Yves Saint-Laurent - Historial de revisions

Jose2 en 18:18 20 gin 2025

2025-01-20T18:18:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:18 20 gin 2025
Llínea 43:		Llínea 43:

	Dissenyà decorats i vestuari per a films i obres com ''[[Cyrano de Bergerac]] '' y ''La Pantera Rosa'', colaborant en [[[Roland Petit]], Claude Régy, [[Jean-Louis Barrault]], [[Luis Buñuel]], [[François Truffaut]], [[Alain Resnais]] (Stavisky, 1974), [[Jean Marais]], [[Zizi Jeanmaire]], [[Arletty]], [[Jeanne Moreau]], [[Claudia Cardinale]] (La panthère rose, 1963), [[Isabelle Adjani]] i convertí a [[Catherine Deneuve]] en [[Icon de la moda\|icon d'estil]] i musa personal.		Dissenyà decorats i vestuari per a films i obres com ''[[Cyrano de Bergerac]] '' y ''La Pantera Rosa'', colaborant en [[[Roland Petit]], Claude Régy, [[Jean-Louis Barrault]], [[Luis Buñuel]], [[François Truffaut]], [[Alain Resnais]] (Stavisky, 1974), [[Jean Marais]], [[Zizi Jeanmaire]], [[Arletty]], [[Jeanne Moreau]], [[Claudia Cardinale]] (La panthère rose, 1963), [[Isabelle Adjani]] i convertí a [[Catherine Deneuve]] en [[Icon de la moda\|icon d'estil]] i musa personal.

	{{Traduït de\|es\|Yves Saint-Laurent}}		{{Traduït de\|es\|Yves Saint-Laurent}}

Jose2 en 18:47 9 set 2024

2024-09-09T18:47:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:47 9 set 2024
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[París]], [[França]]		\| lloc_mort = [[París]], [[França]]
	}}		}}
	'''Yves Henri Donat Dave Mathieu Saint Laurent''' ([[Orán (Algèria)\|Orán]], [[Algèria francesa\|Algèria]], [[1 d'agost]] de [[1936]] - [[París]], [[1 de juny]] de [[2008]]) fon un dissenyador de [[moda]] i empresari [[França\|francés]], fundador de la marca homònima de roba d'[[alta costura]].		'''Yves Henri Donat Dave Mathieu Saint Laurent''' ([[Orán (Algèria)\|Orán]], [[Algèria francesa\|Algèria]], [[1 d'agost]] de [[1936]] - † [[París]], [[1 de juny]] de [[2008]]) fon un dissenyador de [[moda]] i empresari [[França\|francés]], fundador de la marca homònima de roba d'[[alta costura]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

Jose2 en 18:47 9 set 2024

2024-09-09T18:47:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:47 9 set 2024
Llínea 46:		Llínea 46:
	{{Traduït de\|es\|Yves Saint-Laurent}}		{{Traduït de\|es\|Yves Saint-Laurent}}

			[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Disseny]]		[[Categoria:Disseny]]
	[[Categoria:Empreses_de_disseny]]		[[Categoria:Empreses_de_disseny]]
	[[Categoria:Moda]]		[[Categoria:Moda]]

79.116.22.202: /* Primers anys */

2023-01-14T22:12:33Z

Primers anys

← Revisió anterior		Revisió de 22:12 14 gin 2023
Llínea 18:		Llínea 18:
	En Algèria, la [[Segona Guerra Mundial]] i l'ocupacio nazi de França semblaven successos lluntans, i no incidiren massa en la vida de Yves Saint Laurent i la seua família. Sent chiquet li agradava interpretar personages de [[Molière]] i llegia en avidea la revista ''[[Vogue (revista)\|Vogue]] ''. Li atreya el món dels dissenys per a teatre. Per la seua caracter ''peculiar'' patí [[acossament escolar]], que ell intentava superar prometent-se: «''Algun dia sere famós''».		En Algèria, la [[Segona Guerra Mundial]] i l'ocupacio nazi de França semblaven successos lluntans, i no incidiren massa en la vida de Yves Saint Laurent i la seua família. Sent chiquet li agradava interpretar personages de [[Molière]] i llegia en avidea la revista ''[[Vogue (revista)\|Vogue]] ''. Li atreya el món dels dissenys per a teatre. Per la seua caracter ''peculiar'' patí [[acossament escolar]], que ell intentava superar prometent-se: «''Algun dia sere famós''».

