Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
m
Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'
Llínea 1: Llínea 1: −
Els valencians sempre han tingut una consciència idiomàtica clara, la [[llengua valenciana]], que és una llengua neollatina, en un substrat ibèric determinant, que evolucionà a partir del [[llatí]] vulgar en terres valencianes que, com les atres llengües peninsulars, primer conegué una aportació germànica i més tart una intensa arabisació durant la dominació musulmana peninsular i que, en major o menor mida, es mantingué pels mossàraps valencians (el mossàrap, llengua constituïda per diferents dialectes aromançats, derivats del llatí vulgar i en influència de l'àrap, que es parlava en l'històric [[Regne de Valéncia]]) fins a la conquista de les terres valencianes per [[Jaume I]], moment en que experimentà una aportació definitiva per part dels nous pobladors procedents d'Aragó, Catalunya, Occitània, Navarra, Castella… sense oblidar que existien judeus i àraps en el territori i que convixqueren llarc temps en la població cristiana dominant.  
+
Els valencians sempre han tengut una consciència idiomàtica clara, la [[llengua valenciana]], que és una llengua neollatina, en un substrat ibèric determinant, que evolucionà a partir del [[llatí]] vulgar en terres valencianes que, com les atres llengües peninsulars, primer conegué una aportació germànica i més tart una intensa arabisació durant la dominació musulmana peninsular i que, en major o menor mida, es mantingué pels mossàraps valencians (el mossàrap, llengua constituïda per diferents dialectes aromançats, derivats del llatí vulgar i en influència de l'àrap, que es parlava en l'històric [[Regne de Valéncia]]) fins a la conquista de les terres valencianes per [[Jaume I]], moment en que experimentà una aportació definitiva per part dels nous pobladors procedents d'Aragó, Catalunya, Occitània, Navarra, Castella… sense oblidar que existien judeus i àraps en el territori i que convixqueren llarc temps en la població cristiana dominant.  
    
[[Jaume I]], al conquistar pacíficament la [[ciutat de Valéncia]] en la redacció dels [[Furs]]: ''Per a que els valencians de tot el regne els entenguen i puguen complir-los'', va ordenar que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el [[Romanç|romanç]].
 
[[Jaume I]], al conquistar pacíficament la [[ciutat de Valéncia]] en la redacció dels [[Furs]]: ''Per a que els valencians de tot el regne els entenguen i puguen complir-los'', va ordenar que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el [[Romanç|romanç]].
Llínea 272: Llínea 272:  
{{Cita|El cas és que, en la catalanisació de la llengua valenciana, s'ha arribat a escriure una llengua que, com veem en la lletra impresa que apareix, no és valencià ni català, sinó un híbrit, perqué és o valencià catalanisat o català valencianisat, als que, per brevetat, denomine respectivament, valcat i cataval.}}
 
{{Cita|El cas és que, en la catalanisació de la llengua valenciana, s'ha arribat a escriure una llengua que, com veem en la lletra impresa que apareix, no és valencià ni català, sinó un híbrit, perqué és o valencià catalanisat o català valencianisat, als que, per brevetat, denomine respectivament, valcat i cataval.}}
   −
{{Cita|I ací, ara, català i valencià són diferents per haver tingut diferent evolució i diferents influències…}}
+
{{Cita|I ací, ara, català i valencià són diferents per haver tengut diferent evolució i diferents influències…}}
    
{{Cita|Perque les diferències entre valencià i català són: De lèxic: Per conservació de la paraula ibérica, germànica, àrab, mossarab. De procedència estrangera en adaptació pròpia o no. Per no ser el mateix etim llatí. Morfològiques: Diferència de lletres de més o de manco. Semàntiques: Paraules de diferent accepció o més o manco accepcions en valencià. I Fonètiques, que són les més.}}       
 
{{Cita|Perque les diferències entre valencià i català són: De lèxic: Per conservació de la paraula ibérica, germànica, àrab, mossarab. De procedència estrangera en adaptació pròpia o no. Per no ser el mateix etim llatí. Morfològiques: Diferència de lletres de més o de manco. Semàntiques: Paraules de diferent accepció o més o manco accepcions en valencià. I Fonètiques, que són les més.}}       
Llínea 404: Llínea 404:  
Queda puix llegislativa i jurídicament dictaminat al màxim nivell, que l'[[Idioma Valencià]] és la llengua pròpia dels valencians (i no atra) i que ademés la [[Llengua Valenciana]] dispon de ranc d'Idioma (llengua que ha desenrollat un sistema de codificació propi), sense que de l'articulat de la Carta Magna valenciana puga traure's conclusió alguna de que l'Idioma Valencià siga un dialecte d'una atra llengua, ni que el Valencià siga la mateixa llengua que una atra llengua.  
 
