23 661
edicions
Canvis
→Josep Maria Guinot
El currículum d'este homenot, que fon el primer personage guardonat en un dels [[Premis Fadrí|Fadrins-Cardona Vives]] que a començaments d'[[estiu]] i des de fa ya uns anys otorga l'associació, és immens, encara que hi ha que senyalar breument unes senyes sobre la seua biografia com són la seua condició de Canonge de Sogorp-Castelló, el seu Doctorat en [[Teologia]], la seua titulació universitària com a filòlec, les seues decenes d'anys eixercint com a catedràtic d'Institut en el [[Institut Francesc Ribalta de Castelló|Francesc Ribalta]] de Castelló, o en [[Albacete]], inclús en la mateixa [[Barcelona]], els seus llibres de religió venuts en tota [[Espanya]] i [[Iberoamèrica]], i la seua extensa obra lliterària i llingüística, de la que destaca la seua [[Gramàtica]] i [[Fonètica]] de la [[idioma valencià|llengua valenciana]], en fi un currículum extensíssim, pero al que hi ha que fer menció per a situar-se en unes mínimes condicions per a poder conéixer la flama de dignitat que irradia el cor d'este home naixcut en la [[Serra d'Espadà]] en la localitat d'[[Artana]], cor i cap de la cultura valenciana.
El currículum d'este homenot, que fon el primer personage guardonat en un dels [[Premis Fadrí|Fadrins-Cardona Vives]] que a començaments d'[[estiu]] i des de fa ya uns anys otorga l'associació, és immens, encara que hi ha que senyalar breument unes senyes sobre la seua biografia com són la seua condició de Canonge de Sogorp-Castelló, el seu Doctorat en [[Teologia]], la seua titulació universitària com a filòlec, les seues decenes d'anys eixercint com a catedràtic d'Institut en el [[Institut Francesc Ribalta de Castelló|Francesc Ribalta]] de Castelló, o en [[Albacete]], inclús en la mateixa [[Barcelona]], els seus llibres de religió venuts en tota [[Espanya]] i [[Iberoamèrica]], i la seua extensa obra lliterària i llingüística, de la que destaca la seua [[Gramàtica]] i [[Fonètica]] de la [[idioma valencià|llengua valenciana]], en fi un currículum extensíssim, pero al que hi ha que fer menció per a situar-se en unes mínimes condicions per a poder conéixer la flama de dignitat que irradia el cor d'este home naixcut en la [[Serra d'Espadà]] en la localitat d'[[Artana]], cor i cap de la cultura valenciana.
{{Cita|1982. El filolec romaniste castellonenc Mossen Josep Mª Guinot i Galán funda l'[[Cardona i Vives|Associacio Cultural Cardona i Vives]] en defensa de la [[Llengua Valenciana]]. Conscient de la creixent invasio del catalanisme per terrres castellonenques, les investigacions del Pare Guinot ixen a la llum en obres essencials com: 'Fonetica de la Llengua Valenciana' (1984), 'Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana' (1987), 'Fonetica verbal' (1997), 'La Llengua Valenciana Hui' (1988), 'Valencià i Catala comparats' (1989), 'Morfologia historica de la Llengua Valenciana' (1991), 'Lexicografia valenciana' (2002), 'Doctrina sobre la Llengua Valenciana' i uns atres molts treballs dirigits tots a documentar l'independencia i autonomia historica del valencià front a l'invasor dialecte barceloní.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX' (Valéncia, 2005), per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]]}}
== Activitats ==
== Activitats ==