120 197
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 26:
Llínea 26: − + Llínea 43:
Llínea 43: − + Llínea 68:
Llínea 68: − +
Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús '
=== Carrera castrense ===
=== Carrera castrense ===
A l'edat de catorze anys ingressà en l'Acadèmia Militar. En acabar l'instrucció, fon destinat a [[Melilla]], destí en el que conseguí una serie de ràpits ascensos que li portaren al grau de capità, obtenint fins i tot la Creu Llorejada de Sant Ferrando. Desenrollà la major part de la seua carrera militar en destins colonials, com [[Marroc]], [[Cuba]] ([[1895]]–[[1897]]) i [[Filipines]] (a on acompanyà al seu tio, [[Fernando Primo de Rivera]]).
A l'edat de catorze anys ingressà en l'Acadèmia Militar. En acabar l'instrucció, fon destinat a [[Melilla]], destí en el que conseguí una serie de ràpits ascensos que li portaren al grau de capità, obtenint inclús la Creu Llorejada de Sant Ferrando. Desenrollà la major part de la seua carrera militar en destins colonials, com [[Marroc]], [[Cuba]] ([[1895]]–[[1897]]) i [[Filipines]] (a on acompanyà al seu tio, [[Fernando Primo de Rivera]]).
[[Image:Primocadiz.JPG|thumb|left|200px|Monument a Primo de Rivera en uniforme militar en Cadis]]
[[Image:Primocadiz.JPG|thumb|left|200px|Monument a Primo de Rivera en uniforme militar en Cadis]]
En el vist bo del rei [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]], el soport de bona part de la patronal, l'[[Iglésia Catòlica]], l'eixercit i de les forces conservadores en general, Primo de Rivera encapçalà un Directori Militar que concentrà en ell tots els poders de l'Estat.
En el vist bo del rei [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]], el soport de bona part de la patronal, l'[[Iglésia Catòlica]], l'eixercit i de les forces conservadores en general, Primo de Rivera encapçalà un Directori Militar que concentrà en ell tots els poders de l'Estat.
En un principi, i donat el caràcter del règim que derrocà, totalment despuixtigiat, i el fet de que prometés que la dictadura seria un mer estat transitori abans de traspassar l'auritat a un govern civil elegit democràticament, l'oposició a la dictadura fon mínima. Primo de Rivera proclamà la seua inspiració en els ideals dels regeneracionistes de principis de sigle (com [[Joaquín Costa]]), a fi de restaurar l'orde social i eliminar el [[caciquisme]], lo que feu que fins i tot els [[PSOE|socialistes]] participasen en els seus tribunals d'arbitrage laboral, que el seu sindicat, l'[[UGT]],<ref>Elena Castro Oury (1993). ''La II República y la guerra civil española''. Ediciones AKAL. ISBN 9788446002161.</ref> i dirigents com [[Margarita Nelken]] o [[Indalecio Prieto]] colaboraren en el nou règim i que [[Francisco Largo Caballero|Largo Caballero]] formase part del Consell d'Estat.<ref>María Teresa González Cortés (2007). ''Los monstruos políticos de la Modernidad.: De la Revolución francesa a la Revolución nazi (1789-1939)''. Ediciones de la Torre. ISBN 9788479603564.</ref>
En un principi, i donat el caràcter del règim que derrocà, totalment despuixtigiat, i el fet de que prometés que la dictadura seria un mer estat transitori abans de traspassar l'auritat a un govern civil elegit democràticament, l'oposició a la dictadura fon mínima. Primo de Rivera proclamà la seua inspiració en els ideals dels regeneracionistes de principis de sigle (com [[Joaquín Costa]]), a fi de restaurar l'orde social i eliminar el [[caciquisme]], lo que feu que inclús els [[PSOE|socialistes]] participasen en els seus tribunals d'arbitrage laboral, que el seu sindicat, l'[[UGT]],<ref>Elena Castro Oury (1993). ''La II República y la guerra civil española''. Ediciones AKAL. ISBN 9788446002161.</ref> i dirigents com [[Margarita Nelken]] o [[Indalecio Prieto]] colaboraren en el nou règim i que [[Francisco Largo Caballero|Largo Caballero]] formase part del Consell d'Estat.<ref>María Teresa González Cortés (2007). ''Los monstruos políticos de la Modernidad.: De la Revolución francesa a la Revolución nazi (1789-1939)''. Ediciones de la Torre. ISBN 9788479603564.</ref>
La seua dictadura, encara que formalment inspirada en el model [[fascisme|fasciste]] de [[Benito Mussolini]], fon menys totalitaria i de caràcter fonamentalment conservador.
