Pere el Gran
Pere el Gran, Pere III d'Aragó o Pere I de Valéncia (Valéncia, Regne de Valéncia, 1240 - † Vilafranca del Penedès, Comtat de Barcelona, 11 de novembre de 1285; en aragonés Pero,[1] en llatí Petrus) fon un sobirà de la Corona d'Aragó en els títuls de rei d'Aragó, rei de Valéncia (1276-1285) i Comte de Barcelona, entre atres, i despuix de la conquista de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).
Fon fill de Jaume I el Conquistador i de la seua segona esposa Violant d'Hongria. Succeí a son pare en 1276 en els títuls de rei d'Aragó, rei de Valéncia i comte de Barcelona.
Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys.[2] Està enterrat en el Real Monasteri de Santa Maria de Santes Creus, i la seua tomba és l'única d'un soberà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seua conquista militar del Regne de Sicília en l'any 1282 es feu famosa la frase de l'almirant Roger de Lauria o Llúria, en qué afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrànea, sino portava en la seua coa un escut o una Senyal Real:
Referències
- ↑ Grafia SLA - Sociedat de Lingüistica Aragonesa
- ↑ Regnat: Rei d'Aragó, Rei de Valéncia i Comte de Barcelona
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pere el Gran.