Zayyan Ibn Mardanix - Historial de revisions

Jose2 en 19:28 26 feb 2026

2026-02-26T19:28:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:28 26 feb 2026
Llínea 27:		Llínea 27:
	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Monarques de Valéncia]]		* [[Monarques de Valéncia]]

	== Referències ==		== Referències ==
	* Jordi Mata. Jaume I. Rei i Mite. Sàpiens. Barcelona. núm. 121. octubre 2012. p. 8.14		* Jordi Mata. Jaume I. Rei i Mite. Sàpiens. Barcelona. núm. 121. octubre 2012. p. 8.14

Jose2 en 17:34 19 oct 2025

2025-10-19T17:34:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:34 19 oct 2025
Llínea 27:		Llínea 27:
	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Monarques de Valéncia]]		* [[Monarques de Valéncia]]

	== Referències ==		== Referències ==
	* Jordi Mata. Jaume I. Rei i Mite. Sàpiens. Barcelona. núm. 121. octubre 2012. p. 8.14		* Jordi Mata. Jaume I. Rei i Mite. Sàpiens. Barcelona. núm. 121. octubre 2012. p. 8.14

Lluísm en 16:47 22 set 2024

2024-09-22T16:47:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:47 22 set 2024
Llínea 24:		Llínea 24:

	En els acorts de capitulació, Zayyan i els musulmans que volgueren anar-se'n podrien fer-ho al sur del riu [[Xúquer]] i els moros que volgueren quedar-se podien fer-ho segurs, baix el domini cristià. Zayyan va pactar en [[Jaume I]] la seua eixida i la dels seus de les terres valencianes, a través del port de [[Cullera]], cap a [[Tunis]], a on moriria anys més tart.		En els acorts de capitulació, Zayyan i els musulmans que volgueren anar-se'n podrien fer-ho al sur del riu [[Xúquer]] i els moros que volgueren quedar-se podien fer-ho segurs, baix el domini cristià. Zayyan va pactar en [[Jaume I]] la seua eixida i la dels seus de les terres valencianes, a través del port de [[Cullera]], cap a [[Tunis]], a on moriria anys més tart.

	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Monarques de Valéncia]]		* [[Monarques de Valéncia]]

Lluísm en 11:56 14 jun 2024

2024-06-14T11:56:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:56 14 jun 2024
Llínea 27:		Llínea 27:
	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Monarques de Valéncia]]		* [[Monarques de Valéncia]]

	== Referències ==		== Referències ==
	* Jordi Mata. Jaume I. Rei i Mite. Sàpiens. Barcelona. núm. 121. octubre 2012. p. 8.14		* Jordi Mata. Jaume I. Rei i Mite. Sàpiens. Barcelona. núm. 121. octubre 2012. p. 8.14

Jose2 en 19:23 15 maig 2024

2024-05-15T19:23:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:23 15 maig 2024
Llínea 26:		Llínea 26:

	== Vore també ==		== Vore també ==
	*[[Monarques de Valéncia]]		* [[Monarques de Valéncia]]

	== Referències ==		== Referències ==
	~~{{Traduït~~ de~~\|ca\|Zayyan_ibn_Mardanix}}~~		* Jordi Mata. Jaume I. Rei i Mite. Sàpiens. Barcelona. núm. 121. octubre 2012. p. 8.14
			* Veas Arteseros, Francisco de Asís (2009). Alfonso X y Murcia: el rey y su reino. CAM, Ayuntamiento de Murcia y Comunidad Autónoma de la Región de Murcia. p. pags. 18-19. ISBN 978-84-7564-540-7

			== Bibliografia ==
			* Coscollá, Vicente (2004). La Valencia musulmana. Carena Editors. ISBN 8487398758
			* Guichard, Pierre (2001). Al-Andalus frente a la conquista cristiana : los musulmanes de Valencia (siglos XI-XIII). Universitat de Valéncia. ISBN 8487398758

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Llana en 00:10 13 maig 2022

2022-05-13T00:10:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 00:10 13 maig 2022
Llínea 3:		Llínea 3:
	'''Zayyan Ibn Mardanix''' ([[Onda]] ([[Plana Baixa]]), ?- †[[Tunis]],[[1270]]) fon l'últim [[rei de Balansiya]]		'''Zayyan Ibn Mardanix''' ([[Onda]] ([[Plana Baixa]]), ?- †[[Tunis]],[[1270]]) fon l'últim [[rei de Balansiya]]

