Canvis

[1481] Luis de Fenollet publica en Barcelona la traducción de “Historia de Alexandre de Quinto Curcio” de Plutarco ‘… fon de grec en lati, e per Petro candido de lati en tosca, e per Luis de Fenollet en la present lengua valenciana transferida...’.  

[1481] Luis de Fenollet publica en Barcelona la traducción de “Historia de Alexandre de Quinto Curcio” de Plutarco ‘… fon de grec en lati, e per Petro candido de lati en tosca, e per Luis de Fenollet en la present lengua valenciana transferida...’.  

[1482] Miquel Perez en su obra "La imitacio de Jesuchrist" dice: ‘Libre primer de mestre Johan Gerson canceller de Paris de la imitacio de iesuchrist e del menyspreu de aquest mon esplanat de lati en valenciana lengua...’.  

[1482] Miquel Perez en su obra "La imitacio de Jesuchrist" dice: ‘Libre primer de mestre Johan Gerson canceller de Paris de la imitacio de iesuchrist e del menyspreu de aquest món esplanat de lati en valenciana lengua...’.  

[1485] Joan Roïç de Corella en “Ystoria de Joseph”, pròleg; ‘...descriure en vulgar de valenciana prosa...’.  

[1485] Joan Roïç de Corella en “Ystoria de Joseph”, pròleg; ‘...descriure en vulgar de valenciana prosa...’.  

Ni en castellà, ni en frances, ni occita, etc.. escriu hui com en el seu Sigle D`Or - els que tenen- de la seua propia llengua. Ademés, això es lo que vol Pompeu Fabra quan diu als valencians: "Nosaltres, catalans no desitjariem altra cosa sinó que empreguésiu una obra de forta depuració del vostre idioma, encara que no us preocupéssiu gens d´acostar-vos al nostre català ; que tractésssiu de descastellanitzar el valencià i enriquint-lo, procurar acostar-lo al valencià dels vostres grans escriptors migevals". POMPEU FABRA (Converses filolòligiques, I 363).

Ni en castellà, ni en frances, ni occita, etc.. escriu hui com en el seu Sigle D`Or - els que tenen- de la seua propia llengua. Ademés, això es lo que vol Pompeu Fabra quan diu als valencians: "Nosaltres, catalans no desitjariem altra cosa sinó que empreguésiu una obra de forta depuració del vostre idioma, encara que no us preocupéssiu gens d´acostar-vos al nostre català ; que tractésssiu de descastellanitzar el valencià i enriquint-lo, procurar acostar-lo al valencià dels vostres grans escriptors migevals". POMPEU FABRA (Converses filolòligiques, I 363).

L’esperit valenciá que, amagant-se com el foc baix la cendra, es mante en el fondo del nostre poble, es vertaderament una promesa de triumf. Un dia u atre Valencia, de cara a la seua vida, tindra que incorporar-se a les modernes corrents nacionalistes del mon per a dignificar-se i innoblir-se davant de tota l’humanitat. Josep Mª. Bayarri – Any 1.931

L’esperit valenciá que, amagant-se com el foc baix la cendra, es mante en el fondo del nostre poble, es vertaderament una promesa de triumf. Un dia u atre Valencia, de cara a la seua vida, tindra que incorporar-se a les modernes corrents nacionalistes del món per a dignificar-se i innoblir-se davant de tota l’humanitat. Josep Mª. Bayarri – Any 1.931

L’Historia mos revela la dignitat del valencianisme i l’indignitat de molts valencians. Joan Batiste Sancho Gea – Any 2.000

L’Historia mos revela la dignitat del valencianisme i l’indignitat de molts valencians. Joan Batiste Sancho Gea – Any 2.000

La llengua la ¡¡¡ FA !!! el poble i no els filolecs". "La diferencia entre llengua i dialecte es que la primera te un eixercit i l' atre no. NOAM CHOMSKY, Lingüiste.

La llengua la ¡¡¡ FA !!! el poble i no els filolecs". "La diferencia entre llengua i dialecte es que la primera te un eixercit i l' atre no. NOAM CHOMSKY, Lingüiste.

Cap llengua del mon otorga cap capacitat normativa a La universitat. LAPESA (filolec catala i acadèmic de la RAE)

Cap llengua del món otorga cap capacitat normativa a La universitat. LAPESA (filolec catala i acadèmic de la RAE)

Mai la llengua catalana fruï d'un prestigi lliterari tan gran com el que aplegà la llengua valenciana en el seu sigle d'or. ENRIQUE TIERNO GALVÁN, Catedratic d'Historia

Mai la llengua catalana fruï d'un prestigi lliterari tan gran com el que aplegà la llengua valenciana en el seu sigle d'or. ENRIQUE TIERNO GALVÁN, Catedratic d'Historia

1518. Barcelona ...trelladada de latí en valenciana lengua Colofó de “Lo primer del Cartoxà”. Segons A. Ferrando: “Consciencia idiomatica...”, pp. 54-55

1518. Barcelona ...trelladada de latí en valenciana lengua Colofó de “Lo primer del Cartoxà”. Segons A. Ferrando: “Consciencia idiomatica...”, pp. 54-55

