Diferència entre les revisions de "Conflicte israelita-palestí"
(Pàgina nova, en el contingut: «El '''conflicte israelita-palestí''' és un dels enfrontaments més prolongats i complexos de l'història contemporànea, en raïls històriques, religioses, p…») |
|||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
El '''conflicte israelita-palestí''' és un dels enfrontaments més prolongats i complexos de l'història contemporànea, en raïls històriques, religioses, polítiques i culturals profundes que han generat una série de guerres, enfrontaments i negociacions fallanques a lo llarc de més d'un sigle. | El '''conflicte israelita-palestí''' és un dels enfrontaments més prolongats i complexos de l'història contemporànea, en raïls històriques, religioses, polítiques i culturals profundes que han generat una série de guerres, enfrontaments i negociacions fallanques a lo llarc de més d'un sigle. | ||
| − | + | == Orígens Històrics == | |
==== Periodo Otomà i Mandat Britànic ==== | ==== Periodo Otomà i Mandat Britànic ==== | ||
| − | Abans del sigle XX, la regió de [[Palestina]] formava part de l'[[Imperi Otomà]]. En el colapse de l'imperi despuix de la [[Primera Guerra Mundial]], el territori va passar a ser administrat pel [[Regne Unit]] baix el [[Mandat Britànic de Palestina]], establit en 1920. Durant este periodo, varen sorgir tensions entre la creixent població judeua, impulsada pel moviment [[sionisme|sioniste]], i la població àrap palestina. | + | Abans del [[sigle XX]], la regió de [[Palestina]] formava part de l'[[Imperi Otomà]]. En el colapse de l'imperi despuix de la [[Primera Guerra Mundial]], el territori va passar a ser administrat pel [[Regne Unit]] baix el [[Mandat Britànic de Palestina]], establit en l'any [[1920]]. Durant este periodo, varen sorgir tensions entre la creixent població judeua, impulsada pel moviment [[sionisme|sioniste]], i la població àrap palestina. |
==== Declaració Balfour i l'Increment de l'Immigració Judeua ==== | ==== Declaració Balfour i l'Increment de l'Immigració Judeua ==== | ||
| − | En 1917, la [[Declaració Balfour]] va expressar el respal britànic per a l'establiment d'un "llar nacional per al poble judeu" en Palestina, la qual cosa exacerbà les tensions entre judeus i àraps. L'immigració judeua va aumentar significativament durant les décades de 1920 i 1930, lo que va dur a enfrontaments intercomunitarios i disturbis. | + | En l'any [[1917]], la [[Declaració Balfour]] va expressar el respal britànic per a l'establiment d'un "llar nacional per al poble judeu" en Palestina, la qual cosa exacerbà les tensions entre judeus i àraps. L'immigració judeua va aumentar significativament durant les décades de 1920 i 1930, lo que va dur a enfrontaments intercomunitarios i disturbis. |
| − | + | == Conflictes i Guerres == | |
==== Guerra de 1948 ==== | ==== Guerra de 1948 ==== | ||
| − | En 1947, la [[Organisació de les Nacions Unides|ONU]] va aprovar un pla de partició per a Palestina, que proponia la creació d'estats àrap i judeu separats. Els líders judeus varen acceptar el pla, pero els àraps palestins i els estats àraps veïns ho varen rebujar. Despuix de la declaració d'independència del [[Estat d'Israel]] el 14 de maig de 1948, va esclatar la [[Guerra àrap-israelita de 1948]], resultant en la victòria israelita i la creació d'un gran número de refugiats palestins. | + | En l'any [[1947]], la [[Organisació de les Nacions Unides|ONU]] va aprovar un pla de partició per a Palestina, que proponia la creació d'estats àrap i judeu separats. Els líders judeus varen acceptar el pla, pero els àraps palestins i els estats àraps veïns ho varen rebujar. Despuix de la declaració d'independència del [[Estat d'Israel]] el [[14 de maig]] de 1948, va esclatar la [[Guerra àrap-israelita de 1948]], resultant en la victòria israelita i la creació d'un gran número de refugiats palestins. |
==== Guerra dels Sis Dies ==== | ==== Guerra dels Sis Dies ==== | ||
| Llínea 21: | Llínea 21: | ||
En juny de 1967, Israel va lluitar contra [[Egipte]], [[Jordània]] i [[Síria]] en la [[Guerra dels Sis Dies]]. Com a resultat, [[Israel]] va ocupar la [[Franja de Gaza]], la [[Cisjordània]], [[Jerusalem Est]] i els [[Alts del Golan]]. Estos territoris seguixen sent punts focals del conflicte actual. | En juny de 1967, Israel va lluitar contra [[Egipte]], [[Jordània]] i [[Síria]] en la [[Guerra dels Sis Dies]]. Com a resultat, [[Israel]] va ocupar la [[Franja de Gaza]], la [[Cisjordània]], [[Jerusalem Est]] i els [[Alts del Golan]]. Estos territoris seguixen sent punts focals del conflicte actual. | ||
| − | + | == Procés de Pau i Obstàculs == | |
Des de la década de 1990, hi ha hagut varis intents de resoldre el conflicte a través de negociacions, incloent els [[Acorts d'Oslo]] (1993) i la [[Cim de Camp David (2000)]]. No obstant, qüestions clau com l'estatus de Jerusalem, el dret de tornada dels refugiats palestins i les fronteres definitives han impedit alcançar un acort definitiu. | Des de la década de 1990, hi ha hagut varis intents de resoldre el conflicte a través de negociacions, incloent els [[Acorts d'Oslo]] (1993) i la [[Cim de Camp David (2000)]]. No obstant, qüestions clau com l'estatus de Jerusalem, el dret de tornada dels refugiats palestins i les fronteres definitives han impedit alcançar un acort definitiu. | ||