Queda puix llegislativa i jurídicament dictaminat al màxim nivell, que l'[[Idioma Valencià]] és la llengua pròpia dels valencians (i no atra) i que ademés la [[Llengua Valenciana]] dispon de ranc d'Idioma (llengua que ha desenrollat un sistema de codificació propi), sense que de l'articulat de la Carta Magna valenciana puga traure's conclusió alguna de que l'Idioma Valencià siga un dialecte d'una atra llengua, ni que el Valencià siga la mateixa llengua que una atra llengua.  
   −
Per lo tant, l'Estatut valencià reconeix a la llengua pròpia dels valencians la categoria de llengua que sempre ha tingut, ''Idioma valencià''.
+
Per lo tant, l'Estatut valencià reconeix a la llengua pròpia dels valencians la categoria de llengua que sempre ha tengut, ''Idioma valencià''.
    
En quan a l'inclusió de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua en l'Estatut, l'advocat i sociòlec segorbí, José Mª Adán García, diu lo següent:
 
En quan a l'inclusió de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua en l'Estatut, l'advocat i sociòlec segorbí, José Mª Adán García, diu lo següent:
Llínea 638: Llínea 638:  
{{Cita|''… diem prou, perque la Llengua Valenciana és innegociable i no reconeixerem autoritats llingüístiques pactades o estranyes. Fa sigles varen aplegar els mals d'Almansa, pero fa dies els mals apleguen des d'una atra direcció.''}}
 
{{Cita|''… diem prou, perque la Llengua Valenciana és innegociable i no reconeixerem autoritats llingüístiques pactades o estranyes. Fa sigles varen aplegar els mals d'Almansa, pero fa dies els mals apleguen des d'una atra direcció.''}}
   −
{{Cita|''… diem prou, perque poques llengües han tingut un Sigle d'Or com la nostra i els nostres escritors han repetit moltes voltes que escrivien en Llengua Valenciana.''}}
+
{{Cita|''… diem prou, perque poques llengües han tengut un Sigle d'Or com la nostra i els nostres escritors han repetit moltes voltes que escrivien en Llengua Valenciana.''}}
    
{{Cita|''… diem prou, perque no hi ha tribunals de justícia ni Congressos que nos tinguen que dir als valencians quina és la nostra llengua.''}}
 
{{Cita|''… diem prou, perque no hi ha tribunals de justícia ni Congressos que nos tinguen que dir als valencians quina és la nostra llengua.''}}
Llínea 740: Llínea 740:  
L'any 2004 es crea el partit polític [[Coalicio Valenciana]], partit fundat per Juan García Sentandreu, que en un primer moment agruparia a diferents partits polítics com el Partit Blasquiste Autonomiste, Partit Regional de la Comunitat Valenciana, Renovació Valencianista i Identitat Regne de Valéncia. En ell s'integraren alguns exdirigents d'[[Unió Valenciana]], com [[Joaquín Corredor]] o [[Dolors Garcia Broch]], que fon vicepresidenta del partit (fins que l'abandonà poc despuix d'eleccions) i candidata en [[2007]] a la presidència de la [[Generalitat Valenciana]], mentres que Sentandreu fon candidat a alcalde de la [[ciutat de Valéncia]] i al Senat en març de l'any 2008. Destacaren en esta Coalició atres personages com Fernando Millán o José Manuel Ricart.
 
L'any 2004 es crea el partit polític [[Coalicio Valenciana]], partit fundat per Juan García Sentandreu, que en un primer moment agruparia a diferents partits polítics com el Partit Blasquiste Autonomiste, Partit Regional de la Comunitat Valenciana, Renovació Valencianista i Identitat Regne de Valéncia. En ell s'integraren alguns exdirigents d'[[Unió Valenciana]], com [[Joaquín Corredor]] o [[Dolors Garcia Broch]], que fon vicepresidenta del partit (fins que l'abandonà poc despuix d'eleccions) i candidata en [[2007]] a la presidència de la [[Generalitat Valenciana]], mentres que Sentandreu fon candidat a alcalde de la [[ciutat de Valéncia]] i al Senat en març de l'any 2008. Destacaren en esta Coalició atres personages com Fernando Millán o José Manuel Ricart.
   −
Es va definir com un partit foraliste, constitucionaliste i conservador, pero en un fort contingut de plantejaments polítics de caràcter social i, sobretot, marcadament valencianiste, destacant la seua rotunda defensa dels valors valencians, dels seus símbols, denominacions i cultura, dins de la llògica democràtica i respectant les institucions. Com a partit valencianiste, va defendre la [[llengua valenciana]] i apostà per una major inversió en infraestructures en la Comunitat Valenciana.
+
Es va definir com un partit foraliste, constitucionaliste i conservador, pero en un fort contengut de plantejaments polítics de caràcter social i, sobretot, marcadament valencianiste, destacant la seua rotunda defensa dels valors valencians, dels seus símbols, denominacions i cultura, dins de la llògica democràtica i respectant les institucions. Com a partit valencianiste, va defendre la [[llengua valenciana]] i apostà per una major inversió en infraestructures en la Comunitat Valenciana.
    