	Net d'[[Abu al-Hajjaj]], conegut també com a "Zahhèn" o ''Çaèn'', va ser l'últim [[Llista de reis de la taifa de Valéncia\|rei musulmà de Valéncia]]. Va fer governador a l'[[Almohades\|almohade]] [[Abū Zayd]] en l'any [[1229]], qui havia arribat a un acort de vassallage en el rei [[Jaume I]], lo que li havia de facilitar a este últim la conquista del [[Regne de Valéncia]].		Net d'[[Abu al-Hajjaj]], conegut també com a "Zahhèn" o ''Çaèn'', va ser l'últim [[Llista de reis de la taifa de Valéncia\|rei musulmà de Valéncia]]. Va fer governador a l'[[Almohades\|almohade]] [[Zeit Abu Zeit\|Abū Zayd]] en l'any [[1229]], qui havia arribat a un acort de vassallage en el rei [[Jaume I]], lo que li havia de facilitar a este últim la conquista del [[Regne de Valéncia]].

	Des de l'[[Emirat de Mursiyya]], el rebel antialmohade [[Muhammad ibn Yusuf al-Ydami Ibn Hud]], ya havia saquejat la ciutat de [[Valéncia]] pressionant a [[Abū Zayd]] per a que l'abandonara, pero l'amenaça de [[Castella]] ~~va fer~~ que Ibn Hud es retirara.		Des de l'[[Emirat de Mursiyya]], el rebel antialmohade [[Muhammad ibn Yusuf al-Ydami Ibn Hud]], ya havia saquejat la ciutat de [[Valéncia]] pressionant a Abū Zayd per a que l'abandonara, pero l'amenaça de [[Castella]] feu que Ibn Hud se retirara.

	==L'aliança de Jaume I i Abū Zayd==		==L'aliança de Jaume I i Abū Zayd==

Llana en 00:08 13 maig 2022

2022-05-13T00:08:38Z

Jose2: Text reemplaça - 'Després' a 'Despuix'

2021-07-03T11:09:09Z

Text reemplaça - 'Després' a 'Despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 11:09 3 jul 2021
Llínea 13:		Llínea 13:
	Jaume I començà la conquista del [[Regne de Valéncia]] en el [[Siti de Borriana\|siti Borriana]], en [[juliol]] de l'any [[1233]]. El sege de la qual durà dos mesos. A continuació varen caure tots els castells al nort d'esta ciutat, llavors capital de [[la Plana]], entre els quals hi havia [[Peníscola]], [[Castelló de la Plana]], [[les Coves de Vinromà]] i [[Vilafamés]]. En aquell moment quasi tot el Regne al sur de Borriana estava en poder de Zayyan, menys els castells de [[Sogorp]], [[Ayodar]], [[Almenara]], [[Pobla d'Arenós\|Arenós]], [[Cirat]], [[Llíria]], [[Nules]], Onda, Vilamalefa i alguns atres, que seguien fidels a Zayd Abu Zayd.		Jaume I començà la conquista del [[Regne de Valéncia]] en el [[Siti de Borriana\|siti Borriana]], en [[juliol]] de l'any [[1233]]. El sege de la qual durà dos mesos. A continuació varen caure tots els castells al nort d'esta ciutat, llavors capital de [[la Plana]], entre els quals hi havia [[Peníscola]], [[Castelló de la Plana]], [[les Coves de Vinromà]] i [[Vilafamés]]. En aquell moment quasi tot el Regne al sur de Borriana estava en poder de Zayyan, menys els castells de [[Sogorp]], [[Ayodar]], [[Almenara]], [[Pobla d'Arenós\|Arenós]], [[Cirat]], [[Llíria]], [[Nules]], Onda, Vilamalefa i alguns atres, que seguien fidels a Zayd Abu Zayd.

