23 592
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 57:
Llínea 57: − + + + + +
Història contemporànea de la llengua valenciana (vore font)
Revisió de 16:10 1 oct 2016
, 16:10 1 oct 2016→Antecedents
Des de llavors, se'ls van ocorrer numeroses falsetats mai demostrades, fins arribar a cometre la gosadia d'afirmar que la [[Llengua Valenciana]], no havia existit mai, que lo parlat entre els valencians no era atra cosa que la llengua catalana a la que el poble, ignorant, li diu ''valencià''; quan es ben sabut que l'autoestima del poble valencià cap a sa llengua, se troba a nivells irreprochables.
Des de llavors, se'ls van ocorrer numeroses falsetats mai demostrades, fins arribar a cometre la gosadia d'afirmar que la [[Llengua Valenciana]], no havia existit mai, que lo parlat entre els valencians no era atra cosa que la llengua catalana a la que el poble, ignorant, li diu ''valencià''; quan es ben sabut que l'autoestima del poble valencià cap a sa llengua, se troba a nivells irreprochables.
L'única denominació que els valencians han acceptat com a sinònima de llengua valenciana, en un context poètic o romàntic durant els sigles XIX i XX, és la denominació de ''llengua llemosina'' o ''llemosí'', utilisada en molts casos com a sinònim de llengua antiga, llengua clàssica o dels antepassats. L'explicació està en la consciència, més o manco clara, que entre una èlit cultural valenciana es tenía de pertànyer el valencià a un diasistema llingüístic superior occitanorromànic.
{{Cita|L'única denominació que els valencians han acceptat com a sinònima de llengua valenciana, en un context poètic o romàntic durant els sigles XIX i XX, és la denominació de ''llengua llemosina'' o ''llemosí'', utilisada en molts casos com a sinònim de llengua antiga, llengua clàssica o dels antepassats. L'explicació està en la consciència, més o manco clara, que entre una èlit cultural valenciana es tenía de pertànyer el valencià a un diasistema llingüístic superior occitanorromànic.}}
{{Cita|Aquells que actualment busquen i rebusquen un cas històric en que un valencià haja denominat a la nostra llengua com a català han fracassat sempre; no obstant, no volem deixar passar la cita que tant agrada als anexionistes i al catalanisme; es tracta d'un sermó del valencià sant Vicent Ferrer i que forma part del sermó Fferia Vª en el que es pot llegir: “Vosaltres de la Serrania, qui estats enmig de Castella e de Cathalunya e per ço prenets un vocable castellà e altre català. La nostra vida es al mig: dessus es la gloria e dejus es infern…”. Algú ha intentat fer creure que com sant Vicent Ferrer nomena la Serrania el sermó anava destinat als serrans valencians, pero esta “Serrania” és una de les tres governacions d'Aragó des de 1348, formada per Calatayut, Daroca, Terol, Ariza i Cetina, no és una part del territori valencià. Per una atra banda sabem que el sermó és del 15 de setembre de 1414 i que en esta data sant Vicent estava fòra del Regne de Valéncia, travessant la Serrania camí de Saragossa, a on aplegà l'1 de novembre.}}
* Pròlec del Diccionari General de la Llengua Valenciana (Valéncia, 2010). Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
=== L'Archiu de la Corona d'Aragó ===
=== L'Archiu de la Corona d'Aragó ===