Xochitónal - Historial de revisions

Jose2 en 13:05 27 dec 2024

2024-12-27T13:05:25Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:05 27 dec 2024
Llínea 2:		Llínea 2:

	Atres fonts afirmen que era un [[fardacho]] jagant que custodiava l'entrada d'un vau del regne dels morts, i se li representa en la figura d'un [[Caiman yacare\|caimà]] encarregat principalment de vigilar el pas dels morts a través del [[riu]] Apanhuiayo, un immens [[llac]] d'aigües [[Negre\|negres]] que representava el sèptim obstàcul que l'[[ànima]] devia superar en el seu viage cap al seu descans definitiu. En la cultura nahua es senyala que l'ànima d'aquells que morien de mort natural devien eludir-ho o véncer-ho per a poder arribar a les vores del [[Chiconahuapan]] a on es trobaria en el senyor dels morts [[Mictlantecuhtli]] i en la seua presència moriria definitivament.		Atres fonts afirmen que era un [[fardacho]] jagant que custodiava l'entrada d'un vau del regne dels morts, i se li representa en la figura d'un [[Caiman yacare\|caimà]] encarregat principalment de vigilar el pas dels morts a través del [[riu]] Apanhuiayo, un immens [[llac]] d'aigües [[Negre\|negres]] que representava el sèptim obstàcul que l'[[ànima]] devia superar en el seu viage cap al seu descans definitiu. En la cultura nahua es senyala que l'ànima d'aquells que morien de mort natural devien eludir-ho o véncer-ho per a poder arribar a les vores del [[Chiconahuapan]] a on es trobaria en el senyor dels morts [[Mictlantecuhtli]] i en la seua presència moriria definitivament.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Báez-Jorge, Félix; Gómez Martínez, Arturo (00/2000). «Los equilibrios del cielo y de la tierra: Cosmovisión de los nahuas de Chicontepec». Desacatos (5): 79-94. ISSN 1607-050X		* Báez-Jorge, Félix; Gómez Martínez, Arturo (00/2000). «Los equilibrios del cielo y de la tierra: Cosmovisión de los nahuas de Chicontepec». Desacatos (5): 79-94. ISSN 1607-050X

Reval en 18:31 20 jun 2024

2024-06-20T18:31:25Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:31 20 jun 2024
Llínea 8:		Llínea 8:
	* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955		* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

	==Bibliografia ==		== Bibliografia ==

	* González Torres, Yólotl (1999). Diccionario de mitología y religión de Mesoamérica. México: Larousse		* González Torres, Yólotl (1999). Diccionario de mitología y religión de Mesoamérica. México: Larousse

Lluísm en 19:38 11 maig 2023

2023-05-11T19:38:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:38 11 maig 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Xochitónal''' (del nàhuatl, flor d'ànima), en la [[mitologia asteca]] era una jagantesca iguana que estava sumergida en les aigües negres de l'Apanuiayo, un dels llocs per a on tenien que passar els morts per a aplegar al [[Mictlán]].		'''Xochitónal''' (del nàhuatl, flor d'ànima), en la [[mitologia asteca]] era una jagantesca [[iguana]] que estava sumergida en les aigües negres de l'Apanuiayo, un dels llocs per a on tenien que passar els morts per a aplegar al [[Mictlán]].

	Atres fonts afirmen que era un [[fardacho]] jagant que custodiava l'entrada d'un vau del regne dels morts, i se li representa en la figura d'un [[Caiman yacare\|caimà]] encarregat principalment de vigilar el pas dels morts a través del [[riu]] Apanhuiayo, un immens [[llac]] d'aigües [[Negre\|negres]] que representava el sèptim obstàcul que l'[[ànima]] devia superar en el seu viage cap al seu descans definitiu. En la cultura nahua es senyala que l'ànima d'aquells que morien de mort natural devien eludir-ho o véncer-ho per a poder arribar a les vores del [[Chiconahuapan]] a on es trobaria en el senyor dels morts [[Mictlantecuhtli]] i en la seua presència moriria definitivament.		Atres fonts afirmen que era un [[fardacho]] jagant que custodiava l'entrada d'un vau del regne dels morts, i se li representa en la figura d'un [[Caiman yacare\|caimà]] encarregat principalment de vigilar el pas dels morts a través del [[riu]] Apanhuiayo, un immens [[llac]] d'aigües [[Negre\|negres]] que representava el sèptim obstàcul que l'[[ànima]] devia superar en el seu viage cap al seu descans definitiu. En la cultura nahua es senyala que l'ànima d'aquells que morien de mort natural devien eludir-ho o véncer-ho per a poder arribar a les vores del [[Chiconahuapan]] a on es trobaria en el senyor dels morts [[Mictlantecuhtli]] i en la seua presència moriria definitivament.

