Youaltepuztli - Historial de revisions

Reval en 11:01 31 maig 2025

2025-05-31T11:01:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:01 31 maig 2025
Llínea 6:		Llínea 6:
	Descrit com un home sense cap que tenia tallat el coll com un tronc, i el pit ho tenia obert en el cor a la vista i tenia a cada part com una porta, com que s'obrien i tancaven juntant-se en el mig i, en tancar, dien que feyen aquells colps d'astral que s'escoltava a lo llunt. I a qui se li havia aparegut este home sense cap, qualsevol que fora, un guerrer, un comerciant o un sacerdot, est li podia demanar alguna riquea o en cas dels guerrers, la força per a captivar en la guerra a molts, ya que este “home sense cap” podia donar tot lo que se li demanava, a excepció d'alguns que a pesar d'haver-li demanat, el Yoaltepoztli els donava lo contrari, els llevava, donant-los pobrea, misèria i malaventura, per #lo que dien que en la seua mà estava el poder de Tezcatlipoca, el poder de concedir o de llevar qualsevol cosa que volguera, adversa o pròspera els ben aventurats.		Descrit com un home sense cap que tenia tallat el coll com un tronc, i el pit ho tenia obert en el cor a la vista i tenia a cada part com una porta, com que s'obrien i tancaven juntant-se en el mig i, en tancar, dien que feyen aquells colps d'astral que s'escoltava a lo llunt. I a qui se li havia aparegut este home sense cap, qualsevol que fora, un guerrer, un comerciant o un sacerdot, est li podia demanar alguna riquea o en cas dels guerrers, la força per a captivar en la guerra a molts, ya que este “home sense cap” podia donar tot lo que se li demanava, a excepció d'alguns que a pesar d'haver-li demanat, el Yoaltepoztli els donava lo contrari, els llevava, donant-los pobrea, misèria i malaventura, per #lo que dien que en la seua mà estava el poder de Tezcatlipoca, el poder de concedir o de llevar qualsevol cosa que volguera, adversa o pròspera els ben aventurats.

	Despuix de la Creació i en temps anteriors a l'arribada dels espanyols, els nahuas en general, tenien agüers i pronòstics per a on endevinaven les coses futures, estos agüers eren que quan algun escoltava en les montanyes el bramar d'alguna criatura, o algun sò o zumbit en els monts, o en les valls, que després ho prenien com agüer, dient que significava que algun infortuni els hauria de vindre, de que li havien de fer presoner a ell o algun dels seus fills, o que alguna desventura havia de vindre per ell o per la seua família, i havent escoltat algun agüer, despuix s'anava un a buscar aquells que sabien interpretar els agüers, als hòmens que cridaven Tonalpouhque, els coneixedors dels amoxtin o llibres sagrats que hui es coneixen com a còdexs, i estos agorers consolaven i esforçaven a tots aquells dient-los "Pares, fills o germans meus, puix han vingut a buscar la declaració del agüer que es va ocórrer, saber que és cosa adversa i trevallosa lo que significa el agüer, i açò no ho dic yo, sino perque aixina m'ho han deixat saber, el agüer és indiferent, és ben o és mal, no és ben o no és mal".		Despuix de la Creació i en temps anteriors a l'arribada dels espanyols, els nahuas en general, tenien agüers i pronòstics per a on endevinaven les coses futures, estos agüers eren que quan algun escoltava en les montanyes el bramar d'alguna criatura, o algun sò o zumbit en els monts, o en les valls, que després ho prenien com agüer, dient que significava que algun infortuni els hauria de vindre, de que li havien de fer presoner a ell o algun dels seus fills, o que alguna desventura havia de vindre per ell o per la seua família, i havent escoltat algun agüer, despuix s'anava un a buscar aquells que sabien interpretar els agüers, als hòmens que cridaven Tonalpouhque, els coneixedors dels amoxtin o llibres sagrats que hui es coneixen com a còdexs, i estos agorers consolaven i esforçaven a tots aquells dient-los "Pares, fills o germans meus, puix han vingut a buscar la declaració del agüer que es va ocórrer, saber que és cosa adversa i trevallosa lo que significa el agüer, i açò no ho dic yo, sino perque aixina m'ho han deixat saber, el agüer és indiferent, és ben o és mal, no és ben o no és mal".

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 09:05 18 abr 2024

2024-04-18T09:05:45Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:05 18 abr 2024
Llínea 12:		Llínea 12:
	* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. p. 56,57,58,59,60. ISBN 978-9684327955		* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. p. 56,57,58,59,60. ISBN 978-9684327955

	==Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. p. 140, 141. ISBN 968-38-0306-7		* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. p. 140, 141. ISBN 968-38-0306-7
	* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público.		* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público.

