Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
50 bytes afegits ,  08:32 10 jul 2019
m
sense resum d'edició
Llínea 10: Llínea 10:  
| lloc_mort = [[Saragossa]], [[Aragó]], [[Espanya]]
 
| lloc_mort = [[Saragossa]], [[Aragó]], [[Espanya]]
 
}}
 
}}
'''Genoveva Torres Morales''', en l'actualitat '''Santa Genoveva Torres''', ([[Almenara]], [[3 de giner]] de [[1870]] - [[Saragossa]], [[5 de giner]] de [[1956]]) fon una religiosa [[Valencians|valenciana]]. Fundà l'Institut de les Germanes del Sagrat Cor de Jesús i dels Àngels, per a ajudar a les dònes, fon beatificada pel Papa [[Joan Pau II]] el [[4 de maig]] de l'any [[2003]].
+
'''Genoveva Torres Morales''', en l'actualitat '''Santa Genoveva Torres''', ([[Almenara]], [[3 de giner]] de [[1870]] - [[Saragossa]], [[5 de giner]] de [[1956]]) fon una religiosa [[Valencians|valenciana]]. Fundà l'Institut de les Germanes del Sagrat Cor de Jesús i dels Àngels, per a ajudar a les dònes, fon beatificada pel [[Papa]] [[Joan Pau II]] el [[4 de maig]] de l'any [[2003]].
    
== Biografia ==
 
== Biografia ==
Llínea 18: Llínea 18:  
En l'any [[1885]] torna a caure malalta. El cos se li va omplir de llagues per lo que va tindre que ser asilada en la Casa de la Misericòrdia de [[Valéncia]], regentada per les Carmelites de la Caritat. Allí va completar la seua escassa cultura i profundisarà la seua formació espiritual. Despuix de nou anys allí, Carlos Ferrís, sacerdot jesuïta i Fundador de la Leproseria de Fontilles, va solicitar el seu ingrés com a religiosa en l'Orde carmelita pero la seua discapacitat fon considerada un obstàcul per a ser admesa. Des de llavors, Genoveva no intentaria demanar l'ingrés en cap atra congregació.
 
