Diferència entre les revisions de "Conflicte ucranià-rus"
| Llínea 29: | Llínea 29: | ||
=== Situació Actual === | === Situació Actual === | ||
| − | El conflicte seguix sent dinàmic i volàtil. Ucrània ha rebut respal significatiu en forma d'ajuda militar i humanitària de països occidentals, mentres que Rússia enfronta una creixent pressió econòmica i política per les sancions. Les hostilitats continuen en vàries regions, i la situació humanitària en les zones afectades és crítica. | + | El conflicte seguix sent dinàmic i volàtil. Ucrània ha rebut respal significatiu en forma d'ajuda militar i humanitària de països occidentals, mentres que Rússia enfronta una creixent pressió econòmica i política per les sancions. Les hostilitats continuen en vàries regions, i la situació humanitària en les zones afectades és crítica. |
=== Vore també === | === Vore també === | ||
Última revisió del 15:50 29 maig 2024
El conflicte ucranià-rus és una série d'enfrontaments i tensions polítiques i militars entre Ucrània i Rússia, que es varen intensificar significativament a partir de l'any 2014 en l'anexió de Crimea per part de Rússia i l'esclat de la guerra en l'est d'Ucrània. Este conflicte té raïls històriques, polítiques i ètniques profundes que han dut a una situació prolongada i complexa.
Orígens Històrics[editar | editar còdic]
Antecedents en l'Era Soviètica[editar | editar còdic]
Ucrània i Rússia compartixen una història comuna dins de la Unió Soviètica. Despuix del colapse de la URSS en 1991, Ucrània es va independisar i va buscar establir-se com un estat sobirà, encara que les relacions en Rússia sempre varen ser complicades per la significativa població d'ètnia russa en Ucrània i els interessos estratègics de Rússia en la regió.
Revolució Taronja i EuroMaidán[editar | editar còdic]
En l'any 2004, la Revolució Taronja en Ucrània va marcar un punt d'inflexió en desafiar els intents de manipulació electoral i establir un govern més prooccidental. No obstant, les tensions aumentaren en 2013-2014 en les protestes de EuroMaidán, que varen dur al derrocament del president prorruso Viktor Yanukóvich i a una major orientació d'Ucrània cap a Europa i Occident.
Anexió de Crimea[editar | editar còdic]
En març de 2014, despuix del derrocament de Yanukóvich, Rússia va anexar la península de Crimea, una acció àmpliament condenada per la comunitat internacional i que va dur a sancions contra Rússia. El referèndum portat a terme en Crimea, en el que la majoria va votar a favor d'unir-se a Rússia, no va ser reconegut per Ucrània ni per la majoria de la comunitat internacional.
Guerra en l'Est d'Ucrània[editar | editar còdic]
Poc despuix de l'anexió de Crimea, va esclatar un conflicte armat en les regions orientals de Donetsk i Lugansk, a on separatistes prorrusos varen declarar l'independència i varen rebre respal militar i llogístic de Rússia, segons múltiples informes. Este conflicte ha resultat en mils de morts i desplaçats, i ha dut a vàries rondes de sancions i negociacions internacionals, com els Acorts de Minsk, que busquen una solució pacífica.
Invasió Russa de 2022[editar | editar còdic]
El 24 de febrer de 2022, Rússia va llançar una invasió a gran escala d'Ucrània, justificant-la en la necessitat de desmilitarizar i desnazificar; Ucrània. Esta acció va provocar una condena internacional generalisada, aixina com l'imposició de sancions sense precedents contra Rússia. La guerra resultant ha causat devastación en numeroses ciutats ucranianes i ha dut a una crisis humanitària massiva.
Procés de Pau i Obstàculs[editar | editar còdic]
A pesar de varis intents de negociació i alto el fuego, el conflicte ha persistit per desacorts fonamentals sobre la sobirania de Crimea, l'autonomia de les regions orientals i l'influència de Rússia en els assunts interns d'Ucrània. Els esforços internacionals, inclosos els liderats per la OSCE i atres organismes, han tingut un èxit llimitat en conseguir una pau duradora.
Situació Actual[editar | editar còdic]
El conflicte seguix sent dinàmic i volàtil. Ucrània ha rebut respal significatiu en forma d'ajuda militar i humanitària de països occidentals, mentres que Rússia enfronta una creixent pressió econòmica i política per les sancions. Les hostilitats continuen en vàries regions, i la situació humanitària en les zones afectades és crítica.
Vore també[editar | editar còdic]