Canvis

* La segona comprén la zona central en la conquista de [[Valéncia]] (1238) i les terres planes fins al [[Xúquer]], per a fer-ho les corts generals de [[Monsó (Osca)|Monsó]] de 1236 varen concedir l'ajuda necessària i el papa [[Gregorio IX]] va donar a l'empresa el caràcter de [[creuada]]. [[El Puig]] es va prendre en agost de 1237, en el fracàs d'una esquadra enviada pel rei de [[Tunis]] en auxili de Valéncia. Les capitulacions es varen firmar el 28 de setembre i el rei va entrar en la ciutat el 9 d'octubre.

* La segona comprén la zona central en la conquista de [[Valéncia]] (1238) i les terres planes fins al [[Xúquer]], per a fer-ho les corts generals de [[Monsó (Osca)|Monsó]] de 1236 varen concedir l'ajuda necessària i el papa [[Gregorio IX]] va donar a l'empresa el caràcter de [[creuada]]. [[El Puig]] es va prendre en agost de 1237, en el fracàs d'una esquadra enviada pel rei de [[Tunis]] en auxili de Valéncia. Les capitulacions es varen firmar el 28 de setembre i el rei va entrar en la ciutat el 9 d'octubre.

[[Archivo:Entrada de Jaume I a València.jpg|thumb|200px|left|Pintura mural del castell de [[Alcanyís]] del sigle XIV que representa l'entrada de Jaime I d'Aragó en Valéncia en 1238.]]

[[Archiu:Entrada de Jaume I a València.jpg|thumb|200px|left|Pintura mural del castell de [[Alcanyís]] del sigle XIV que representa l'entrada de Jaime I d'Aragó en Valéncia en 1238.]]

[[Archivo:Mapa de conquesta del Regne de valencia.png|thumb|200px|right|Fases de conquista i/o incorporació dels territoris de l'actual Comunitat Valenciana]]

[[Archiu:Mapa de conquesta del Regne de valencia.png|thumb|200px|right|Fases de conquista i/o incorporació dels territoris de l'actual Comunitat Valenciana]]

* La tercera fase comprén des de 1243 fins a 1245 i aplega fins als llímits estipulats per a la conquista entre Aragó i [[Castella]] en el [[Tractat de Almizra]] l'any 1244, firmat entre Jaime I i [[Alfonso X el Sabio]], en aquell moment infant castellà, per a delimitar les àrees de reconquista de les Corones de Castella i Aragó. Les terres al sur de la llínea [[Biar]]-[[Busot]]-[[la Vila Joyosa]] varen quedar reservades a Castella, mantenint-se el [[Regne de Múrcia (Corona de Castella)|Regne de Múrcia]] (en totes les terres alacantines al sur de [[Biar]]-[[Busot]]) en territori castellà. Posteriorment, aprofitant la mort de [[Sancho IV de Castella]] i la minoria d'edat del seu successor, [[Fernando IV de Castella|Fernando IV]], els territoris del Regne de Múrcia situats al nort de la vora del [[Riu Segura|Segura]] són incorporats al regne de Valéncia en l'invasió d'estes terres castellanes per part de [[Jaime II el Just|Jaime II]], despuix de la [[Sentència Arbitral de Torrellas]] (1304) i el [[Tractat d'Elig]] (1305).

* La tercera fase comprén des de 1243 fins a 1245 i aplega fins als llímits estipulats per a la conquista entre Aragó i [[Castella]] en el [[Tractat de Almizra]] l'any 1244, firmat entre Jaime I i [[Alfonso X el Sabio]], en aquell moment infant castellà, per a delimitar les àrees de reconquista de les Corones de Castella i Aragó. Les terres al sur de la llínea [[Biar]]-[[Busot]]-[[la Vila Joyosa]] varen quedar reservades a Castella, mantenint-se el [[Regne de Múrcia (Corona de Castella)|Regne de Múrcia]] (en totes les terres alacantines al sur de [[Biar]]-[[Busot]]) en territori castellà. Posteriorment, aprofitant la mort de [[Sancho IV de Castella]] i la minoria d'edat del seu successor, [[Fernando IV de Castella|Fernando IV]], els territoris del Regne de Múrcia situats al nort de la vora del [[Riu Segura|Segura]] són incorporats al regne de Valéncia en l'invasió d'estes terres castellanes per part de [[Jaime II el Just|Jaime II]], despuix de la [[Sentència Arbitral de Torrellas]] (1304) i el [[Tractat d'Elig]] (1305).