| − | + | == Situació Actual == | |
El conflicte seguix sent una font de tensió i violència en la regió. La [[Franja de Gaza]] i la [[Cisjordània]] estan baix diferents nivells de control i administració, en [[Hamás]] governant Gaza i la [[Autoritat Nacional Palestina]] administrant parts de Cisjordània. Els assentaments israelites en territoris ocupats, els bloquejos i les operacions militars continuen afectant la vida quotidiana de les persones en abdós costats del conflicte. | El conflicte seguix sent una font de tensió i violència en la regió. La [[Franja de Gaza]] i la [[Cisjordània]] estan baix diferents nivells de control i administració, en [[Hamás]] governant Gaza i la [[Autoritat Nacional Palestina]] administrant parts de Cisjordània. Els assentaments israelites en territoris ocupats, els bloquejos i les operacions militars continuen afectant la vida quotidiana de les persones en abdós costats del conflicte. | ||
| − | + | == Vore també == | |
* [[Història del conflicte àrap-israelita]] | * [[Història del conflicte àrap-israelita]] | ||
* [[Acorts d'Oslo]] | * [[Acorts d'Oslo]] | ||
* [[Procés de pau en Orient Mig]] | * [[Procés de pau en Orient Mig]] | ||
| − | + | == Enllaços externs == | |
| − | |||
* [https://www.un.org/unispal/portal.html United Nations Information System on the Question of Palestine (UNISPAL)] | * [https://www.un.org/unispal/portal.html United Nations Information System on the Question of Palestine (UNISPAL)] | ||
* [https://www.btselem.org/ B'Tselem - The Israeli Information Center for Human Rights in the Occupied Territories] | * [https://www.btselem.org/ B'Tselem - The Israeli Information Center for Human Rights in the Occupied Territories] | ||
Última revisió del 19:18 30 maig 2024
El conflicte israelita-palestí és un dels enfrontaments més prolongats i complexos de l'història contemporànea, en raïls històriques, religioses, polítiques i culturals profundes que han generat una série de guerres, enfrontaments i negociacions fallanques a lo llarc de més d'un sigle.
Orígens Històrics[editar | editar còdic]
Periodo Otomà i Mandat Britànic[editar | editar còdic]
Abans del sigle XX, la regió de Palestina formava part de l'Imperi Otomà. En el colapse de l'imperi despuix de la Primera Guerra Mundial, el territori va passar a ser administrat pel Regne Unit baix el Mandat Britànic de Palestina, establit en l'any 1920. Durant este periodo, varen sorgir tensions entre la creixent població judeua, impulsada pel moviment sioniste, i la població àrap palestina.
Declaració Balfour i l'Increment de l'Immigració Judeua[editar | editar còdic]
En l'any 1917, la Declaració Balfour va expressar el respal britànic per a l'establiment d'un "llar nacional per al poble judeu" en Palestina, la qual cosa exacerbà les tensions entre judeus i àraps. L'immigració judeua va aumentar significativament durant les décades de 1920 i 1930, lo que va dur a enfrontaments intercomunitarios i disturbis.
Conflictes i Guerres[editar | editar còdic]
Guerra de 1948[editar | editar còdic]
En l'any 1947, la ONU va aprovar un pla de partició per a Palestina, que proponia la creació d'estats àrap i judeu separats. Els líders judeus varen acceptar el pla, pero els àraps palestins i els estats àraps veïns ho varen rebujar. Despuix de la declaració d'independència del Estat d'Israel el 14 de maig de 1948, va esclatar la Guerra àrap-israelita de 1948, resultant en la victòria israelita i la creació d'un gran número de refugiats palestins.
Guerra dels Sis Dies[editar | editar còdic]
En juny de 1967, Israel va lluitar contra Egipte, Jordània i Síria en la Guerra dels Sis Dies. Com a resultat, Israel va ocupar la Franja de Gaza, la Cisjordània, Jerusalem Est i els Alts del Golan. Estos territoris seguixen sent punts focals del conflicte actual.
Procés de Pau i Obstàculs[editar | editar còdic]
Des de la década de 1990, hi ha hagut varis intents de resoldre el conflicte a través de negociacions, incloent els Acorts d'Oslo (1993) i la Cim de Camp David (2000). No obstant, qüestions clau com l'estatus de Jerusalem, el dret de tornada dels refugiats palestins i les fronteres definitives han impedit alcançar un acort definitiu.
Situació Actual[editar | editar còdic]
El conflicte seguix sent una font de tensió i violència en la regió. La Franja de Gaza i la Cisjordània estan baix diferents nivells de control i administració, en Hamás governant Gaza i la Autoritat Nacional Palestina administrant parts de Cisjordània. Els assentaments israelites en territoris ocupats, els bloquejos i les operacions militars continuen afectant la vida quotidiana de les persones en abdós costats del conflicte.