112 355
edicions
Canvis
mLlínea 4:
Llínea 4: − +
→Fonètica
Representa l'[[oclusiva alveolar sonora]] /d/ en la majoria de casos, el so /ð/ entre vocals i el so /t/ de l'[[alfabet fonètic internacional]] a final de sílaba sempre que no seguixca una atra consonant sonora.
Representa l'[[oclusiva alveolar sonora]] /d/ en la majoria de casos, el so /ð/ entre vocals i el so /t/ de l'[[alfabet fonètic internacional]] a final de sílaba sempre que no seguixca una atra consonant sonora.
En [[valencià]] és general i característica la caiguda de la de en les terminacions -ada i -ades, com també dels seus diminutius -adet, -adetes i -adets (pronunciades -à, -aes, -aet, -aetes i -aets), com en les paraules: vesprada (pronunciat ''vesprà''), baldades (pronunciat ''baldaes''), cremadet (pronunciat ''cremaet''), llavadetes (pronunciat ''llavaetes'') o maquilladets (pronunciat ''maquillaets''). Esta característica no es reflectix en l'escritura, que per tradició i etimologia manté la de, pero en el valencià oral estàndart ni s'ha de pronunciar esta de ni s'ha de considerar vulgarisme.
En [[valencià]] és general i característica la caiguda de la /d/ en les terminacions -ada i -ades, com també dels seus diminutius -adet, -adetes i -adets (pronunciades -à, -aes, -aet, -aetes i -aets), com en les paraules: vesprada (pronunciat ''vesprà''), baldades (pronunciat ''baldaes''), cremadet (pronunciat ''cremaet''), llavadetes (pronunciat ''llavaetes'') o maquilladets (pronunciat ''maquillaets''). Esta característica no es reflectix en l'escritura, que per tradició i etimologia manté la de, pero en el valencià oral estàndart ni s'ha de pronunciar esta de ni s'ha de considerar vulgarisme.
En atres casos de /d/ intervocàlica, l'emmudiment no és tan generalisat, com en el cas de la d intervocàlica en el sufix -ador, -adora, -adors, -adores, que no és general, pero succeïx en gran part del valencià: mocador, llaurador, treballador...etc.
En atres casos de /d/ intervocàlica, l'emmudiment no és tan generalisat, com en el cas de la d intervocàlica en el sufix -ador, -adora, -adors, -adores, que no és general, pero succeïx en gran part del valencià: mocador, llaurador, treballador...etc.