El 15 d'octubre de 2004, Coalició Valenciana junt a la Plataforma Valencianista per l'Unitat va celebrar en [[Madrit]] (Passeig del Pintor Rosales davant la sèu del [[PSOE]] del carrer Ferraz) una manifestació que convocà a vora 1.000 persones com a protesta per l'ingerència en els assunts valencians del tripartit català (Pasqual Maragall i Carod-Rovira) i en contra del govern socialiste de Rodríguez Zapatero per la deixadea mostrada al respecte. Juan García Sentandreu va estar acompanyat per [[Manuel Latorre]], president del [[Grup d'Acció Valencianista]] (GAV) i per [[Dolors Garcia Broch]], exdirigent i exregidora de [[Unió Valenciana]] (UV).       
 
El 15 d'octubre de 2004, Coalició Valenciana junt a la Plataforma Valencianista per l'Unitat va celebrar en [[Madrit]] (Passeig del Pintor Rosales davant la sèu del [[PSOE]] del carrer Ferraz) una manifestació que convocà a vora 1.000 persones com a protesta per l'ingerència en els assunts valencians del tripartit català (Pasqual Maragall i Carod-Rovira) i en contra del govern socialiste de Rodríguez Zapatero per la deixadea mostrada al respecte. Juan García Sentandreu va estar acompanyat per [[Manuel Latorre]], president del [[Grup d'Acció Valencianista]] (GAV) i per [[Dolors Garcia Broch]], exdirigent i exregidora de [[Unió Valenciana]] (UV).       
Llínea 808: Llínea 808:  
{{Cita|''Con la aprobación por las Cortes Valencianas de esta reforma estatutaria se dará plenas competencias en materia lingüística a una entidad cuyo Dictamen del pasado 9 de febrero reconocía en su apartado 3º que "la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d'Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d'altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó".''}}  
 
{{Cita|''Con la aprobación por las Cortes Valencianas de esta reforma estatutaria se dará plenas competencias en materia lingüística a una entidad cuyo Dictamen del pasado 9 de febrero reconocía en su apartado 3º que "la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d'Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d'altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó".''}}  
   −
Durant els anys [[2005]], [[2006]] i principis del [[2007]] n'hi hagueren contactes entre les formacions polítiques d'Unió Valenciana, presidida en aquell temps per [[Joaquín Ballester]] i Coalició Valenciana per a poder presentar-se units a les eleccions autonòmiques i municipals del 27 de maig de l'any 2007, pero les conversacions no arribaren a bon terme. Els resultats obtinguts en eixes eleccions van ser els següents: UV es va presentar en coalició junt als partits polítics ''Los Verdes Ecopacifistas'' i ''Unión de Centro Liberal'', obtenint 22.789 vots (0'95%), quarta força política més votada pero sense representació i CV 17.331 vots (0'72%), quinta força política més votada pero també sense representació en Les [[Corts Valencianes]]. Sent els seus caps de llista: per UV, [[Josep Manuel Miralles]] i per CV, [[Dolors Garcia Broch]].  
+
Durant els anys [[2005]], [[2006]] i principis del [[2007]] n'hi hagueren contactes entre les formacions polítiques d'Unió Valenciana, presidida en aquell temps per [[Joaquín Ballester]] i Coalició Valenciana per a poder presentar-se units a les eleccions autonòmiques i municipals del 27 de maig de l'any 2007, pero les conversacions no arribaren a bon terme. Els resultats obtenguts en eixes eleccions van ser els següents: UV es va presentar en coalició junt als partits polítics ''Los Verdes Ecopacifistas'' i ''Unión de Centro Liberal'', obtenint 22.789 vots (0'95%), quarta força política més votada pero sense representació i CV 17.331 vots (0'72%), quinta força política més votada pero també sense representació en Les [[Corts Valencianes]]. Sent els seus caps de llista: per UV, [[Josep Manuel Miralles]] i per CV, [[Dolors Garcia Broch]].  
    
En un artícul d'opinió de Manuel Conejos, publicat en el periòdic ABC - Comunitat Valenciana, el 21 de novembre de 2005, comentava, entre atres coses:
 
En un artícul d'opinió de Manuel Conejos, publicat en el periòdic ABC - Comunitat Valenciana, el 21 de novembre de 2005, comentava, entre atres coses:
112 461

edicions

Menú de navegació