Canvis

[[Archiu:Palacio episcopal de Astorga.JPG|190px|right]]

[[Archiu:Palacio episcopal de Astorga.JPG|190px|right]]

El '''Palau Episcopal d'Astorga''' és un edifici proyectat per l'arquitecte [[Modernisme català|moderniste]] [[Antoni Gaudí]]. Està situat en la ciutat d'[[Astorga]] ([[província de León]]), en que la seua [[León (Espanya)|capital]] es troba la [[casa Botins]], que junt en [[El Caprig (Gaudí)|El Caprig]] de [[Cometes (Cantàbria)]] són les úniques obres de Gaudí fòra de [[Catalunya]]. La construcció es va portar a terme entre 1889 i 1915.

El '''Palau Episcopal d'Astorga''' és un edifici proyectat per l'arquitecte [[Modernisme català|moderniste]] [[Antoni Gaudí]]. Està situat en la ciutat d'[[Astorga]] ([[província de León]]), en que la seua [[León (Espanya)|capital]] es troba la [[casa Botins]], que junt en [[El Caprig (Gaudí)|El Caprig]] de [[Cometes (Cantàbria)]] són les úniques obres de Gaudí fòra de [[Catalunya]]. La construcció es va portar a terme entre [[1889]] i [[1915]].

Esta obra pertany al [[Antoni Gaudí#Periodo neogòtic|periodo neogòtic]] de Gaudí (1888-1898), etapa en que l'arquitecte es va inspirar sobretot en el [[art gòtic]] medieval, el qual assumix de forma lliure, personal, intentant millorar les seues solucions estructurals. El [[neogòtic]] va ser en aquella época un dels estils [[Arquitectura historicista|historicista]] de major èxit, sobretot a raïl dels estudis teòrics de [[Viollet-li-Duc]]. Gaudí va estudiar en profunditat el gòtic [[Catalunya|català]], [[Balears|balear]] i [[Rosselló (França)|rossellonés]], aixina com el lleonés i el [[Castella|castellà]] en les seues estàncies en [[León (Espanya)|León]] i [[Burgos]], aplegant al convenciment de que era un estil imperfecte, a mig resoldre. En les seues obres elimina la necessitat de [[contrafort]]s per mig de l'ocupació de [[superfície reglada|superfícies reglades]], i suprimix cresteries i calats excessius.

Esta obra pertany al [[Antoni Gaudí#Periodo neogòtic|periodo neogòtic]] de Gaudí ([[1888]]-[[1898]]), etapa en que l'arquitecte es va inspirar sobretot en el [[art gòtic]] migeval, el qual assumix de forma lliure, personal, intentant millorar les seues solucions estructurals. El [[neogòtic]] va ser en aquella época un dels estils [[Arquitectura historicista|historicista]] de major èxit, sobretot a raïl dels estudis teòrics de [[Viollet-li-Duc]]. Gaudí va estudiar en profunditat el gòtic [[Catalunya|català]], [[Balears|balear]] i [[Rosselló (França)|rossellonés]], aixina com el lleonés i el [[Castella|castellà]] en les seues estàncies en [[León (Espanya)|León]] i [[Burgos]], aplegant al convenciment de que era un estil imperfecte, a mig resoldre. En les seues obres elimina la necessitat de [[contrafort]]s per mig de l'ocupació de [[superfície reglada|superfícies reglades]], i suprimix cresteries i calats excessius.

Des de 1962 el palau alberga el Museu dels Camins, dedicat al [[Camí de Santiago]]. L'edifici va ser catalogat com [[Be d'Interés Cultural]] el 24 de juliol de 1969 en la referència RI-51-0003827.

Des de [[1962]] el palau alberga el Museu dels Camins, dedicat al [[Camí de Santiago]]. L'edifici va ser catalogat com [[Be d'Interés Cultural]] el [[24 de juliol]] de [[1969]] en la referència RI-51-0003827.

[[Categoria:Obres d'Antoni Gaudí]]

[[Categoria:Obres d'Antoni Gaudí]]