	Tres anys despuix de conquistar [[Borriana]] i tots els territoris al nort d'esta ciutat, en la primavera de l'any [[1236]] es conquistà i fortificà [[el Puig de Santa Maria\|el Puig]](conegut com El Puig de la Ceba), posició clau per al domini de l'[[Horta de Valéncia\|Horta]] i l'accés nort a Balansiya. Zayyan replegà un gran eixèrcit per tal de reconquistar-lo, pero fon vençut en la [[batalla del Puig de Santa Maria]] el [[20 d'agost]] de [[1237]], a on Jaume I no prengué part en trobar-se en Lleida( alguns historiadors diuen que el lloc de la batalla fon més al nort prop de [[Peníscola]] en els Alts d'Irta). En esta batalla va morir el tio de [[Jaume I]], [[Bernat Guillem d'Entença]]. ~~Després~~ d'esta derrota Zayyan es va fer fort en la ciutat de Valéncia ([[Balansiya]]).		Tres anys despuix de conquistar [[Borriana]] i tots els territoris al nort d'esta ciutat, en la primavera de l'any [[1236]] es conquistà i fortificà [[el Puig de Santa Maria\|el Puig]](conegut com El Puig de la Ceba), posició clau per al domini de l'[[Horta de Valéncia\|Horta]] i l'accés nort a Balansiya. Zayyan replegà un gran eixèrcit per tal de reconquistar-lo, pero fon vençut en la [[batalla del Puig de Santa Maria]] el [[20 d'agost]] de [[1237]], a on Jaume I no prengué part en trobar-se en Lleida( alguns historiadors diuen que el lloc de la batalla fon més al nort prop de [[Peníscola]] en els Alts d'Irta). En esta batalla va morir el tio de [[Jaume I]], [[Bernat Guillem d'Entença]]. Despuix d'esta derrota Zayyan es va fer fort en la ciutat de Valéncia ([[Balansiya]]).

	==El siti de Balansiya==		==El siti de Balansiya==
Llínea 21:		Llínea 21:
	Zayan, en vore's rodejat de tropes cristianes, demanà ajuda als sobirans musulmans, pero a soles [[Abu Zakariya Yahya I ben Abd al-Wahid\|Abu Zakariya]], [[emir hàfsida]] de [[Tunis]], l'escoltà i envià a [[Valéncia]] un estol de dotze naus, que arribaren el [[17 d'agost]] de [[1237]] a Balansiya, pero ni desembarcaren, perque la muralla havia començat a ser atacada i incendiada per [[Jaume I]].		Zayan, en vore's rodejat de tropes cristianes, demanà ajuda als sobirans musulmans, pero a soles [[Abu Zakariya Yahya I ben Abd al-Wahid\|Abu Zakariya]], [[emir hàfsida]] de [[Tunis]], l'escoltà i envià a [[Valéncia]] un estol de dotze naus, que arribaren el [[17 d'agost]] de [[1237]] a Balansiya, pero ni desembarcaren, perque la muralla havia començat a ser atacada i incendiada per [[Jaume I]].

	~~Després~~ de cinc mesos de siti, com que en la ciutat escassejaven els aliments, Zayyan, perduda tota esperança de socors, inicià els tractes per rendir la ciutat a [[Jaume I]]. La mateixa Balansiya que havia resistit dos anys al [[Cit]], a soles soportà cinc mesos l'atac de [[Jaume I]], proveït de millor [[maquinària de sege]]. Zayyan se va rendir i entregà a [[Jaume I]] la ciutat, fet que se pactà el [[28 de setembre]] de l'any [[1238]]. Per fer pública la capitulació, el 28 de setembre de [[1238]] els moros valencians hissaren a la torre d'Alí Bufat , la senyera del rei d'[[Aragó]] . El dissabte [[9 d'octubre]] de [[1238]] Jaume I fon l'entrada oficial en la ciutat.		Despuix de cinc mesos de siti, com que en la ciutat escassejaven els aliments, Zayyan, perduda tota esperança de socors, inicià els tractes per rendir la ciutat a [[Jaume I]]. La mateixa Balansiya que havia resistit dos anys al [[Cit]], a soles soportà cinc mesos l'atac de [[Jaume I]], proveït de millor [[maquinària de sege]]. Zayyan se va rendir i entregà a [[Jaume I]] la ciutat, fet que se pactà el [[28 de setembre]] de l'any [[1238]]. Per fer pública la capitulació, el 28 de setembre de [[1238]] els moros valencians hissaren a la torre d'Alí Bufat , la senyera del rei d'[[Aragó]] . El dissabte [[9 d'octubre]] de [[1238]] Jaume I fon l'entrada oficial en la ciutat.

	En els acorts de capitulació, Zayyan i els musulmans que volgueren marchar podrien fer-ho al sur del riu [[Xúquer]] i els moros que volgueren quedar-se podien fer-ho segurs, baix el domini cristià. Zayyan va pactar en [[Jaume I]] la seua eixida i la dels seus de les terres valencianes, a través del port de [[Cullera]], cap a [[Tunis]], a on moriria anys més tart.		En els acorts de capitulació, Zayyan i els musulmans que volgueren marchar podrien fer-ho al sur del riu [[Xúquer]] i els moros que volgueren quedar-se podien fer-ho segurs, baix el domini cristià. Zayyan va pactar en [[Jaume I]] la seua eixida i la dels seus de les terres valencianes, a través del port de [[Cullera]], cap a [[Tunis]], a on moriria anys més tart.