	En [[1950]], Saint Laurent envià tres dissenys a París, a un concurs convocat pel ''Secretariat Internacional de la Llana''. Quedà en tercera posició, i acodí a rebre el premi acompanyat de sa mare. Els seus dissenys sorprengueren a Michel de Brunhoff, redactor cap de ''[[Vogue (revista)\|Vogue]] '', qui li recomanà que estudiase en la ''Chambre Syndicale de la Couture''. Saint Laurent li feu cas i despuix de graduar-se en Oràn se mudà a París, pero abandonà el curs als pocs mesos, decepcionat.		En l'any [[1950]], Saint Laurent envià tres dissenys a París, a un concurs convocat pel ''Secretariat Internacional de la Llana''. Quedà en tercera posició, i acodí a rebre el premi acompanyat de sa mare. Els seus dissenys sorprengueren a Michel de Brunhoff, redactor cap de ''[[Vogue (revista)\|Vogue]] '', qui li recomanà que estudiase en la ''Chambre Syndicale de la Couture''. Saint Laurent li feu cas i despuix de graduar-se en Oràn se mudà a París, pero abandonà el curs als pocs mesos, decepcionat.

	En 1951 tornà a participar en el concurs del ''Secretariat Internacional'', i esta volta resultà guanyador, derrotant a un jove [[Karl Lagerfeld]]. Va remetre més dissenys a De Brunhoff, qui va vore en ells similituts en un dissenyador consagrat: [[Christian Dior]]. El responsable de ''Vogue'' envià estos dissenys a Dior, qui va vore l'instant el talent de Saint Laurent i decidí sumar-li al seu taller.		En 1951 tornà a participar en el concurs del ''Secretariat Internacional'', i esta volta resultà guanyador, derrotant a un jove [[Karl Lagerfeld]]. Va remetre més dissenys a De Brunhoff, qui va vore en ells similituts en un dissenyador consagrat: [[Christian Dior]]. El responsable de ''Vogue'' envià estos dissenys a Dior, qui va vore l'instant el talent de Saint Laurent i decidí sumar-li al seu taller.

Valencian: Text reemplaça - 'tarees' a 'tasques'

2022-06-01T13:07:50Z

Text reemplaça - 'tarees' a 'tasques'

← Revisió anterior		Revisió de 13:07 1 jun 2022
Llínea 24:		Llínea 24:
	=== Inicis en [[Christian Dior]] ===		=== Inicis en [[Christian Dior]] ===

	En 18 anys, Saint Laurent entrà a treballar en la firma ''Dior'', si be les seues ~~tarees~~ inicials foren més be prosaiques: decorar l'estudi i dissenyar alguns accessoris. Sorprenentment, Christian Dior] li trià com el seu successor en el càrrec de Dissenyador Cap de la casa. Saint Laurent i sa mare s'estranyaren per la decisio de Dior, qui semblava massa jove per a jubilar-se. Moriria d'un infart eixe mateix any.		En 18 anys, Saint Laurent entrà a treballar en la firma ''Dior'', si be les seues tasques inicials foren més be prosaiques: decorar l'estudi i dissenyar alguns accessoris. Sorprenentment, Christian Dior] li trià com el seu successor en el càrrec de Dissenyador Cap de la casa. Saint Laurent i sa mare s'estranyaren per la decisio de Dior, qui semblava massa jove per a jubilar-se. Moriria d'un infart eixe mateix any.

