1796
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 480:
Llínea 480: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
→Preposicions
L'elefen té 22 preposicions:
L'elefen té 22 preposicions:
a, ante, asta, ca, como, con, contra, de, en, entre, estra, longo, par, per, pos, sin, sirca, su, supra, sur, tra i ultra.
a, ante, asta, ca, como, con, contra, de, en, entre, estra, longo, par, per, pos, sin, sirca, su, supra, sur, tra i ultra.
=== a ===
A significa «en» (a voltes, es pot traduir com «a» en valencià). Presenta un lloc o un temps com un punt simple, o com un espai general o periodo, ignorant la seua estructura interna:
* Nos senta a la table. – Estem assentats a la taula.
* Me va encontra tu a la crus de vias. – Nos trobem en el creuament.
* La scala apoia a la mur. – L'escala està recolzada en el mur.
* Tua casa es a lado de mea casa. – La teua casa està al costat de la meua.
* El reposa a casa. – Està descansant en casa.
* Sudan es a sude de Misre. – Sudan està al sur d'Egipte.
* La barco es a mar. – El barco està en la mar.
* El ia fini la labora a la comensa de la anio. – Ha acabat el treball al principi de l'any.
* A medianote, on va vide focos artal. – A mijanit, hi haurà fòcs artificials.
* Me debe parti a la ora des-ses. – Tinc que anar-me a les setze hores.
Per extensió en sentit figurat, a introduïx el punt de referència en una relació:
* Tu sta tro prosima a la borda. – Estàs parada massa prop de la vora.
* La forma de Italia es simil a un gama. – La forma d'Itàlia és similar a una cama.
* Esta pen parteni a me. – Esta ploma em pertany.
* Cual aveni si on no conforma a la regulas? – ¿Qué passa si un no s'ajusta a les regles?
* A la min tredes persones espeta. – A lo manco trenta persones estan esperant.
Ademés, a pot expressar el moviment cap a un punt. Açò inclou moviments metafòrics com les transferències als beneficiaris, i canvia a un estat nou:
* Me viaja a New York. – Estic viajant a Nova York.
* Pone tua libros a via. – Posa els teus llibres a distància.
* El leva sua oios a la sielo. – Alça els seus ulls al cel.
* El ia dona un oso a la can. – Li ha donat un os al gos.
* La sorsor ia cambia se a un capra. – El mac es va transformar en una cabra.
* La seja ia cade a pesos. – La cadira va caure en péntols.
* La xico ia ajunta sua nom a la lista. – El chic ha afegit el seu nom a la llista.
* Dise a me tua nom. – Digues-me el teu nom.
* Me no va responde a acel demanda. – No vaig a respondre a eixa pregunta.
* Nos desira a tu un bon aniversario. – Et desigem un bon natalici.
* Tua idea pare asurda a me. – La teua idea em sembla absurda.
* Me pasea longo la strada, de un fini a la otra. – Passege a lo llarc del carrer, d'un extrem fins a l'atre.
* Tu irita me de tempo a tempo. – Tu em molestes de tant en tant.
* La note progresa a la lus prima. – La nit alvança cap al trenc d'alba.
* De lundi a jovedi es cuatro dias. – De dilluns a dijous hi ha quatre dies.
De fet, qualsevol preposició que indica una ubicació també pot indicar moviment cap a eixa ubicació. Per eixemple, en me pone mea libros en mea saco (“Pose els meus llibres en el meu bosso”), en, òbviament, implica el moviment “adins”. Quan es necessita un aclariment adicional, as pot colocar abans de la preposició per a aclarir el sentit de moviment cap a:
* Core a la casa. – Corre a la casa.
* Core en la casa. – Corre en la casa.
* Core a en la casa. – Corre dins la casa.
* La gato salta sur la table. – El gat bota en la taula.
* La gato salta a sur la table. – El gat bota sobre la taula.
Un us especial d'és davant una preposició, per a crear un adverbi. Si la preposició denota un lloc, la combinació sugerix el moviment en la direcció indicada. A ante i a pos també s'utilisen per a referir-se als temps anterior o posterior:
* La can core a ante. – El gos corre cap a avant.
* Tu pote pone tua saco a supra. – Pots posar el teu sac dalt.
* La sumerjor ia vade a su. – El buç s'ha sumergit.
* Vide a su. – Mira avall.
* Me ia visita esta vila a ante. – He visitat este poble abans.
* Nos pote reveni a pos. – Podem tornar despuix.
Un atre us especial d'a és afegir un complement a l'objecte en una oració. (En alguns casos, atres preposicions també es poden utilisar per a este propòsit.)
* El ia pinti sua casa a blanca. – Ha pintat la seua casa de blanc.
* Me va servi la gambas a/en fria. – Serviré les gambes fredes.
* Los ia eleje Maria a/per presidente. – Han elegit a María com a president.
El complement pot ser un infinitiu. Per es pot utilisar en lloc d'a, pero llavors el significat és que el subjecte del verp principal té l'intenció de realisar l'acció del verp infinitiu. A indica que el subjecte propon a l'objecte que ho faça:
* El comanda la soldatos a ataca la fortres. – S'ordena als soldats per a atacar la fortalea.
* Me va instrui vos a parla la lingua. – Vos ensenyaré a parlar la llengua.
== Conjuncions ==
== Conjuncions ==