Jose2: Text reemplaça - ' després ' a ' despuix '

2021-05-24T19:04:47Z

Text reemplaça - ' després ' a ' despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:04 24 maig 2021
Llínea 13:		Llínea 13:
	Jaume I començà la conquista del [[Regne de Valéncia]] en el [[Siti de Borriana\|siti Borriana]], en [[juliol]] de l'any [[1233]]. El sege de la qual durà dos mesos. A continuació varen caure tots els castells al nort d'esta ciutat, llavors capital de [[la Plana]], entre els quals hi havia [[Peníscola]], [[Castelló de la Plana]], [[les Coves de Vinromà]] i [[Vilafamés]]. En aquell moment quasi tot el Regne al sur de Borriana estava en poder de Zayyan, menys els castells de [[Sogorp]], [[Ayodar]], [[Almenara]], [[Pobla d'Arenós\|Arenós]], [[Cirat]], [[Llíria]], [[Nules]], Onda, Vilamalefa i alguns atres, que seguien fidels a Zayd Abu Zayd.		Jaume I començà la conquista del [[Regne de Valéncia]] en el [[Siti de Borriana\|siti Borriana]], en [[juliol]] de l'any [[1233]]. El sege de la qual durà dos mesos. A continuació varen caure tots els castells al nort d'esta ciutat, llavors capital de [[la Plana]], entre els quals hi havia [[Peníscola]], [[Castelló de la Plana]], [[les Coves de Vinromà]] i [[Vilafamés]]. En aquell moment quasi tot el Regne al sur de Borriana estava en poder de Zayyan, menys els castells de [[Sogorp]], [[Ayodar]], [[Almenara]], [[Pobla d'Arenós\|Arenós]], [[Cirat]], [[Llíria]], [[Nules]], Onda, Vilamalefa i alguns atres, que seguien fidels a Zayd Abu Zayd.

	Tres anys ~~després~~ de conquistar [[Borriana]] i tots els territoris al nort d'esta ciutat, en la primavera de l'any [[1236]] es conquistà i fortificà [[el Puig de Santa Maria\|el Puig]](conegut com El Puig de la Ceba), posició clau per al domini de l'[[Horta de Valéncia\|Horta]] i l'accés nort a Balansiya. Zayyan replegà un gran eixèrcit per tal de reconquistar-lo, pero fon vençut en la [[batalla del Puig de Santa Maria]] el [[20 d'agost]] de [[1237]], a on Jaume I no prengué part en trobar-se en Lleida( alguns historiadors diuen que el lloc de la batalla fon més al nort prop de [[Peníscola]] en els Alts d'Irta). En esta batalla va morir el tio de [[Jaume I]], [[Bernat Guillem d'Entença]]. Després d'esta derrota Zayyan es va fer fort en la ciutat de Valéncia ([[Balansiya]]).		Tres anys despuix de conquistar [[Borriana]] i tots els territoris al nort d'esta ciutat, en la primavera de l'any [[1236]] es conquistà i fortificà [[el Puig de Santa Maria\|el Puig]](conegut com El Puig de la Ceba), posició clau per al domini de l'[[Horta de Valéncia\|Horta]] i l'accés nort a Balansiya. Zayyan replegà un gran eixèrcit per tal de reconquistar-lo, pero fon vençut en la [[batalla del Puig de Santa Maria]] el [[20 d'agost]] de [[1237]], a on Jaume I no prengué part en trobar-se en Lleida( alguns historiadors diuen que el lloc de la batalla fon més al nort prop de [[Peníscola]] en els Alts d'Irta). En esta batalla va morir el tio de [[Jaume I]], [[Bernat Guillem d'Entença]]. Després d'esta derrota Zayyan es va fer fort en la ciutat de Valéncia ([[Balansiya]]).