	En 1957, en 21 anys, Saint Laurent se convertí en el modiste més jove de l'alta costura francesa. La seua colecció de primavera de 1958 alcançà resonant exit, al prolongar l'estil ''New Look'' acunyat per Dior. Este èxit contribuí a ''rescatar'' la firma d'una fallida que semblava segura. Pero les creacions posteriors de Saint Laurent colliren dures critiques, i la seua carrera en ''Dior'' se va interrompre en l'any [[1960]], quan fon cridat per a complir en el [[servici militar]] francés, coincidint en la guerra d'independència d'Algèria. Saint Laurent havia eludit la milicia fins llavors gràcies a influencies del propietari de ''Dior'', Marcel Boussac, i s'ha conjecturat que quan Boussac volgué prescindir d'ell, mogué els ''fils'' necessaris per a que li cridasen a files.		En 1957, en 21 anys, Saint Laurent se convertí en el modiste més jove de l'alta costura francesa. La seua colecció de primavera de 1958 alcançà resonant exit, al prolongar l'estil ''New Look'' acunyat per Dior. Este èxit contribuí a ''rescatar'' la firma d'una fallida que semblava segura. Pero les creacions posteriors de Saint Laurent colliren dures critiques, i la seua carrera en ''Dior'' se va interrompre en l'any [[1960]], quan fon cridat per a complir en el [[servici militar]] francés, coincidint en la guerra d'independència d'Algèria. Saint Laurent havia eludit la milicia fins llavors gràcies a influencies del propietari de ''Dior'', Marcel Boussac, i s'ha conjecturat que quan Boussac volgué prescindir d'ell, mogué els ''fils'' necessaris per a que li cridasen a files.

Valencian: Text reemplaça - ' propia' a ' pròpia'

2022-06-01T09:01:28Z

Text reemplaça - ' propia' a ' pròpia'

← Revisió anterior		Revisió de 09:01 1 jun 2022
Llínea 30:		Llínea 30:
	Saint Laurent durà apenes 20 dies en l'eixercit. Degut a les humiliacions infligides per uns companyers, patí un atac d'[[estrés]] i fon ingressat en un hospital militar. Allí sap que la casa ''Dior'' no li reservava l'ofici i que més be havia prescindit d'ell; esta noticia empijorà el seu estat emocional i fon ingressat en el [[siquiàtric]] de [[Val-de-Grâce]], un centre tristament conegut per les seues teràpies agressives. Saint Laurent patí [[electroshock]]s i li administraren [[sedant]]s i atres drogues, una etapa ombrivola que ajuda a explicar els seus posteriors problemes emocionals i adiccions.		Saint Laurent durà apenes 20 dies en l'eixercit. Degut a les humiliacions infligides per uns companyers, patí un atac d'[[estrés]] i fon ingressat en un hospital militar. Allí sap que la casa ''Dior'' no li reservava l'ofici i que més be havia prescindit d'ell; esta noticia empijorà el seu estat emocional i fon ingressat en el [[siquiàtric]] de [[Val-de-Grâce]], un centre tristament conegut per les seues teràpies agressives. Saint Laurent patí [[electroshock]]s i li administraren [[sedant]]s i atres drogues, una etapa ombrivola que ajuda a explicar els seus posteriors problemes emocionals i adiccions.

	A finals de [[1960]] Saint Laurent abandonà el siquiàtric, i al tornar a París va vore que el seu substitut en la casa ''Dior'' era [[Marc Bohan]], dissenyador que s'acostava més a l'estil «''ladylike''» (femení a l'antiga usança) que se buscava. Saint Laurent demandà a l'empresa per [[Dany (Dret)\|danys morals]] en l'ajuda del seu amic [[Pierre Bergé]], i en el diners rebut, sumat al soport financer de l'empresari J. Mack Robinson d'[[Atlanta]], va crear la seua ~~propia~~ casa de costura.		A finals de [[1960]] Saint Laurent abandonà el siquiàtric, i al tornar a París va vore que el seu substitut en la casa ''Dior'' era [[Marc Bohan]], dissenyador que s'acostava més a l'estil «''ladylike''» (femení a l'antiga usança) que se buscava. Saint Laurent demandà a l'empresa per [[Dany (Dret)\|danys morals]] en l'ajuda del seu amic [[Pierre Bergé]], i en el diners rebut, sumat al soport financer de l'empresari J. Mack Robinson d'[[Atlanta]], va crear la seua pròpia casa de costura.

