Canvis

==Demostratius simples i reforçats en atres llengües==

==Demostratius simples i reforçats en atres llengües==

En castellà i en portugués existien demostratius reforçats i simples. En castellà els demostratius reforçats eren ''aqueste'', ''aquese'' i ''aquel''; en portugués eren ''aqueste'', ''aquesse'' i ''aquele'', pero, igual que passà en valencià, els demostratius reforçats de primer i segon grau caigueren en desús i hui només s'usen com a recurs estilístic. En castellà, ademés, també hi havia pronoms reforçats neutres: ''aquesto'', ''aqueso'' i ''aquello''. Hui en dia, tant en portugués com en castellà s'usen els demostratius simples (que en abdós idiomes són iguals que els reforçats pero sense el prefix ''aqu-'') excepte en els demostratius de tercer grau.

En [[castellà]] i en [[portugués]] existien demostratius reforçats i simples. En castellà els demostratius reforçats eren ''aqueste'', ''aquese'' i ''aquel''; en portugués eren ''aqueste'', ''aquesse'' i ''aquele'', pero, igual que passà en valencià, els demostratius reforçats de primer i segon grau caigueren en desús i hui només s'usen com a recurs estilístic. En castellà, ademés, també hi havia pronoms reforçats neutres: ''aquesto'', ''aqueso'' i ''aquello''. Hui en dia, tant en portugués com en castellà s'usen els demostratius simples (que en abdós idiomes són iguals que els reforçats pero sense el prefix ''aqu-'') excepte en els demostratius de tercer grau.

En català hui en dia s'usen tant els demostratius simples com els reforçats (que són igual que en valencià, tant els simples com els reforçats): en la província de Lleida, la província de Tarragona i el país d'Andorra l'us majoritari és el dels pronoms simples, pero en la província de Barcelona, la província de Girona, la zona del Rosselló i l'Alguer s'usen majoritàriament els pronoms reforçats. Ademés, en les zones que s'usen els pronoms reforçats, només distinguixen dos graus de proximitat, és dir, han perdut el demostratiu ''aqueix'' (excepte en l'Alguer, a on encara es conserva, pero com a sinònim d'''aquest''). La normativa moderna catalana propugna l'us dels demostratius reforçats, deixant els simples com a opció secundària.

En [[català]] hui en dia s'usen tant els demostratius simples com els reforçats (que són igual que en valencià, tant els simples com els reforçats): en la província de Lleida, la província de Tarragona i el país d'Andorra l'us majoritari és el dels pronoms simples, pero en la província de Barcelona, la província de Girona, la zona del Rosselló i l'Alguer s'usen majoritàriament els pronoms reforçats. Ademés, en les zones que s'usen els pronoms reforçats, només distinguixen dos graus de proximitat, és dir, han perdut el demostratiu ''aqueix'' (excepte en l'Alguer, a on encara es conserva, pero com a sinònim d'''aquest''). La normativa moderna catalana propugna l'us dels demostratius reforçats, deixant els simples com a opció secundària.

En Balear antigament hi havia demostratius simples i reforçats, pero hui dia els simples s'han perdut, i només queden els reforçats, que són: ''aquêst'', ''aquêx'' i ''aquêll''.

En [[balear]] antigament hi havia demostratius simples i reforçats, pero hui dia els simples s'han perdut, i només queden els reforçats, que són: ''aquêst'', ''aquêx'' i ''aquêll''.

En Italià els també hi ha determinants reforçats i simples. En la llengua escrita es preferixen els reforçats: ''questo'', ''codesto'' i ''quello'', pero en el llenguage coloquial, especialment del sur d'itàlia, s'usa el demostratiu simple ''sto'' en conte de ''questo'' (només hi ha demostratius simples de primer grau).

En [[italià]] els també hi ha determinants reforçats i simples. En la llengua escrita es preferixen els reforçats: ''questo'', ''codesto'' i ''quello'', pero en el llenguage coloquial, especialment del sur d'itàlia, s'usa el demostratiu simple ''sto'' en conte de ''questo'' (només hi ha demostratius simples de primer grau).

==Referències==

==Referències==