	==El siti de Balansiya==		==El siti de Balansiya==

	En l'any [[1238]], [[Jaume I]] va sitiar la ciutat de [[Valéncia]] ajudat per nobles aragoneses principalment i gent de tota la cristianitat per ser una creuada, aixina com i pel propi Zayd Abu Zayd, batejat en el nom de Vicente. El [[22 d'abril]] de [[1238]] [[Jaume I]] es dirigí al [[Grau de Valéncia]] per posar siti formal a la ciutat, va establir el seu lloc de comandament en [[Russafa]]. Numerosos cavallers d'[[Aragó]], [[Catalunya]], [[Provença]], i també [[Alemanya]], [[Hongria]], [[Itàlia]], [[Anglaterra]], etc s'incorporaren al sege, ~~després~~ de les cridades del rei i de la bula de creuada otorgada pel [[Papa]] [[Gregori IX]] en [[febrer]] de l'any [[1237]].		En l'any [[1238]], [[Jaume I]] va sitiar la ciutat de [[Valéncia]] ajudat per nobles aragoneses principalment i gent de tota la cristianitat per ser una creuada, aixina com i pel propi Zayd Abu Zayd, batejat en el nom de Vicente. El [[22 d'abril]] de [[1238]] [[Jaume I]] es dirigí al [[Grau de Valéncia]] per posar siti formal a la ciutat, va establir el seu lloc de comandament en [[Russafa]]. Numerosos cavallers d'[[Aragó]], [[Catalunya]], [[Provença]], i també [[Alemanya]], [[Hongria]], [[Itàlia]], [[Anglaterra]], etc s'incorporaren al sege, despuix de les cridades del rei i de la bula de creuada otorgada pel [[Papa]] [[Gregori IX]] en [[febrer]] de l'any [[1237]].

	Zayan, en vore's rodejat de tropes cristianes, demanà ajuda als sobirans musulmans, pero a soles [[Abu Zakariya Yahya I ben Abd al-Wahid\|Abu Zakariya]], [[emir hàfsida]] de [[Tunis]], l'escoltà i envià a [[Valéncia]] un estol de dotze naus, que arribaren el [[17 d'agost]] de [[1237]] a Balansiya, pero ni desembarcaren, perque la muralla havia començat a ser atacada i incendiada per [[Jaume I]].		Zayan, en vore's rodejat de tropes cristianes, demanà ajuda als sobirans musulmans, pero a soles [[Abu Zakariya Yahya I ben Abd al-Wahid\|Abu Zakariya]], [[emir hàfsida]] de [[Tunis]], l'escoltà i envià a [[Valéncia]] un estol de dotze naus, que arribaren el [[17 d'agost]] de [[1237]] a Balansiya, pero ni desembarcaren, perque la muralla havia començat a ser atacada i incendiada per [[Jaume I]].

Jose2: /* L'aliança de Jaume I i Abū Zayd */

2020-02-27T16:40:53Z

L'aliança de Jaume I i Abū Zayd

← Revisió anterior		Revisió de 16:40 27 feb 2020
Llínea 11:		Llínea 11:
	El [[Conveni de Calatayut]], firmat entre [[Jaume I]] i [[Abū Zayd]] havia fet que molts musulmans s'hagueren passat al bando encapçalat per Ibn Mardanix, natural d'[[Onda]], creent que Zayd Abu Zayd els havia traïcionat en abandonar la llei de [[Mahoma]] i acostar-se a la de Crist. Davant de la pressió de Zayyan i els seus seguidors, Zayd Abu Zayd va abandonar la ciutat de [[Valéncia]] i se va traslladar a [[Sogorp]], cap al nort a on encara conservava el poder. Zayyan va entrar triumfalment en la ciutat de [[Valéncia]] en [[giner]] de l'any [[1229]], encara que no va arribar a convertir-se en rei.		El [[Conveni de Calatayut]], firmat entre [[Jaume I]] i [[Abū Zayd]] havia fet que molts musulmans s'hagueren passat al bando encapçalat per Ibn Mardanix, natural d'[[Onda]], creent que Zayd Abu Zayd els havia traïcionat en abandonar la llei de [[Mahoma]] i acostar-se a la de Crist. Davant de la pressió de Zayyan i els seus seguidors, Zayd Abu Zayd va abandonar la ciutat de [[Valéncia]] i se va traslladar a [[Sogorp]], cap al nort a on encara conservava el poder. Zayyan va entrar triumfalment en la ciutat de [[Valéncia]] en [[giner]] de l'any [[1229]], encara que no va arribar a convertir-se en rei.

	Jaume I començà la conquista del [[Regne de Valéncia]] en el [[Siti de Borriana\|siti Borriana]], en [[juliol]] de [[1233]]. El sege de la qual durà dos mesos. A continuació varen caure tots els castells al nort d'esta ciutat, llavors capital de [[la Plana]], entre els quals hi havia [[Peníscola]], [[Castelló de la Plana]], [[les Coves de Vinromà]] i [[Vilafamés]]. En aquell moment quasi tot el Regne al sur de Borriana estava en poder de Zayyan, menys els castells de [[Sogorp]], [[Ayodar]], [[Almenara]], [[Pobla d'Arenós\|Arenós]], [[Cirat]], [[Llíria]], [[Nules]], Onda, Vilamalefa i alguns atres, que seguien fidels a Zayd Abu Zayd.		Jaume I començà la conquista del [[Regne de Valéncia]] en el [[Siti de Borriana\|siti Borriana]], en [[juliol]] de l'any [[1233]]. El sege de la qual durà dos mesos. A continuació varen caure tots els castells al nort d'esta ciutat, llavors capital de [[la Plana]], entre els quals hi havia [[Peníscola]], [[Castelló de la Plana]], [[les Coves de Vinromà]] i [[Vilafamés]]. En aquell moment quasi tot el Regne al sur de Borriana estava en poder de Zayyan, menys els castells de [[Sogorp]], [[Ayodar]], [[Almenara]], [[Pobla d'Arenós\|Arenós]], [[Cirat]], [[Llíria]], [[Nules]], Onda, Vilamalefa i alguns atres, que seguien fidels a Zayd Abu Zayd.