	=== Fundacio de la casa [[YSL]] ===		=== Fundacio de la casa [[YSL]] ===

Jose2: Text reemplaça - 'n mes ' a 'n més '

2022-04-30T20:13:25Z

Text reemplaça - 'n mes ' a 'n més '

← Revisió anterior		Revisió de 20:13 30 abr 2022
Llínea 24:		Llínea 24:
	=== Inicis en [[Christian Dior]] ===		=== Inicis en [[Christian Dior]] ===

	En 18 anys, Saint Laurent entrà a treballar en la firma ''Dior'', si be les seues tarees inicials foren ~~mes~~ be prosaiques: decorar l'estudi i dissenyar alguns accessoris. Sorprenentment, Christian Dior] li trià com el seu successor en el càrrec de Dissenyador Cap de la casa. Saint Laurent i sa mare s'estranyaren per la decisio de Dior, qui semblava massa jove per a jubilar-se. Moriria d'un infart eixe mateix any.		En 18 anys, Saint Laurent entrà a treballar en la firma ''Dior'', si be les seues tarees inicials foren més be prosaiques: decorar l'estudi i dissenyar alguns accessoris. Sorprenentment, Christian Dior] li trià com el seu successor en el càrrec de Dissenyador Cap de la casa. Saint Laurent i sa mare s'estranyaren per la decisio de Dior, qui semblava massa jove per a jubilar-se. Moriria d'un infart eixe mateix any.

	En 1957, en 21 anys, Saint Laurent se convertí en el modiste més jove de l'alta costura francesa. La seua colecció de primavera de 1958 alcançà resonant exit, al prolongar l'estil ''New Look'' acunyat per Dior. Este èxit contribuí a ''rescatar'' la firma d'una fallida que semblava segura. Pero les creacions posteriors de Saint Laurent colliren dures critiques, i la seua carrera en ''Dior'' se va interrompre en l'any [[1960]], quan fon cridat per a complir en el [[servici militar]] francés, coincidint en la guerra d'independència d'Algèria. Saint Laurent havia eludit la milicia fins llavors gràcies a influencies del propietari de ''Dior'', Marcel Boussac, i s'ha conjecturat que quan Boussac volgué prescindir d'ell, mogué els ''fils'' necessaris per a que li cridasen a files.		En 1957, en 21 anys, Saint Laurent se convertí en el modiste més jove de l'alta costura francesa. La seua colecció de primavera de 1958 alcançà resonant exit, al prolongar l'estil ''New Look'' acunyat per Dior. Este èxit contribuí a ''rescatar'' la firma d'una fallida que semblava segura. Pero les creacions posteriors de Saint Laurent colliren dures critiques, i la seua carrera en ''Dior'' se va interrompre en l'any [[1960]], quan fon cridat per a complir en el [[servici militar]] francés, coincidint en la guerra d'independència d'Algèria. Saint Laurent havia eludit la milicia fins llavors gràcies a influencies del propietari de ''Dior'', Marcel Boussac, i s'ha conjecturat que quan Boussac volgué prescindir d'ell, mogué els ''fils'' necessaris per a que li cridasen a files.

Jose2 en 16:00 10 jul 2021

2021-07-10T16:00:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:00 10 jul 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\| nom = Yves Saint-Laurent		\| nom = Yves Saint-Laurent
	\| image = [[~~Image~~:Yves~~-saint-laurent~~.jpg\|290px]]		\| image = [[File:Study of Yves Saint Laurent by Reginald Gray.jpg\|290px]]
	\| peu =		\| peu =
	\| nacionalitat = [[França\|Francés]]		\| nacionalitat = [[França\|Francés]]

Jose2: Text reemplaça - ' després ' a ' despuix '

2021-05-24T19:43:02Z

Text reemplaça - ' després ' a ' despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:43 24 maig 2021
Llínea 18:		Llínea 18:
	En Algèria, la [[Segona Guerra Mundial]] i l'ocupacio nazi de França semblaven successos lluntans, i no incidiren massa en la vida de Yves Saint Laurent i la seua família. Sent chiquet li agradava interpretar personages de [[Molière]] i llegia en avidea la revista ''[[Vogue (revista)\|Vogue]] ''. Li atreya el món dels dissenys per a teatre. Per la seua caracter ''peculiar'' patí [[acossament escolar]], que ell intentava superar prometent-se: «''Algun dia sere famós''».		En Algèria, la [[Segona Guerra Mundial]] i l'ocupacio nazi de França semblaven successos lluntans, i no incidiren massa en la vida de Yves Saint Laurent i la seua família. Sent chiquet li agradava interpretar personages de [[Molière]] i llegia en avidea la revista ''[[Vogue (revista)\|Vogue]] ''. Li atreya el món dels dissenys per a teatre. Per la seua caracter ''peculiar'' patí [[acossament escolar]], que ell intentava superar prometent-se: «''Algun dia sere famós''».

