23 666
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 338:
Llínea 338: − + + +
Història contemporànea de la llengua valenciana (vore font)
Revisió de 15:03 28 ago 2016
, 15:03 28 ago 2016→Unió Valenciana
|}
|}
Els valencians varen tindre una veu valenciana en [[Madrit]] en defensa dels interessos del poble valencià representada per Vicent González Lizondo. Despuix del seu acostament al [[Partit Popular]] durant la década de 1990, que va culminar en l'arribada del PP a l'alcaldia de Valéncia ([[Rita Barberà]]) i a la presidència de la [[Generalitat Valenciana]] gràcies al denominat [[Pacte del Pollastre]]
El [[poble valencià]], en general, i el [[valencianisme]], en particular, esperava que Unió Valenciana es fera càrrec de la Conselleria de Cultura i Educació per a poder oficialisar el valencià baix les [[Normes d'El Puig]], o siga, la llengua valenciana, encara que tingueren una forta oposició per part del [[pancatalanisme]] valencià.
Els valencians varen tindre una veu valenciana en [[Madrit]] en defensa dels interessos del poble valencià representada per Vicent González Lizondo. Despuix del seu acostament al [[Partit Popular]] durant la década de 1990, que va culminar en l'arribada del PP a l'alcaldia de Valéncia ([[Rita Barberà]]) i a la presidència de la [[Generalitat Valenciana]] gràcies al denominat [[Pacte del Pollastre]].
No obstant, en l'interior del partit, la posició de Lizondo es va vore debilitada, segurament pel seu estat de salut, com va evidenciar el desmai que va sofrir en les Corts i al distanciament dels principis que varen originar el naiximent d'este partit. Obligat per les circumstàncies, González Lizondo, qui poc abans havia expulsat a les joventuts del partit, la [[Joventut Valencianista]], per considerar-les massa nacionalistes, va cedir la presidència del partit al president de les Corts [[Héctor Villalba]], qui no estava considerat anticatalaniste i fins i tot compartia certes idees en el valencianisme polític dins del context de la tercera via del nacionalisme valencià. La disputa acabaria en l'expulsió del partit de Lizondo, en novembre de [[1996]], Lizondo moriria un mes despuix de la seua expulsió.
No obstant, en l'interior del partit, la posició de Lizondo es va vore debilitada, segurament pel seu estat de salut, com va evidenciar el desmai que va sofrir en les Corts i al distanciament dels principis que varen originar el naiximent d'este partit. Obligat per les circumstàncies, González Lizondo, qui poc abans havia expulsat a les joventuts del partit, la [[Joventut Valencianista]], per considerar-les massa nacionalistes, va cedir la presidència del partit al president de les Corts [[Héctor Villalba]], qui no estava considerat anticatalaniste i fins i tot compartia certes idees en el valencianisme polític dins del context de la tercera via del nacionalisme valencià. La disputa acabaria en l'expulsió del partit de Lizondo, en novembre de [[1996]], Lizondo moriria un mes despuix de la seua expulsió.