En l'any [[1885]] torna a caure malalta. El cos se li va omplir de llagues per lo que va tindre que ser asilada en la Casa de la Misericòrdia de [[Valéncia]], regentada per les Carmelites de la Caritat. Allí va completar la seua escassa cultura i profundisarà la seua formació espiritual. Despuix de nou anys allí, Carlos Ferrís, sacerdot jesuïta i Fundador de la Leproseria de Fontilles, va solicitar el seu ingrés com a religiosa en l'Orde carmelita pero la seua discapacitat fon considerada un obstàcul per a ser admesa. Des de llavors, Genoveva no intentaria demanar l'ingrés en cap atra congregació.
   −
En [[1911]], unida a dos companyeres (Isabel i Ampar), va fundar la Societat Angélica. La missió seria oferir una nova llar a dònes soles, aportant la pensió que pogueren. El 2 de febrer de 1911 es va inaugurar la primera casa en Valéncia en quatre residents i Genoveva fon nomenada Directora de la Casa. Les fundacions s'estendrien ràpidament per [[Espanya]]. A partir de decembre de [[1912]] visten en hàbit característic i, en [[1915]], comencen a consagrar-se a Deu en vots privats.
+
En l'any [[1911]], unida a dos companyeres (Isabel i Ampar), va fundar la Societat Angélica. La missió seria oferir una nova llar a dònes soles, aportant la pensió que pogueren. El [[2 de febrer]] de 1911 es va inaugurar la primera casa en Valéncia en quatre residents i Genoveva fon nomenada Directora de la Casa. Les fundacions s'estendrien ràpidament per [[Espanya]]. A partir de [[decembre]] de [[1912]] visten en hàbit característic i, en [[1915]], comencen a consagrar-se a Deu en vots privats.
   −
El 5 de decembre de [[1925]] es promulgava el Decret per el que la Societat Angélica es convertia en Institut religiós diocesà, i el 18 de decembre l'Arquebisbe de [[Saragossa]] rebia personalment la professió religiosa de Genoveva i de les seues 18 companyeres. Dos dies despuix és nomenada Mare General de l'Institut, en sèu en Saragossa. Serà Saragossa on instalen la Casa General i el Noviciat, en una hostaleria ubicada als peus de la [[Verge del Pilar]] i inaugurada en [[1941]]. A pesar de la seua coixera, la Mare Genoveva viajarà per les principals ciutats espanyoles fundant residències.
+
El [[5 de decembre]] de [[1925]] es promulgava el Decret per el que la Societat Angélica es convertia en Institut religiós diocesà, i el [[18 de decembre]] l'Arquebisbe de [[Saragossa]] rebia personalment la professió religiosa de Genoveva i de les seues 18 companyeres. Dos dies despuix és nomenada Mare General de l'Institut, en sèu en Saragossa. Serà Saragossa a on instalen la Casa General i el Noviciat, en una hostaleria ubicada als peus de la [[Verge del Pilar]] i inaugurada en [[1941]]. A pesar de la seua coixera, la Mare Genoveva viajarà per les principals ciutats espanyoles fundant residències.
   −
En [[1931]], la Mare Genoveva comença la seua tasca com a mestra i guia espiritual del nou Institut Religiós, encara que primer la [[II República espanyola|República]] i despuix la [[Guerra Civil espanyola|Guerra]] fan que l'Orde perga diferents Cases en tot el país. Despuix de la guerra, la religiosa es convertix en la principal animadora per a recuperar les Cases perdudes durant el conflicte, i aixina, al poc temps ya estaven funcionant de nou les sis Cases de la Societat Angélica.
+
En l'any [[1931]], la Mare Genoveva comença la seua tasca com a mestra i guia espiritual del nou Institut Religiós, encara que primer la [[II República espanyola|República]] i despuix la [[Guerra Civil espanyola|Guerra]] fan que l'Orde perga diferents Cases en tot el país. Despuix de la guerra, la religiosa es convertix en la principal animadora per a recuperar les Cases perdudes durant el conflicte, i aixina, al poc temps ya estaven funcionant de nou les sis Cases de la Societat Angélica.
   −
A partir de l'any [[1950]], Genoveva comença a perdre facultats pero, per un atre costat, l'orde conseguix el 25 de març de [[1953]] la cessió per [[Roma]] del "Decretum Laudis" que tant desijava. Adquiria aixina la seua obra caràcter pontifici universal, passant a denominar-se des de llavors Germanes del Sagrat Cor de Jesús i dels Sants Àngels, es a dir, les Angéliques.  
+
A partir de l'any [[1950]], Genoveva comença a perdre facultats pero, per un atre costat, l'orde conseguix el [[25 de març]] de [[1953]] la cessió per [[Roma]] del "Decretum Laudis" que tant desijava. Adquiria aixina la seua obra caràcter pontifici universal, passant a denominar-se des de llavors Germanes del Sagrat Cor de Jesús i dels Sants Àngels, es dir, les Angéliques.  
   −
A principis de decembre de [[1955]], el seu estat de salut es va agravar i el dia 30 de decembre va sofrir un atac cervellvascular. Se li va administrar l'Unció de Malalts i a les nou del matí del 5 de giner de [[1956]], la religiosa va entrar en estat de coma, fallint en la Casa Generalicia de Saragossa. El poble va començar a invocar-la en el títul d'Ángel de la Soletat. Els restants mortals de Genoveva varen ser depositats en una cripta que es va construir baix l'altar major de la Casa Generalicia.  
+
A principis de decembre de [[1955]], el seu estat de salut es va agravar i el dia [[30 de decembre]] va sofrir un atac cervellvascular. Se li va administrar l'Unció de Malalts i a les nou del matí del [[5 de giner]] de [[1956]], la religiosa va entrar en estat de coma, fallint en la Casa Generalicia de Saragossa. El poble va començar a invocar-la en el títul d'Ángel de la Soletat. Les despulles de Genoveva varen ser depositats en una cripta que es va construir baix l'altar major de la Casa Generalicia.  
   −
Fon beatificada pel Papa Joan Pau II el 29 de giner de [[1995]] i canonisada el 4 de maig del [[2003]] en la Plaça de Colón de [[Madrit]].
+
Fon beatificada pel Papa Joan Pau II el [[29 de giner]] de [[1995]] i canonisada el [[4 de maig]] de l'any [[2003]] en la Plaça de Colón de [[Madrit]].
    
== Reconeiximents ==
 
== Reconeiximents ==
111 296

edicions

Menú de navegació