| − | '''La geometria''', terme d'orige grec que vol dir geo (terra) i métrica (mida), es una branca de la [[matemàtica]] que s'ocupa de les propietats de les figures geometricas en el pla o l'espai, com son: punts, rectes, plans, poligons, poliedres, paraleles, perpendiculars, curves, superficies, etc. Els seus origens foren la busca a la solucio de problemes relatius a mides i te aplicació practica en fisica, mecànica, cartografia, astronomia, nautica, topografia, balística, etc. | + | '''La geometria''', terme que ve del [[grec]] ''γεωμετρία'': ''γεω-'' ([[terra]]) i ''-μετρία'' (mida), és una branca de la [[matemàtica]] que s'ocupa de les propietats de les figures geomètriques en el pla o l'espai, com són: punts, rectes, plans, polígons, poliedres, paraleles, perpendiculars, curves, superfícies, etc. Els seus orígens foren la busca a la solució de problemes relatius a mides i te aplicació pràctica en física, mecànica, cartografia, astronomia, nàutica, topografia, balística, etc. |
| − | [[Categoria:Matemàtica]] | + | Els principis registrats de la geometria es poden remontar a l'antiga [[Mesopotàmia]], [[Egipte]], i a la Vall de l'Indu vora l'any [[3000 a.C.]]. La geometria primerenca era una colecció de principis empírics fent referències a llongituts, ànguls, àrees, i als volums, que foren desenrollats per a cobrir una certa necessitat pràctica a l'examinar la construcció, l'astronomia, i diverses arts. Els texts més antics en geometria són el [[papir]] egipci de Rhind i papir de [[Moscou]], les tauletes d'argila babilòniques i el Shulba Sutras indi, mentres que el treball Mozi, del chinenc Zhang Heng, i dels nou capítuls en l'art matemàtic, corregit per Liu Hui. |