Canvis

Fon un ministre i activiste batiste nortamericà que es va convertir en el veuer i líder més visible del moviment de drets civils des de [[1955]] fins al seu assessinat en 1968. Líder de l'iglésia afronortamericana, fill del primer activiste i ministre de drets civils [[Martin Luther King Sr.]], que va desenrollar una llabor al front del moviment pels drets civils per als afroestatunidencs i que, ademés, va participar com a activiste en numeroses protestes contra la [[guerra de Vietnam]] i la pobrea en general. Per eixa activitat encaminada a acabar en la segregació nortamericana i la discriminació racial a través de mijos no violents, fon condecorat en el [[Premi Nobel de la Pau]] en [[1964]]. Quatre anys despuix, en una época en que la seua llabor s'havia orientat en especial cap a l'oposició a la guerra i la lluita contra la pobrea, fon assessinat en Memphis, quan es preparava per a assistir a un sopar d'amics.

Fon un ministre i activiste batiste nortamericà que es va convertir en el veuer i líder més visible del moviment de drets civils des de [[1955]] fins al seu assessinat en 1968. Líder de l'iglésia afronortamericana, fill del primer activiste i ministre de drets civils [[Martin Luther King Sr.]], que va desenrollar una llabor al front del moviment pels drets civils per als afroestatunidencs i que, ademés, va participar com a activiste en numeroses protestes contra la [[guerra de Vietnam]] i la pobrea en general. Per eixa activitat encaminada a acabar en la segregació nortamericana i la discriminació racial a través de mijos no violents, fon condecorat en el [[Premi Nobel de la Pau]] en [[1964]]. Quatre anys despuix, en una época en que la seua llabor s'havia orientat en especial cap a l'oposició a la guerra i la lluita contra la pobrea, fon assessinat en Memphis, quan es preparava per a assistir a un sopar d'amics.

Martin Luther King, activiste pels [[drets civils]] des de molt jove, va organisar i va portar a terme diverses activitats pacífiques reclamant el [[dret al vot]], la no discriminació i atres drets civils bàsics per a la gent afrodescendent dels [[Estats Units]]. Entre les seues accions més recordades estan el boicot d'autobusos en [[Montgomery]], en [[1955]]; el seu respal a la fundació de la Southern Christian Leadership Conference (SCLC), en [[1957]] (de la que fon el seu primer president); i el liderage de la Marcha sobre Washington pel Treball i la Llibertat, en agost de [[1963]], al final de la qual va pronunciar el seu discurs que s'ha fet famós «[[I have a dream]]» («Yo tinc un somi»), gràcies al qual s'estendria per tot el país la consciència pública sobre el moviment dels drets civils i es consolidaria com un dels més grans oradors de l'història nortamericana. La major part dels drets reclamats pel moviment serien aprovats en la promulgació de la Llei de Drets Civils de 1964 i la Llei de dret de vot de 1965.

Martin Luther King, activiste pels [[drets civils]] des de molt jove, va organisar i va portar a terme diverses activitats pacífiques reclamant el [[dret al vot]], la no discriminació i atres drets civils bàsics per a la gent afrodescendent dels [[Estats Units]]. Entre les seues accions més recordades estan el boicot d'autobusos en [[Montgomery]], en l'any [[1955]]; el seu respal a la fundació de la Southern Christian Leadership Conference (SCLC), en [[1957]] (de la que fon el seu primer president); i el liderage de la Marcha sobre Washington pel Treball i la Llibertat, en [[agost]] de l'any [[1963]], al final de la qual va pronunciar el seu discurs que s'ha fet famós «[[I have a dream]]» («Yo tinc un somi»), gràcies al qual s'estendria per tot el país la consciència pública sobre el moviment dels drets civils i es consolidaria com un dels més grans oradors de l'història nortamericana. La major part dels drets reclamats pel moviment serien aprovats en la promulgació de la Llei de Drets Civils de 1964 i la Llei de dret de vot de 1965.

L'assessinat de Martin Luther King, Jr. es considera un dels [[Magnicidi|magnicidis]] del [[sigle XX]]. King és recordat com un dels majors líders i héroes de l'història dels Estats Units, i en la moderna història de la no violència.  

L'assessinat de Martin Luther King, Jr. es considera un dels [[Magnicidi|magnicidis]] del [[sigle XX]]. King és recordat com un dels majors líders i héroes de l'història dels Estats Units, i en la moderna història de la no violència.