Jose2 en 09:05 18 abr 2024

2024-04-18T09:05:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:05 18 abr 2024
Llínea 6:		Llínea 6:
	Descrit com un home sense cap que tenia tallat el coll com un tronc, i el pit ho tenia obert en el cor a la vista i tenia a cada part com una porta, com que s'obrien i tancaven juntant-se en el mig i, en tancar, dien que feyen aquells colps d'astral que s'escoltava a lo llunt. I a qui se li havia aparegut este home sense cap, qualsevol que fora, un guerrer, un comerciant o un sacerdot, est li podia demanar alguna riquea o en cas dels guerrers, la força per a captivar en la guerra a molts, ya que este “home sense cap” podia donar tot lo que se li demanava, a excepció d'alguns que a pesar d'haver-li demanat, el Yoaltepoztli els donava lo contrari, els llevava, donant-los pobrea, misèria i malaventura, per #lo que dien que en la seua mà estava el poder de Tezcatlipoca, el poder de concedir o de llevar qualsevol cosa que volguera, adversa o pròspera els ben aventurats.		Descrit com un home sense cap que tenia tallat el coll com un tronc, i el pit ho tenia obert en el cor a la vista i tenia a cada part com una porta, com que s'obrien i tancaven juntant-se en el mig i, en tancar, dien que feyen aquells colps d'astral que s'escoltava a lo llunt. I a qui se li havia aparegut este home sense cap, qualsevol que fora, un guerrer, un comerciant o un sacerdot, est li podia demanar alguna riquea o en cas dels guerrers, la força per a captivar en la guerra a molts, ya que este “home sense cap” podia donar tot lo que se li demanava, a excepció d'alguns que a pesar d'haver-li demanat, el Yoaltepoztli els donava lo contrari, els llevava, donant-los pobrea, misèria i malaventura, per #lo que dien que en la seua mà estava el poder de Tezcatlipoca, el poder de concedir o de llevar qualsevol cosa que volguera, adversa o pròspera els ben aventurats.

	Despuix de la Creació i en temps anteriors a l'arribada dels espanyols, els nahuas en general, tenien agüers i pronòstics per a on endevinaven les coses futures, estos agüers eren que quan algun escoltava en les montanyes el bramar d'alguna criatura, o algun sò o zumbit en els monts, o en les valls, que després ho prenien com agüer, dient que significava que algun infortuni els hauria de vindre, de que li havien de fer presoner a ell o algun dels seus fills, o que alguna desventura havia de vindre per ell o per la seua família, i havent escoltat algun agüer, despuix s'anava un a buscar aquells que sabien interpretar els agüers, als hòmens que cridaven Tonalpouhque, els coneixedors dels amoxtin o llibres sagrats que hui es coneixen com a còdexs, i estos agorers consolaven i esforçaven a tots aquells dient-los "Pares, fills o germans meus, puix han vingut a buscar la declaració del agüer que es va ocórrer, saber que és cosa adversa i trevallosa lo que significa el agüer, i açò no ho dic yo, sino perque aixina m'ho han deixat saber, el agüer és indiferent, és ben o és mal, no és ben o no és mal".		Despuix de la Creació i en temps anteriors a l'arribada dels espanyols, els nahuas en general, tenien agüers i pronòstics per a on endevinaven les coses futures, estos agüers eren que quan algun escoltava en les montanyes el bramar d'alguna criatura, o algun sò o zumbit en els monts, o en les valls, que després ho prenien com agüer, dient que significava que algun infortuni els hauria de vindre, de que li havien de fer presoner a ell o algun dels seus fills, o que alguna desventura havia de vindre per ell o per la seua família, i havent escoltat algun agüer, despuix s'anava un a buscar aquells que sabien interpretar els agüers, als hòmens que cridaven Tonalpouhque, els coneixedors dels amoxtin o llibres sagrats que hui es coneixen com a còdexs, i estos agorers consolaven i esforçaven a tots aquells dient-los "Pares, fills o germans meus, puix han vingut a buscar la declaració del agüer que es va ocórrer, saber que és cosa adversa i trevallosa lo que significa el agüer, i açò no ho dic yo, sino perque aixina m'ho han deixat saber, el agüer és indiferent, és ben o és mal, no és ben o no és mal".

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm: Text reemplaça - 'náhuatl' a 'nàhuatl'

2023-02-27T12:06:13Z

Text reemplaça - 'náhuatl' a 'nàhuatl'

← Revisió anterior		Revisió de 12:06 27 feb 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Youaltepuztli, Youaltepoztli, Yoaltepoztli''' (del ~~náhuatl~~: yohualli), nit, i (del ~~náhuatl~~: tepotztli), és en la [[mitologia asteca]], una entitat masculina, sense [[cap]] que té tallat el [[coll]] com un tronc, i el [[pit]] ho té obert en el [[cor]] a la vista.		'''Youaltepuztli, Youaltepoztli, Yoaltepoztli''' (del nàhuatl: yohualli), nit, i (del nàhuatl: tepotztli), és en la [[mitologia asteca]], una entitat masculina, sense [[cap]] que té tallat el [[coll]] com un tronc, i el [[pit]] ho té obert en el [[cor]] a la vista.

