Canvis

[[Archiu:Alcoi, la plaça de dins.jpg|thumb|300px|Plaça de Dins]]

[[Archiu:Alcoi, la plaça de dins.jpg|thumb|300px|Plaça de Dins]]

La '''plaça de Dins''' d'[[Alcoy]] ([[Alcoyà]], fon construïda a mitat del [[sigle XIX]]. Es tracta d'un conjunt [[neoclàssic]] de planta trapezoidal en arcades de mig punt en plantes baixes per les quals s'accedix als deu edificis que la componen, construït en l'espai del [[claustre]] de l'antic [[Convent de Sant Agustí d'Alcoy|convent de Sant Agustí]], construït en el [[sigle XIV]] i reformat posteriorment.

La '''plaça de Dins''' d'[[Alcoy]] ([[L'Alcoyà]]), fon construïda a mitat del [[sigle XIX]]. Es tracta d'un conjunt [[neoclàssic]] de planta trapezoidal en arcades de mig punt en plantes baixes per les quals s'accedix als deu edificis que la componen, construït en l'espai del [[claustre]] de l'antic [[Convent de Sant Agustí d'Alcoy|convent de Sant Agustí]], construït en el [[sigle XIV]] i reformat posteriorment.

== Urbanisme==

== Urbanisme==

La plaça seguix la tipologia de places majors porticades que s'originen en Espanya en el sigle XVII i que foren desenrollades pels acadèmics en la reutilisació dels espais dels convents [[Desamortisació|desamortisats]] en el sigle XIX. En [[1837]] l'ajuntament comprà est espai per a habilitar-lo com a vivendes i mercat. L'arquitecte encarregat de la reforma i ampliació fon [[Josep Moltó Valor]] ([[1848]] – [[1886]]). La planta baixa, unitària i construïda en pedra, està porticada per mig d'arcs i [[pilastres]] en alguns edificis, mentres que en uns atres els comerços recauen directament a la plaça. Les plantes altes estan destinades a vivendes, en altures de cornisa i una composició de fronteres diferents, variant entre quatre i cinc plantes, lo que resta unitat a l'image urbana. En l'accés a la plaça pel carrer de sant Tomàs es conserva un [[Arc (arquitectura)|arc]] [[Art gòtic|gòtic]], únic vestigi de l'iglésia de sant Agustí que s'alçava al costat del convent.

La plaça seguix la tipologia de places majors porticades que s'originen en Espanya en el [[sigle XVII]] i que foren desenrollades pels acadèmics en la reutilisació dels espais dels convents [[Desamortisació|desamortisats]] en el sigle XIX. En l'any [[1837]] l'ajuntament comprà est espai per a habilitar-lo com a vivendes i mercat. L'arquitecte encarregat de la reforma i ampliació fon [[Josep Moltó Valor]] ([[1848]] – [[1886]]). La planta baixa, unitària i construïda en pedra, està porticada per mig d'arcs i [[pilastres]] en alguns edificis, mentres que en uns atres els comerços recauen directament a la plaça. Les plantes altes estan destinades a vivendes, en altures de cornisa i una composició de fronteres diferents, variant entre quatre i cinc plantes, lo que resta unitat a l'image urbana. En l'accés a la plaça pel carrer de sant Tomàs es conserva un [[Arc (arquitectura)|arc]] [[Art gòtic|gòtic]], únic vestigi de l'iglésia de sant Agustí que s'alçava al costat del convent.

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==