Lluísm: Text reemplaça - 'de mitología nàhuatl. México:' a 'de mitología náhuatl. México:'

2023-02-27T12:10:59Z

Text reemplaça - 'de mitología nàhuatl. México:' a 'de mitología náhuatl. México:'

← Revisió anterior		Revisió de 12:10 27 feb 2023
Llínea 14:		Llínea 14:
	* Krickeberg, Walter (1985). Mitos y leyendas de los aztecas, incas, mayas y muiscas. México: FCE		* Krickeberg, Walter (1985). Mitos y leyendas de los aztecas, incas, mayas y muiscas. México: FCE
	* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1		* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
	* Robelo, Cecilio A (1951). Diccionario de mitología ~~nàhuatl~~. México: Ediciones Fuente Cultural		* Robelo, Cecilio A (1951). Diccionario de mitología náhuatl. México: Ediciones Fuente Cultural
	* Santamaría, Francisco (1974). Diccionario de mexicanismos. México: Porrúa		* Santamaría, Francisco (1974). Diccionario de mexicanismos. México: Porrúa

	[[Categoria:Mitologia]]		[[Categoria:Mitologia]]
	[[Categoria:Mitologia asteca]]		[[Categoria:Mitologia asteca]]

Lluísm: Text reemplaça - 'náhuatl' a 'nàhuatl'

2023-02-27T12:01:05Z

Text reemplaça - 'náhuatl' a 'nàhuatl'

← Revisió anterior		Revisió de 12:01 27 feb 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Xochitónal''' (del ~~náhuatl~~, flor d'ànima), en la [[mitologia asteca]] era una jagantesca iguana que estava sumergida en les aigües negres de l'Apanuiayo, un dels llocs per a on tenien que passar els morts per a aplegar al [[Mictlán]].		'''Xochitónal''' (del nàhuatl, flor d'ànima), en la [[mitologia asteca]] era una jagantesca iguana que estava sumergida en les aigües negres de l'Apanuiayo, un dels llocs per a on tenien que passar els morts per a aplegar al [[Mictlán]].

	Atres fonts afirmen que era un [[fardacho]] jagant que custodiava l'entrada d'un vau del regne dels morts, i se li representa en la figura d'un [[Caiman yacare\|caimà]] encarregat principalment de vigilar el pas dels morts a través del [[riu]] Apanhuiayo, un immens [[llac]] d'aigües [[Negre\|negres]] que representava el sèptim obstàcul que l'[[ànima]] devia superar en el seu viage cap al seu descans definitiu. En la cultura nahua es senyala que l'ànima d'aquells que morien de mort natural devien eludir-ho o véncer-ho per a poder arribar a les vores del [[Chiconahuapan]] a on es trobaria en el senyor dels morts [[Mictlantecuhtli]] i en la seua presència moriria definitivament.		Atres fonts afirmen que era un [[fardacho]] jagant que custodiava l'entrada d'un vau del regne dels morts, i se li representa en la figura d'un [[Caiman yacare\|caimà]] encarregat principalment de vigilar el pas dels morts a través del [[riu]] Apanhuiayo, un immens [[llac]] d'aigües [[Negre\|negres]] que representava el sèptim obstàcul que l'[[ànima]] devia superar en el seu viage cap al seu descans definitiu. En la cultura nahua es senyala que l'ànima d'aquells que morien de mort natural devien eludir-ho o véncer-ho per a poder arribar a les vores del [[Chiconahuapan]] a on es trobaria en el senyor dels morts [[Mictlantecuhtli]] i en la seua presència moriria definitivament.
Llínea 14:		Llínea 14:
	* Krickeberg, Walter (1985). Mitos y leyendas de los aztecas, incas, mayas y muiscas. México: FCE		* Krickeberg, Walter (1985). Mitos y leyendas de los aztecas, incas, mayas y muiscas. México: FCE
	* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1		* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
	* Robelo, Cecilio A (1951). Diccionario de mitología ~~náhuatl~~. México: Ediciones Fuente Cultural		* Robelo, Cecilio A (1951). Diccionario de mitología nàhuatl. México: Ediciones Fuente Cultural
	* Santamaría, Francisco (1974). Diccionario de mexicanismos. México: Porrúa		* Santamaría, Francisco (1974). Diccionario de mexicanismos. México: Porrúa

