23 592
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 99:
Llínea 99: − + + + Llínea 507:
Llínea 509: + + + + Llínea 1251:
Llínea 1257: + + + − *[[Miquel Adlert]]
→La Renaixença
{{Cita|L'idea dels chauvinistes catalans de estendre lo mantell de la seua nacionalitat per damunt de la nostra patria i que trove eco en alguns valencians fills de catalans, no solament la considerem humillant sino que destructora dels més cars dels nostres ideals. Si ella, contra lo que esperem, prengues cos a Valencia, los de Castello nos fariem independents i la combatriem dasta quedarne hu dels nostres.}}
{{Cita|L'idea dels chauvinistes catalans de estendre lo mantell de la seua nacionalitat per damunt de la nostra patria i que trove eco en alguns valencians fills de catalans, no solament la considerem humillant sino que destructora dels més cars dels nostres ideals. Si ella, contra lo que esperem, prengues cos a Valencia, los de Castello nos fariem independents i la combatriem dasta quedarne hu dels nostres.}}
* Gaetà Huguet, en una carta dirigida al pancatalaniste Daniel Martínez Ferrando (Veu de la Plana, nº 27, [[21 d'octubre]] [[1916]])
* Gaetà Huguet, en una carta dirigida al pancatalaniste Daniel Martínez Ferrando (Veu de la Plana, nº 27, [[21 d'octubre]] [[1916]])
Al principi, estes normes uniformes foren molt contradites en Catalunya per la gran diferència indicada, pero es varen impondre per la tenacitat de la política [[catalanista]]; més tart obtingueren algunes adhesions també fora de Catalunya, a pesar de que, per a la seua redacció, no s'havia contat per a res en filòlecs i llingüístes de tanta valia com el valencià P. [[Lluís Fullana]] i el mallorquí [[Antoni Maria Alcover|Mossén Antoni Maria Alcover]]. En l'any [[1929]] alguns les adoptaren per a les [[Illes Balears]].
Al principi, estes normes uniformes foren molt contradites en Catalunya per la gran diferència indicada, pero es varen impondre per la tenacitat de la política [[catalanista]]; més tart obtingueren algunes adhesions també fora de Catalunya, a pesar de que, per a la seua redacció, no s'havia contat per a res en filòlecs i llingüístes de tanta valia com el valencià P. [[Lluís Fullana]] i el mallorquí [[Antoni Maria Alcover|Mossén Antoni Maria Alcover]]. En l'any [[1929]] alguns les adoptaren per a les [[Illes Balears]].
{{Cita|La pretensió de molts catalans i també d'alguns valencians en voler nomenar llengua catalana al llenguage valenciá, nos pareix, com sempre nos ha paregut, pretensió desgavellada i molt fòra de raó.|Lluís Fullana, 1918}}
Per lo tant, no va ser fins al I Congrés de la Llengua Catalana ([[1906]]) en la que el català va abandonar la seua condició de dialecte per a adquirir de forma oficial l'estatus de llengua independent per primera volta en la seua història. Fins llavors el català era considerat un dialecte de les llengües d'Oc.
Per lo tant, no va ser fins al I Congrés de la Llengua Catalana ([[1906]]) en la que el català va abandonar la seua condició de dialecte per a adquirir de forma oficial l'estatus de llengua independent per primera volta en la seua història. Fins llavors el català era considerat un dialecte de les llengües d'Oc.
En l'any [[2011]], sent el seu president, [[Josep Manuel Miralles]], el partit va ser entregat al [[PPCV]] que presidia en aquells anys, [[Francisco Camps]], donant fi a la seua existència. Despuix de les eleccions de l'any [[2011]], que el [[PPCV]] tornà a guanyar, es feu públic que Miralles treballaria en la Conselleria de Governació com a director general de Coordinació del Desenroll Estatutari i Consultes Electorals, càrrec del que sería rellevat en l'any [[2014]].
En l'any [[2011]], sent el seu president, [[Josep Manuel Miralles]], el partit va ser entregat al [[PPCV]] que presidia en aquells anys, [[Francisco Camps]], donant fi a la seua existència. Despuix de les eleccions de l'any [[2011]], que el [[PPCV]] tornà a guanyar, es feu públic que Miralles treballaria en la Conselleria de Governació com a director general de Coordinació del Desenroll Estatutari i Consultes Electorals, càrrec del que sería rellevat en l'any [[2014]].
=== Associació Cardona Vives ===
{{Cita|1982. El filolec romaniste castellonenc Mossen Josep Mª Guinot i Galán funda l'[[Cardona i Vives|Associacio Cultural Cardona i Vives]] en defensa de la [[Llengua Valenciana]]. Conscient de la creixent invasio del catalanisme per terrres castellonenques, les investigacions del Pare Guinot ixen a la llum en obres essencials com: 'Fonetica de la Llengua Valenciana' (1984), 'Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana' (1987), 'Fonetica verbal' (1997), 'La Llengua Valenciana Hui' (1988), 'Valencià i Catala comparats' (1989), 'Morfologia historica de la Llengua Valenciana' (1991), 'Lexicografia valenciana' (2002), 'Doctrina sobre la Llengua Valenciana' i uns atres molts treballs dirigits tots a documentar l'independencia i autonomia historica del valencià front a l'invasor dialecte barceloní.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX' (Valéncia, 2005), per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]]}}
== 1983 - La Llei d'Us ==
== 1983 - La Llei d'Us ==
*[[Convencio Valencianista|Convencio Valencianista Valencianisme2012]]
*[[Convencio Valencianista|Convencio Valencianista Valencianisme2012]]
*[[Congrés Valencianisme 2018]]
*[[Congrés Valencianisme 2018]]
*[[Lluís Fullana]]
*[[Miquel Adlert]]
*[[Josep Maria Guinot]]
*[[Xavier Casp]]
*[[Xavier Casp]]
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==