sacrificis humans en els que s'immolava a un captiu abillat en el robage del deu despuix d'haver-li extret el seu [[cor]].

== Referències ==
* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

==Bibliografia ==
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
* Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6

== Enllaçox externs ==
{{Commonscat|Xiuhtecuhtli}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia asteca]]