La seua dictadura, encara que formalment inspirada en el model [[fascisme|fasciste]] de [[Benito Mussolini]], fon menys totalitaria i de caràcter fonamentalment conservador.
Del seu enllaç en [[1902]] en [[Casilda Sáenz de Heredia y Suárez de Argudín]] ([[1879]]–[[1908]]), morta de sobrepart, tingué Primo de Rivera tres fills i tres filles, dels quals el major, [[José Antonio Primo de Rivera|José Antonio]], fundador de la [[Falange Espanyola]], fadrí de 33 anys, i el menor, [[Fernando Primo de Rivera y Sáenz de Heredia|Fernando]], de 28, acusats de conspiració contra la república foren eixecutats pel govern de la República Espanyola en [[1936]].
Del seu enllaç en [[1902]] en [[Casilda Sáenz de Heredia y Suárez de Argudín]] ([[1879]]–[[1908]]), morta de sobrepart, tingué Primo de Rivera tres fills i tres filles, dels quals el major, [[José Antonio Primo de Rivera|José Antonio]], fundador de la [[Falange Espanyola]], fadrí de 33 anys, i el menor, [[Fernando Primo de Rivera y Sáenz de Heredia|Fernando]], de 28, acusats de conspiració contra la república foren eixecutats pel govern de la República Espanyola en [[1936]].
Els títuls i honors de la casa, fins i tot el [[ducat de Primo de Rivera|ducat]] postumament concedit pel general [[Francisco Franco Bahamonde|Franco]] a José Antonio, passaren a [[Miguel Primo de Rivera y Sáenz de Heredia|Miguel]] ([[1904]]–[[1964]]) i d'ell al fill de Fernando, [[Miguel Primo de Rivera y Urquijo]], naixcut en [[1934]] i hui III [[ducat de Primo de Rivera|duc de Primo de Rivera]] i, fins [[1985]], V marqués d'Estella.
Els títuls i honors de la casa, inclús el [[ducat de Primo de Rivera|ducat]] postumament concedit pel general [[Francisco Franco Bahamonde|Franco]] a José Antonio, passaren a [[Miguel Primo de Rivera y Sáenz de Heredia|Miguel]] ([[1904]]–[[1964]]) i d'ell al fill de Fernando, [[Miguel Primo de Rivera y Urquijo]], naixcut en [[1934]] i hui III [[ducat de Primo de Rivera|duc de Primo de Rivera]] i, fins [[1985]], V marqués d'Estella.
La filla menor del dictador, [[Pilar Primo de Rivera|Pilar]], [[Comtesa del Castell de la Mota]] ([[1907]]-[[1991]]), sense enllaç ni descendencia, tingué aixina mateixa una llarga trayectoria política ([[1934]]–[[1977]]) en el [[Moviment Nacional|Moviment]] com delegada nacional de la [[Secció Femenina]].
La filla menor del dictador, [[Pilar Primo de Rivera|Pilar]], [[Comtesa del Castell de la Mota]] ([[1907]]-[[1991]]), sense enllaç ni descendencia, tingué aixina mateixa una llarga trayectoria política ([[1934]]–[[1977]]) en el [[Moviment Nacional|Moviment]] com delegada nacional de la [[Secció Femenina]].