	Tres anys després de conquistar [[Borriana]] i tots els territoris al nort d'esta ciutat, en la primavera de l'any [[1236]] es conquistà i fortificà [[el Puig de Santa Maria\|el Puig]](conegut com El Puig de la Ceba), posició clau per al domini de l'[[Horta de Valéncia\|Horta]] i l'accés nort a Balansiya. Zayyan replegà un gran eixèrcit per tal de reconquistar-lo, pero fon vençut en la [[batalla del Puig de Santa Maria]] el [[20 d'agost]] de [[1237]], a on Jaume I no prengué part en trobar-se en Lleida( alguns historiadors diuen que el lloc de la batalla fon més al nort prop de [[Peníscola]] en els Alts d'Irta). En esta batalla va morir el tio de [[Jaume I]], [[Bernat Guillem d'Entença]]. Després d'esta derrota Zayyan es va fer fort en la ciutat de Valéncia ([[Balansiya]]).		Tres anys després de conquistar [[Borriana]] i tots els territoris al nort d'esta ciutat, en la primavera de l'any [[1236]] es conquistà i fortificà [[el Puig de Santa Maria\|el Puig]](conegut com El Puig de la Ceba), posició clau per al domini de l'[[Horta de Valéncia\|Horta]] i l'accés nort a Balansiya. Zayyan replegà un gran eixèrcit per tal de reconquistar-lo, pero fon vençut en la [[batalla del Puig de Santa Maria]] el [[20 d'agost]] de [[1237]], a on Jaume I no prengué part en trobar-se en Lleida( alguns historiadors diuen que el lloc de la batalla fon més al nort prop de [[Peníscola]] en els Alts d'Irta). En esta batalla va morir el tio de [[Jaume I]], [[Bernat Guillem d'Entença]]. Després d'esta derrota Zayyan es va fer fort en la ciutat de Valéncia ([[Balansiya]]).

← Revisió anterior		Revisió de 00:08 13 maig 2022
Llínea 3:		Llínea 3:
	'''Zayyan Ibn Mardanix''' ([[Onda]] ([[Plana Baixa]]), ?- †[[Tunis]],[[1270]]) fon l'últim [[rei de Balansiya]]		'''Zayyan Ibn Mardanix''' ([[Onda]] ([[Plana Baixa]]), ?- †[[Tunis]],[[1270]]) fon l'últim [[rei de Balansiya]]

	Net d'[[Abu al-Hajjaj]], conegut també com a "Zahhèn" o ''Çaèn'', va ser ~~el darrer~~ [[Llista de reis de la taifa de Valéncia\|rei musulmà de Valéncia]]. Va fer governador a l'[[Almohades\|almohade]] [[Abū Zayd]] en l'any [[1229]], qui havia arribat a un acort de vassallage en el rei [[Jaume I]], lo que li havia de facilitar a este últim la conquista del [[Regne de Valéncia]].		Net d'[[Abu al-Hajjaj]], conegut també com a "Zahhèn" o ''Çaèn'', va ser l'últim [[Llista de reis de la taifa de Valéncia\|rei musulmà de Valéncia]]. Va fer governador a l'[[Almohades\|almohade]] [[Abū Zayd]] en l'any [[1229]], qui havia arribat a un acort de vassallage en el rei [[Jaume I]], lo que li havia de facilitar a este últim la conquista del [[Regne de Valéncia]].

	Des de l'[[Emirat de Mursiyya]], el rebel antialmohade [[Muhammad ibn Yusuf al-Ydami Ibn Hud]], ya havia saquejat la ciutat de [[Valéncia]] pressionant a [[Abū Zayd]] ~~perque~~ l'abandonara, pero l'amenaça de [[Castella]] va fer que Ibn Hud es retirara.		Des de l'[[Emirat de Mursiyya]], el rebel antialmohade [[Muhammad ibn Yusuf al-Ydami Ibn Hud]], ya havia saquejat la ciutat de [[Valéncia]] pressionant a [[Abū Zayd]] per a que l'abandonara, pero l'amenaça de [[Castella]] va fer que Ibn Hud es retirara.