	[[Categoria:Mitologia]]		[[Categoria:Mitologia]]
	[[Categoria:Mitologia asteca]]		[[Categoria:Mitologia asteca]]

Lluísm: /* Referències */

2023-02-21T11:29:22Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 11:29 21 feb 2023
Llínea 5:		Llínea 5:
	== Referències ==		== Referències ==
	* Báez-Jorge, Félix; Gómez Martínez, Arturo (00/2000). «Los equilibrios del cielo y de la tierra: Cosmovisión de los nahuas de Chicontepec». Desacatos (5): 79-94. ISSN 1607-050X		* Báez-Jorge, Félix; Gómez Martínez, Arturo (00/2000). «Los equilibrios del cielo y de la tierra: Cosmovisión de los nahuas de Chicontepec». Desacatos (5): 79-94. ISSN 1607-050X
	* Cecilio Agustín Robelo (1905). Biblioteca Porrúa. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología, Historia y Etnología, ed. Diccionario de Mitología Nahua. México. pp. 229, 230, 231, 232, 233, 234, 235, 236. ISBN 978-9684327955.
	* Meza, Otilia (1981). El Mundo Mágico de los Dioses del Anáhuac. México: Editorial Universo México. pp. 117, 118, 119. ISBN 968-35-0093-5		* Meza, Otilia (1981). El Mundo Mágico de los Dioses del Anáhuac. México: Editorial Universo México. pp. 117, 118, 119. ISBN 968-35-0093-5
	* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955		* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

Jose2: Pàgina nova, en el contingut: «'''Xochitónal''' (del náhuatl, flor d'ànima), en la mitologia asteca era una jagantesca iguana que estava sumergida en les aigües negres de l'Apanuiayo,…»

2023-02-19T20:16:53Z

Pàgina nova, en el contingut: «'''Xochitónal''' (del náhuatl, flor d'ànima), en la mitologia asteca era una jagantesca iguana que estava sumergida en les aigües negres de l'Apanuiayo,…»

Pàgina nova

'''Xochitónal''' (del náhuatl, flor d'ànima), en la [[mitologia asteca]] era una jagantesca iguana que estava sumergida en les aigües negres de l'Apanuiayo, un dels llocs per a on tenien que passar els morts per a aplegar al [[Mictlán]].

Atres fonts afirmen que era un [[fardacho]] jagant que custodiava l'entrada d'un vau del regne dels morts, i se li representa en la figura d'un [[Caiman yacare|caimà]] encarregat principalment de vigilar el pas dels morts a través del [[riu]] Apanhuiayo, un immens [[llac]] d'aigües [[Negre|negres]] que representava el sèptim obstàcul que l'[[ànima]] devia superar en el seu viage cap al seu descans definitiu. En la cultura nahua es senyala que l'ànima d'aquells que morien de mort natural devien eludir-ho o véncer-ho per a poder arribar a les vores del [[Chiconahuapan]] a on es trobaria en el senyor dels morts [[Mictlantecuhtli]] i en la seua presència moriria definitivament.

== Referències ==
* Báez-Jorge, Félix; Gómez Martínez, Arturo (00/2000). «Los equilibrios del cielo y de la tierra: Cosmovisión de los nahuas de Chicontepec». Desacatos (5): 79-94. ISSN 1607-050X
* Cecilio Agustín Robelo (1905). Biblioteca Porrúa. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología, Historia y Etnología, ed. Diccionario de Mitología Nahua. México. pp. 229, 230, 231, 232, 233, 234, 235, 236. ISBN 978-9684327955.
* Meza, Otilia (1981). El Mundo Mágico de los Dioses del Anáhuac. México: Editorial Universo México. pp. 117, 118, 119. ISBN 968-35-0093-5
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

==Bibliografia ==

* González Torres, Yólotl (1999). Diccionario de mitología y religión de Mesoamérica. México: Larousse
* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público
* Krickeberg, Walter (1985). Mitos y leyendas de los aztecas, incas, mayas y muiscas. México: FCE
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
* Robelo, Cecilio A (1951). Diccionario de mitología náhuatl. México: Ediciones Fuente Cultural
* Santamaría, Francisco (1974). Diccionario de mexicanismos. México: Porrúa

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia asteca]]