Diferència entre les revisions de "Tartessos"
m (→Govern) |
|||
(No es mostren 12 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Tartessos.png|300px|right|thumb|Àrea aproximada d'extensió i influencia de la civilisació de Tartessos.]] | [[Archiu:Tartessos.png|300px|right|thumb|Àrea aproximada d'extensió i influencia de la civilisació de Tartessos.]] | ||
− | '''Tartessos''' era una civilisació de l'[[Edat de Bronze]], el primer regne de la península i la que els [[Antiga Grècia|grecs]] consideraven la civilisació d'occident. Estava situada en el sur peninsular i el seu eix principal era el riu Tartessos ([[Guadalquivir]]). En Tartessos també tenien una llengua escrita [[Idioma Tartèsic]] el qual no s'ha pogut dessifrar. | + | '''Tartessos''' era una civilisació de l'[[Edat de Bronze]], el primer regne de la [[península ibèrica|península]] i la que els [[Antiga Grècia|grecs]] consideraven la primera civilisació d'occident. Estava situada en el sur peninsular i el seu eix principal era el riu Tartessos ([[Guadalquivir]]). En Tartessos també tenien una llengua escrita [[Idioma Tartèsic]] el qual no s'ha pogut dessifrar. |
== Capital == | == Capital == | ||
=== Referència grega === | === Referència grega === | ||
− | Segons [[Heródoto]], [[Estrabon]] i atres historiadors grecs i romans, Tartessos no soles eren un [[riu]] i una rica civilisació sino una ciutat estat. Era una gran ciutat | + | Segons [[Heródoto]], [[Estrabon]] i atres historiadors [[Antiga Grècia|grecs]] i [[Antiga Roma|romans]], Tartessos no soles eren un [[riu]] i una rica civilisació sino una [[ciutat-estat]]. Era una gran ciutat portuaria situada en front dels [[Pilars d'Hèrcules]]. A Tartessos venien grecs [[cibilisació fenícia|fenicis]] i [[Antic Egipte|egipcis]] buscant els grans metals preciosos que extraïen de les mines de [[Río Tinto]]. Els dos primers establiren ciutats en la finalitat de comerciar en este ric regne. |
=== Referència bíblica === | === Referència bíblica === | ||
Llínea 10: | Llínea 10: | ||
=== L'Atlàntida === | === L'Atlàntida === | ||
− | Per a [[Platón]] era una ciutat | + | Per a [[Platón]] era una ciutat d'illes circulars situada en front dels [[Pilars d'Hèrcules]] a la que aplegaven barcos mercants despuix d'una travessia de tres anys. La ciutat era la més rica en metals preciosos i governada per una poderosa monarquia. Pero Plató descriu sobretot el seu cataclísmic final: conta com en un dia i una nit la ciutat fon borrada del mapa per a sempre. I Tartessos desapareix misteriosament de les fonts bíbliques i gregues. Totes estes similituts fan pensar que Tartessos Tarshis i L'[[Atlàntida]] serien la mateixa ciutat. Segons esta hipòtesis la ciutat estaria en el parc nacional de [[Donyana]] segons els restos arqueològics pareixen indicar. |
==== Cancho Roano ==== | ==== Cancho Roano ==== | ||
− | Cancho Roano és un santuari Tartésic situat en la [[Provincia de Badajoz]]. Segon esta | + | [[Cancho Roano]] és un santuari Tartésic situat en la [[Provincia de Badajoz]]. Segon esta hipòtesis el fos s'aprecia que no tenia funció sino que era simbòlic. Esta oferix una fascinat solució al enigma de Cancho Roano: afirma que Cancho Roano és un santuari en recort a l'[[Atlàntida]] i que és una ciutat en miniatura d'ella. En primer lloc la pedra no és extremenya sino que la portaren des de Donyana, també el altar del santuari és un símbol faraònic de 3000 anys d'antiguetat. Segons Plató l'història li arribà del llegislador grec [[Soló]] que a l'hora l'escoltà dels sacerdots egipcis. Pero hi ha una prova més important per a esta teoria i és una estela de pedra que es troba en l'entrada de cada ciutat santuari tartésic, que és un guerrer que sosté els anells concèntrics de l'[[Atlàntida]]. Queda clar que l'[[Atlàntida]] és un mito i Tartessos és una realitat històrica i açò una teoria. |
− | |||
− | |||
== Govern == | == Govern == | ||
− | Tartessos estava governada per una monarquia de reis, dels | + | Tartessos estava governada per una monarquia de reis, dels quals a soles u és històric. Els atres com [[Gerion]], [[Nórax]], [[Gàrgolis]] i [[Hàbis]] són part de la mitologia. |