	==L'aliança de Jaume I i Abū Zayd==		==L'aliança de Jaume I i Abū Zayd==

	El [[Conveni de Calatayut]], firmat entre [[Jaume I]] i [[Abū Zayd]] havia fet que molts musulmans s'hagueren passat al bando encapçalat per Ibn Mardanix, natural d'[[Onda]], creent que Zayd Abu Zayd els havia traïcionat en abandonar la llei de [[Mahoma]] i acostar-se a la de Crist. Davant de la pressió de Zayyan i els seus seguidors, Zayd Abu Zayd va abandonar la ciutat de [[Valéncia]] i se va traslladar a [[Sogorp]], cap al nort a on encara conservava el poder. Zayyan va entrar triumfalment en la ciutat de [[Valéncia]] en [[giner]] de l'any [[1229]], encara que no va arribar a convertir-se en rei.		El [[Conveni de Calatayut]], firmat entre [[Jaume I]] i [[Abū Zayd]] havia fet que molts musulmans s'hagueren passat al bando encapçalat per Ibn Mardanix, natural d'[[Onda]], creent que Zayd Abu Zayd els havia traïcionat al abandonar la llei de [[Mahoma]] i acostar-se a la de Crist. Davant de la pressió de Zayyan i els seus seguidors, Zayd Abu Zayd va abandonar la ciutat de [[Valéncia]] i se va traslladar a [[Sogorp]], cap al nort a on encara conservava el poder. Zayyan va entrar triumfalment en la ciutat de [[Valéncia]] en [[giner]] de l'any [[1229]], encara que no va arribar a convertir-se en rei.

	Jaume I començà la conquista del [[Regne de Valéncia]] en el [[Siti de Borriana\|siti Borriana]], en [[juliol]] de l'any [[1233]]. El sege de la qual durà dos mesos. A continuació varen caure tots els castells al nort d'esta ciutat, llavors capital de [[la Plana]], entre els quals ~~hi havia~~ [[Peníscola]], [[Castelló de la Plana]], [[les Coves de Vinromà]] i [[Vilafamés]]. En aquell moment ~~quasi~~ tot el Regne al sur de Borriana estava en poder de Zayyan, ~~menys~~ els castells de [[Sogorp]], [[Ayodar]], [[Almenara]], [[Pobla d'Arenós\|Arenós]], [[Cirat]], [[Llíria]], [[Nules]], Onda, Vilamalefa i alguns atres, que seguien fidels a Zayd Abu Zayd.		Jaume I començà la conquista del [[Regne de Valéncia]] en el [[Siti de Borriana\|siti Borriana]], en [[juliol]] de l'any [[1233]]. El sege de la qual durà dos mesos. A continuació varen caure tots els castells al nort d'esta ciutat, llavors capital de [[la Plana]], entre els quals estaven [[Peníscola]], [[Castelló de la Plana]], [[les Coves de Vinromà]] i [[Vilafamés]]. En aquell moment casi tot el Regne al sur de Borriana estava en poder de Zayyan, manco els castells de [[Sogorp]], [[Ayodar]], [[Almenara]], [[Pobla d'Arenós\|Arenós]], [[Cirat]], [[Llíria]], [[Nules]], Onda, Vilamalefa i alguns atres, que seguien fidels a Zayd Abu Zayd.

	Tres anys despuix de conquistar [[Borriana]] i tots els territoris al nort d'esta ciutat, en la primavera de l'any [[1236]] es conquistà i fortificà [[el Puig de Santa Maria\|el Puig]](conegut com El Puig de la Ceba), posició clau per al domini de l'[[Horta de Valéncia\|Horta]] i l'accés nort a Balansiya. Zayyan replegà un gran eixèrcit per tal de reconquistar-lo, pero fon vençut en la [[batalla del Puig de Santa Maria]] el [[20 d'agost]] de [[1237]], a on Jaume I no prengué part en trobar-se en Lleida( alguns historiadors diuen que el lloc de la batalla fon més al nort prop de [[Peníscola]] en els Alts d'Irta). En esta batalla va morir el tio de [[Jaume I]], [[Bernat Guillem d'Entença]]. Despuix d'esta derrota Zayyan es va fer fort en la ciutat de Valéncia ([[Balansiya]]).		Tres anys despuix de conquistar [[Borriana]] i tots els territoris al nort d'esta ciutat, en la primavera de l'any [[1236]] se conquistà i fortificà [[el Puig de Santa Maria\|el Puig]](conegut com El Puig de la Ceba), posició clau per al domini de l'[[Horta de Valéncia\|Horta]] i l'accés nort a Balansiya. Zayyan replegà un gran eixèrcit per tal de reconquistar-lo, pero fon vençut en la [[batalla del Puig de Santa Maria]] el [[20 d'agost]] de [[1237]], a on Jaume I no prengué part en trobar-se en Lleida (alguns historiadors diuen que el lloc de la batalla fon més al nort prop de [[Peníscola]] en els Alts d'Irta). En esta batalla va morir el tio de [[Jaume I]], [[Bernat Guillem d'Entença]]. Despuix d'esta derrota Zayyan es va fer fort en la ciutat de Valéncia ([[Balansiya]]).