	== Mit ==		== Mit ==

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «'''Youaltepuztli, Youaltepoztli, Yoaltepoztli''' (del náhuatl: yohualli), nit, i (del náhuatl: tepotztli), és en la mitologia asteca, una entitat masculi…»

2023-02-17T19:48:17Z

Pàgina nova, en el contingut: «'''Youaltepuztli, Youaltepoztli, Yoaltepoztli''' (del náhuatl: yohualli), nit, i (del náhuatl: tepotztli), és en la mitologia asteca, una entitat masculi…»

Pàgina nova

'''Youaltepuztli, Youaltepoztli, Yoaltepoztli''' (del náhuatl: yohualli), nit, i (del náhuatl: tepotztli), és en la [[mitologia asteca]], una entitat masculina, sense [[cap]] que té tallat el [[coll]] com un tronc, i el [[pit]] ho té obert en el [[cor]] a la vista.

== Mit ==
És di que s'escoltaven colps de nit, com si algú estiguera tallant fusta, es prenia mal agüer, a on la major partix este sò s'escoltava al primer somi de la nit, quan tots dormen profundament i cap soroll de gent sona, a on els que contínuament escoltaven este sò eren els ministres dels temples que tenien per costum de fer penitència de nit i anaven a fer ofrenes als llocs acostumats dels monts comarcans, i quan escoltaven colps com d'astral, lo que per ser de nit s'escoltava a lo llunt, dien que estos colps eren ilusions de [[Tezcatlipoca]], deu de l'obscuritat i senyor de la nit, en que espantava i burlava als que anaven de nit, i que quan açò ho escoltava algun home, no devia fugir, sino que tenia que seguir el sò dels colps fins a vore qué cosa era, i que quan vera algun bulto de persona, devia córrer fins a ell, i vore finalment quina cosa era.

Descrit com un home sense cap que tenia tallat el coll com un tronc, i el pit ho tenia obert en el cor a la vista i tenia a cada part com una porta, com que s'obrien i tancaven juntant-se en el mig i, en tancar, dien que feyen aquells colps d'astral que s'escoltava a lo llunt. I a qui se li havia aparegut este home sense cap, qualsevol que fora, un guerrer, un comerciant o un sacerdot, est li podia demanar alguna riquea o en cas dels guerrers, la força per a captivar en la guerra a molts, ya que este “home sense cap” podia donar tot lo que se li demanava, a excepció d'alguns que a pesar d'haver-li demanat, el Yoaltepoztli els donava lo contrari, els llevava, donant-los pobrea, misèria i malaventura, per #lo que dien que en la seua mà estava el poder de Tezcatlipoca, el poder de concedir o de llevar qualsevol cosa que volguera, adversa o pròspera els ben aventurats.

Despuix de la Creació i en temps anteriors a l'arribada dels espanyols, els nahuas en general, tenien agüers i pronòstics per a on endevinaven les coses futures, estos agüers eren que quan algun escoltava en les montanyes el bramar d'alguna criatura, o algun sò o zumbit en els monts, o en les valls, que després ho prenien com agüer, dient que significava que algun infortuni els hauria de vindre, de que li havien de fer presoner a ell o algun dels seus fills, o que alguna desventura havia de vindre per ell o per la seua família, i havent escoltat algun agüer, despuix s'anava un a buscar aquells que sabien interpretar els agüers, als hòmens que cridaven Tonalpouhque, els coneixedors dels amoxtin o llibres sagrats que hui es coneixen com a còdexs, i estos agorers consolaven i esforçaven a tots aquells dient-los "Pares, fills o germans meus, puix han vingut a buscar la declaració del agüer que es va ocórrer, saber que és cosa adversa i trevallosa lo que significa el agüer, i açò no ho dic yo, sino perque aixina m'ho han deixat saber, el agüer és indiferent, és ben o és mal, no és ben o no és mal".

== Referències ==
* Barjau, Luis (1991). Tezcatlipoca, elementos de una teología nahua. UNAM: Dirección General de Publicaciones. ISBN 968-36-1548-1
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. p. 56,57,58,59,60. ISBN 978-9684327955

==Bibliografia ==
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. p. 140, 141. ISBN 968-38-0306-7
* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público.
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
* Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6
* Olivier, Guilhem (2005). Tezcatlipoca. Burlas y metamorfosis de un dios azteca. México: Fondo de Cultura Económica. ISBN 968-16-7336-0

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia asteca]]