− | L'únic històric fon [[ | + | L'únic històric fon [[Argantónio]], el primer habitant d'[[Espanya]] i [[Portugal]] del que es coneix el seu nom. Segons els grecs mantingué el comerç en els Fòcences durant 40 anys i ajudà a [[Fócea]] a finançar la fortificació de la ciutat contra els perses. Pero açò no fon prou per a detindre a [[Pèrsia]] i [[Fócea]] caigué. |
− | [[Plini el Vell]] li otorga una vida de 80 anys ( | + | [[Plini el Vell]] li otorga una vida de 80 anys ([[630 a. C.]] al [[550 a. C.]]) [[Heródoto]] ([[670 a. C.]] al [[530 a. C.]]) 120 i atres fins a 300 anys. Això indica que tingué una llarga longevitat. |
== Anex == | == Anex == | ||
− | Per a saber més vore: En busca de la Atlántida de National Geographic - YouTube | + | *Per a saber més vore: En busca de la Atlántida de National Geographic - YouTube |
[[Categoria:Història]] | [[Categoria:Història]] | ||
[[Categoria:Mitologia]] | [[Categoria:Mitologia]] | ||
[[Categoria:Religió]] | [[Categoria:Religió]] |
Revisió de 17:34 25 març 2018
Tartessos era una civilisació de l'Edat de Bronze, el primer regne de la península i la que els grecs consideraven la primera civilisació d'occident. Estava situada en el sur peninsular i el seu eix principal era el riu Tartessos (Guadalquivir). En Tartessos també tenien una llengua escrita Idioma Tartèsic el qual no s'ha pogut dessifrar.
Capital
Referència grega
Segons Heródoto, Estrabon i atres historiadors grecs i romans, Tartessos no soles eren un riu i una rica civilisació sino una ciutat-estat. Era una gran ciutat portuaria situada en front dels Pilars d'Hèrcules. A Tartessos venien grecs fenicis i egipcis buscant els grans metals preciosos que extraïen de les mines de Río Tinto. Els dos primers establiren ciutats en la finalitat de comerciar en este ric regne.
Referència bíblica
En la Bíblia Tartessos apareix registrada en el nom de Tarshis. Segons els llibres del Rei Salomó (10-20) el del Profeta Ezequiel i el de Jonás Tarshis era una rica ciutat portuaria, que les seues naus (Les naus de Tarshis) portaven riquees als ports d'orient. En el llibre dels reis es parla com a Salomó li porten or, argent, marfil, monos i titos reals.
L'Atlàntida
Per a Platón era una ciutat d'illes circulars situada en front dels Pilars d'Hèrcules a la que aplegaven barcos mercants despuix d'una travessia de tres anys. La ciutat era la més rica en metals preciosos i governada per una poderosa monarquia. Pero Plató descriu sobretot el seu cataclísmic final: conta com en un dia i una nit la ciutat fon borrada del mapa per a sempre. I Tartessos desapareix misteriosament de les fonts bíbliques i gregues. Totes estes similituts fan pensar que Tartessos Tarshis i L'Atlàntida serien la mateixa ciutat. Segons esta hipòtesis la ciutat estaria en el parc nacional de Donyana segons els restos arqueològics pareixen indicar.
Cancho Roano
Cancho Roano és un santuari Tartésic situat en la Provincia de Badajoz. Segon esta hipòtesis el fos s'aprecia que no tenia funció sino que era simbòlic. Esta oferix una fascinat solució al enigma de Cancho Roano: afirma que Cancho Roano és un santuari en recort a l'Atlàntida i que és una ciutat en miniatura d'ella. En primer lloc la pedra no és extremenya sino que la portaren des de Donyana, també el altar del santuari és un símbol faraònic de 3000 anys d'antiguetat. Segons Plató l'història li arribà del llegislador grec Soló que a l'hora l'escoltà dels sacerdots egipcis. Pero hi ha una prova més important per a esta teoria i és una estela de pedra que es troba en l'entrada de cada ciutat santuari tartésic, que és un guerrer que sosté els anells concèntrics de l'Atlàntida. Queda clar que l'Atlàntida és un mito i Tartessos és una realitat històrica i açò una teoria.
Govern
Tartessos estava governada per una monarquia de reis, dels quals a soles u és històric. Els atres com Gerion, Nórax, Gàrgolis i Hàbis són part de la mitologia. L'únic històric fon Argantónio, el primer habitant d'Espanya i Portugal del que es coneix el seu nom. Segons els grecs mantingué el comerç en els Fòcences durant 40 anys i ajudà a Fócea a finançar la fortificació de la ciutat contra els perses. Pero açò no fon prou per a detindre a Pèrsia i Fócea caigué. Plini el Vell li otorga una vida de 80 anys (630 a. C. al 550 a. C.) Heródoto (670 a. C. al 530 a. C.) 120 i atres fins a 300 anys. Això indica que tingué una llarga longevitat.
Anex
- Per a saber més vore: En busca de la Atlántida de National Geographic - YouTube