Diferència entre les revisions de "Escultura del Renaiximent"
m |
m (Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval') |
||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
L''''escultura del Renaiximent''' s'entén com un procés de recuperació de l'[[escultura]] de l'[[Antiguetat clàssica]]. Els escultors consideraren els restos artístics i els descobriments de jaciments d'esta época passada com la inspiració perfecta per a les seues obres. També es varen inspirar en la [[Naturalea]]. En este context, cal tindre en conte l'excepció dels artistes [[Països Baixos|flamencs]] en el nort d'[[Europa]], els quals ademés de superar l'estil figuratiu del [[art gòtic|gòtic]] varen promoure un [[renaiximent]] alié a l'[[Itàlia|italià]], sobretot en l'apartat de la [[pintura]].<ref>Castelfranchi Vegas, Liana (1996) pàg. 43</ref> | L''''escultura del Renaiximent''' s'entén com un procés de recuperació de l'[[escultura]] de l'[[Antiguetat clàssica]]. Els escultors consideraren els restos artístics i els descobriments de jaciments d'esta época passada com la inspiració perfecta per a les seues obres. També es varen inspirar en la [[Naturalea]]. En este context, cal tindre en conte l'excepció dels artistes [[Països Baixos|flamencs]] en el nort d'[[Europa]], els quals ademés de superar l'estil figuratiu del [[art gòtic|gòtic]] varen promoure un [[renaiximent]] alié a l'[[Itàlia|italià]], sobretot en l'apartat de la [[pintura]].<ref>Castelfranchi Vegas, Liana (1996) pàg. 43</ref> | ||
| − | Renàixer l'antiguetat en l'abandonament de lo | + | Renàixer l'antiguetat en l'abandonament de lo migeval, que per a [[Giorgio Vasari]] «havia estat un món propi de [[poble got|gots]]»,<ref>Sureda, Joan, (1988) pàg. 10</ref> i el reconeiximent dels clàssics en totes les seues variants i matisos fon un fenomen casi exclusivament desenrollat en [[Itàlia]]. L'[[renaiximent|art del Renaiximent]] conseguí interpretar la Naturalea i traduir-la en llibertat i en coneiximent a gran multitut d'obres mestres.<ref>Sureda, Joan, (1988) pàg. 13.</ref> |
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 00:12 18 feb 2018
L'escultura del Renaiximent s'entén com un procés de recuperació de l'escultura de l'Antiguetat clàssica. Els escultors consideraren els restos artístics i els descobriments de jaciments d'esta época passada com la inspiració perfecta per a les seues obres. També es varen inspirar en la Naturalea. En este context, cal tindre en conte l'excepció dels artistes flamencs en el nort d'Europa, els quals ademés de superar l'estil figuratiu del gòtic varen promoure un renaiximent alié a l'italià, sobretot en l'apartat de la pintura.[1]
Renàixer l'antiguetat en l'abandonament de lo migeval, que per a Giorgio Vasari «havia estat un món propi de gots»,[2] i el reconeiximent dels clàssics en totes les seues variants i matisos fon un fenomen casi exclusivament desenrollat en Itàlia. L'art del Renaiximent conseguí interpretar la Naturalea i traduir-la en llibertat i en coneiximent a gran multitut d'obres mestres.[3]