	==El siti de Balansiya==		==El siti de Balansiya==
Llínea 21:		Llínea 21:
	Zayan, en vore's rodejat de tropes cristianes, demanà ajuda als sobirans musulmans, pero a soles [[Abu Zakariya Yahya I ben Abd al-Wahid\|Abu Zakariya]], [[emir hàfsida]] de [[Tunis]], l'escoltà i envià a [[Valéncia]] un estol de dotze naus, que arribaren el [[17 d'agost]] de [[1237]] a Balansiya, pero ni desembarcaren, perque la muralla havia començat a ser atacada i incendiada per [[Jaume I]].		Zayan, en vore's rodejat de tropes cristianes, demanà ajuda als sobirans musulmans, pero a soles [[Abu Zakariya Yahya I ben Abd al-Wahid\|Abu Zakariya]], [[emir hàfsida]] de [[Tunis]], l'escoltà i envià a [[Valéncia]] un estol de dotze naus, que arribaren el [[17 d'agost]] de [[1237]] a Balansiya, pero ni desembarcaren, perque la muralla havia començat a ser atacada i incendiada per [[Jaume I]].

	Despuix de cinc mesos de siti, com que en la ciutat escassejaven els aliments, Zayyan, perduda tota esperança de socors, inicià els tractes per rendir la ciutat a [[Jaume I]]. La mateixa Balansiya que havia resistit dos anys al [[Cit]], a soles soportà cinc mesos l'atac de [[Jaume I]], proveït de millor [[maquinària de sege]]. Zayyan se ~~va rendir~~ i entregà a [[Jaume I]] la ciutat, fet que se pactà el [[28 de setembre]] de l'any [[1238]]. Per fer pública la capitulació, el 28 de setembre de [[1238]] els moros valencians hissaren a la torre d'Alí Bufat , la senyera del rei d'[[Aragó]] . El dissabte [[9 d'octubre]] de [[1238]] Jaume I fon l'entrada oficial en la ciutat.		Despuix de cinc mesos de siti, com que en la ciutat escassejaven els aliments, Zayyan, perduda tota esperança de socors, inicià els tractes per rendir la ciutat a [[Jaume I]]. La mateixa Balansiya que havia resistit dos anys al [[Cit]], a soles soportà cinc mesos l'atac de [[Jaume I]], proveït de millor [[maquinària de sege]]. Zayyan se rendí i entregà a [[Jaume I]] la ciutat, fet que se pactà el [[28 de setembre]] de l'any [[1238]]. Per a fer pública la capitulació, el 28 de setembre de [[1238]] els moros valencians hissaren a la torre d'Alí Bufat, la senyera del rei d'[[Aragó]]. El dissabte [[9 d'octubre]] de [[1238]] Jaume I fon l'entrada oficial en la ciutat.

	En els acorts de capitulació, Zayyan i els musulmans que volgueren ~~marchar~~ podrien fer-ho al sur del riu [[Xúquer]] i els moros que volgueren quedar-se podien fer-ho segurs, baix el domini cristià. Zayyan va pactar en [[Jaume I]] la seua eixida i la dels seus de les terres valencianes, a través del port de [[Cullera]], cap a [[Tunis]], a on moriria anys més tart.		En els acorts de capitulació, Zayyan i els musulmans que volgueren anar-se'n podrien fer-ho al sur del riu [[Xúquer]] i els moros que volgueren quedar-se podien fer-ho segurs, baix el domini cristià. Zayyan va pactar en [[Jaume I]] la seua eixida i la dels seus de les terres valencianes, a través del port de [[Cullera]], cap a [[Tunis]], a on moriria anys més tart.

	== Vore també ==		== Vore també ==