Canvis

'''Tlahuizcalpantecuhtli''' (del [[nàhuatl]]: tlahuizcalpantecuhtli ‘el senyor en l'aurora’‘ tlahuizcalli, “l'aurora”; pa, “en”; tecuhtli, “senyor” ’) en la [[mitologia asteca]], energia de l'amanecer, la deitat colorida sonrosada de l'aurora. Com el seu nom indica, Tlahuizcalpantecuhtli, el Senyor de l'Estrela de l'Alba, és la personificació del lucero del matí, el [[planeta]] [[Venus (planeta)|Venus]], lo que el convertix en una manifestació de [[Quetzalcóatl]]. En algunes pàgines del [[còdex Borgia]] apareix com un esquelet arquero. En certes trecenes es diu que va desafiar al sol, pero [[Tonatiuh]] el va matar convertint-ho en [[Itztlacoliuhqui]]-Ixquimilli. En general, Tlahuizcalpantecuhtli es considerava una energia perillosa. Està associat a Quetzalcoatl.​

'''Tlahuizcalpantecuhtli''' (del [[nàhuatl]]: tlahuizcalpantecuhtli ‘el senyor en l'aurora’‘ tlahuizcalli, “l'aurora”; pa, “en”; tecuhtli, “senyor” ’) en la [[mitologia asteca]], energia de l'amanecer, la deitat colorida sonrosada de l'aurora. Com el seu nom indica, Tlahuizcalpantecuhtli, el Senyor de l'Estrela de l'Alba, és la personificació del lucero del matí, el [[planeta]] [[Venus (planeta)|Venus]], lo que el convertix en una manifestació de [[Quetzalcóatl]]. En algunes pàgines del [[còdex Borgia]] apareix com un esquelet arquero. En certes trecenes es diu que va desafiar al sol, pero [[Tonatiuh]] el va matar convertint-ho en [[Itztlacoliuhqui]]-Ixquimilli. En general, Tlahuizcalpantecuhtli es considerava una energia perillosa. Està associat a Quetzalcoatl.​

Es menciona que va ser adoptat com deitat pels tolteques, i que posteriorment algunes atres cultures el varen reprendre (com els mexicas), en ocasions se li relaciona en Quetzalcóatl la serp emplumada; el qual simbolisava al planeta Venus. Llavors, se li coneixia com Tlahuizcalpantecuhtli o estrela del matí i ademés com a estrela de la vesprada es coneixia pel nom de Xolotl, o el seu germà bessó, com ho cridaven en algunes civilisacions. Per lo que Tlahuizcalpan lo podem interpretar com estrela de l'amanecer. En el Calendari Mexica, Tlahuizcalpantecuhtli és el patró de la trecena que escomença el dia Ce Cóatl (1 Serp) i que finalisa en el dia Mahtlactli Omei Ollin (13 Moviment). En est està emparellat en [[Xiuhtecuhtli]], energia del fòc.​

Es menciona que va ser adoptat com deitat pels tolteques, i que posteriorment algunes atres cultures el varen reprendre (com els mexicas), en ocasions se li relaciona en Quetzalcóatl la serp emplumada; el qual simbolisava al planeta Venus. Llavors, se li coneixia com Tlahuizcalpantecuhtli o estrela del matí i ademés com a estrela de la vesprada es coneixia pel nom de Xolotl, o el seu germà bessó, com ho cridaven en algunes civilisacions. Per lo que Tlahuizcalpan lo podem interpretar com estrela de l'amanecer. En el Calendari Mexica, Tlahuizcalpantecuhtli és el patró de la trecena que escomença el dia Ce Cóatl (1 Serp) i que finalisa en el dia Mahtlactli Omei Ollin (13 Moviment). En est està emparellat en [[Xiuhtecuhtli]], energia del fòc.​  

== Referències ==

== Referències ==