	En [[1950]], Saint Laurent envià tres dissenys a París, a un concurs convocat pel ''Secretariat Internacional de la Llana''. Quedà en tercera posició, i acodí a rebre el premi acompanyat de sa mare. Els seus dissenys sorprengueren a Michel de Brunhoff, redactor cap de ''[[Vogue (revista)\|Vogue]] '', qui li recomanà que estudiase en la ''Chambre Syndicale de la Couture''. Saint Laurent li feu cas i ~~després~~ de graduar-se en Oràn se mudà a París, pero abandonà el curs als pocs mesos, decepcionat.		En [[1950]], Saint Laurent envià tres dissenys a París, a un concurs convocat pel ''Secretariat Internacional de la Llana''. Quedà en tercera posició, i acodí a rebre el premi acompanyat de sa mare. Els seus dissenys sorprengueren a Michel de Brunhoff, redactor cap de ''[[Vogue (revista)\|Vogue]] '', qui li recomanà que estudiase en la ''Chambre Syndicale de la Couture''. Saint Laurent li feu cas i despuix de graduar-se en Oràn se mudà a París, pero abandonà el curs als pocs mesos, decepcionat.

	En 1951 tornà a participar en el concurs del ''Secretariat Internacional'', i esta volta resultà guanyador, derrotant a un jove [[Karl Lagerfeld]]. Va remetre més dissenys a De Brunhoff, qui va vore en ells similituts en un dissenyador consagrat: [[Christian Dior]]. El responsable de ''Vogue'' envià estos dissenys a Dior, qui va vore l'instant el talent de Saint Laurent i decidí sumar-li al seu taller.		En 1951 tornà a participar en el concurs del ''Secretariat Internacional'', i esta volta resultà guanyador, derrotant a un jove [[Karl Lagerfeld]]. Va remetre més dissenys a De Brunhoff, qui va vore en ells similituts en un dissenyador consagrat: [[Christian Dior]]. El responsable de ''Vogue'' envià estos dissenys a Dior, qui va vore l'instant el talent de Saint Laurent i decidí sumar-li al seu taller.

Jose2: Text reemplaça - ' varies ' a ' vàries '

2020-01-24T16:34:38Z

Text reemplaça - ' varies ' a ' vàries '

← Revisió anterior		Revisió de 16:34 24 gin 2020
Llínea 14:		Llínea 14:
	== Biografia ==		== Biografia ==
	=== Primers anys ===		=== Primers anys ===
	Naixque en [[Orán (Algèria)\|Orán]], per eixa época, colònia francesa d'[[Algèria]], en el si d'una de les millors families de la ciutat. Son pare, descendent d'un [[baró]] francés, era president d'una companyia de segurs i propietari de ~~varies~~ sales de cine. La seua yaya materna era [[Espanya\|espanyola]].		Naixque en [[Orán (Algèria)\|Orán]], per eixa época, colònia francesa d'[[Algèria]], en el si d'una de les millors families de la ciutat. Son pare, descendent d'un [[baró]] francés, era president d'una companyia de segurs i propietari de vàries sales de cine. La seua yaya materna era [[Espanya\|espanyola]].

	En Algèria, la [[Segona Guerra Mundial]] i l'ocupacio nazi de França semblaven successos lluntans, i no incidiren massa en la vida de Yves Saint Laurent i la seua família. Sent chiquet li agradava interpretar personages de [[Molière]] i llegia en avidea la revista ''[[Vogue (revista)\|Vogue]] ''. Li atreya el món dels dissenys per a teatre. Per la seua caracter ''peculiar'' patí [[acossament escolar]], que ell intentava superar prometent-se: «''Algun dia sere famós''».		En Algèria, la [[Segona Guerra Mundial]] i l'ocupacio nazi de França semblaven successos lluntans, i no incidiren massa en la vida de Yves Saint Laurent i la seua família. Sent chiquet li agradava interpretar personages de [[Molière]] i llegia en avidea la revista ''[[Vogue (revista)\|Vogue]] ''. Li atreya el món dels dissenys per a teatre. Per la seua caracter ''peculiar'' patí [[acossament escolar]], que ell intentava superar prometent-se: «''Algun dia sere famós''».