Diferència entre les revisions de "Aqüeducte de Gades"
m (Text reemplaça - 'Càdis' a 'Cadis') |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Acueductogades.svg|thumb|230px|Traçat de l'aqüeducte superpost en un mapa actual.]] | [[File:Acueductogades.svg|thumb|230px|Traçat de l'aqüeducte superpost en un mapa actual.]] | ||
[[File:Acueducto Cadiz.jpg|thumb|230px|Tram de l'aqüeducte reconstruït en la Plaza Àsdrubal, en Cadis]] | [[File:Acueducto Cadiz.jpg|thumb|230px|Tram de l'aqüeducte reconstruït en la Plaza Àsdrubal, en Cadis]] | ||
| − | L''''Aqüeducte de Gades''' va ser la conducció d'[[aigua]] potable construïda pel [[Imperi Romà]] per a abastir a [[Gades]] (antiga Cadis, Espanya). L'aqüeducte media 75 quilómetros,lo que el convertiria en una de les obres civils més importants de l'antiga [[Hispània]], el major aqüeducte de la regió i provablement el quint de tot l'imperi. Portava aigua des dels alvertents del Tempul, que encara hui seguixen sent usats com a presa d'aigua. | + | L''''Aqüeducte de Gades''' va ser la conducció d'[[aigua]] potable construïda pel [[Imperi Romà]] per a abastir a [[Gades]] (antiga [[Cadis]], [[Espanya]]). L'aqüeducte media 75 quilómetros,lo que el convertiria en una de les obres civils més importants de l'antiga [[Hispània]], el major aqüeducte de la regió i provablement el quint de tot l'imperi. Portava aigua des dels alvertents del Tempul, que encara hui seguixen sent usats com a presa d'aigua. |
== Història == | == Història == | ||
| − | Es té constància que l'antiga ciutat de Gadir ya posseïa un sistema de cisternes d'aigua de pluja des d'época fenícia que ajudava a paliar la mala calitat de l'aigua de pou i de la seua escassea. [[Estrabón]] fa referència d'açò en el seu viage a Gades, lo que compartix en autors contemporàneus. Tradicionalment s'ha cregut que va ser [[Lucio Cornelio Balbo el Menor]] el promotor del proyecte, pero els estudis actuals sugerixen que es podria haver construït durant el govern de l'emperador [[Claudio]], en el [[sigle I]]. Es creu que va ser posteriorment abandonat en el [[sigle IV]] obligant a tornar als habitants al sistema de cisternes fenícies, fins a la mitat del [[sigle XIX]] que es torna a construir una ret d'abastiment. | + | Es té constància que l'antiga ciutat de Gadir ya posseïa un sistema de cisternes d'aigua de pluja des d'época fenícia que ajudava a paliar la mala calitat de l'aigua de pou i de la seua escassea. [[Estrabón]] fa referència d'açò en el seu viage a Gades, lo que compartix en autors contemporàneus. Tradicionalment s'ha cregut que va ser [[Lucio Cornelio Balbo el Menor]] el promotor del proyecte, pero els estudis actuals sugerixen que es podria haver construït durant el govern de l'emperador [[Claudio]], en el [[sigle I]]. |
| + | |||
| + | Es creu que va ser posteriorment abandonat en el [[sigle IV]] obligant a tornar als habitants al sistema de cisternes fenícies, fins a la mitat del [[sigle XIX]] que es torna a construir una ret d'abastiment. | ||
[[Categoria:Aqüeductes romans en Espanya]] | [[Categoria:Aqüeductes romans en Espanya]] | ||
[[Categoria:Història de Cadis]] | [[Categoria:Història de Cadis]] | ||
Revisió de 08:50 8 set 2017
L'Aqüeducte de Gades va ser la conducció d'aigua potable construïda pel Imperi Romà per a abastir a Gades (antiga Cadis, Espanya). L'aqüeducte media 75 quilómetros,lo que el convertiria en una de les obres civils més importants de l'antiga Hispània, el major aqüeducte de la regió i provablement el quint de tot l'imperi. Portava aigua des dels alvertents del Tempul, que encara hui seguixen sent usats com a presa d'aigua.
Història
Es té constància que l'antiga ciutat de Gadir ya posseïa un sistema de cisternes d'aigua de pluja des d'época fenícia que ajudava a paliar la mala calitat de l'aigua de pou i de la seua escassea. Estrabón fa referència d'açò en el seu viage a Gades, lo que compartix en autors contemporàneus. Tradicionalment s'ha cregut que va ser Lucio Cornelio Balbo el Menor el promotor del proyecte, pero els estudis actuals sugerixen que es podria haver construït durant el govern de l'emperador Claudio, en el sigle I.
Es creu que va ser posteriorment abandonat en el sigle IV obligant a tornar als habitants al sistema de cisternes fenícies, fins a la mitat del sigle XIX que es torna a construir una ret d'abastiment.