1518. Barcelona “... és reestampada a la ciutat comtal el “Libre del menyspreu del mon e de la imitacio de Jesuchrist”, de Miquel Peres, aixina mateixa en valenciana prosa Segons A. Ferrando:”Consciencia idiomatica ...”, pag. 55

1518. Barcelona “... és reestampada a la ciutat comtal el “Libre del menyspreu del món e de la imitacio de Jesuchrist”, de Miquel Peres, aixina mateixa en valenciana prosa Segons A. Ferrando:”Consciencia idiomatica ...”, pag. 55

1521. Valencia. ...Traduit: y corregit ara novament dels primers originals: y estampat en llengua valenciana...” Bonlabi, Joan: “Blanquerna” (original de Ramon Lull), frontispici; Valencia, 1521.

1521. Valencia. ...Traduit: y corregit ara novament dels primers originals: y estampat en llengua valenciana...” Bonlabi, Joan: “Blanquerna” (original de Ramon Lull), frontispici; Valencia, 1521.

Luisito, negro por el sol, hablando ya con el mismo acento valenciano que los demás chicos, jugaba en la carretera. (Pío Baroja)

Luisito, negro por el sol, hablando ya con el mismo acento valenciano que los demás chicos, jugaba en la carretera. (Pío Baroja)

1491.- Dedicatoria de la IMITACIO DE IESUCHRIST. “Comença lo libre primer de mestre ihoan gerson canceller de paris de la imitacio de iesuchrist e del menypreu de aquest mon miserable splanat de lati en valenciana lengua per lo magnific en miquel pereç ciutada. Diu al final: “... traduit de lati en valencciana prosa...”. L’autor es Miquel Pereç. Edicio valenciana de l’any 1491.

1491.- Dedicatoria de la IMITACIO DE IESUCHRIST. “Comença lo libre primer de mestre ihoan gerson canceller de paris de la imitacio de iesuchrist e del menypreu de aquest món miserable splanat de lati en valenciana lengua per lo magnific en miquel pereç ciutada. Diu al final: “... traduit de lati en valencciana prosa...”. L’autor es Miquel Pereç. Edicio valenciana de l’any 1491.

¿Cuándo se ha dicho así (País Valenciano)? ¿Cuándo han dicho los valencianos ni en español, ni en valenciano tal cosa? País Valenciano no es más que un calco de País Vasco y este nombre es a su vez traducido del francés Pais Basque. La palabra país es en español muy reciente, de fines del siglo XVI o comienzos del XVII, no se ha generalizado hasta mucho después y nunca se ha aplicado a Valencia cuando ésta tenía personalidad política dentro de la Corona de Aragón. Reino de Valencia o simplemente Valencia es lo que se ha dicho. (Julián Marías Aguilera)

¿Cuándo se ha dicho así (País Valenciano)? ¿Cuándo han dicho los valencianos ni en español, ni en valenciano tal cosa? País Valenciano no es más que un calco de País Vasco y este nombre es a su vez traducido del francés Pais Basque. La palabra país es en español muy reciente, de fines del siglo XVI o comienzos del XVII, no se ha generalizado hasta mucho después y nunca se ha aplicado a Valencia cuando ésta tenía personalidad política dentro de la Corona de Aragón. Reino de Valencia o simplemente Valencia es lo que se ha dicho. (Julián Marías Aguilera)

{{Cita|Mai la llengua catalana fruï d’ un prestigi lliterari tan gran com el que aplegà la llengua valenciana en el seu sigle d’Or.|Enrique Tierno Galvan}}

{{Cita|Mai la llengua catalana fruï d’ un prestigi lliterari tan gran com el que aplegà la llengua valenciana en el seu sigle d’Or.|Enrique Tierno Galvan}}

{{Cita|A la seua santitat el Papa Joan-Pau II portador de la bona nova a totes les gents del mon en totes i en cada una de les llengües li dediquem esta nova edicio d’ Els quatre evangelis, traduits a la nostra <<hermosa>> tal i com la qualificà ell mateix en l’ homilia de la missa de l’ ordenacio sacerdotal en sa visita a Valencia el dia 8 de Novembre de 1982.|Joan Pau II}}

{{Cita|A la seua santitat el Papa Joan-Pau II portador de la bona nova a totes les gents del món en totes i en cada una de les llengües li dediquem esta nova edicio d’ Els quatre evangelis, traduits a la nostra <<hermosa>> tal i com la qualificà ell mateix en l’ homilia de la missa de l’ ordenacio sacerdotal en sa visita a Valencia el dia 8 de Novembre de 1982.|Joan Pau II}}

{{Cita|Les varietats llingüistiques fins ara considerades com dialectes, poden lliberar-se d’ eixa subordinacio i ser <<promogudes>> pels seus parlants ad una categoria oficial i independent|Joshua Fishman}}

{{Cita|Les varietats llingüistiques fins ara considerades com dialectes, poden lliberar-se d’ eixa subordinacio i ser <<promogudes>> pels seus parlants ad una categoria oficial i independent|Joshua Fishman}}